Barcelona, Enero 2022| Picatge en aus. Artícle clínic d’Estel Clopés, especialista del servei d’animals exótics de l’ Hospital Veterinaria del Mar

INTRODUCCIÓ

Son moltes les aus que podem tractar en una consulta veterinaria.

Les psitácidesper exemple, són un ampli grup d’aus que inclou aquelles comunament conegudes com a lloros i guacamais.

Dins d’aquest mateix grup se situen les espècies com les nimfes, agapornis, periquitos, cacatues, amazones, guacamais, yacos, etc…

És en aquest grup d’animals on parlem majoritàriament de picatge.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

El picatge és una anomalía del comportament que apareix principalment en aquestes espècies mantingudes en captivitat, captivitat, especialment en les cacatues, els yacos i les amazones.

Aquest consisteix en l’‘auto deteriorament (arrencar-se o tallar-se) les seves pròpies plomes,(figura 1) podent arribar a causar-seautomutilació dels teixits subjacents com la pell o el múscul.

Les causes d’aquesta patologia poden ser vàries, i per això és important acudir al veterinari per a poder realitzar un diagnòstic adequat i tractar de manera adequada el problema.

Lesions per picatge

EXPLORACIÓ FÍSICA I DIAGNÓSTIC

En la consulta, se li realitza un examen complet i es plantegen proves complementàries per a poder determinar la causa.

Aquestes poden ser vàries;

Del tipus orgànic, com a patologies infeccioses(virus, bacteris, fongs i paràsits), problemes nutricionals, factors ambientales (toxines, al·lergògens..) o problemes metabòlics/endocrins.

O bé del tipus comportamentals, secundàries a la falta d’ estimulació/enriquiment ambiental,, i/o acanvis en la rutina normal (introducció d’una persona/animal nou, alteració de les hores de llum, etc)

Auto deteriorament de les propies plomes

Conèixer el diagnòstic exacte és clau per a aplicar el tractament necessari, per la qual cosa fins a arribar a aquest poden ser necessàries diferents proves com a radiografies, analítiques sanguínies, analítiques PCR i/o cultius.

A més, generalment es tracta d’una patologia multifactorial, és a dir, que inclou més d’una causa que haurem de tractar.

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Es tracta d’una patologia complexa que pot anar deteriorant l’estat del nostre ocell i arribar fins i tot a provocar-li la mort.

Per aquesta raó és important un correcte diagnòstic i tractament adaptat a cada individu, descartant inicialment qualsevol possible causa orgànica abans d’atribuir-lo a un problema comportamental.

Una vegada descoberta la causa, seran necessaris diferents tipus de tractament: modificacions en la dieta, antibiòtics, antiinflamatoris, etc.

Per a prevenir aquesta patologia, és important mantenir un ambient i una dieta correctes per al nostre animal i realitzar revisions anuals per a comprovar que el seu estat de salut és correcte i desparasitarlo.

La entrada Picatge en aus aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juny 2019| Proventriculotomía en garsa per a l’extracció de cos estrany. Cas Clínic d’Eduard Armengol i Adriàn Melero, especialistes en el Servei de Medicina i Cirurgia d’Animals Exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Kiwi, un pollet de garsa caigut del niu i rescatat per un transeünt, es va presentar d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar.

Des de feia uns dies, el seu nou amo i cuidador, l’alimentava diàriament amb farinetes perquè pogués sobreviure, però per accident, aquesta va ingerir la sonda utilitzada per a l’alimentació assistida, per la qual cosa enfront d’un quadre d’asfíxia, van acudir al nostre centre.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física realitzada en la consulta, l’animal estava estable, sense presentar cap alteració física aparent, per la qual cosa vam iniciar el protocol diagnòstic.

En primer lloc havia de determinar-se la posició exacta de la sonda, ja que en cas d’estar allotjada en el pap, l’extracció resultava més senzilla.

En cas contrari, com per desgràcia va succeir en el cas de Kiwi, l’extracció d’aquesta hauria de realitzar-se quirúrgicament.

Amb l’objectiu de confirmar la seva localització, es van realitzar proves d’imatge.

Lamentablement, la radiografia va evidenciar que la sonda ja no estava en el pap, sinó en proventrícle (el primer estómac dels ocells).

Tractant de realitzar el millor abordatge del cas i prendre així decisions més precises, es va optar per a realitzar una radiografia de contrast (fig. 1 i 2).

Figura 1

Figura 2

Aquestes radiografies, mitjançant un líquid opac a la radiació, permeten realitzar un estudi del sistema digestiu, urinari, genital, o fins i tot dels vasos sanguinis.

Després de la seva realització, es va poder apreciar que la sonda estava allotjada entre el proventrícle i el ventricle (o molleja), la qual cosa dificultava la seva extracció mitjançant endoscòpia, revelant la necessitat d’intervenir quirúrgicament.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Donada la complexitat del cas i la ubicació de la sonda d’alimentació, era necessari abordar quirúrgicament a Kiwi per a poder extreure-la.

El tractament triat era una celiotomia convencional amb proventriculotomía d’urgència.

Aquesta consisteix en una cirurgia agressiva, en la qual s’ha d’obrir un dels estómacs (proventrícle).

Aquest tipus d’intervenció té múltiples riscos que cal assumir, entre d’altres, les infeccions posquirúrgiques (celomitis greu) o la necrosi de l’estómac, podent portar totes dues a la mort del pacient (fig.3 i 4).

Figura 3

Després d’una intervenció delicada, i sota una estricta esterilitat, la cirurgia va resultar un èxit.

Figura 4

Kiwi va necessitar ser hospitalitzada 24 hores sota un intensiu monitoratge per a control del dolor, l’evolució i de les possibles complicacions, però després d’aquestes, va poder ser donada d’alta amb tractament antiinflamatori, antibiòtic i protector gàstric.

En el cas de Kiwi, sorprenentment, la recuperació ha estat molt ràpida, mostrant-se activa i menjant sense problemes poques hores després de despertar-se de la intervenció.

En aquests processos, la velocitat en l’atenció del pacient i en la presa de decisions per a realitzar cirurgia és clau per a l’èxit postquirúrgic i la ràpida recuperació.

Kiwi ara porta una vida totalment normal, i en la revisió realitzada pocs dies després, el seu nou propietari ens transmetia que estava molt alegre, menjant amb fam i completament recuperada!

La entrada PROVENTRICULOTOMÍA EN GARSA PER A EXTRACCIÓ DE COS ESTRANY aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Fisioteràpia i rehabilitació en fractura de pelvis. Cas Clínic de Marina Gonzalo, responsable del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Marley, un Jack Russell mascle castrat, d’any i mig d’edat, va ser referit al nostre Hospital, perquè, dies enrere havia estat atropellat per un cotxe,ocasionant-li ferides de considerable grandària, i dificultat en caminar, orinar i defecar.

El seu veterinari de confiança, havia suturat les ferides i administrat la medicació necessària, no obstant això, després de 24 hores, aquestes es van obrir, i ara presentava molt de dolor lumbar i no defecava.

Se’ns va referir el cas, per a poder trobar l’origen del problema, i així mateix, donar solució als intents fallits de cicatrització de les ferides.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

En l’examen físic general, Marley presentava una laceració amb hematoma, en la part baixa de l’abdomen, que encara i no estar infectada, tenia part dels marges retrets.

Així mateix, caminava amb dificultat i falta de coordinació, i mostrava una postura cifòtica, caracteritzada per una exagerada curvatura de l’esquena, cap endavant.

Després de realitzar una exhaustiva exploració per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, es va descartar un procés neurològic.

No obstant això, l’examen traumatològic evidenciava dolor a la manipulació del maluc, i a l’adducció de l’extremitat posterior esquerra.

Es va decidir resoldre els obstacles principals, realitzant un primer abordatge analític, per a sedar a Marley i suturar la ferida oberta.

A continuació, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge per a avançar així en el diagnòstic de l’origen de dolor. (Figura 1 i 2)

Figura 1

Figura 2

Lamentablement, les imatges radiològiques van revelar una lleu contusió pulmonar, així com una luxació sacro-ilíaca esquerra i dreta, i una fractura en la pelvis,  en l’isqui i en el pubis.

Aquestes fractures, i el dolor que li provocaven, li dificultaven poder defecar correctament, per la qual cosa l’intestí gruixut, en l’àmbit de còlon, presentava molt de contingut acumulat, causant-li encara més molèstia.

TRACTAMENT

Amb aquest diagnòstic, operar a Marley, per a resoldre les lesions de pelvis era crucial, ja que d’això depenia la qualitat de salut de la resta de la seva vida, per la qual cosa en menys de 24 hores, l’equip de cirurgians i traumatòlegs entraven en quiròfan.

Les lesions però, eren més greus del que semblaven al principi, doncs el que es presentava com una luxació sacre-ilíaca va resultar ser una fractura de l’os sacre.

La intervenció es va complicar, transformant-se en una cirurgia de pelvis més llarga i complexa, que havia de ser abordada diferent i, idealment, amb altres eines.

Sense por però, l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar va fer front als obstacles, i va aconseguir estabilitzar el maluc amb una agulla que, dies després, hauria de ser retirada. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

La cirurgia va ser un èxit, però lamentablement, només era el primer pas, perquè Marley havia d’enfrontar-se al següent repte; Fer repòs estricte i absolut, durant un mes, perquè el risc de recidiva era elevat.

EVOLUCIÓ

10 dies  després de la cirurgia, Marley va ser derivat a Marina Gonzalo, l’especialista del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar, qui supervisaria la seva recuperació, i marcaria les pautes a seguir.

En l’exploració general va apreciar que encara i no mostrar dolor, en caminar, Marley encara presentava limitacions i no recolzava al pes en el terç posterior.

El maluc estava desplaçat, i tenia una atròfia muscular en la zona del gluti. A més, la cicatriu continuava sensible i en l’extremitat posterior esquerra, presentava un lleuger seroma, i molèsties a la palpació. 

No obstant això, estàvem en el principi de la recuperació, per la qual cosa és va plantejar resoldre gradualment les lesions i deficiències.

Tenir a Marley pràcticament immobilitzat, era dur però continuava sent crucial per a la seva recuperació per a disminuir el dolor, aconseguir una bona cicatrització, i reduir la inflamació.

També es va recomanar realitzar-li massatges de fred i calor, amb mobilitzacions passives de les extremitats, ajudant així el drenatge, i evitant l’atròfia i escurçament muscular.

Unes setmanes després, Marley ja caminava correctament, i les cicatrius havien suturat a la perfecció, per la qual cosa el servei de traumatologia de l’Hospital, va indicar que era el moment adequat per a retirar l’agulla de la fractura de la pelvis.

A pesar que la cirurgia va ser un èxit, en les radiografies de control es van visualitzar petita incongruència en l’àmbit de l’articulació, i es van detectar molèsties en la musculatura de l’esquena, probablement per compensació, al no utilitzar de forma completa les extremitats posteriors. (Figura 5, 6 i 7)

Figura 5

Figura 6

Figura 7

RECUPERACIÓ

Després de dues setmanes amb la mateixa pauta de rehabilitació, Marley caminava amb normalitat, per la qual cosa es van esplaiar mensualment les visites a teràpia, i es van aplicar noves tècniques beneficioses, com a teràpies manuals especifiques.

La millora de salut de Marley però, lamentablement, aquesta vegada va implicar no respectar els temps de repòs, i en conseqüència realitzar una activitat més intensa, per la qual cosa després de les festes de nadal, durant un joc brusc, Marley va haver d’acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar, per dolor i una coixesa molt marcada de l’extremitat posterior esquerra.

RECAIGUDA I RESOLUCIÓ

Tement el pitjor, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge, que per fortuna van descartar les causes òssies.

No obstant això, Marley continuava queixant-se de molèstia, i atès que no responia al tractament mèdic indicat, es va referir de nou al servei de rehabilitació. (Figura 8)

Figura 8

Es va diagnosticar que Marley sofria dolor moderat, a causa de la contractura dels músculs del gluti.

Aquestes solen ser molt doloroses, causant sovint coixeres, i no responent a antiinflamatoris convencionals, només a teràpia física i manual.

A causa del dolor, Marley reaccionava agressivament enfront de qualsevol manipulació, per la qual cosa es va decidir instaurar un pla de teràpia laser, combinat amb repòs i l’aplicació de calor superficial.

( MÉS INFORMACIÓ )

Aquesta, com que no és invasiva ni causa molèstia, permetia tractar l’origen del problema, sense haver de manipular-lo en excés.

Els resultats des de la primera sessió, van ser evidents, resultant una teràpia clau per a la seva recuperació. 

Marley de seguida va recuperar la mobilitat de l’extremitat posterior esquerra, i malgrat ser imprescindible les visites mensuals de manteniment i control, per part del servei de rehabilitació, estava llest per a començar a fer vida normal.

La entrada Fisioterapia en fractura de pelvis aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Setembre 2018|Nefroblastoma en conill nan. Cas Clínic d’Adrián Melero, doctorat i responsable del servei d’animals exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenta al nostre centre Roxy, un conill nan mascle, no castrat, de 3 anys. El seu propietari refereix que està actiu i alerta, però que des de fa uns dies presenta taquipnea i nerviosisme.

Acudeix preocupat perquè des d’un temps enrere a ara, observa una pèrdua de pes crònica en ell, no obstant això, desde fa uns dies, li sembla percebre unadistensió abdominal que no presentava.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Durant l’exploració física realitzada en la consulta, en la palpació abdominal, l’especialista del servei d’animals exòtics pot evidenciar una gran massa, dura i irregular, ocupant gran part de l’abdomen.

Sent est el focus de dolor que clarament li causa aquesta actitud a Roxy, a més de l’alt risc que podria suposar la ruptura interna d’aquesta massa, s’indica un primer abordatge analític general, per valorar l’estat general del pacient.

L’hematologia revela anèmia no regenerativa; Una mala resposta de la medul·la òssia a la demanda de producció de glòbuls vermells disminuïts.

La resta de valors estan dins dels paràmetres de la normalitat, per la qual cosa, tot i sent el pronòstic reservat, ens permet no perdre l’esperança a sanar-ho.

Figura 1

Radiográficament s’observa una massa anòmala a l’abdomen, delimitada per l’estómac i la bufeta, desplaçant el paquet intestinal caudalment.

A més, s’observen diverses estructures de radiopacitat mineral, compatibles amb pedres ingerides per l’animal, probablement de forma accidental.

Encara que aquestes, puguin no tenir concordança amb la resta del cas, en aquesta fase diagnòstica, no podem llevar-lis importància, podent tanmateix, complicar-nos el cas. (Figura 1)

En l’estudi ecogràfic s’observa una massa ovalada d’uns 15x12cm, delimitada per una càpsula, amb cavitats en el seu interior, sent aquestes compatibles amb, teixit tou d’alt contingut en greix o líquid, o material semi-sòlid.

En una de les vores de la càpsula es pot observar teixit compatible amb el ronyó dret, permetent-nos així situar la massa amb més precisió.

Arribats a aquest punt, el servei d’oncologia veterinària conjuntament amb el de cirurgia que es van posar a estudiar el cas, simultàniament, per tractar-ho de la millor forma possible entre tots els serveis.

El diagnòstic presumptiu és de massa renal compatible amb abscés, quist o neoplàsia.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

En conseqüència, d’aquest possible diagnòstic, la realització d’un estudi complet i adequat de l’animal és molt important, amb l’objectiu de poder descartar la presència d’un tumor, i la metàstasi d’aquest, en cas positiu.

Per a això, es requereix abordar quirúrgicament al pacient, precipitadament, per reduir els riscos potencialment mortals.

Es realitza una laparotomia exploratòria, amb posterior nefrectomia (extirpació del ronyó), i ureterectomia dreta (resecció d’una part de l’urèter dret). (Figura 2)

Figura 2

És una cirurgia agressiva, radical, i amb múltiples riscos, però es planteja extirpar la totalitat del tumor juntament amb les possibles cèl·lules canceroses que ho envoltessin, i assegurar així que aquesta sigui curativa.

La cirurgia és un èxit, i 72h després de la cirurgia, després de ser hospitalitzat per a el control del dolor d’una cirurgia tan extrema, i  podent-li proporcionar així una millor atenció, el pacient es dóna d’alta amb tractament analgèsic i antibiòtic.

Una setmana després, per a sorpresa de tots, l’anàlisi sangínia és normal, i la recuperació del pacient evoluciona favorablement.

Els resultats de l’estudi histopatològic de la biòpsia del ronyó revelen que es tracta d’una proliferació neoplàsica, mal delimitada, que creix infiltrant-se i substituent el teixit renal proper, sent el diagnòstic definitiu el de Nefroblastoma renal. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

Conegut també com a tumor de Wilms, es una neoplàsia maligna de ronyó, de molt alta mortalitat, si no s’aborda ràpidament.

Es tracta d’una malaltia, que encara i ser molt comuna en l’espècie humana, és minoritària casuísticament entre les nostres mascotes, sent encara molt poc freqüent en aquesta espècie.

La gran majoria d’estudis d’aquest tipus de tumors estan basats en estudis humans, principalment en nens, en els quals es donen extremadament freqüent. Encara es desconeix si es tracta d’una malaltia genètica.

En conills, donada la seva poca casuística, és molt difícil treure conclusions fermes. Generalment, s’ha pogut veure que el seu comportament sol ser de caràcter benigne, encara que augmenten de grandària de forma significativa en molt poc temps.

En molts casos, sol ser una troballa durant les necròpsies, presentant-se de forma solitària, múltiple unilateral o bilaterals.

Roxy ara porta una vida totalment normal, però serà crucial la realització de revisions periòdiques, per a un bon control del pacient, però sobretot, per a la prevenció d’una possible reincidència tumoral.

La entrada Nefroblastoma en conills aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juny 2018| Cas Clínic de l’equip d’especialistes d’animals exòtics liderat pel Dr. Adrián Melero de l‘Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Avui us presentem a en Tortimer, un mascle de tortuga d’aigua que accidentalment va ingerir pedres de calci de l’aquari on viu, presentant-se d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar donat que presentava hematèmesi (vòmits amb sang).
En rèptils sol ser una conducta observada habitualment, és el que es coneix com a litofagia, tot i que encara no se sap molt bé el motiu d’aquest comportament.
En molts casos, les pedres ingerides circulen sense provocar problemes a l’estòmac ni als intestins, però a vegades, com en el cas d’en Tortimer pot provocar úlceres gàstriques, enteritis o en els pitjors casos obstruccions intestinals.

PROVES I DIAGNÒSTIC

Se li van realitzar analítiques i radiografies, confirmant que patia una obstrucció parcial intestinal causada per nombroses pedres encaixades a l’intestí prim.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

El tractament principal és rehidratar-lo i frenar els vòmits, però el tractament definitiu és quirúrgic. La cirurgia es realitza en 2 fases. La primera consisteix en fer una finestra al plastró (plastrotomía) per poder accedir als òrgans interns. Un cop realitzat això, es localitza la part de l’intestí afectat per poder extreure les pedres. En el cas d’en Tortimer, se li va realitzar una enterotomia doble per poder extreure totes les pedres de l’intestí prim, i després de 72h d’hospitalització se li dona l’alta provisional amb tractament de suport (pastetes, antibiòtic i antiinflamatori).
Després de 7 dies després de la cirurgia, Tortimer ja estava menjant i fent una vida completament normal!

Video del Cas Clínic amb tot el procés:

La entrada OBSTRUCCIÓ INTESTINAL PER COS ESTRANY EN TORTUGA D’AIGUA aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

La entrada SARNA EN ERIÇONS : EL CAS CLÍNIC VETERINARI DE DARINA aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.