MENINGOENCEFALITIS D’ORIGEN DESCONEGUT
Barcelona, novembre 2018|Meningoencefalitis d’origen desconegut. Cas Clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna i neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar
DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Bufi, una pinscher femella castrada de 2 anys, va venir a la recerca d’una segona opinió, donat que va començar a presentar pèrdua d’equilibri, circling (caminar en cercles) i una úlcera corneal aguda en l’ull esquerre.
Uns dies abans, els seus propietaris, després d’observar que presentava dificultats per a tancar l’ull esquerre, la van portar a un altre centre veterinari, on li van diagnosticar una úlcera i li van donar tractament.
No completament conformes amb el diagnòstic, després d’observar que Bufi anava perdent l’apetit en el transcorre dels següents dies, van decidir portar-la a l’Hospital Veterinari del Mar, perquè reavaluéssim el cas.
EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC
En l’exploració física inicial, Bufi presentava descoordinació en el moviment, un decanto de cap a l’esquerra, i circling.
Tanmateix, presentava la úlcera ja diagnosticada uns dies abans, no obstant això, no presentava resposta d’amenaça, ni tenia reflexe palpebral, en aquest ull.
Després de realitzar una exhaustiva exploració neurològica, per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, se li va detectar una síndrome vestibular central esquerre (afectació dels centres de l’equilibri) i una paràlisi facial del mateix costat, indicant un problema intracranial.
Front aquesta situació, es va realitzar un primer abordatge analític, per a descartar possibles alteracions internes en la pacient, així com la realització de proves diagnòstiques d’imatge que poguessin detectar causants d’aquests símptomes. (Figura 1, 2 i 3)
Figura 1
Figura 2
Figura 3
En cap dels resultats es van obtenir anomalies destacables.
Enfront de la gravetat del diagnòstic, es va indicar la necessitat de realitzar una ressonància magnètica amb urgència, a la qual els seus propietaris, preocupats, van accedir ràpidament.
Intentant preservar també, la salut ocular de Bufi, en el transcurs de la tramitació de la sol·licitud de la ressonància magnètica, l’especialista en oftalmologia li va realitzar un flap en l’ull afectat.
Aquesta intervenció quirúrgica consisteix a, realitzar un pegat, amb la mateixa conjuntiva, protegint així l’ull, i permetent la cura de l’úlcera.
Gràcies a la rapidesa i col·laboració de, tots els serveis implicats en la gestió i tramitació de proves, en menys de 24 h, i donada la no evolució del quadre neurològic que presentava, aconseguim realitzar-li la prova.
Aquesta, va revelar efectivament una lesió de caràcter inflamatori, en l’àmbit del tronc encefàlic esquerre (Figura 4 i 5).
Figura 4
Figura 5
En les seqüències de ressonància en les quals s’observa la lesió intracranial (fletxa groga), el líquid cefalorraquidi, que envolta el sistema nerviós central, també estava alterat indicant una inflamació o infecció intracranial.
El diagnòstic presumptiu que es plantejava era greu, i de difícil resolució.
No obstant això, el diagnòstic definitiu sol es pot obtenir per histopatologia, per la qual cosa són els signes clínics, les proves d’imatge avançada i estudi del líquid cefalorraquidi, els que determinen el diagnòstic final, i les decisions a prendre.
Es va decidir descartar totes les possibilitats que es tractés de patologies mes freqüents, o menys greus, realitzant una sèrie de proves d’ADN i de malalties infeccioses, per a descartar la presència de patògens externs que poguessin causar aquest quadre.
Lamentablement, van confirmar el diagnòstic d’una meningoencefalitis d’origen desconegut.
TRACTAMENT
La ràpida actuació en aquests casos és crucial, ja que, de no tractar-se, l’empitjorament és ràpid i fatal.
Les meningoencefalitis són un grup de malalties, en les quals es produeix una inflamació del sistema nerviós central (encèfal, cerebel o medul·la espinal), potencialment fatals per al pacient.
Reben el nom ” d’origen desconegut”, perquè no es detecta cap agent extern com a causant del quadre, per la qual cosa se sospita que són secundàries a una resposta autoinmune de l’animal.
Donats els símptomes clínics i l’evolució d’aquests, es va decidir enfrontar el quadre de meningoencefalitis d’origen desconegut, mitjançant medicació immunosupressora.
Aquest tractament tria redueix l’”atac” del sistema immunitari cap a les cèl·lules del sistema nerviós que, d’alguna manera, errant, les destrueix, detectant un problema en elles.
Bufi, disposava d’un temps molt limitat, ja que els seus símptomes neurològics ja estaven molt avançats, per la qual cosa enfront del fet que, aquest tractament, pot resoldre els signes, vam decidir lluitar per a salvar-li la vida, sota una constant observació de la seva resposta.
Sovint, en pacients que sofreixen aquesta malaltia, s’ha de mantenir la medicació per a tota la vida, i la resposta, tant de la malaltia com la del tractament, depèn del tipus de meningoencefalitis, i de la raça de l’animal.
Per aquest motiu, des de l’inici del seu tractament, encara i estar aplicant la millor medicina en ella, vam estar en suspens, pendents de que, si alguna cosa anava malament, tindríem poques opcions, i la necessitat d’actuar de manera fugaç.
EVOLUCIÓ
Després d’unes hores de tractament, Bufi va començar a estar més alerta, millorant lleugerament la dificultat que presentava en caminar, i disminuint gradualment la lateralització del cap.
Després d’uns dies de vigilància intensiva a casa, amb la medicació pautada i ajustada en funció de les seves necessitats, els signes neurològics van desaparèixer ràpidament, responent favorablement al tractament.
Donada la seva millora, i la recuperació del reflex palpebral, es va decidir retirar els punts del flap, i reavaluar l’úlcera, que fins al moment havia estat coberta.
Figura 6
Els reflexos estaven, tots, plenament recuperats, i la ulcera havia evolucionat favorablement, sent ara més superficial. (Figura 6)
Després d’unes setmanes de tractaments oculars, recuperaria, completament, l’ull, i la visió d’aquest.
RESOLUCIÓ
El ràpid diagnòstic del servei de neurologia, així com l’essencial actuació de la resta de serveis, van aconseguir que Bufí, ha dia d’avui, es trobi estable, i podent gaudir de la seva vida, plenament.
A pesar que seran imprescindibles les revisions periòdiques per a tota la vida, per a vigilar la seva evolució, i possibles ajustos de la medicació, de moment, ha aconseguit vèncer la batalla.
El pronòstic a llarg termini és variable, depenent de la resposta de cada pacient, poden existir recaigudes del quadre.
No obstant això, estem segurs que, a Bufi, li anirà tot bé!
