Barcelona, Novembre 2023| Cardioversió elèctrica en un Buldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica. Cas Clínic de Laín García, responsable del servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari de la Mar i Hospital Veterinari Molins.

INTRODUCCIÓ A LA CARDIOMIOPATÍA ARRITMOGÉNICA

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) es va descriure per primera vegada en el Bulldog Anglès en 2009.

Igual que succeeix en humana o en el Bóxer, aquesta cardiomiopatía consisteix en un infiltrat fibroadiposo del endocardio que provoca l’aparició d’arrítmies ventriculars dretes.

Una arrítmia és un trastorn del ritme cardíac que causa batecs irregulars del cor. Poden ser benignes o greus i són causades per diverses condicions mèdiques.

Aquest cas clínic descriu com, després de tractar sense èxit amb diferents antiarrítmics, finalment es va aconseguir revertir temporalment aquestes arrítmies a ritme sinusal mitjançant cardioversió elèctrica.

Aquest procediment mèdic consisteix en utilitza una descàrrega elèctrica per a restablir un ritme cardíac normal davant arrítmies cardíaques.

Pacient amb amb cardiomiopatía arritmogènica

DADES DEL PACIENT I CAS CLÍNIC

Acudeix a l’Hospital una gossa de raça Bulldog anglès, de 9 anys i 20 Kg de pes, per síncopes d’aparició aguda.

No hi havia antecedents de malaltia i no estava prenent cap medicació.

L’examen físic va mostrar taquicàrdia, pols femoral feble i mucoses pàl·lides.

L’electrocardiograma va revelar una taquicàrdia ventricular (TV) dreta paroxismal a 340 bategats/min.

Taquicàrdia ventricular (TV) dreta en electrocardiograma

Les radiografies toràciques van mostrar una cardiomegalia generalitzada sense signes de congestió, i l’ecocardiografia una marcada dilatació del ventricle dret.

Les analítiques sanguínies no van evidenciar alteracions significatives.

DIAGNÒSTIC I MANEIG HOSPITALARI

El diagnòstic presumptiu inicial va ser de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Inicialment es van administrar 2 bitlles de lidocaïna seguit d’una infusió contínua.

A les 24 hores es va pautar sotalol i es va reduir la infusió contínua a un 50%.

L’electrocardiograma va empitjorar i es va haver de tornar a pujar la infusió contínua, i es va substituir el sotalol per amiodarona.

Pel fet que l’arrítmia no es controlava, els propietaris van autoritzar realitzar una cardioversió elèctrica bifàsica com a última opció.

Mitjançant cardioversión (Nikon Kohden Cardiolife), després d’una descàrrega a 100J es va restablir el ritme sinusal a 111 bategats/minut.

Cardioversió elèctrica bifàsica

Restabliment del ritme sinusal

DISCUSSIÓ

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) del Bulldog anglès té una presentació clínica similar a la descrita en el Bóxer.

Els pacients poden tenir arrítmies subclínicas o simptomàtiques però, a diferència que en els Bóxer, molts presenten fallada cardíaca congestiva pel que es considera un forma més greu de ARVC.

Inicialment el tractament consisteix a administrar antiarrítmics però a vegades les arrítmies són refractàries.

En medicina humana la implantació d’un cardioversor-desfibril·lador elèctric en pacients amb elevat risc de mort sobtada permet controlar les arrítmies, millorar el pronòstic a llarg termini i la supervivència.

Aquesta opció terapèutica, encara que s’ha descrit en el Bóxer, no sol ser viable en veterinària a causa de l’elevat cost i la falta d’experiència tècnica.

En canvi la utilització d’un cardioversor elèctric bifàsic extern pot contemplar-se com una opció viable per a controlar aquestes arrítmies en pacients refractaris i hemodinámicamente inestables.

CONCLUSIÓ

La detecció d’arrítmies ventriculars dretes en Buldog anglès ha de fer-nos pensar en aquesta forma de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Si no es controlen farmacològicament es pot intentar una cardioversión.

De totes maneres, s’ha d’advertir al propietari que la durada del ritme sinusal després de la cardioversión és molt variable i l’arrítmia pot reaparèixer en qualsevol moment.

Pots conèixer més cas veterinaris de cardiopaties en el següent article

La entrada Cardioversió elèctrica en un Bulldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2023| Mossegada de serp en un gos. Cas Clínic d’Alba Badía, veterinària del servei de Medicina Interna del Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ A LES MOSSEGADES DE SERP

La principal causa de mossegada de serp a Espanya és la mossegada d’escurçó.

L’escurçó áspid (Vipera aspis) és l’espècie que és present a Catalunya. Aquestes hibernen, per la qual cosa les mossegades es produeixen de març a octubre.

Les mossegades solen localitzar-se freqüentment, tant en humans com en gossos, a les extremitats.

Els casos descrits de mossegades d’escurçó en gossos reporten l’aparició de fallada renal aguda i trastorns de la coagulació.

DADES DEL PACIENT I ANAMNESI

Es presenta a l’Hospital Veterinari de la Mar Thor, un gos mascle castrat de 2 anys.

Els seus propietaris expliquen que dos dies enrere havien estat passejant pel riu i que a l’hora de pujar al cotxe van veure que la seva mascota tenia l‘extremitat molt inflamada.

Van acudir directament a una clínica veterinària de la zona. Allí, davant la sospita d’una ferida penetrant per una espiga, els van recomanar iniciar tractament amb antibiòtic i cortisona.

A les 12 hores Thor va començar a mostrar dolor marcat en l’extremitat afectada, estava molt feble i li costava respirar.

De manera urgent, els propietaris van tornar a la clínica. Allí li van realitzar analítiques de sang.

Els resultats van mostrar que l’animal tenia anèmia, leucocitosis, trombocitopènia i azotemia (augment del valor de creatinina i urea en sang). Se li va recomanar ingrés hospitalari urgent.

Mossegada extremitat Thor

INGRÉS HOSPITALARI

En arribar a l’hospital, Thor s’ingressa directament en l’àrea de vigilància intensiva.

El seu examen físic general mostra unes mucoses pàl·lides i molt seques, taquicàrdia, hipotensió i taquipnea.

Se li col·loca un catèter intravenós i s’inicia fluïdoteràpia agressiva amb la finalitat de revertir el xoc hipovolèmic que presenta.

També es va iniciar el tractament amb fàrmacs analgèsics i es monitoren totes les seves constants vitals per a tenir un control continu de la seva evolució.

Es complementen les analítiques amb proves de coagulació, obtenint un resultat alterat, i un urianalisis per a veure la funcionalitat dels ronyons.

PROVES DIAGNÒSTIQUES I TRACTAMENT

En aquesta última prova s’observa que l’animal presenta isostenuria (incapacitat de concentrar l’orina) i cilindruria (presència de cilindres en l’orina), indicant una fallada renal aguda.

Amb la finalitat de controlar l’anèmia i l’alteració en els temps de coagulació es realitza una transfusió de concentrat d’eritròcits i una de plasma fresc congelat.

Així mateix es realitza un sondatge urinari per a monitorar la producció d’orina.

Durant les primeres 24 hores d’ingrés Thor està oligúric, és a dir, produeix una quantitat d’orina menor a la normal a causa del mal en els seus ronyons.

Controlant de manera exhaustiva la fluïdoteràpia que necessita el pacient a cada moment, després de diversos dies d’ingrés, s’aconsegueix revertir la fallada renal i es normalitza la seva producció d’orina.

Thor amb control de constants i fluïdoteràpia agressiva amb la finalitat de revertir el xoc hipovolèmic

CONCLUSIÓ

Les mossegades de serps a Catalunya són reals.

Davant una situació similar, o la sospita d’una mossegada d’escurçó és de vital importància realitzar analítiques sanguínies en el moment d’arribada del pacient.

Aplicar un tractament hospitalari al més aviat possible és vital per a un pronòstic favorable.

Vols conèixer més casos clínics d’urgències, desencadenats per ferides en extremitats? No et perdis el cas de Gogh

La entrada Mossegada de serp en un gos. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, septembre 2023| Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinària de la unitat de cirugía del Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ

La fluoroscòpia és un mètode de diagnòstic de mínima invasió.

Consisteix en l’obtenció d’imatges de raig X de molt baixa dosi en temps real i que per tant permet veure l’interior del cos de l’animal en moviment.

Mostra el moviment gràcies a una sèrie continua d’imatges obtingudes a una freqüència màxima de 25 a 30 quadres complets per segon.

Com a resultat es transmeten imatges com si fos un vídeo convencional sobre la pantalla de l’ordinador.

D’aquesta manera, es tracta d’una tècnica que resulta útil en l’hora de guiar determinats exàmens diagnòstics així com en intervencions quirúrgiques.

La imatge en moviment és útil per a visualitzar tant l’estructura com la funció dels òrgans, podent identificar anormalitats que potser no apareixen en una radiografia convencional que mostra una sola instantània en el temps.

Avui dia l’ús de la fluoroscòpia en veterinària és bastant ampli, aplicant-se en alguns casos com:

• Obstruccions d’uretra i colon
• Marcapassos
• Lesions tromboembòliques
• Intervencions ortopèdiques
• Hernies de hiato
• Intervencions vasculars
• Determinació de megaesòfag
• Colapse traqueal
• …

En la fluoroscòpia s’administra un agent de contrast a través de la boca o vas sanguini.

A continuació es capturen les imatges de raigs X que fan possible presentar l’exploració com si es tractés d’una seqüència filmada.

No obstant això, es tracta d’una tècnica que implica un temps d’exposició major respecte els raigs X convecionals, així com també la ingestió o injecció del contrast a l’organisme de l’animal.

PRESENTACIÓ DEL CAS

Goosee és un cadell de gat europeu mascle d’un mes d’edat, de 400 grams.

Està sent alimentat amb biberó i llauna, així com també li estan introduint el pinso kitten.

Durant l’administració de la llet del biberó, l’animal ha mossegat la tetina i la hi ha empassat.

No ha presentat vòmits ni diarrees, però els propietaris han decidit portar-ho de seguida a l’Hospital Veterinari.

EXPLORACIÓ CLÍNICA

A l’exploració física general l’animal presenta les mucoses rosades i el temps de farciment capil·lar inferior a dos segons.

L’auscultació cardio respiratòria no presenta alteracions, amb una freqüència cardíaca de 180 pulsacions per minut.

L’animal no presenta dolor a la palpació abdominal i només la temperatura rectal és lleugerament baixa, 36,2 °C

PROVES DIAGNÒSTIQUES

Per a determinar la presència del cos estrany en el sistema digestiu de l’animal es proposen la realització de radiografies abdominals amb dues projeccions.

En la radiografia s’evidencia una estructura a nivell del estòmac(Figura 1) compatible amb la punta de la tetina, així com contingut alimentari.

A més, s’observa presència de gas a nivell del còlon.

Figura 1: Radiografia abdominal lateral on s’observa la presència d’un cos estrany compatible amb una tetina

DIAGNÒSTIC

Mitjançant les radiografies abdominals i la història clínica de l’animal, es conclou que el cadell presenta un cos estrany a nivell gàstric.

Degut en l’edat primerenca de l’animal i la seva reduïda grandària en comparació amb la tetina, es desaconsella la inducció del vòmit per a evitar possibles complicacions com per exemple l’aspiració o l’ofec.

Així doncs, el tractament que es proposa per aquest animal és en primer lloc l’hospitalització amb fluïdoteràpia, per a intentar promoure el trànsit intestinal.

Tanmateix radiografies periòdiques per a controlar la localització de la tetina.

Si aquesta no transita i queda obstruïda, tant a nivell de estomago com a intestí prim, es proposarà la realització d’intervenció quirúrgica.

Després de 24 hores d’hospitalització, l’animal manté constants estables i segueix sense la presència de vòmits o diarrees, però les radiografies de control indiquen la persistència de la tetina a la estòmac.

Davant aquesta situació, es decideix intentar retirar el cos estrany amb fluoroscòpia mitjançant unes pinces guiades a través de l’esòfag.

Si aquest procediment no resulta efectiu, es plantejarà entrar quirúrgicament mitjançant gastrostomía; una incisió a la estomago per a l’extracció del cos estrany.

TRACTAMENT

Goose és sedat, anestesiat i intubado mitjançant un tub endotraqueal per a poder controlar la ventilació durant la intervenció.

A continuació s’introdueix el contrast intravenós que ens permetrà obtenir les imatges necessàries per a poder prosseguir amb la intervenció i extreure la tetina del estòmac de l’animal.

Mitjançant un endoscopi i una pinça en forma de xarxa, es penetra en la cavitat oral de l’animal fins a arribar al estomago.

Figura 2: Imatge on es pot observar el procediment mitjançant el qual el veterinari introdueix l’endoscopi per la cavitat oral, al mateix temps que palpa i mou l’abdomen per a tenir una millor imatge del fluoroscopi.

Les imatges obtingudes gràcies a la fluoroscopia (Figura 2, 3 i 4) permet veure en tot moment la localització tant de la tetina com de la xarxa per a extreure-la.

Mitjançant un maneig delicat que requereix d’experiència i traça, s’aconsegueix enganxar la tetina amb la xarxa i extreure-la així, per la cavitat oral.

Figura 3 i 4: Imatges obtingudes gràcies al fluoroscopi. Permet veure en temps real imatges de raigs X. En aquestes imatges podem veure com la xarxa utilitzada per a extreure el cos estrany envolta la tetina (3) i finalment s’aconsegueix atrapar per a ser extreta (4).

ç

Finalment s’aconsegueix extreure la tetina evitant així una cirurgia més invasiva que podria haver suposat més complicacions per a l’animal(Figura 5)

Es tracta d’un cas que ha suposat un gran repte degut a les característiques de l’animal, però gràcies a una bona tècnica i personal qualificat, ha tingut un gran èxit.

Goosee es recupera amb normalitat de l’anestèsia i posteriorment és enviat a casa amb una pauta de dieta tova i protector gàstric per a atenuar les irritacions causades per la tetina i l’endoscopi.

Figura 5. Tetina extreta per fluoroscòpia

CONCLUSIÓ

Aquest cas mostra la gran utilitat i avantatges dels mètodes de diagnòstic de mínima invasió.

Si bé és cert que no s’utilitzen diàriament, resultin ser tècniques molt pràctiques i eficients a l’hora de realitzar diagnòstics i analitzar funcionalitat i fisiologia d’òrgans que podrien no ser detectable en proves d’imatge convencional.

L’únic inconvenient que resulta d’aquesta mena de procediment és la major exposició per part del pacient, ja que se li ha d’introduir al seu organisme el contrast per a permetre la visualització de les imatges.

En aquest cas, l’ús de la tècnica de fluoroscòpia ha evitat que el pacient hagi de passar per un procés quirúrgic més dolorós i que podria haver suposat complicacions tant intra quirúrgiques com postquirúrgiques.

A més ha suposat un repte per part del cirurgià veterinari, a causa de les mesures tant reduïdes de l’animal.

El temps d’anestèsia també és un factor positiu en comparació amb la cirurgia convencional, ja que el temps emprat per a l’extracció del cos estrany mitjançant el fluoroscopi és menor i menys invasiu, generant així menys dolor a l’animal i requerint també un estat d’hipnosi menor.

En conjunt, la fluoroscòpia és un bon mètode diagnòstic de mínima invasió que ofereix molt bons resultats tant per al diagnòstic com per l’assistència d’intervencions quirúrgiques, i que avui dia en Veterinària cada vegada es requereix més la seva aplicació.

Pots conèixer més casos de l’ús de fluoroscopi per a la resolució de casos en el següent  vÍdeo

La entrada Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, septembre 2023| Distòcia en gosses i gates. Caso Clínic d’Aglaia Barta, veterinària del servei de UCI i emergències del Hospital Veterinari del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La distòcia és la incapacitat de parir sense la intervenció del veterinari.

Cadells nounats d’una gossa amb distòcia

La gestació de les gosses dura aproximadament 63 dies (56-72 dies) i la de les gates uns 65 dies (52-74 dies).

Existeixen múltiples factors de risc de distòcia, com per exemple la raça (races miniatura o petites), un número molt elevat o massa baix de cadells, obesitat o dèficits nutricionals en la mare, mala col·locació del cadell o obstrucció del canal del part i fractures pelvianes anteriors mal soldades.

SIGNES CLÍNICS: ¿QUAN HEM DE PREOCUPAR-NOS?

Hem de preocupar-nos de risc de distòcia quan:

• La gestació es prolonga més de 71-72 dies en cas de desconèixer el dia de munta (o >65 dies en cas de fecundar sota supervisió veterinària).
• Si la mare té contraccions febles (“estreny i deixa d’estrènyer”) sense expulsar un cadell durant més de 4 hores per al primer o durant més de 2 hores entre cadells.
• Quan la mare té contraccions fortes (“estreny tota l’estona”) durant més de 30 minuts.
• Si veiem un cadell aturat i bloquejat
• No s’expulsa la placenta després de sortir el cadell
• La mare expulsa material verdós-negrós sense expulsió d’un cadell.
• La mare està feble o té signes de malaltia
• Altres causes com una hemorràgia durant el part

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

El diagnòstic d’una distòcia es basa en els signes clínics i en proves d’imatge.

La radiografia abdominal ajudarà a constatar el número, grandària, posició i possible estat dels cadells, a més del diàmetre de la pelvis, i l’ecografia abdominal permetrà conèixer la viabilitat dels cadells.

Radigrafía de gossa amb distòcia

A més, es realitzarà una analítica sanguínia de la mare per a saber el seu estat de salut.

Segons l’estat de la mare i dels cadells, així com de la causa de la distòcia, s’optarà per la manipulació obstètrica, el tractament mèdic o el tractament quirúrgic (cesària).

Hem de recordar que sempre es prioritzarà la vida de la mare davant la dels cadells.

COSES A RECORDAR

Per a poder estar preparats davant una distòcia o qualsevol complicació és molt important portar un control de gestació i acudir a les revisions estipulades pel veterinari.

És de vital importància una correcta alimentació de la mare durant el període de gestació com en el post-part ja que durant aquest període augmenten molt les seves necessitats energètiques.

Quan iniciï el part, hem de disminuir tota font d’estrès per a la mare per a evitar retardar el part i si veiem algun signe d’alarma ens posarem en contacte amb el nostre veterinari.

La entrada Distòcia en gosses i gates aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2023 | Dilatació i torsió gàstrica en una gossa mastí. Cas Clínic de Thaís Martín Rubia, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

DATOS DEL PACIENTE Y DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

Arriba a l’hospital Lupita una mastina de 4 anys i 50 kg. Aquest matí estava estupenda.

Havia menjat bé i amb gana, però després al llarg del matí va començar amb panteix, nerviosisme, i ha realitzat un vòmit. Fa un parell d’hores que està rara, i no saben el que li succeeix.

Els propietaris de Lupita comenten que abans de quadre gàstric ella estava bé, i que no ha succeït gens anormal, potser només ha menjat una mica més de la seva ració habitual, perquè avui havien de marxar-se.

Posteriorment ha estat animada i jugant pel jardí, però a l’estona va començar amb panteix, intranquil·litat, i vòmits.

A més, l’abdomen aparentment se li va engruixar i cada vegada estava més apàtica.

DIAGNÒSTIC D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

En l’exploració Lupita presenta el pols feble, aquesta hipotensa, té les mucoses lleument pàl·lides i seques, i la seva freqüència cardíaca està elevada (taquicàrdia).

A més, presenta taquipnea(panteix) i l’estómac està distès.

Davant la sospita, es va estabilitzar a Lupita i tan aviat com va ser possible es van realitzar radiografies d’abdomen.

Como sospitàvem ens trobem enfront d’una torsió gàstrica.

QUÈ ÉS LA DILATACIÓ I TORSIÓ GÀSTRICA

La torsió gàstrica és una patologia amb alta mortalitat que es dona per una distensió i/o dilatació de l’estómac, amb posterior torsió.

Es considera una urgència veterinària, perquè provoca un escanyament dels gots al torsionar-se i com a conseqüència la necrosi de l’òrgan i mal d’òrgans diana per falta de reg sanguini i oxigenació d’aquests.

Així mateix, es produeix un incorrecte funcionament del sistema pulmonar, ja que aquesta dilatació comprimeix la caixa toràcica impedint una correcta expansió pulmonar.

Secundàriament, també es produeixen canvis hemodinámicos atès que el flux de la sang no pugui retornar al cor. Això afecta al revestiment de la paret de l’estómac podent causar un esquinçament en ella.

.
SIGNES CLÍNICS I FACTORS PREDISPONENTS DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA.

La torsió gàstrica sol donar-se en races grans, on és més habitual que l’estómac sofreixi una dilatació per acumulació de gas, aigua o aliment.

Els signes habituals que solen presentar-se són:

• Panteixo
• Vòmits improductius
• Distensió abdominal
• Apatia
• Vòmits i diarrees

En la imatge veiem escanyament de l’esòfag que provoca vòmits i sialorrea, escanyament de gots creant hipoperfusión i dilatació de l’estómac comprimint diafragma i dificultant la respiració.

Alguns dels factors desencadenants o que predisposen a sofrir-la són:

• Ser una raça de mida gran
• Tenir un tòrax profund
• Tenir una edat mitjana i avançada
• Tenir laxitud del lligament hepatogástrico
• Ingerir pinso
• Ingerir grans tomes
• Alimentació administrada en una sola dosi diària
• Tenir un comportament ansiós enfront del menjar
• Realitzar exercici o joc posterior a la ingestió d’aliment

TRACTAMENT D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

El tractament de l’una torsió gàstrica va enfocant en primer lloc a estabilitzar quant davant les alteracions hemodinàmiques amb una fluïdoteràpia per a recuperar la circulació sanguínia i dels òrgans.

A continuació requereixen així mateix una descompressió gàstrica, pre quirúrgica i quirúrgica La resolució total de la patologia es realitzarà mitjançant cirurgia, amb una gastropexia.

La gastropexia consisteix en un procediment quirúrgic que consisteix a fixar l’estómac a la paret abdominal.

Esta es recomana especialment en aquells pacients en què l’estómac s’ha dilatat, però no torsionado, així com en pacients que s’han dilatat altres vegades.

Així mateix, es recomana també la esplenectomía (procediment quirúrgic en el qual s’extirpa la melsa), perquè es coneix una relació directa entre l’estómac i la melsa, arribant a torsionarse els dos simultàniament en aquesta patologia.

Totes dues cirurgies també es realitzen preventivament en aquells pacients més predisposats a sofrir-la.

MANEIG D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i torsió gàstrica pot desencadenar danys i afectacions, majors segons el temps transcorregut fins a atendre-li

Els òrgans afectats solen ser els del sistema cardiovascular, gàstric, pulmonar i renal i solen aparèixer després de 12h 24h de la correcció de la repercussió sanguínia, a causa dels radicals lliures i toxines lliurats en el torrent sanguini després d’aquesta.

Aquestes alteracions poden produir necrosi tissular i mal en els òrgans diana; fins i tot en els casos molt greus pot produir-se la mort de l’animal.

Per aquest motiu, l’hospitalització durant 12- 24 hores dels pacients post cirurgia, és vital per a poder monitorar, valorar i tractar aquests possibles danys.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i/o torsió gàstrica és una patologia d’urgència vital, la qual de no tractar-la a temps, resulta mortal per al nostre animal.

Necessita un tractament d’urgència, cirurgia i monitoratge intensiu postquirúrgic per a la recuperació total.

RESUM

En races predisposades, sobretot en races grans, es recomana oferir diverses preses de menjar al llarg del dia, disminuint així les quantitats per presa.

Així mateix, s’aconsella evitar preses úniques grans que puguin distendre l’estómac, evitar proporcionar el menjar abans de sortir a passejar, jugar o realitzar activitats intenses.

De percebre els signes clínics descrits anteriorment en el nostre animal com ara distensió abdominal, panteix, vòmits o diarrea, acudeixi al centre veterinari immediatament per a valorar si estiguem enfront d’una dilatació i/o torsió

L’atenció precoç millora el pronòstic de la nostra mascota.

La entrada Dilatació I torsió gàstrica en una gossa mastí. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2022| Electrocució en mascotes. Artícle Clínic de Marta Hita, Veterinària del Hospital Veterinaria del Mar.

PER QUÈ ES DONA UNA ELECTROCUCIÓ EN UNA MASCOTA?

Les electrocucions en les nostres mascotes són accidents que poden succeir a conseqüència de petits descuits o bé del propi caràcter curiós dels nostres pacients.

El més freqüent és que es vegin afectats animals tipus rosegadors, encara que també es detecten casos en gossos i en gats, sobretot en pacients joves.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Normalment, solen quedar afectades les zones exposades per mossegada: mucosa oral i llengua.

Aquestes lesions per electrocució, poden anar des d’una lleu molèstia o inflamació o bé arribar a exposar capes inferiors de la pell.

Lesions per electrocució en mucoses

Lesions per electrocució en llengua

En casos més severs, pot estendre’s a nivell sistèmic, generant arrítmies, edema de pulmó, així com signes neurològics, podent desencadenar la mort.

La severitat i l’extensió de les lesions per electrocucions dependrà de la mena de corrent (alterna, contínua), del voltatge del corrent i del temps d’exposició a aquesta.

COM ACTUAR DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ?

Quan ens trobem a la nostra mascota en una situació d’electrocució, és molt important protegir-nos primerament a nosaltres mateixos, desconnectant l’electricitat global de la llar.

Si toquéssim a la nostra mascota podríem electrocutar-nos!

S’ha de manipular al pacient amb aïllants plàstics i seguidament haurà de realitzar-se una valoració mèdica completa, pel que requereixen ser avalueu-vos per un veterinari immediatament.

TRACTAMENT DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ EN MASCOTA

Els pacients que han sofert electrocucions requereixen estabilització mitjançant fluidoterapia a fluxos limitats per a evitar empitjorar els edemes, analgèsia, antiarrítmics i antibiòtics si fos necessari.

En els casos amb lesions profundes, és probable que per a facilitar la seva cicatrització i l’alimentació del pacient es recomanin sondes nasogàstriques o esofàgiques.

En els casos d’afectació local, el pronòstic de recuperació és bo.

Per a augmentar les opcions dels nostres animals amb afectacions sistèmiques, el tractament ha de realitzar-se a nivell hospitalari i urgent.

CONCLUSIONS

Per a evitar electrocucions, es recomana evitar l’accés de les nostres mascotes a cables connectats al corrent, protegint-los o bé allunyant-los del seu abast, sobretot en aquells pacients amb tendència al mastegat d’altres elements de la llar.

Altres mecanismes per a poder controlar el risc d’electrocució consisteixen a aportar joguines per a redirigir aquesta conducta.

La entrada Electrocució en mascotes aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, abril 2022 | Obstrucció per cos estrany. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinaria cirurgiana de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Els cossos estranys digestius són la causa més comuna de cirurgia gastrointestinal.

L’animal sol acudir a consulta veterinària perquè ha ingerit un cos estrany que després de la seva digestió ha generat una obstrucció intestinal, donant lloc a signes clínics altament inespecífics com ara: vòmits, anorèxia i dolor abdominal.

Els signes clínics poden variar segons la localització del cos estrany, material, durada i severitat de l’obstrucció.

Després del seu diagnòstic, normalment mitjançant proves d’imatge com a ecografia abdominal i/o radiografia, el tractament d’elecció per al cos estrany és la cirurgia gastrointestinal, encara que en alguns casos, depenent de la localització d’aquest, pot realitzar-se mitjançant mínima invasió.

DADES DEL PACIENT

Es presenta en consulta Teo, un gatet de 8 mesos, que estava jugant amb els retoladors de la seva propietària.

Durant el dia va començar a presentar vòmits intermitents i desinterès pel menjar. A més, estava més xafat de l’habitual i no tenia ganes de jugar.

Després de no cessar els vòmits, els propietaris van decidir acudir al centre per a valorar l’estat del seu animal.

DIAGNÒSTIC

Després de la seva exploració física general en consulta, se li van efectuar les proves i analítiques necessàries..

Mitjançant proves d’imatge se li va diagnosticar un cos estrany digestiu a nivell de jejú que estava generant una obstrucció intestinal.

Imatge radiogràfica cos estrany

Donada la localització del cos estrany i la clínica de l’animal, el tractament d’elecció és quirúrgic.

TRACTAMENT

Teo s’havia menjat un dels taps dels retoladors amb els quals estava jugant, i lamentablement s’havia quedat obstruït en l’intestí.

En aquest cas, el procediment d’elecció va ser l’enterotomía.

Enteretomia

L’enterotomía consisteix en la realització d’una incisió en la paret de l’intestí que penetri fins a la llum, generalment indicada per a l’eliminació de cossos estranys.

EVOLUCIÓ

El tap del retolador va poder treure’s sense cap complicació.

Cos estrany extret

El pronòstic global de les obstruccions per cos estrany focal és favorable en el 92%-88% dels casos.

Després de 24 hores d’hospitalització per a maneig i control del dolor, administració de medicacions i control de complicacions secundàries, Teo va poder anar-se’n d’alta.
Encara que continua jugant amb tot el que es troba, per sort de moment, no ha tingut cap altre esglai.

Per a conèixer més cosos sobre cossos estranys, pots conèixer la història de Kiwi, en el seu cas clínic, o la de Goosee, al nostre canal de YouTube; un gatet d’un mes, que va mossegar la tetina del biberó i la hi va empassar.

La entrada Obstrucció per cos estrany aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, gener 2022 | Grups sanguinis en gossos i gats. Article clínic de Miriam García, auxiliar veterinària del servei d’UCI i urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar.

Igual que nosaltres, els nostres companys de quatre potes també posseeixen diversos grups sanguinis que són completament diferents dels nostres.

A l’hora d’aplicar la medicina transfusional d’una forma segura és vital coneixe’ls

DESCRIPCIÓ

El tipus de sang de cada animal ve determinat pels antígens de la superfície dels glòbuls vermells d’aquest.

Exemple de tests de tipatges comercial pel tipatge de sang de gos i gat

En els gossos, el sistema per a classificar els seus tipus sanguinis és: DEA (Dog Erythrocyte Antigen).

Gràcies a aquest mètode podem comptar fins a vuit grups: DEA-1.1., DEA-1.2., DEA-3, DEA-4, DEA-5, DEA-6, DEA-7 i DEA-8.

Ara bé, dins d’aquests grups, el més important i que provoca un gran risc de reaccions adverses, a causa del seu major poder antigènic, és el DEA 1.1. Pel que, els gossos que siguin DEA 1.1 negatius es consideressin els donants idonis, universals.

En els gats utilitzem el sistema AB per a classificar els tipus de sang, i existeixen fins a tres grups: l’A, el B i el AB.

La gran majoria dels gats són del tipus A, molt menys habitual són els tipus B (sobretot hi ha major prevalença en races com per exemple British, Persa o Devon Rex) i molt rar el tipus AB.

Tipatge de sang de gat amb resultat TIPUS B

DADES RELLEVANTS

Una curiositat en els gossos, és que ells no neixen amb anticossos preformats contra altres grups sanguinis.

És a dir, és molt difícil que en la primera transfusió que rebin siguin capaces de destruir els glòbuls vermells de la sang del donant, i no serà fins passats quatre o cinc dies aproximadament d’aquesta primera transfusió, que el seu cos desenvolupi anticossos contra la sang d’un donant no compatible amb la seva pròpia.

Ben diferent és en el cas dels gats, que des del naixement ja posseeixen anticossos naturals contra els altres grups sanguinis diferents del propi.

Equip de transfusió sanguínia

Transfusió sanguínia en gat

CONCLUSIONS

La medicina transfusional pot ajudar a salvar vides sempre que sigui realitzada coneixent el tipus de sang i grups sanguinis, per a evitar reaccions adverses i que tot el procés sigui segur.

A l’Hospital Veterinaria del Mar treballem al costat del Banc de Sang d’Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona per a poder oferir als nostres pacients els hemoderivats que necessitin les 24 hores.

Mitjançant tests ràpids duem a terme la tipificació del grup sanguíni obtenint resultats en minuts.

La entrada Grups sanguínis en gossos i gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2019 | Intoxicació per teobromina en gos. Cas clínic de Pablo Jurado, veterinari clínic del servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Cosito, un Pomerània d’1 any i 2,4 kg de pes, va acudir al servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar, presentant un quadre clínic d’intoxicació, amb nerviosisme i taquicàrdia extrema. (figura1)

Figura 1

Els propietaris referien que hores abans, per distracció, va ingerir una porció de pastís de xocolata negra, d’uns 100 grams de pes.

La xocolata conté una substància anomenada teobromina, similar a la cafeïna, que en funció de la mena de xocolata, conté més o menys concentració, sent la xocolata negra el de major.

Aquesta, provoca modificacions bioquímiques en el cos; i a causa de la seva lenta metabolització, en animals resulta tòxica, produint signes clínics a baixes dosis (inferiors de 80 mg/kg), i sent letal en el 50% dels animals, en dosis de 300 mg/kg (en gos) i 200 mg/kg (en gat).

Per als humans també és tòxica, però la dosi letal és de 1000 mg/k; molt major que en les nostres mascotes.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física general, Cosito presentava les mucoses congestives, taquicàrdia de 240 batecs per minut, i taquipnea de 108 respiracions per minut.
Valors molt augmentats enfront de la mitjana normal.

No mostrava signes gastrointestinals tals com vòmits o diarrees, i en l’auscultació cardíaca es van descartar sorolls compatibles amb malaltia cardíaca.

Sense una història mèdica prèvia rellevant, i davant la negació d’accés a altres tòxics; donat el quadre clínic actual, es va plantejar realitzar un electrocardiograma.

Aquest va revelar una taquicàrdia sinusal (figura 2); un trastorn del ritme cardíac que es manifesta per una acceleració dels batecs del cor.

El diagnòstic presumptiu concordava amb una taquicàrdia fisiològica (causada per por, dolor, excitació), o una taquicàrdia patològica (causada per una fallada cardíaca, malaltia respiratòria, xoc, malaltia sistèmica o intoxicació).

Segons el descrit en la recollida de dades del pacient, el diagnòstic presumptiu coincidia amb una intoxicació per teobromina (xocolata).

Els signes clínics , en casos severs, són entre altres l’aparició d’arrítmies i/o taquicàrdia, podent arribar a presentar convulsions, coma i fins i tot la mort de l’animal.

Figura 2

TRACTAMENT

La ràpida actuació en aquests casos és crucial, així com l’aplicació de la vigilància intensiva necessària, en funció de la quantitat aproximada de teobromina ingerida per Cosito.

Sent la porció de pastís, d’unS 100 grams de pes (aproximadament 50 grams proporcionals a xocolata pura), la concentració de teobromina per aquesta quantitat de xocolata negra (70% cacau), corresponen a una dosi de 20,3 mg/gr. (figura 3)

En aquest cas, la dosi total de teobromina ingerida per Cosito correspon a 700 mg.

Figura 3

Donat el poc pes corporal de Cosito, la dosi aproximada de teobromina era de 292 mg/kg, resultant gairebé una dosi letal.

Enfront de la gravetat associada a la intoxicació, es va induir el vòmit de Cosito, i es va procedir a realitzar-li fluïdoteràpia intensiva, accelerant i controlant la detoxificación, així com la progressió dels seus signes clínics. (figura 4)

A més es va col·locar un sondatge nasogàstric per a realitzar rentades, i administrar així mateix carbó actiu, que actua com quelant del tòxic, evitant així la seva absorció.

Figura 4

EVOLUCIÓ

El pronòstic enfront de la intoxicació és reservat, ja que depèn de la mena de xocolata, el pes de l’animal, i el temps transcorregut donis de la seva ingestió.

Però sort, Cosito es va recuperar completament, i 24 hores més tardes, després d’estabilitzar la seva freqüència cardíaca i pressió sanguínia, se li va poder donar l’alta amb teràpia digestiva.

CONCLUSIÓ

En observar que la nostra mascota hagi pogut ingerir xocolata, és vital acudir immediatament al veterinari, per tal d’induir del vòmit, i administrar la teràpia adequada abans que apareguin els signes clínics.

La entrada Intoxicació per teobromina en gos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juny 2019| Proventriculotomía en garsa per a l’extracció de cos estrany. Cas Clínic d’Eduard Armengol i Adriàn Melero, especialistes en el Servei de Medicina i Cirurgia d’Animals Exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Kiwi, un pollet de garsa caigut del niu i rescatat per un transeünt, es va presentar d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar.

Des de feia uns dies, el seu nou amo i cuidador, l’alimentava diàriament amb farinetes perquè pogués sobreviure, però per accident, aquesta va ingerir la sonda utilitzada per a l’alimentació assistida, per la qual cosa enfront d’un quadre d’asfíxia, van acudir al nostre centre.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física realitzada en la consulta, l’animal estava estable, sense presentar cap alteració física aparent, per la qual cosa vam iniciar el protocol diagnòstic.

En primer lloc havia de determinar-se la posició exacta de la sonda, ja que en cas d’estar allotjada en el pap, l’extracció resultava més senzilla.

En cas contrari, com per desgràcia va succeir en el cas de Kiwi, l’extracció d’aquesta hauria de realitzar-se quirúrgicament.

Amb l’objectiu de confirmar la seva localització, es van realitzar proves d’imatge.

Lamentablement, la radiografia va evidenciar que la sonda ja no estava en el pap, sinó en proventrícle (el primer estómac dels ocells).

Tractant de realitzar el millor abordatge del cas i prendre així decisions més precises, es va optar per a realitzar una radiografia de contrast (fig. 1 i 2).

Figura 1

Figura 2

Aquestes radiografies, mitjançant un líquid opac a la radiació, permeten realitzar un estudi del sistema digestiu, urinari, genital, o fins i tot dels vasos sanguinis.

Després de la seva realització, es va poder apreciar que la sonda estava allotjada entre el proventrícle i el ventricle (o molleja), la qual cosa dificultava la seva extracció mitjançant endoscòpia, revelant la necessitat d’intervenir quirúrgicament.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Donada la complexitat del cas i la ubicació de la sonda d’alimentació, era necessari abordar quirúrgicament a Kiwi per a poder extreure-la.

El tractament triat era una celiotomia convencional amb proventriculotomía d’urgència.

Aquesta consisteix en una cirurgia agressiva, en la qual s’ha d’obrir un dels estómacs (proventrícle).

Aquest tipus d’intervenció té múltiples riscos que cal assumir, entre d’altres, les infeccions posquirúrgiques (celomitis greu) o la necrosi de l’estómac, podent portar totes dues a la mort del pacient (fig.3 i 4).

Figura 3

Després d’una intervenció delicada, i sota una estricta esterilitat, la cirurgia va resultar un èxit.

Figura 4

Kiwi va necessitar ser hospitalitzada 24 hores sota un intensiu monitoratge per a control del dolor, l’evolució i de les possibles complicacions, però després d’aquestes, va poder ser donada d’alta amb tractament antiinflamatori, antibiòtic i protector gàstric.

En el cas de Kiwi, sorprenentment, la recuperació ha estat molt ràpida, mostrant-se activa i menjant sense problemes poques hores després de despertar-se de la intervenció.

En aquests processos, la velocitat en l’atenció del pacient i en la presa de decisions per a realitzar cirurgia és clau per a l’èxit postquirúrgic i la ràpida recuperació.

Kiwi ara porta una vida totalment normal, i en la revisió realitzada pocs dies després, el seu nou propietari ens transmetia que estava molt alegre, menjant amb fam i completament recuperada!

La entrada PROVENTRICULOTOMÍA EN GARSA PER A EXTRACCIÓ DE COS ESTRANY aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.