Cardioversió elèctrica en un Bulldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica

,

CARDIOVERSIÓ ELÈCTRICA EN UN BULLDOG INGLÉS AMB CARDIOMIOPATÍA ARRITMOGÉNICA

Barcelona, Novembre 2023| Cardioversió elèctrica en un Buldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica. Cas Clínic de Laín García, responsable del servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari de la Mar i Hospital Veterinari Molins.

 

INTRODUCCIÓ A LA CARDIOMIOPATÍA ARRITMOGÉNICA

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) es va descriure per primera vegada en el Bulldog Anglès en 2009.

Igual que succeeix en humana o en el Bóxer, aquesta cardiomiopatía consisteix en un infiltrat fibroadiposo del endocardio que provoca l’aparició d’arrítmies ventriculars dretes.

Una arrítmia és un trastorn del ritme cardíac que causa batecs irregulars del cor. Poden ser benignes o greus i són causades per diverses condicions mèdiques.

Aquest cas clínic descriu com, després de tractar sense èxit amb diferents antiarrítmics, finalment es va aconseguir revertir temporalment aquestes arrítmies a ritme sinusal mitjançant cardioversió elèctrica.

Aquest procediment mèdic consisteix en utilitza una descàrrega elèctrica per a restablir un ritme cardíac normal davant arrítmies cardíaques.

Pacient amb amb cardiomiopatía arritmogènica

DADES DEL PACIENT I CAS CLÍNIC

Acudeix a l’Hospital una gossa de raça Bulldog anglès, de 9 anys i 20 Kg de pes, per síncopes d’aparició aguda.

No hi havia antecedents de malaltia i no estava prenent cap medicació.

L’examen físic va mostrar taquicàrdia, pols femoral feble i mucoses pàl·lides.

L’electrocardiograma va revelar una taquicàrdia ventricular (TV) dreta paroxismal a 340 bategats/min.

Taquicàrdia ventricular (TV) dreta en electrocardiograma

Les radiografies toràciques van mostrar una cardiomegalia generalitzada sense signes de congestió, i l’ecocardiografia una marcada dilatació del ventricle dret.

Les analítiques sanguínies no van evidenciar alteracions significatives.

 

DIAGNÒSTIC I MANEIG HOSPITALARI

El diagnòstic presumptiu inicial va ser de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Inicialment es van administrar 2 bitlles de lidocaïna seguit d’una infusió contínua.

A les 24 hores es va pautar sotalol i es va reduir la infusió contínua a un 50%.

L’electrocardiograma va empitjorar i es va haver de tornar a pujar la infusió contínua, i es va substituir el sotalol per amiodarona.

Pel fet que l’arrítmia no es controlava, els propietaris van autoritzar realitzar una cardioversió elèctrica bifàsica com a última opció.

Mitjançant cardioversión (Nikon Kohden Cardiolife), després d’una descàrrega a 100J es va restablir el ritme sinusal a 111 bategats/minut.

Cardioversió elèctrica bifàsica

Restabliment del ritme sinusal

DISCUSSIÓ

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) del Bulldog anglès té una presentació clínica similar a la descrita en el Bóxer.

Els pacients poden tenir arrítmies subclínicas o simptomàtiques però, a diferència que en els Bóxer, molts presenten fallada cardíaca congestiva pel que es considera un forma més greu de ARVC.

Inicialment el tractament consisteix a administrar antiarrítmics però a vegades les arrítmies són refractàries.

En medicina humana la implantació d’un cardioversor-desfibril·lador elèctric en pacients amb elevat risc de mort sobtada permet controlar les arrítmies, millorar el pronòstic a llarg termini i la supervivència.

Aquesta opció terapèutica, encara que s’ha descrit en el Bóxer, no sol ser viable en veterinària a causa de l’elevat cost i la falta d’experiència tècnica.

En canvi la utilització d’un cardioversor elèctric bifàsic extern pot contemplar-se com una opció viable per a controlar aquestes arrítmies en pacients refractaris i hemodinámicamente inestables.

 

CONCLUSIÓ

La detecció d’arrítmies ventriculars dretes en Buldog anglès ha de fer-nos pensar en aquesta forma de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Si no es controlen farmacològicament es pot intentar una cardioversión.

De totes maneres, s’ha d’advertir al propietari que la durada del ritme sinusal després de la cardioversión és molt variable i l’arrítmia pot reaparèixer en qualsevol moment.

 

Pots conèixer més cas veterinaris de cardiopaties en el següent article