Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, desembre 2023| Hiperestrogenisme en fures. Cas Clínic d’Estel Clopes, veterinària del servei d’animals exòticos de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL HIPERESTROGENISME

El zel en les fures és dependent de fotoperíodos llargs; apareix en èpoques de 12 a 14 hores de llum diàries, podent iniciar-se en mascles a partir dels 6 a 8 mesos de vida i en el cas de femelles, a partir dels 4 mesos d’edat.

Les femelles presenten una ovulació induïda, és a dir, l’ovulació es produeix posterior a la munta pel mascle, per la qual cosa el zel es manté fins que la munta es produeix.

A vegades, un zel persistent ocasiona una elevació constant dels nivells d’estrogen i, per tant, un hiperestrogenisme.

Aquest pot desencadenar una aplàsia medul·lar causant problemes greus de salut, com per exemple anèmia severa, en aquelles femelles que el zel es manté durant períodes superiors a 30 dies.

CAS CLÍNIC D’HIPERESTROGENISME EN FURES

Es presenta a consulta Bimba, una fura no esterilitzada que no conviu amb altres fures i que presenta pèrdua de pèl (alopècia) i una vulva de major grandària..

Bimba, pacient amb hiperestrogenisme

Per la història clínica i les troballes d’examen físic se sospita d’un hiperestrogenisme causat per un zel prolongat.

Aquesta patologia sol cursar amb augment de la grandària vulvar, alopècies simètriques i en alguns casos generalitzades, apatia, feblesa, pèrdua de pes, anèmia, pal·lidesa de mucoses, entre altres.

DIAGNÒSTIC DEL HIPERESTROGENISME

Per al diagnostico del hiperestrogenisme és necessària la història clínica de la pacient, amb un estro prolongat i concentracions sanguínies d’hormones.

Així mateix recomanem també cursar analítiques completes i una ecografia abdominal per a ampliar el diagnòstic, confirmant-lo.

TRACTAMENT

El tractament d’elecció en aquests pacients amb hiperestrogenisme és la castració química mitjançant l’ús d’implants hormonals. Aquests solen tenir una durada de 6 mesos a 2 anys.

Implant hormonal per a la castració química

Aquest tractament permet regular l’alliberament d’estrògens i evitar la seva elevació.

En el cas de Bimba se li va col·locar un implant hormonal a nivell subcutani.

Millora de l’alopecia

Passades unes setmanes de la seva implantació, va mostrar una gran millora.

CONCLUSIONS

En fures, la castració mitjançant cirurgia està contraindicada ja que s’ha observat, mitjançant diversos estudis, que la seva aplicació pot desencadenar a la llarga problemes endocrins.

És per això que, quan es valora la castració o esterilització aquesta espècie, s’opta per implants hormonals.

Pots conèixer més casos clínics en fures aquí

La entrada Hiperestrogenisme en fures aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2023| Mossegada de serp en un gos. Cas Clínic d’Alba Badía, veterinària del servei de Medicina Interna del Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ A LES MOSSEGADES DE SERP

La principal causa de mossegada de serp a Espanya és la mossegada d’escurçó.

L’escurçó áspid (Vipera aspis) és l’espècie que és present a Catalunya. Aquestes hibernen, per la qual cosa les mossegades es produeixen de març a octubre.

Les mossegades solen localitzar-se freqüentment, tant en humans com en gossos, a les extremitats.

Els casos descrits de mossegades d’escurçó en gossos reporten l’aparició de fallada renal aguda i trastorns de la coagulació.

DADES DEL PACIENT I ANAMNESI

Es presenta a l’Hospital Veterinari de la Mar Thor, un gos mascle castrat de 2 anys.

Els seus propietaris expliquen que dos dies enrere havien estat passejant pel riu i que a l’hora de pujar al cotxe van veure que la seva mascota tenia l‘extremitat molt inflamada.

Van acudir directament a una clínica veterinària de la zona. Allí, davant la sospita d’una ferida penetrant per una espiga, els van recomanar iniciar tractament amb antibiòtic i cortisona.

A les 12 hores Thor va començar a mostrar dolor marcat en l’extremitat afectada, estava molt feble i li costava respirar.

De manera urgent, els propietaris van tornar a la clínica. Allí li van realitzar analítiques de sang.

Els resultats van mostrar que l’animal tenia anèmia, leucocitosis, trombocitopènia i azotemia (augment del valor de creatinina i urea en sang). Se li va recomanar ingrés hospitalari urgent.

Mossegada extremitat Thor

INGRÉS HOSPITALARI

En arribar a l’hospital, Thor s’ingressa directament en l’àrea de vigilància intensiva.

El seu examen físic general mostra unes mucoses pàl·lides i molt seques, taquicàrdia, hipotensió i taquipnea.

Se li col·loca un catèter intravenós i s’inicia fluïdoteràpia agressiva amb la finalitat de revertir el xoc hipovolèmic que presenta.

També es va iniciar el tractament amb fàrmacs analgèsics i es monitoren totes les seves constants vitals per a tenir un control continu de la seva evolució.

Es complementen les analítiques amb proves de coagulació, obtenint un resultat alterat, i un urianalisis per a veure la funcionalitat dels ronyons.

PROVES DIAGNÒSTIQUES I TRACTAMENT

En aquesta última prova s’observa que l’animal presenta isostenuria (incapacitat de concentrar l’orina) i cilindruria (presència de cilindres en l’orina), indicant una fallada renal aguda.

Amb la finalitat de controlar l’anèmia i l’alteració en els temps de coagulació es realitza una transfusió de concentrat d’eritròcits i una de plasma fresc congelat.

Així mateix es realitza un sondatge urinari per a monitorar la producció d’orina.

Durant les primeres 24 hores d’ingrés Thor està oligúric, és a dir, produeix una quantitat d’orina menor a la normal a causa del mal en els seus ronyons.

Controlant de manera exhaustiva la fluïdoteràpia que necessita el pacient a cada moment, després de diversos dies d’ingrés, s’aconsegueix revertir la fallada renal i es normalitza la seva producció d’orina.

Thor amb control de constants i fluïdoteràpia agressiva amb la finalitat de revertir el xoc hipovolèmic

CONCLUSIÓ

Les mossegades de serps a Catalunya són reals.

Davant una situació similar, o la sospita d’una mossegada d’escurçó és de vital importància realitzar analítiques sanguínies en el moment d’arribada del pacient.

Aplicar un tractament hospitalari al més aviat possible és vital per a un pronòstic favorable.

Vols conèixer més casos clínics d’urgències, desencadenats per ferides en extremitats? No et perdis el cas de Gogh

La entrada Mossegada de serp en un gos. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022 | El maneig del tub d’esofagostomía. Article Clínic de Sílvia Santigosa, auxiliar tècnic veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Els tubs d’esofagostomía són mecanismes pensats per el suport nutricional en pacients, especialment en gats.

Moltes patologies o traumes poden desencadenar una ingesta nutricional per sota dels seus requeriments;

Això suposa tot un repte, perquè si no ingereixen suficients calories, ràpidament pateixen canvis metabòlics que poden desencadenar conseqüències greus.

Tractar d’aconseguir que iniciïn de nou una alimentació normal amb dietes més apetitoses, mitjançant l’administració d’estimulants de l’apetit o millorant el seu confort ambiental, és vital.

Però de no fer-ho, caldrà recórrer al suport nutricional ja sigui via enteral (mantenint la funcionalitat digestiva) o parenteral (quan no es pot usar la via digestiva).

De totes les tècniques enterals, la més emprada gràcies a la seva fàcil col·locació i maneig són els tubs d’esofagostomía, que permeten ser emprats fins i tot pels mateixos propietaris en el seu domicili, durant un període de temps llarg.

Pacient amb suport nutricional

DESCRIPCIÓ

Encara que a simple vista aquest tipus de tub pugui semblar aparatós, és la millor solució i tractament per a aquells animals que per alguna raó han deixat de menjar.

No els causa cap molèstia, i de fet, quan comencen a fer-ho de nou per si mateixos, ho fan amb ell sense problema.

El tub d’esofagostomía, és un tub que va directe a l’esòfag del pacient, suturat a la pell del coll perquè no s’escorri, i protegit amb un embenatge perquè no s’infecti ni els molesti.

A més, només requereix cura una vegada al dia amb clorhexidina o un desinfectant similar, per a evitar que infeccions, col·locant posteriorment de nou l’embenatge, perquè puguin fer així vida normal.

COM S’ALIMENTA A TRAVÉS DEL TUB D’ESOFAGOSTOMÍA?

És molt important que abans d’alimentar-lo pel tub, sempre que la patologia o trauma de l’animal ho permeti, li oferir menja via oral.

És en cas de rebuig quan iniciarem la presa de farinetes a través del tub d’esofagostomía.

Aquestes són dietes formulades, i que es poden adquirir en centres veterinaris.

• En primer lloc, carreguem una xeringa de 5 ml amb aigua, i administrem la meitat de la quantitat (2,5 ml aproximadament) a través del tub. D’aquesta manera confirmem la seva tolerància i netegem el conducte.
• A continuació, carreguem en una altra xeringa la quantitat de farinetes que li correspongui al pacient, i li administrem pel tub en 15-20 minuts, evitant així nàusees i regurgitacions.
• Posteriorment, s’administren els 2,5 ml d’aigua restants de la primera xeringa, per a netejar les restes que puguin quedar de farinetes en el tub d’esofagostomía.
• Finalment, es tanca correctament el tub per a evitar reflux, i es col·loca i protegeix de tal manera que no li sigui molest, per a continuar fent vida normal.

Tub d’esofagostomía

Orifici d’entrada al esòfagç

Funda protectora pel tub d’esofagostmía

QUAN S’HA DE RETIRAR EL TUB D‘ESOFAGOSTOMÍA?

Es pot mantenir el tub diverses setmanes fins que la ingesta voluntària del pacient sigui suficient.

És quan la nostra mascota comença a menjar per si sol, que hem de sol·licitar cita al veterinari per a valorar la seva retirada.

No obstant això, existeixen altres motius pels quals pot ser necessari retirar-lo precoçment, com aquells en els quals l’orifici d’entrada a l’esòfag, comença a supurar, o té mal color o olor.

En aquests casos caldrà acudir ràpidament al veterinari per a la seva desinfecció i la possible retirada d’aquest.

Pots conèixer una de les causes de l’aturada d’ingesta en el següent cas clínic

La entrada Maneig del tub d’esofagostomía aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , gener 2022| Signes d’alarma en oftalmología. Articulo de Natalia Curull, responsable del servei oftalmología de l’ Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Resolem dubtes sobre quan és important acudir al veterinari davant de casos d’oftalmología!

Moltes vegades, pel que fa als ulls de les nostres mascotes , tenim dubtes sobre si cal portar al veterinari , i si cal o no acudir d’ urgència al centre;

Per això, és important conèixer algunes de les afectacions i els signes d’alarma per saber com actuar :

MANIFESTACIONS

Un dels signes més importants d’urgència seria el blefaroespasme ; el dolor ocular.

Però, com podem valorar el dolor ocular a les nostres mascotes?

La manifestació principal és veure l’ull afectat tancat, i fins i tot moltes vegades també l’ull sa, per dolor referit.

Ulls tancats

També podem detectar pruïja o rascat compulsiu (amb les potetes o fregant-se contra superfícies com el sofà, catifes o les nostres cames), així com dificultat en la seva manipulació en tractar d’obrir-li els ulls i/o tocar la zona.

Un altre signe d’urgència seria la inflamació , la conjuntiva; la part blanca de l’ull es mostra molt vermella, inflamada i fins i tot pot dificultar veure la còrnia.

Inflamació ocular

Els canvis de color , com un ull blavós, blanc o vermell de manera aguda, són un signe d’alarma ja que revela un canvi ràpid, necessari de revisar amb urgència

Canvis de color

Canvis de color

Finalment, les secrecions oculars abundants de colors vermellosos, verdosos o groguencs són també signes d’urgència, especialment si van acompanyades també de dolor i/o inflamació.

CONCLUSIONS

Els ulls són especialment delicats i els problemes oculars lamentablement evolucionen ràpidament; per això, davant de qualsevol dubte, és molt important que les nostres mascotes siguin visitades per un veterinari.

En cas de no poder acudir a un centre veterinari ràpidament, es recomana col·locar-los una campana o collaret isabelí i evitar així que segueixin autolesionin ells mateixos.

La entrada Signes d’alarma en oftalmologia aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.