Barcelona, març 2024| Leishmania Felina. Cas Clínic d’ Isabel Frías, veterinària del servei de Medicina Felina de l’ Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La leishmaniosi és una malaltia causada per un protozou del gènere Leishmania i transmesa per vectors del gènere Phlebotomus.

Els gossos es consideren el principal reservori del paràsit, tot i que en medicina felina és una patologia cada vegada més emergent.

Es postula que els gats són més resistents que els gossos a la infecció per Leishmania però s’ha de tenir en compte que podria estar infradiagnosticada per ser menys coneguda pels veterinaris clínics i estar enmascarada amb altres malalties concurrents.

Els gats amb malalties que comprometen el seu sistema immunològic (com ara el virus de la leucèmia felina, el virus de la immunodeficiència felina, malalties com diabetis, neoplàsies o en tractament amb immunosupressors) solen ser els més afectats.

CAS CLÍNIC DE LEISHMANIA FELINA

Es va presentar el cas d’un gat mascle de 5 anys d’edat, FELV FIV negatiu, no esterilitzat, que viu a l’aire lliure en una colònia.

El pacient presentava ferides que no guariren des de feia mesos a la zona del coll esquerre.
Les nostres veterinàries, Isabel Frías (medicina felina) i Araceli Calvo (cirurgia i maneig de ferides), van atendre al pacient i conjuntament van decidir realitzar una biòpsia de les lesions per la cronicitat del quadre a més d’una cura posterior.

En les biòpsies, es van poder observar la presència d’amastigots intracel·lulars (la forma parasitària de la Leishmania a les cèl·lules) i les proves sanguínies van corroborar la malaltia.

El pacient va ser tractat i l’evolució de les ferides va ser satisfactòria, ja que van desaparèixer en un mes i mig.

DESCRIPCIÓ DE LEISHMANIA FELINA

La forma cutània de la Leishmania és la més freqüent, presentant amb lesions nodulars i/o ulceratives predominantment al cap, coll i extremitats anteriors com va ser en el nostre cas.

També existeixen altres formes d’infecció on podem veure lesions en unions mucocutànies, ulls o augment de limfonodes.

DIAGNÒSTIC DE LEISHMANIA FELINA

El diagnòstic es realitza mitjançant citologia, biòpsia i/o proves de sang (serologia) que confirmen la presència de Leishmania en el pacient.

Sempre és important realitzar proves complementàries com una anàlisi completa de sang i orina a més de proves d’imatge per avaluar altres malalties concomitants.

CONCLUSIONS

No hi ha gaires estudis sobre el millor tractament per a la leishmaniosi en gats, de manera que normalment s’utilitzen alguns dels protocols orals utilitzats més freqüentment en gossos.

A nivell de prevenció el que s’indica és la desparasitació externa, ja que de moment no existeixen estudis respecte la vacunació per a gats.

La majoria dels piretroides són tòxics per a gats i de moment els collarets de flumetrina són els únics aprovats per al seu ús.

Pots conèixer més casos sobre la Leishmaniosi al següent cas clínic.

La entrada Leishmania Felina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022| Què és el maneig lliure d’estrès?. Article Clínic de Ona Cerdan, Auxiliar cínica veterinària d’urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar

INTRODUCCIÓ

Rosana Álvarez Bueno i Germán Quintana Deu (2020) defineixen en el seu manual el maneig lliure d’estrès com el fet de “proporcionar un entorn on l’animal se senti còmode i segur, alhora que li comuniquem clarament el que s’espera d’ell”.

En aquest sentit, un dels grans pilars és la necessitat d’aprendre a entendre el que ens estan comunicant els nostres pacients.

Així mateix, per part nostra, el trobar les formes efectives per a poder comunicar-nos amb ells, amb la finalitat que entenguin el que els estem demanant.

La comunicació entre totes dues parts, per tant, serà la clau que brindarà les eines necessàries per a adaptar els protocols a cada individu de manera específica.

OBJECTIUS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

Els centres veterinaris són un dels entorns més estressants i amenaçadors per a les nostres mascotes, i ho són per diverses causes:

No és el seu entorn natural; reben més procediments negatius que positius; els animals no estan habituats al lloc ni als procediments; el temps necessari perquè cada pacient se senti confortable és diferent; existeixen estímuls sonors i olfactoris amenaçadors….

Quan parlem de maneig lliure d’estrès, la qual cosa tractem d’aconseguir és la reducció al màxim possible d’aquests estímuls.

La prioritat, per tant, és el benestar animal i que aquest s’emporti un record positiu de la visita.

Això no sols ens brindarà avantatges front la conducta de l’animal (com evitar comportaments agressius), sinó que també evitarem alteracions en paràmetres orgànics (del sistema immune, sanguinis, rigidesa en l’exploració, etc.).

BENEFICIS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

El maneig lliure d’estrès permet fomentar l’ús de protocols i tècniques perquè el pacient se senti millor en la clínica, augmentant paral·lelament així la seva confiança en nosaltres

Així mateix els garanteix major seguretat alhora que permet augmenta la del veterinari i la resta dels empleats, reduint l’estrès i frustració del personal, i fomentant el treball en equip.

A més proporciona un valor afegit basat en la fidelitat i confiança dels clients, per la major sensació de tranquil·litat.

ABANS D’ARRIBAR A LA CLÍNICA

És molt important involucrar als propietaris en el procés, ja que un mal maneig previ a l’arribada de la clínica pot determinar l’estat emocional de l’animal durant la visita.

Per això, en la primera visita de l’animal al nostre centre, és crucial donar pautes prèvies als propietaris perquè puguin fer una bona habituació a diferents elements.

EL GOS:

El tipus de maneig amb corretja, la col·locació del morrió o el transport amb cotxe són factors que influeixen en el seu estat emocional.

De camí a la clínica, la corretja ha de ser portada llarga, sense tensió i oferint premis.

És imprescindible no usar mètodes de càstig com el collaret d’ofec o les estirades constants. El millor mètode de subjecció són els arnesos, ja que a part de ser més segurs, són els que danyen menys físicament a l’animal.

En el cas del morrió o el trasllat amb cotxe, és fonamental fer una bona habituació.

Exemple d’habituació al morrió:

1. Mostrar el morrió al gos (sense posar-l’hi) i premiar-lo.

2. Col·locar premis dins del morrió i que l’animal els agafi de manera voluntària.

3. Aguantar durant uns segons les cintes i continuar premiant.

4. Col·locar per complet el morrió i continuar premiant (important no premiar quan li ho estigui intentant llevar).

Una vegada treballats aquests aspectes, el següent pas és habituar a l’animal al nostre centre.

Podem acordar amb els amos que durant algun dels passejos amb el gos vinguin de visita a la clínica (encara que no tinguin consulta).

Això, a més de facilitar-nos el treball en futures consultes, farà que el propietari senti que ens preocupem per la salut mental del seu animal.

Per als gossos més nerviosos, podem demanar-li al propietari que li faci un passeig llarg abans de portar-lo a la consulta, perquè arribi més cansat, i/o abans d’entrar, jugui amb ell fora.

EL GAT:

Amb els gats és encara més fonamental el maneig lliure d’estrès.

Molt pocs propietaris tenen al seu animal habituat al transportín. A més, aquest normalment només apareix quan toca visita al veterinari.

Idealment, hauria de ser el lloc segur del gat dins i fora de casa, per la qual cosa es recomana que es tingui sempre col·locat de manera visible en algun lloc de la casa.

Exemple d’habituació al transportín:

1. Deixar el transportín sense porta en algun punt de la casa on l’animal passi temps de manera permanent.
2. Col·locar el plat de menjar del gat al costat de la porta del transportín.
3. Col·locar el plat de menjar dins d’aquest.
4. Col·locar la porta i mentre el gat estigui menjant dins, tancar-la durant uns minuts.
5. Anar augmentant el temps amb la porta tancada.

Si el viatge per a portar-lo serà amb cotxe, cal habituar-lo també al viatge.

Es recomana que els amos tapin el transportín amb una manta o tovallola abans de sortir de casa, evitant així estímuls visuals

CONCLUSIONS

Encara que podem ser certament optimistes de cara al futur, a Espanya encara queda molt camí per recórrer.

L’escola veterinària tradicional encara està molt ancorada a centrar-se solament en la part física dels pacients, obviant la seva salut psicològica i emocional.

EL dolor, l’estrès crònic o la por, són aspectes que hauríem de tenir sempre en ment quan passem consulta o tenim animals ingressats.

Les mascotes, i els animals en general, són els nostres companys de viatge i mereixen, com nosaltres, dignitat, atenció i respecte.

La entrada Què és el maneig lliure d’estrès? aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.