Barcelona, septembre 2023| Distòcia en gosses i gates. Caso Clínic d’Aglaia Barta, veterinària del servei de UCI i emergències del Hospital Veterinari del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La distòcia és la incapacitat de parir sense la intervenció del veterinari.

Cadells nounats d’una gossa amb distòcia

La gestació de les gosses dura aproximadament 63 dies (56-72 dies) i la de les gates uns 65 dies (52-74 dies).

Existeixen múltiples factors de risc de distòcia, com per exemple la raça (races miniatura o petites), un número molt elevat o massa baix de cadells, obesitat o dèficits nutricionals en la mare, mala col·locació del cadell o obstrucció del canal del part i fractures pelvianes anteriors mal soldades.

SIGNES CLÍNICS: ¿QUAN HEM DE PREOCUPAR-NOS?

Hem de preocupar-nos de risc de distòcia quan:

• La gestació es prolonga més de 71-72 dies en cas de desconèixer el dia de munta (o >65 dies en cas de fecundar sota supervisió veterinària).
• Si la mare té contraccions febles (“estreny i deixa d’estrènyer”) sense expulsar un cadell durant més de 4 hores per al primer o durant més de 2 hores entre cadells.
• Quan la mare té contraccions fortes (“estreny tota l’estona”) durant més de 30 minuts.
• Si veiem un cadell aturat i bloquejat
• No s’expulsa la placenta després de sortir el cadell
• La mare expulsa material verdós-negrós sense expulsió d’un cadell.
• La mare està feble o té signes de malaltia
• Altres causes com una hemorràgia durant el part

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

El diagnòstic d’una distòcia es basa en els signes clínics i en proves d’imatge.

La radiografia abdominal ajudarà a constatar el número, grandària, posició i possible estat dels cadells, a més del diàmetre de la pelvis, i l’ecografia abdominal permetrà conèixer la viabilitat dels cadells.

Radigrafía de gossa amb distòcia

A més, es realitzarà una analítica sanguínia de la mare per a saber el seu estat de salut.

Segons l’estat de la mare i dels cadells, així com de la causa de la distòcia, s’optarà per la manipulació obstètrica, el tractament mèdic o el tractament quirúrgic (cesària).

Hem de recordar que sempre es prioritzarà la vida de la mare davant la dels cadells.

COSES A RECORDAR

Per a poder estar preparats davant una distòcia o qualsevol complicació és molt important portar un control de gestació i acudir a les revisions estipulades pel veterinari.

És de vital importància una correcta alimentació de la mare durant el període de gestació com en el post-part ja que durant aquest període augmenten molt les seves necessitats energètiques.

Quan iniciï el part, hem de disminuir tota font d’estrès per a la mare per a evitar retardar el part i si veiem algun signe d’alarma ens posarem en contacte amb el nostre veterinari.

La entrada Distòcia en gosses i gates aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2023 | Dilatació i torsió gàstrica en una gossa mastí. Cas Clínic de Thaís Martín Rubia, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

DATOS DEL PACIENTE Y DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

Arriba a l’hospital Lupita una mastina de 4 anys i 50 kg. Aquest matí estava estupenda.

Havia menjat bé i amb gana, però després al llarg del matí va començar amb panteix, nerviosisme, i ha realitzat un vòmit. Fa un parell d’hores que està rara, i no saben el que li succeeix.

Els propietaris de Lupita comenten que abans de quadre gàstric ella estava bé, i que no ha succeït gens anormal, potser només ha menjat una mica més de la seva ració habitual, perquè avui havien de marxar-se.

Posteriorment ha estat animada i jugant pel jardí, però a l’estona va començar amb panteix, intranquil·litat, i vòmits.

A més, l’abdomen aparentment se li va engruixar i cada vegada estava més apàtica.

DIAGNÒSTIC D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

En l’exploració Lupita presenta el pols feble, aquesta hipotensa, té les mucoses lleument pàl·lides i seques, i la seva freqüència cardíaca està elevada (taquicàrdia).

A més, presenta taquipnea(panteix) i l’estómac està distès.

Davant la sospita, es va estabilitzar a Lupita i tan aviat com va ser possible es van realitzar radiografies d’abdomen.

Como sospitàvem ens trobem enfront d’una torsió gàstrica.

QUÈ ÉS LA DILATACIÓ I TORSIÓ GÀSTRICA

La torsió gàstrica és una patologia amb alta mortalitat que es dona per una distensió i/o dilatació de l’estómac, amb posterior torsió.

Es considera una urgència veterinària, perquè provoca un escanyament dels gots al torsionar-se i com a conseqüència la necrosi de l’òrgan i mal d’òrgans diana per falta de reg sanguini i oxigenació d’aquests.

Així mateix, es produeix un incorrecte funcionament del sistema pulmonar, ja que aquesta dilatació comprimeix la caixa toràcica impedint una correcta expansió pulmonar.

Secundàriament, també es produeixen canvis hemodinámicos atès que el flux de la sang no pugui retornar al cor. Això afecta al revestiment de la paret de l’estómac podent causar un esquinçament en ella.

.
SIGNES CLÍNICS I FACTORS PREDISPONENTS DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA.

La torsió gàstrica sol donar-se en races grans, on és més habitual que l’estómac sofreixi una dilatació per acumulació de gas, aigua o aliment.

Els signes habituals que solen presentar-se són:

• Panteixo
• Vòmits improductius
• Distensió abdominal
• Apatia
• Vòmits i diarrees

En la imatge veiem escanyament de l’esòfag que provoca vòmits i sialorrea, escanyament de gots creant hipoperfusión i dilatació de l’estómac comprimint diafragma i dificultant la respiració.

Alguns dels factors desencadenants o que predisposen a sofrir-la són:

• Ser una raça de mida gran
• Tenir un tòrax profund
• Tenir una edat mitjana i avançada
• Tenir laxitud del lligament hepatogástrico
• Ingerir pinso
• Ingerir grans tomes
• Alimentació administrada en una sola dosi diària
• Tenir un comportament ansiós enfront del menjar
• Realitzar exercici o joc posterior a la ingestió d’aliment

TRACTAMENT D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

El tractament de l’una torsió gàstrica va enfocant en primer lloc a estabilitzar quant davant les alteracions hemodinàmiques amb una fluïdoteràpia per a recuperar la circulació sanguínia i dels òrgans.

A continuació requereixen així mateix una descompressió gàstrica, pre quirúrgica i quirúrgica La resolució total de la patologia es realitzarà mitjançant cirurgia, amb una gastropexia.

La gastropexia consisteix en un procediment quirúrgic que consisteix a fixar l’estómac a la paret abdominal.

Esta es recomana especialment en aquells pacients en què l’estómac s’ha dilatat, però no torsionado, així com en pacients que s’han dilatat altres vegades.

Així mateix, es recomana també la esplenectomía (procediment quirúrgic en el qual s’extirpa la melsa), perquè es coneix una relació directa entre l’estómac i la melsa, arribant a torsionarse els dos simultàniament en aquesta patologia.

Totes dues cirurgies també es realitzen preventivament en aquells pacients més predisposats a sofrir-la.

MANEIG D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i torsió gàstrica pot desencadenar danys i afectacions, majors segons el temps transcorregut fins a atendre-li

Els òrgans afectats solen ser els del sistema cardiovascular, gàstric, pulmonar i renal i solen aparèixer després de 12h 24h de la correcció de la repercussió sanguínia, a causa dels radicals lliures i toxines lliurats en el torrent sanguini després d’aquesta.

Aquestes alteracions poden produir necrosi tissular i mal en els òrgans diana; fins i tot en els casos molt greus pot produir-se la mort de l’animal.

Per aquest motiu, l’hospitalització durant 12- 24 hores dels pacients post cirurgia, és vital per a poder monitorar, valorar i tractar aquests possibles danys.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i/o torsió gàstrica és una patologia d’urgència vital, la qual de no tractar-la a temps, resulta mortal per al nostre animal.

Necessita un tractament d’urgència, cirurgia i monitoratge intensiu postquirúrgic per a la recuperació total.

RESUM

En races predisposades, sobretot en races grans, es recomana oferir diverses preses de menjar al llarg del dia, disminuint així les quantitats per presa.

Així mateix, s’aconsella evitar preses úniques grans que puguin distendre l’estómac, evitar proporcionar el menjar abans de sortir a passejar, jugar o realitzar activitats intenses.

De percebre els signes clínics descrits anteriorment en el nostre animal com ara distensió abdominal, panteix, vòmits o diarrea, acudeixi al centre veterinari immediatament per a valorar si estiguem enfront d’una dilatació i/o torsió

L’atenció precoç millora el pronòstic de la nostra mascota.

La entrada Dilatació I torsió gàstrica en una gossa mastí. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2022| L’esterilització i castració en petits animals. Article Clínic d’Itziar Martinez, Veterinària Cirurgiana de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Els motius més comuns per a realitzar una esterilització i castració canina són:

• La prevenció d’uns certs comportaments com la munta, escapades o marcatges
• La prevenció de la cria indesitjada
• L’aparició de neoplàsies o tumors testiculars.

Aquests últims es donen en el 29% dels gossos sencers.

Tumors de mama

En gats, l’esterilització i castració també s’indica per a reduir el comportament de marcatge i els problemes d’eliminació (micció i defecación fòra de la safata).

ESTERILITZACIONS I CASTRACIONS ESSENCIALS

Una condició que també sol trobar-se en la clínica veterinària diària és la retenció dels testicles a la regió inguinal o en la cavitat abdominal.

Aquesta es denomina criptorquídia, i sol ser unilateral.

Testícles criptòrquids extirpats

Per a resoldre-la, es recomana la castració, mitjançant l’extirpació dels testicles que no han descendit, ja que presenten una producció hormonal contínua, i un risc incrementat de neoplàsia i torsió.

Altres casos en que també està indicada la castració són per a la prevenció o tractament de:

• Adenomes perianales
• Quists prostàtics
• Prostatitis
• Hiperplàsies prostàtiques benignes
• Abscessos prostàtics.

En el cas de les femelles, la ovariohisterectomía o esterilització és una cirurgia que habitualment es practica per a prevenir els cicles estrals i les gestacions no desitjades.

Piometra

Però és important remarcar que també prevé la piometra, i la neoplàsia ovàrica o uterina, i per això són tan essencials.

INDICACIONS

Esterilitzar a les gosses i a les gates abans del seu primer estro redueix enormement el risc de desenvolupar neoplàsia mamària al llarg de la seva vida.

Fer-ho després dels dos anys d’edat en gates, o després dels 2,5 – 4 anys d’edat en gosses té un mínim efecte sobre el desenvolupament de tumors mamaris.

PROCEDIMENTS ACTUALS

La ovariectomía (extirpació quirúrgica dels ovaris) sense histerectomia( extirpació d’úter o matriu), és cada vegada és més comuna, especialment si es duu a terme mitjançant la tècnica d’esterilització laparoscòpica.

Esterilització laparoscòpica

Aquesta esterilització és menys traumàtica ja que la grandària de la incisió és menor i es produeix menys manipulació tissular.

Per si mateixa no incrementa el risc de piometra, ja que requereix la presència de progestàgens, encara que té un major risc de desenvolupament de tumors uterins.

Aquests últims però tenen una incidència baixa del 0.03% i el 90% són leiomiomas benignes.

La entrada L’esterilització i castració en petits animals aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, abril 2022 | Obstrucció per cos estrany. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinaria cirurgiana de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Els cossos estranys digestius són la causa més comuna de cirurgia gastrointestinal.

L’animal sol acudir a consulta veterinària perquè ha ingerit un cos estrany que després de la seva digestió ha generat una obstrucció intestinal, donant lloc a signes clínics altament inespecífics com ara: vòmits, anorèxia i dolor abdominal.

Els signes clínics poden variar segons la localització del cos estrany, material, durada i severitat de l’obstrucció.

Després del seu diagnòstic, normalment mitjançant proves d’imatge com a ecografia abdominal i/o radiografia, el tractament d’elecció per al cos estrany és la cirurgia gastrointestinal, encara que en alguns casos, depenent de la localització d’aquest, pot realitzar-se mitjançant mínima invasió.

DADES DEL PACIENT

Es presenta en consulta Teo, un gatet de 8 mesos, que estava jugant amb els retoladors de la seva propietària.

Durant el dia va començar a presentar vòmits intermitents i desinterès pel menjar. A més, estava més xafat de l’habitual i no tenia ganes de jugar.

Després de no cessar els vòmits, els propietaris van decidir acudir al centre per a valorar l’estat del seu animal.

DIAGNÒSTIC

Després de la seva exploració física general en consulta, se li van efectuar les proves i analítiques necessàries..

Mitjançant proves d’imatge se li va diagnosticar un cos estrany digestiu a nivell de jejú que estava generant una obstrucció intestinal.

Imatge radiogràfica cos estrany

Donada la localització del cos estrany i la clínica de l’animal, el tractament d’elecció és quirúrgic.

TRACTAMENT

Teo s’havia menjat un dels taps dels retoladors amb els quals estava jugant, i lamentablement s’havia quedat obstruït en l’intestí.

En aquest cas, el procediment d’elecció va ser l’enterotomía.

Enteretomia

L’enterotomía consisteix en la realització d’una incisió en la paret de l’intestí que penetri fins a la llum, generalment indicada per a l’eliminació de cossos estranys.

EVOLUCIÓ

El tap del retolador va poder treure’s sense cap complicació.

Cos estrany extret

El pronòstic global de les obstruccions per cos estrany focal és favorable en el 92%-88% dels casos.

Després de 24 hores d’hospitalització per a maneig i control del dolor, administració de medicacions i control de complicacions secundàries, Teo va poder anar-se’n d’alta.
Encara que continua jugant amb tot el que es troba, per sort de moment, no ha tingut cap altre esglai.

Per a conèixer més cosos sobre cossos estranys, pots conèixer la història de Kiwi, en el seu cas clínic, o la de Goosee, al nostre canal de YouTube; un gatet d’un mes, que va mossegar la tetina del biberó i la hi va empassar.

La entrada Obstrucció per cos estrany aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, març 2022| Massa abdominal en una rata sènior. Cas Clínic de Paula Yaguez, responsable del servei d’animals exòtics del Hospital Veterinaria del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Barbie és la rata de la nostra veterinària Paula Yaguez, que va acudir a l’hospital per una massa inguinal

El punt de vista dels veterinaris i propietaris a vegades pot diferir; Però quan una dels seus pacients és també la seva mascota, permet comprendre l’ansietat que se sent davant un tractament com a propietari.

Barbie és una rata sènior, esterilitzada abans dels seus 3 mesos d’edat, i aquesta massa inguinal li va aparèixer a dos mesos de complir els seus 3 anys.

Per als quals teniu rates ja us hauran cridat l’atenció dues coses:

Barbie. Pacient afectada

Les rates tenen una vida de 3 anys (no vida mitjana, sinó que és rara la rata que supera aquesta edat).
Se les considera sèniors a partir de l’any i mig d’edat, amb la qual cosa Barbie és, dins de la seva espècie, una rata molt sènior.

Va ser esterilitzada de jove. Són rares les rates femella esterilitzades. La seva curta esperança de vida fa que molts propietaris consideren que no val la pena el risc de la cirurgia.

No obstant això, els estudis mostren que una esterilització abans dels 90 dies (30 mesos) protegeix contra els tumors de mama.

Enfront d’aquesta situació i donada la seva edat, no va tenir més remei que plantejar-se si valia la pena o no operar.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

Abans de considerar qualsevol tractament, cal investigar.

Aquests exàmens complementaris poden arribar a ser cars, o encarir enormement la cirurgia, però han de realitzar-se sempre.

Les causes de l’aparició d’una “massa” poden ser múltiples i diverses; Podria ser un tumor (i de fet és el primer que ve al capdavant), però també un abscés, un quist o fins i tot una hèrnia.

Cadascuna d’aquestes té un tractament i pronòstic molt diferent, per la qual cosa és important diferenciar-lo.

Barbie per exemple, ja havia tingut una extirpació de massa 3 mesos abans (al voltant dels 2.5 anys d’edat) la qual va resultar ser un fenomen inflamatori.

Massa abdominal

Així llavors, abans de considerar la cirurgia de la massa, se li van realitzar diferents proves:

Tractant d’efectuar el millor abordatge del cas es van fer citologies. Aquestes ens donen una idea d’al fet que ens enfrontem, permetent diferenciar entre abscessos, quistos i tumors, fins i tot donar-nos informació sobre la mena de tumor.

En el cas de Barbie, la citologia va ser compatible amb neoplàsia epitelial maligna, del tipus carcinoma.

Recerca de la massa abdominal

Amb l’objectiu de confirmar l’afectació de la massa, es van efectuar proves d’imatge. Aquest tipus de proves, encara que a vegades puguin ser necessàries per a prendre la mateixa mostra mateixa, són especialment rellevants una vegada ja tenim el diagnòstic citològic.

Mitjançant l’ecografia podem veure l’estructura de la massa, determinant si envaeix teixits circumdants i si està irrigada. A més, també permet veure els linfonodos abdominals, que en cas de ser reactius podrien indicar metàstasis.

D’altra banda, les radiografies són essencials per a detectar nòduls en pulmó. Davant la sospita de tumors de mama són llavors especialment importants, perquè solen metastatizar en pulmó.

Finalment, es van realitzar analítiques sanguínies bàsiques.

Davant l’anestèsia de qualsevol animal, i especialment en animals sènior, són vitals; Més enllà del diagnòstic de tumor o no, ens permet veure la funcionalitat dels òrgans, clau per a saber si l’animal pot suportar l’anestèsia o no.

Lamentablement, les proves van rebel·lar un tumor maligne, però per sort van descartar una metàstasis evidents i van confirmar una bona funcionalitat de les seves per a suportar una intervenció.

TRACTAMENT. CIRURGIA, SI O NO?

Donada la complexitat del cas i amb tota la informació, la seva propietària i veterinària havia de decidir si extirpar quirúrgicament la massa o no.

Barbie podia suportar la cirurgia, però desconeixia si realment li proporcionaria una prolongació de la seva qualitat de vida, alguna cosa que suposava una decisió molt difícil.

Finalment, va optar per la cirurgia, pensant en la seva qualitat de vida en el moment del diagnòstic, encara que l’extirpació pogués no ser curativa.

Cirurgia extirpació massa

Els tumors en rata, i en concret els mamaris, creixen enormement i s’ulceren. Poden resultar dolorosos, infectar-se i a la llarga ser molt incòmodes per al moviment de l’animal.

Almenys, la intervenció milloraria la seva qualitat de vida en l’immediat, perquè en el moment de la cirurgia ja li costava desplaçar-se, en estar la massa ocupant gran part de l’engonal.

EVOLUCIÓ

Es va realitzar l’extirpació de la massa i es va enviar a biopsiar al complet.

Per què gastar diners amb una histopatologia si ja tenim un diagnòstic?

El diagnòstic de la citologia era una “sospita”. Això significa que fins i tot i ser compatible, no podem tenir una garantia del 100% que sigui neoplàsia epitelial maligna.

A més, és interessant conèixer les vores de l’extirpació, perquè ens permeten saber si han pogut quedar cèl·lules tumorals en el cos de l’animal.

En resum, una inversió que no necessàriament allargar la seva vida, però si permet conèixer que esperança de vida que pot tindre.

Recuperació de Barbie

Perquè el diagnòstic final va ser un fibroadenoma mamari. Un tumor benigne i a més de vores netes (tot el retirat).

La cirurgia havia estat curativa, i encara que donada la seva edat no sabem com més viurà, ara com ara serà un llarg temps.

CONCLUSIONS

Les biòpsies mostren una foto tipus paisatge, on es poden veure totes les estructures.
Les citologies funcionen com l’espiell d’una porta. Pots mirar a través d’ella i veure, però també no veure moltes coses.

Per aquest motiu, una citologia mai és 100% diagnòstica, permetent-nos només guiar-nos abans de tenir la biòpsia. Motiu pel qual sempre es proposen ambdues.

Els tumors de mama en rates són un 80-90% de les vegades benignes, per la qual cosa la cirurgia en un 80-90% dels casos serà curativa.
Per això, en el cas de les rates, es recomanarà gairebé sempre la seva extirpació, encara que sigui sol pensant a millorar la mobilitat de l’animal i evitar ulceracions

Lamentablement, les recurrències són una possibilitat, fins i tot en tumors benignes, perquè es tracta d’un tumor comú, i les seves altres mames estan igual de predisposades.

Els estrògens juguen un paper important, i d’aquí l’interès d’esterilitzar-les joves; amb el que, segons edat i el cas, es podria considerar i fins i tot recomanar una esterilització, com a part del tractament per a prevenir i evitar que surtin noves.

Gràcies al cas de Barbie, Paula com a propietària, té més clara que mai la seva opinió com a veterinària: En una rata amb bona salut, els beneficis de l’extirpació de tumors de mama superaran els riscos amb escreix.

La entrada Massa abdominal en una rata sènior aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, abril 2020| Adrenalectomia en gos. Article Clínic d’Elvira Deffontis, cirurgiana interna de l’Hospital Veterinari del Mar.

RESUM

La glàndula adrenal és una glàndula situada a sobre dels ronyons, la funció del qual és la secreció d’hormones, indispensables per a garantir la funció del normal d’aquests, i en general, per a mantenir tot l’organisme en bon estat. (Figura 1)

Les alteracions en aquestes, afecten en la producció i secreció d’aquestes hormones, donant lloc a processos patològics, com ara malalties cardiovasculars, respiratòries, o del sistema nerviós central, recomanant la seva intervenció per mitjà d’una adrenalectomia.

Figura 1

INTRODUCCIÓ

D’una banda, la glàndula adrenal produeix hormones esteroidees, com ara: glucocorticoides, mineralocorticoides i catecolamines.

D’altra banda, hormones sexuals, com: andrògens i ecatecolamines.

Pel que fa a les primeres; els glucocorticoides són hormones encarregades de regular el metabolisme. Els mineralocorticoides regulen la pressió arterial, i mantenen l’equilibri dels electròlits (minerals interns que ajuden a equilibrar la quantitat d’aigua interna el cos).

Per últim, les catecolamines, inclouen la Dopamina, l’Adrenalina i la Norepinefrina, que poden actuar tant com a hormones, o com a neurotransmissors en el Sistema Nerviós Central, i que provocant canvis fisiològics en el cos, per a la seva activitat física.

Sovint, hi ha animals que presenten masses a la glàndula adrenal, afectant la producció i secreció de les hormones prèviament esmentades.

Alguns tumors però, no afecten la secreció hormonal, i les manifestacions clíniques presentades, provenen de la invasió local d’aquest a altres estructures, o bé a causa d’una metàstasi subjacent.

MÈTODE

En aquests casos, en l’àmbit ecogràfic, s’observa l’augment del mida d’una glàndula adrenal, o bé de les dues, sent aquest últim cas, un fet més esporàdic.

A vegades, són troballes esporàdiques durant un examen ecogràfic abdominal.

La glàndula adrenal dreta s’ubica a prop de la vena cava caudal (figura 2), i el sobre creixement d’aquesta, o un creixement tumoral, pot arribar a envair-la, o envair altres estructures properes, donant lloc a conseqüències importants, presentant un repte especial a l’hora d’extreure-la quirúrgicament.

Quan es tracta de masses adrenals funcionals, aquestes afecten la producció i secreció de les hormones, pel que es recomana extreure-la quirúrgicament, realitzant una adrenalectomia.

Figura 2

PROCEDIMENT

En el transcurs de la cirurgia per l’extirpació del tumor adrenal,s’intenta ocloure prèviament la vena cava caudal mitjançant un torniquet, i un cop extreta la glàndula, aquesta s’allibera per a restablir el fluix sanguini normal. (figura3)

En alguns casos, si la invasió tumoral és molt important, es planteja també l’extracció del ronyó.

Figura 3

Abans d’intervenir qualsevol animal però, és vital la seva estabilització.

En cas d’haver-se produït una secreció excessiva d’hormones, primerament s’ha d’intentar normalitzar-ne els nivells, mitjançant tractaments mèdic.

Tanmateix, abans de realitzar una cirurgia d’aquest estil, s’ha de garantir el bon funcionament del ronyó, i corregir-ne les anormalitats electrolítiques que hi puguin existir.

DISCUSSIÓ

En conclusió, l’adrenalectomia és una cirurgia complicada a causa de la ubicació de la glàndula adrenal i la proximitat a estructures vitals com ara la vena cava caudal, resultant en alguns casos, complicada, o inclús impossible, la seva extirpació.

Quan el tumor adrenal envaeix aquestes estructures, o bé presenta una metàstasi associada, no es recomana la realització de la cirurgia, sent el principal risc associat a l’adrenalectomia, la incisió o la perforació de la vena cava caudal, provocant conseqüències mortals.

Tanmateix, aquesta, pot produir dificultats respiratòries (dispnea)inflamació del pàncrees (pancreatitis), desequilibris electrolítics, fallida renal i disminució de la secreció de glucocorticoides (hipoadrenocorticisme) entre d’altres.

De fet, els pacients sotmesos a aquesta cirurgia, sovint han de ser tractats de manera crònica amb glucocorticoides i/o mineralocorticoides, ja que se n’extreu la seva font de producció.

Així doncs, es tracta d’una cirurgia de pronòstic reservat, però que depenent del tipus de tumor i invasió, permet augmentar l’esperança de vida post quirúrgica, fina a 1 o 2 anys.

Per conèixer més casos sobre tumors, pots visitar la història de Roxy, en el seu cas clínic.

La entrada Adrenalectomia en gos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juliol 2019|Exodoncia radical en una gata amb gingivostomatitis crònica. Cas Clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de medicina felina de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Niça, una gateta de raça siamés de 2 anys femella castrada, va venir a la recerca d’una segona opinió per una disminució de l’apetit, i dolor associat a una gingivoestomatitis severa.

Havia estat tractada amb cortisona per la seva gingivoestomatitis, però els propietaris no notaven millora. (Figura 1)

Preocupats, van acudir a l’Hospital Veterinari del Mar.

Figura 1

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’examen bucal, a més de presentar molt de dolor a l’exploració, Niça presentava una gingivoestomatitis generalitzada severa, amb sobrecreixement del teixit gingival i estomatitis caudal (inflamació de la mucosa bucal posterior). (Figura 2 i 3)

La gingivoestomatitis crònica felina és una malaltia multifactorial, en la qual el sistema immune del gat respon de forma inadequada a l’estímul provocat per antígens tant orals com no orals.

Els factors desencadenants més freqüents són la placa bacteriana o la presència d’un virus com el virus de la immunodeficiència, calicivirus, o virus de la leucèmia.

Figura 2

Figura 3

Davant aquesta situació es va realitzar un primer abordatge analític a Niça.

Realitzem un test FIV/*FELV (test detector del virus de la immunodeficiència felina i el virus de la leucèmia felina), amb resultat negatiu, i analítiques generals, en les quals trobem una lleu hiperglobulinemia, freqüent en aquesta malaltia per la inflamació crònica.

TRACTAMENT

L’extracció dental completa és el tractament d’elecció i té com a objectiu eliminar qualsevol estimulo inflamatori de la cavitat oral.

En els casos menys greus es planteja extreure únicament molars i premolars, però en el cas de Niça, atès que presentava afectació fins i tot dels canins i incisius, decidim planejar una extracció radical. (Figura 4 i 5)

En realitzar l’extracció dental és important assegurar-se que no quedin restes d’arrels dentals, ja que aquestes, poden continuar provocant un estímul antigènic i inflamació, fent que el resultat no sigui l’adequat.

Figura 4

Figura 5

Aproximadament, entre un 30% i un 60% dels gats responen correctament a aquest procediment, quedant uns altres en els quals cal buscar alternatives, com l’ús d’antivirals o cèl·lules mare mesenquimales.

EVOLUCIÓ

En el cas de Niça, el procediment va ser satisfactori, i en menys de 24 hores després de l’extracció dental, es trobava menjant amb total normalitat.

En posteriors revisions els propietaris comenten que la troben més activa, i que menja amb molt d’apetit. (Figura 6,7 i 8)

Figura 6

Figura 7

Figura 8

A més, les cicatrius de les extraccions, han curat correctament.

RESOLUCIÓ

La gingivoestomatitis felina és una malaltia amb bon pronòstic si es planteja l’extracció dental com primera opció.

Únicament en casos lleus hauria d’intentar-se tractament mèdic a base d’antibiòtics, analgèsics i neteges bucals.

Sols entre un 7% i un 20% de casos és resistent, com a conseqüència uso continuat de corticoides, a causa de la persistència de la malaltia al llarg del temps, per malalties concurrents, o per la presència del virus de la immunodeficiència felina o Calicivirus.

La entrada Exodoncia radical en una gata amb gingivoestomatitis crònica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Hèrnia perineal en bòxer. Cas Clínic de Carles Olmedo, responsable del servei de cirurgia i mínima invasió de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Brutus, un simpàtic bòxer mascle de set anys, va ser visitat pel servei de cirurgia del nostre hospital perquè presentava molèsties quan defecava.

La seva propietària, a més, li havia trobat una zona inflamada en la zona pròxima a l’anus. (figura 1)

Amb aquesta descripció, els nostres cirurgians van sospitar d’una hèrnia perineal.

Figura 1. HÈRNIA PERINEAL

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Les hèrnies perineals apareixen sovint en mascles, no castrats, de mitjana o avançada edat, i una de les races predisposades és el bòxer.

El diagnòstic es duu a terme mitjançant una exploració física, juntament amb un tacte rectal, per a comprovar el diafragma pèlvic i confirmar així l’hèrnia perineal.

Aquesta, consisteix en la deterioració i afebliment de la musculatura de la pelvis. Com a resultat, la porció terminal del tub digestiu es desvia provocant els signes clínics esmentats. (figura 2 i 3)

El servei de cirurgia va diagnosticar l’hèrnia perineal que en Brutus patia, podent decidir el millor tractament a seguir.

Figura 2

Figura 3

TRACTAMENT

En primer lloc, es va dur a terme un tractament mèdic i dietètic, per a intentar produir femtes més toves. Aquest procés alleuja els signes clínics però no soluciona el problema d’hèrnia perineal de manera definitiva.

El tractament decisiu és quirúrgic, que es tradueix a solucionar el defecte de la desviació del tub digestiu. (figura 4 i 5)

Figura 4

Figura 5

En funció de la grandària i gravetat de l’hèrnia perineal, s’aplica una tècnica o una altra per a solucionar el problema. Enfront l’hèrnia que Brutus presentava, es va decidir per la transposició de l’obturador intern.

La cirurgia va ser tot un èxit.

Després d’un seguit de controls rutinaris, amb la finalitat de reduir la medicació i tornar a la dieta habitual, Brutus, actualment es troba en perfecte estat!

La entrada Hernia perineal en boxer aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Fisioteràpia i rehabilitació en fractura de pelvis. Cas Clínic de Marina Gonzalo, responsable del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Marley, un Jack Russell mascle castrat, d’any i mig d’edat, va ser referit al nostre Hospital, perquè, dies enrere havia estat atropellat per un cotxe,ocasionant-li ferides de considerable grandària, i dificultat en caminar, orinar i defecar.

El seu veterinari de confiança, havia suturat les ferides i administrat la medicació necessària, no obstant això, després de 24 hores, aquestes es van obrir, i ara presentava molt de dolor lumbar i no defecava.

Se’ns va referir el cas, per a poder trobar l’origen del problema, i així mateix, donar solució als intents fallits de cicatrització de les ferides.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

En l’examen físic general, Marley presentava una laceració amb hematoma, en la part baixa de l’abdomen, que encara i no estar infectada, tenia part dels marges retrets.

Així mateix, caminava amb dificultat i falta de coordinació, i mostrava una postura cifòtica, caracteritzada per una exagerada curvatura de l’esquena, cap endavant.

Després de realitzar una exhaustiva exploració per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, es va descartar un procés neurològic.

No obstant això, l’examen traumatològic evidenciava dolor a la manipulació del maluc, i a l’adducció de l’extremitat posterior esquerra.

Es va decidir resoldre els obstacles principals, realitzant un primer abordatge analític, per a sedar a Marley i suturar la ferida oberta.

A continuació, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge per a avançar així en el diagnòstic de l’origen de dolor. (Figura 1 i 2)

Figura 1

Figura 2

Lamentablement, les imatges radiològiques van revelar una lleu contusió pulmonar, així com una luxació sacro-ilíaca esquerra i dreta, i una fractura en la pelvis,  en l’isqui i en el pubis.

Aquestes fractures, i el dolor que li provocaven, li dificultaven poder defecar correctament, per la qual cosa l’intestí gruixut, en l’àmbit de còlon, presentava molt de contingut acumulat, causant-li encara més molèstia.

TRACTAMENT

Amb aquest diagnòstic, operar a Marley, per a resoldre les lesions de pelvis era crucial, ja que d’això depenia la qualitat de salut de la resta de la seva vida, per la qual cosa en menys de 24 hores, l’equip de cirurgians i traumatòlegs entraven en quiròfan.

Les lesions però, eren més greus del que semblaven al principi, doncs el que es presentava com una luxació sacre-ilíaca va resultar ser una fractura de l’os sacre.

La intervenció es va complicar, transformant-se en una cirurgia de pelvis més llarga i complexa, que havia de ser abordada diferent i, idealment, amb altres eines.

Sense por però, l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar va fer front als obstacles, i va aconseguir estabilitzar el maluc amb una agulla que, dies després, hauria de ser retirada. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

La cirurgia va ser un èxit, però lamentablement, només era el primer pas, perquè Marley havia d’enfrontar-se al següent repte; Fer repòs estricte i absolut, durant un mes, perquè el risc de recidiva era elevat.

EVOLUCIÓ

10 dies  després de la cirurgia, Marley va ser derivat a Marina Gonzalo, l’especialista del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar, qui supervisaria la seva recuperació, i marcaria les pautes a seguir.

En l’exploració general va apreciar que encara i no mostrar dolor, en caminar, Marley encara presentava limitacions i no recolzava al pes en el terç posterior.

El maluc estava desplaçat, i tenia una atròfia muscular en la zona del gluti. A més, la cicatriu continuava sensible i en l’extremitat posterior esquerra, presentava un lleuger seroma, i molèsties a la palpació. 

No obstant això, estàvem en el principi de la recuperació, per la qual cosa és va plantejar resoldre gradualment les lesions i deficiències.

Tenir a Marley pràcticament immobilitzat, era dur però continuava sent crucial per a la seva recuperació per a disminuir el dolor, aconseguir una bona cicatrització, i reduir la inflamació.

També es va recomanar realitzar-li massatges de fred i calor, amb mobilitzacions passives de les extremitats, ajudant així el drenatge, i evitant l’atròfia i escurçament muscular.

Unes setmanes després, Marley ja caminava correctament, i les cicatrius havien suturat a la perfecció, per la qual cosa el servei de traumatologia de l’Hospital, va indicar que era el moment adequat per a retirar l’agulla de la fractura de la pelvis.

A pesar que la cirurgia va ser un èxit, en les radiografies de control es van visualitzar petita incongruència en l’àmbit de l’articulació, i es van detectar molèsties en la musculatura de l’esquena, probablement per compensació, al no utilitzar de forma completa les extremitats posteriors. (Figura 5, 6 i 7)

Figura 5

Figura 6

Figura 7

RECUPERACIÓ

Després de dues setmanes amb la mateixa pauta de rehabilitació, Marley caminava amb normalitat, per la qual cosa es van esplaiar mensualment les visites a teràpia, i es van aplicar noves tècniques beneficioses, com a teràpies manuals especifiques.

La millora de salut de Marley però, lamentablement, aquesta vegada va implicar no respectar els temps de repòs, i en conseqüència realitzar una activitat més intensa, per la qual cosa després de les festes de nadal, durant un joc brusc, Marley va haver d’acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar, per dolor i una coixesa molt marcada de l’extremitat posterior esquerra.

RECAIGUDA I RESOLUCIÓ

Tement el pitjor, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge, que per fortuna van descartar les causes òssies.

No obstant això, Marley continuava queixant-se de molèstia, i atès que no responia al tractament mèdic indicat, es va referir de nou al servei de rehabilitació. (Figura 8)

Figura 8

Es va diagnosticar que Marley sofria dolor moderat, a causa de la contractura dels músculs del gluti.

Aquestes solen ser molt doloroses, causant sovint coixeres, i no responent a antiinflamatoris convencionals, només a teràpia física i manual.

A causa del dolor, Marley reaccionava agressivament enfront de qualsevol manipulació, per la qual cosa es va decidir instaurar un pla de teràpia laser, combinat amb repòs i l’aplicació de calor superficial.

( MÉS INFORMACIÓ )

Aquesta, com que no és invasiva ni causa molèstia, permetia tractar l’origen del problema, sense haver de manipular-lo en excés.

Els resultats des de la primera sessió, van ser evidents, resultant una teràpia clau per a la seva recuperació. 

Marley de seguida va recuperar la mobilitat de l’extremitat posterior esquerra, i malgrat ser imprescindible les visites mensuals de manteniment i control, per part del servei de rehabilitació, estava llest per a començar a fer vida normal.

La entrada Fisioterapia en fractura de pelvis aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2018| Mastoscitoma caní, cas clínic de l’Oriol Jornet, membre del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinario del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPICÓ DEL PROBLEMA

La Lluna, bòxer, femella castrada de 10 anys, va acudir al nostre centre veterinari, per la presència d’un nòdul a nivell del belfo esquerra de 3*3cm de dos mesos d’evolució, que anteriorment no havia mostrat resposta a tractaments antiinflamatoris sistèmics ni locals.

PROVES I DIAGNÒSTIC

Les citologies inicials no van ser diagnòstiques a causa de l’escassa cel·lularitat de les mateixes i eren compatibles amb estructura quística. Posterior a la segona citologia practicada, el nòdul va accelerar el seu creixement, duplicant la seva mida quan va ser visitat per nosaltres.
A l’exploració física es va detectar nòdul cutani d’uns 3*3cm, alopècic, eritematós, de consistència dura i infiltrant teixits adjacents. La resta de l’exploració va resultar ser normal, no detectant altres lesions cutànies ni limfadenopatia regional/generalitzada.
La citologia de la lesió va mostrar la presència d’una població abundant de cèl·lules de morfologia arrodonida i amb presència en el seu interior de diferent quantitat de grànuls segons la cèl·lula. El fons es caracteritzava per la presència d’abundants grànuls provinents de la desgranulació d’aquestes cèl·lules i eosinòfils. El procés era compatible amb un mastocitoma caní.
El mastocitoma caní, que és una proliferació de mastòcits, representa el primer tumor cutani més freqüentment diagnosticat en l’espècie canina. És un tumor d’animals adults, encara que també pot presentar-se en animals joves i és freqüent tant en mascles com en femelles. La majoria d’aquests tumors es presenten en gossos mestissos però certes races tenen un major risc de partir-la com són buldogs (anglès, francès, boxer, etc), Labrador i Golden retriever, Shar peis, Beagle, etc. No es coneix la causa per la qual es produeixen.
La majoria es produeixen a la pell i teixit subcutani i normalment són solitaris encara que d’un 10-15% dels gossos es presenten amb múltiples lesions. Un 50% dels MCTs cutanis es produeixen al tronc i regió perineal, 40% extremitats i 10% al coll i cap. També s’han descrit en altres parts i òrgans del cos.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Un cop diagnosticat el mastocitoma, és molt important, fer un bon estadiatge de l’animal, amb l’objectiu de poder descartar la presència de la malaltia a distància (siguin linfonodes regionals o òrgans interns com la melsa i el fetge). Si tot és correcte i segons la localització de la lesió, es planteja exèresis d’aquest, amb amplis marges , per tal d’assegurar-se que la cirurgia és curativa.
És molt important, remitir el nòdul al laboratori per tal de realitzar un examen histològic. Segons el grau histològic i si els marges de la lesió són nets, podem considerar que el tractament a estat curatiu. Tot i així, es recomanen revisions periòdiques per descartar la reaparició de la malaltia. Molts cops, a causa de la localització, i també un aspecte molt important, segons el grau histològic, la cirurgia no és suficient per considerar-la un tractament curatiu, i en aquests casos es planteja radioteràpia/quimioteràpia adjuvant per assegurar que la reaparició del MCTs es produeixi més tard mantenint una excel·lent qualitat de vida pel pacient.

La entrada MASTOCITOMA CANÍ aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.