Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maigo 2022|Lipidosis hepàtica en gatos. Artícle clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de medicina felina de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La lipidosis hepàtica és el trastorn hepatobiliar més freqüent en gats

Es caracteritza per una acumulació excessiva de triglicèrids en més del 80% dels hepatòcits (les cèl·lules hepàtiques), resultant un augment de la seva grandària en un 50%.

La lipidosis hepàtica sol aparèixer després d’un període d’anorèxia que pot variar entre 2 a 14 dies.

Normalment la clasifiquem como primària o secundària.

• La lipidosis primària ocorre en un pacient sa secundari a la disminució de l’aportació del menjar ja sigui per l’administració d’un aliment no palatable (apetitios) o per disminució de la ingesta per un esdeveniment estressant
• La lipidosis secundària ocorre en animals que desenvolupen anorèxia a conseqüència d’una malaltia subjacent.

La segona, la lipidosis hepàtica secundària, és la més sovint descrita, ocorrent en un 95% dels casos.

Les malalties més sovint associades amb el desenvolupament de lipidosis hepàtica són la diabetis, pancreatitis, malaltia hepatobiliar, malaltia digestiva, malaltia renal o neoplàsia.

SIGNES CLÍNICS

Sovint, la lipidosis hepàtica felina es dona en gats d’edat mitja, encara que poden veure’s afectats gats de totes les edats.

No sembla que hi hagi una predisposició quant a races, però alguns estudis suggereixen que les femelles poden estar més afectades.

Ictericia per lipidosis hepàtica

Els gats afectats per lipidosis hepàtica venen a consulta amb història d’anorèxia i pèrdua de pes.

Altres signes que podem veure són icterícia (coloració groguenca de les mucoses), deshidratació, vòmits, nàusees i/o salivació.

L’obesitat s’ha vist com un factor predisponent en el desenvolupament d’aquesta malaltia.

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic presumptiu de la lipidosis hepàtica es basa en la presentació clínica, la història del pacient, les troballes clinicopatológicos i l’aparença ecogràfica del fetge.

En la imatge ecogràfica el fetge apareix més gran del normal i hiperecogénico per aquest acúmulo de lípids.

El diagnòstic definitiu el realitzem mitjançant l’avaluació citològica d’aspirats hepàtics. Podem veure en la citologia vacúols lipídics dins de les cèl·lules hepàtiques.

TRACTAMENT

El tractament de la lipidosis hepàtica va enfocat a restaurar com més aviat millor la nutrició.

Són pacients que moltes vegades acudeixen a consulta deshidratats, amb vòmits i malestar general, per la qual cosa és freqüent que necessitin hospitalització.

Sovint necessiten medicació per a les nàusees, protectors digestius i hepàtics, així com analgèsics.

Tub d’esofagostomia

Així mateix, amb la idea d’iniciar com més aviat millor l’alimentació, moltes vegades és necessari la col·locació de sondes.

Sovint col·loquem sondes nasogàstriques si l’animal necessita ser hospitalitzat o sondes de esofagostomia per a l’alimentació a casa. (Pots conèixer més sobre el maneig d’aquestes en el següent enllaç)

És important començar l’alimentació de manera gradual perquè no hi hagi complicacions ja que són pacients que han sofert períodes d’anorèxia prolongada.

L’alimentació forçada mai ha de realitzar-se en aquests pacients ja que els gats són especialment sensibles a desenvolupar aversió a l’aliment i és molt difícil arribar als seus requeriments diaris d’aquesta manera.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC

Conforme l’animal es troba clínicament millor i comença a menjar sense la necessitat d’utilitzar la sonda podrem retirar-la.

Aproximadament sol donar-se entre 1 i 6 setmanes després de la col·locació d’aquesta.

El pronòstic de la lipidosis hepàtica és bo, amb taxes de recuperació d’entre un 80%- 85% si s’instaura ràpidament el suport nutricional i no hi ha una malaltia greu subjacent.

La entrada Lipidosis hepàtica en gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Novembre 2019 Urolitiasi en Ferret. Cas Clínic d’Eduard Armengol, especialista en el servei d’animals exòtics de l’Hospital veterinari del mar

Cas de vídeo

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Babu, un mascle, no persa, Fura de 6 anys d’edat , es va presentar a l’Hospital veterinari del mar amb una gran quantitat de dolor abdominal, tenesme (contraccions violentes a causa de la dificultat de defecar o orinar) i la disúria (dolor en orinar).

EXPLORACIÓ FÍSICA I DIAGNOSI

L’examen físic va mostrar la presència d’un globus de bufeta (de la bufeta dura, distesa a causa de l’acumulació d’orina), juntament amb el dolor abdominal i el dolor exacerbava l’agressivitat.

Urgentment, el servei d’animals exòtics de l’hospital va institutar dolors i tractament de cobertura dolorosa per preservar la seva salut.

Posteriorment, evitant la gravetat del pronòstic, es va realitzar una radiografia per avaluar l’estat de la bufeta de manera que es pugui aclarir la causa del problema.

Els raigs X van mostrar que la bufeta es va distendre i es va omplir de partícules de radioopability mineral, compatible amb urolitos (pedres en el tracte urinari). (Figura 1)

També s’observen en diferents àrees de la uretra, obstint la sortida de l’orina i causant el globus de bufeta.

Quan es produeix un bloqueig urinari, el risc de tòxics que s’eliminen en l’orina és molt alt, produint aquests greus intoxicacions en el cos.

A més, la formació de pedres pot ser indicatiu que el ronyó no té bona funcionalitat.

Per aquest motiu, s’indica la necessitat de realitzar un enfocament analític complet per valorar l’estat general de l’animal.

Afortunadament, en el cas de Bubu, els valors obtinguts estaven dins dels paràmetres normals,resultant en el diagnòstic definitiu de la urolitiasi severa en la bufeta i la uretra.

Tractament

Revelat la causa del dolor, l’acció ràpida va ser crucial per la qual cosa el catèter urinari es va realitzar amb l’objectiu de desobstrucció de la uretra i permetent l’evacuació de l’orina.

Aquest procés redueix el risc de ruptura de la bufeta a causa de la pressió de l’orina.

Una vegada que va somriure, es va mantenir per facilitar la sortida de l’orina.

En Bubu, de 24 a 48h, va ser hospitalitzat per estabilització i posteriorment dirigit quirúrgicament per a l’extirpació dels uroliths. (Figura 2)

El tractament de l’indicador és quirúrgic.
La cirurgia consisteix a realitzar una cistotomia (incisió a la bufeta urinària per accedir a l’interior) i l’eliminació dels urolits.

(Figura 3 i 4)

La mida petita de l’animal requereix certa destresa quirúrgica, així com la necessitat d’una eliminació completa de totes les pedres, per assegurar la seva recuperació completa, i evitar una nova obstrucció. (Figura 5)

Figura 5

Evolució

La cirurgia va ser un èxit, i 24 hores més tard, després de ser hospitalitzada per a la gestió del dolor, i després de recuperar la capacitat d’orinar, Bubu va ser donat d’alta amb tractament analgèsic i antibiòtic.

Una setmana més tard, l’evolució va ser favorable, i sense problemes per orinar, la seva recuperació va ser evident.

Les revisions periòdiques seran crucials, així com la modificació de la dieta per tal d’evitar la formació de nous uroliths, però en Bubu, de nou, condueix una vida totalment normal.

Per obtenir més informació sobre els casos clínics sobre els animals exòtics, vostè pot aprendre sobre la història de la Theodor conill: https://veterinariadelmar.com/project/dilatacion-obstruccion-gastrica-conejos-veterinarios-barcelona/

La entrada Urolithiasis en una Fura aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.