Barcelona, Juliol 2022| Mel en la cura de ferides. Cas Clínic d’Alexandra Serra, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Coneixem la mel com la substància dolça que ens aporta un alt valor nutritiu en la nostra alimentació.

Però saps que també és usada en tractaments terapèutics?

En l’antiguitat, fa milers d’anys, ja van descobrir el seu alt valor medicinal aconsellant el seu ús per a tractar ferides.

Milers d’anys després, gràcies a la medicina moderna, s’ha demostrat que les propietats biològiques i físiques de la mel, té un paper eficaç en el tractament de ferides,

DESCRIPCIÓ I PROPIETATS DE LA MEL EN L’ÚS TERAPÈUTIC

Diversos estudis han demostrat que la mel té múltiples propietats.

Juga un paper fonamental en l’acceleració significativa de la curació i cicatrització de les ferides.

Mel terapéutica

A continuació, veurem les propietats de l’ús de la mel en ferides:

• Antibacteriana: investigadors van descobrir que la mel pot impedir que els bacteris, com les pseudomonas o l’estreptococ, s’adhereixin al teixit evitant així infeccions agudes.
• Bactericida: estimula la migració de macròfags, cèl·lules encarregades de destruir bacteris o cèl·lules danyades.
• Anti-oxidant i anti-inflamatòria: ajuda a reduir l’edema inflamatori.
• Desbridament: la mel crea un ambient humit en la ferida, això afavoreix la cicatrització i el creixement de cèl·lules epitelials, ajudant també a la formació de nous vasos sanguinis.

COM APLIQUEM LA MEL EN LES FERIDES?

La mel, en ferides, pot aplicar-se amb o sense la combinació d’antibiòtics.

En el tractament de ferides amb antibioterapia, amb antibiòtics, podrien ser més efectius contra infeccions resistents en combinació amb la mel.

Per a fer un bon tractament de ferides amb mel haurem d’usar-la el més purificada possible.

Una de les mels més pures i que destaca en el món de la curació és la mel de Manuka.

Mel de Manuka

La mel de Manuka surt del nèctar que recullen les abelles de l’arbre de Manuka, planta nativa de Nova Zelanda i Austràlia.

Aquesta mel destaca pel seu alt contingut en metilglioxal, compost de gran poder antisèptic. Podem trobar-la en format de pot de vidre (el més comú) o en apòsit.

Per a fer un bon ús de la mel, i ajudar així a una bona cicatrització, netegem bé la ferida i impregnem amb la mel.

Posteriorment, embenarem la ferida per a mantenir la calor i la húmedad.

CONCLUSIÓ

Per a finalitzar podem destacar que, la mel, té la capacitat de:

• Controlar la proliferació de bacteris.
• Afavorir la cicatrització.
• Evitar la destrucció del teixit de la ferida gràcies al seu PH àcid.
• Afavorir el creixement de cèl·lules epitelials.
• Desbridar la ferida.
• Reduir edemes.

Pots conèixer un cas clínic real de la seva aplicació, en el cas clínic de Tostoi, de ferides per ulceració cutània

La entrada Mel en la cura de ferides aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, novembre 2018|Meningoencefalitis d’origen desconegut. Cas Clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna i neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Bufi, una pinscher femella castrada de 2 anys, va venir a la recerca d’una segona opinió, donat que va començar a presentar pèrdua d’equilibri, circling (caminar en cercles) i una úlcera corneal aguda en l’ull esquerre.

Uns dies abans, els seus propietaris, després d’observar que presentava dificultats per a tancar l’ull esquerre, la van portar a un altre centre veterinari, on li van diagnosticar una úlcera i li van donar tractament.

No completament conformes amb el diagnòstic, després d’observar que Bufi anava perdent l’apetit en el transcorre dels següents dies, van decidir portar-la a l’Hospital Veterinari del Mar, perquè reavaluéssim el cas.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física inicial, Bufi presentava descoordinació en el moviment, un decanto de cap a l’esquerra, i circling.

Tanmateix, presentava la úlcera ja diagnosticada uns dies abans, no obstant això, no presentava resposta d’amenaça, ni tenia reflexe palpebral, en aquest ull.

Després de realitzar una exhaustiva exploració neurològica, per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, se li va detectar una síndrome vestibular central esquerre (afectació dels centres de l’equilibri) i una paràlisi facial del mateix costat, indicant un problema intracranial.

Front aquesta situació, es va realitzar un primer abordatge analític, per a descartar possibles alteracions internes en la pacient, així com la realització de proves diagnòstiques d’imatge que poguessin detectar causants d’aquests símptomes. (Figura 1, 2 i 3)

En cap dels resultats es van obtenir anomalies destacables.

Enfront de la gravetat del diagnòstic, es va indicar la necessitat de realitzar una ressonància magnètica amb urgència, a la qual els seus propietaris, preocupats, van accedir ràpidament.

Intentant preservar també, la salut ocular de Bufi, en el transcurs de la tramitació de la sol·licitud de la ressonància magnètica, l’especialista en oftalmologia li va realitzar un flap en l’ull afectat.

Aquesta intervenció quirúrgica consisteix a, realitzar un pegat, amb la mateixa conjuntiva, protegint així l’ull, i permetent la cura de l’úlcera.

Gràcies a la rapidesa i col·laboració de, tots els serveis implicats en la gestió i tramitació de proves, en menys de 24 h, i donada la no evolució del quadre neurològic que presentava, aconseguim realitzar-li la prova.

Aquesta, va revelar efectivament una lesió de caràcter inflamatori, en l’àmbit del tronc encefàlic esquerre (Figura 4 i 5).

En les seqüències de ressonància en les quals s’observa la lesió intracranial (fletxa groga), el líquid cefalorraquidi, que envolta el sistema nerviós central, també estava alterat indicant una inflamació o infecció intracranial.

El diagnòstic presumptiu que es plantejava era greu, i de difícil resolució.

No obstant això, el diagnòstic definitiu sol es pot obtenir per histopatologia, per la qual cosa són els signes clínics, les proves d’imatge avançada i estudi del líquid cefalorraquidi, els que determinen el diagnòstic final, i les decisions a prendre.

Es va decidir descartar totes les possibilitats que es tractés de patologies mes freqüents, o menys greus, realitzant una sèrie de proves d’ADN i de malalties infeccioses, per a descartar la presència de patògens externs que poguessin causar aquest quadre.

Lamentablement, van confirmar el diagnòstic d’una meningoencefalitis d’origen desconegut.

TRACTAMENT

La ràpida actuació en aquests casos és crucial, ja que, de no tractar-se, l’empitjorament és ràpid i fatal.

Les meningoencefalitis són un grup de malalties, en les quals es produeix una inflamació del sistema nerviós central (encèfal, cerebel o medul·la espinal), potencialment fatals per al pacient.

Reben el nom ” d’origen desconegut”, perquè no es detecta cap agent extern com a causant del quadre, per la qual cosa se sospita que són secundàries a una resposta autoinmune de l’animal.

Donats els símptomes clínics i l’evolució d’aquests, es va decidir enfrontar el quadre de meningoencefalitis d’origen desconegut, mitjançant medicació immunosupressora.

Aquest tractament tria redueix l’”atac” del sistema immunitari cap a les cèl·lules del sistema nerviós que, d’alguna manera, errant, les destrueix, detectant un problema en elles.

Bufi, disposava d’un temps molt limitat, ja que els seus símptomes neurològics ja estaven molt avançats, per la qual cosa enfront del fet que, aquest tractament, pot resoldre els signes, vam decidir lluitar per a salvar-li la vida, sota una constant observació de la seva resposta.

Sovint, en pacients que sofreixen aquesta malaltia, s’ha de mantenir la medicació per a tota la vida, i la resposta, tant de la malaltia com la del tractament, depèn del tipus de meningoencefalitis, i de la raça de l’animal.

Per aquest motiu, des de l’inici del seu tractament, encara i estar aplicant la millor medicina en ella, vam estar en suspens, pendents de que, si alguna cosa anava malament, tindríem poques opcions, i la necessitat d’actuar de manera fugaç.

EVOLUCIÓ

Després d’unes hores de tractament, Bufi va començar a estar més alerta, millorant lleugerament la dificultat que presentava en caminar, i disminuint gradualment la lateralització del cap.

Després d’uns dies de vigilància intensiva a casa, amb la medicació pautada i ajustada en funció de les seves necessitats, els signes neurològics van desaparèixer ràpidament, responent favorablement al tractament.

Donada la seva millora, i la recuperació del reflex palpebral, es va decidir retirar els punts del flap, i reavaluar l’úlcera, que fins al moment havia estat coberta.

Els reflexos estaven, tots, plenament recuperats, i la ulcera havia evolucionat favorablement, sent ara més superficial. (Figura 6)

Després d’unes setmanes de tractaments oculars, recuperaria, completament, l’ull, i la visió d’aquest.

RESOLUCIÓ

El ràpid diagnòstic del servei de neurologia, així com l’essencial actuació de la resta de serveis, van aconseguir que Bufí, ha dia d’avui, es trobi estable, i podent gaudir de la seva vida, plenament.

A pesar que seran imprescindibles les revisions periòdiques per a tota la vida, per a vigilar la seva evolució, i possibles ajustos de la medicació, de moment, ha aconseguit vèncer la batalla.

El pronòstic a llarg termini és variable, depenent de la resposta de cada pacient, poden existir recaigudes del quadre.
No obstant això, estem segurs que, a Bufi, li anirà tot bé!

La entrada MENINGOENCEFALITIS D’ORIGEN DESCONEGUT aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.