Barcelona, maigo 2022|Lipidosis hepàtica en gatos. Artícle clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de medicina felina de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La lipidosis hepàtica és el trastorn hepatobiliar més freqüent en gats

Es caracteritza per una acumulació excessiva de triglicèrids en més del 80% dels hepatòcits (les cèl·lules hepàtiques), resultant un augment de la seva grandària en un 50%.

La lipidosis hepàtica sol aparèixer després d’un període d’anorèxia que pot variar entre 2 a 14 dies.

Normalment la clasifiquem como primària o secundària.

• La lipidosis primària ocorre en un pacient sa secundari a la disminució de l’aportació del menjar ja sigui per l’administració d’un aliment no palatable (apetitios) o per disminució de la ingesta per un esdeveniment estressant
• La lipidosis secundària ocorre en animals que desenvolupen anorèxia a conseqüència d’una malaltia subjacent.

La segona, la lipidosis hepàtica secundària, és la més sovint descrita, ocorrent en un 95% dels casos.

Les malalties més sovint associades amb el desenvolupament de lipidosis hepàtica són la diabetis, pancreatitis, malaltia hepatobiliar, malaltia digestiva, malaltia renal o neoplàsia.

SIGNES CLÍNICS

Sovint, la lipidosis hepàtica felina es dona en gats d’edat mitja, encara que poden veure’s afectats gats de totes les edats.

No sembla que hi hagi una predisposició quant a races, però alguns estudis suggereixen que les femelles poden estar més afectades.

Ictericia per lipidosis hepàtica

Els gats afectats per lipidosis hepàtica venen a consulta amb història d’anorèxia i pèrdua de pes.

Altres signes que podem veure són icterícia (coloració groguenca de les mucoses), deshidratació, vòmits, nàusees i/o salivació.

L’obesitat s’ha vist com un factor predisponent en el desenvolupament d’aquesta malaltia.

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic presumptiu de la lipidosis hepàtica es basa en la presentació clínica, la història del pacient, les troballes clinicopatológicos i l’aparença ecogràfica del fetge.

En la imatge ecogràfica el fetge apareix més gran del normal i hiperecogénico per aquest acúmulo de lípids.

El diagnòstic definitiu el realitzem mitjançant l’avaluació citològica d’aspirats hepàtics. Podem veure en la citologia vacúols lipídics dins de les cèl·lules hepàtiques.

TRACTAMENT

El tractament de la lipidosis hepàtica va enfocat a restaurar com més aviat millor la nutrició.

Són pacients que moltes vegades acudeixen a consulta deshidratats, amb vòmits i malestar general, per la qual cosa és freqüent que necessitin hospitalització.

Sovint necessiten medicació per a les nàusees, protectors digestius i hepàtics, així com analgèsics.

Tub d’esofagostomia

Així mateix, amb la idea d’iniciar com més aviat millor l’alimentació, moltes vegades és necessari la col·locació de sondes.

Sovint col·loquem sondes nasogàstriques si l’animal necessita ser hospitalitzat o sondes de esofagostomia per a l’alimentació a casa. (Pots conèixer més sobre el maneig d’aquestes en el següent enllaç)

És important començar l’alimentació de manera gradual perquè no hi hagi complicacions ja que són pacients que han sofert períodes d’anorèxia prolongada.

L’alimentació forçada mai ha de realitzar-se en aquests pacients ja que els gats són especialment sensibles a desenvolupar aversió a l’aliment i és molt difícil arribar als seus requeriments diaris d’aquesta manera.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC

Conforme l’animal es troba clínicament millor i comença a menjar sense la necessitat d’utilitzar la sonda podrem retirar-la.

Aproximadament sol donar-se entre 1 i 6 setmanes després de la col·locació d’aquesta.

El pronòstic de la lipidosis hepàtica és bo, amb taxes de recuperació d’entre un 80%- 85% si s’instaura ràpidament el suport nutricional i no hi ha una malaltia greu subjacent.

La entrada Lipidosis hepàtica en gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre de 2016// Us presentem la Jana, una gossa golden retriever de 4 anys que va venir a la Clínica Veterinària del Mar perquè desde feia 2 dies no menjava i estava més apàtica.

En l’anamnesis es va destacar que l’últim zel de la Jana havia estat feia un mes i mig. A més, a l’examen físic, mostrava lleugera taquicàrdia, pols fort i hipertèrmia (39,6ºC).

Abans de res, es varen realitzar analítiques generals i una ecografia a la gossa . D’aquesta manera vam confirmar el diagnòstic pressumptiu d’un problema amb origen a l’aparell reproductor.

Gràcies al servei d’imatge es va confirmar una infecció de matriu* o també anomenada Piometra* i es van dur a terme les proves preoperatòries adients per tal de poder realitzar la cirurgia veterinària amb la major seguretat posible per a la gossa.

La infecció de matriu o piometra

**Una infecció de matriu/piometra és una patologia que es considera urgència veterinària donat que s’ha d’operar d’urgència. El motiu és que hi ha una acumulació de material (piometra, hidrometra, mucometra…) dins de l’uter i el risc de perforació i de provocar una peritonitis sèptica és molt alt.

………

Et deixem el video de tot el procés:

¡La cirurgia va ser tot un èxit ! Es va extreure tot l’aparell reproductor de la gossa, el quan estava ple de contingut purulent. Degut a que la Jana no volia ingerir aliment i que el contingut de l’úter era infeccios es va decidir deixar la Jana hospitalitzada durant 24 hores per tal de controlar les seves constants i valorar-ne l’evolució.

Durant les següents 24h d’hospitalització, la Jana es va anar recuperant ràpidament. En tot moment, es va mantenir estable i a les poques hores va tolerar la ingesta d’aliment i aigua.

¡La Jana ja torna a estar en plenes condicions fisiques després d’aquest ensurt i nosaltres ens n’alegrem molt!

Recordeu de la importància de l’esterilització de les gosses per evitar situacions de risc com aquestes.

La entrada Urgència veterinària Barcelona: Golden Retriever Jana | Piometra aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

El Volvo és un gos Pastor Alemany que va venir d’urgència veterinària  a la Clínica Veterinària del Mar el diumenge a la tarda degut a que feia 24h que el veien molt dèbil.

A la nostra clínica veterinària, varem observar que el Volvo presentava les mucoses molt pàl·lides, i l’abdomen lleugerament distès.

Es va realitzar el protocol d’estabilització sense ser agressius ja que el gos estava en fase de shock compensat. L’estabilització del gos va consistir en començar per monitorització estricta, fluidoteràpia intensiva, analítiques de sang per valorar sobretot el grau d’anèmia i una ecografia ràpida per observar la distensió abdominal.

El Volvo presentava una anèmia amb signes sistèmics que justificaven una transfusió de sang immediata. A més, l’ecografia ens va revelar que l’anèmia era deguda a una hemorragia interna ‘inactiva’ en el moment de la urgència veterinaria presuntament amb origen a la melsa.

Es va decidir realitzar la transfusió i entrar a quiròfan. Es va visualitzar una massa esplènica perforada molt gran, amb inflamació del fetge. El procés quirúrgic va consistir en extirpació de la melsa per biopsiar la massa i al mateix temps aturar l’hemorràgia. També, es va enviar biòpsia del fetge per descartar possibles metàstasis ja que presentava un aspecte molt deteriorat.

Males notícies pel Volvo i la seva familia

Les males notícies van venir amb el resultat de la biòpsia. El resultat va ser d’un tumor de melsa anomenat Hemangiosarcoma. Tumor molt maligne i invasiu amb un pronòstic de vida molt curt… d’uns 2 mesos sense tractament post-quirúrgic. I uns 11 mesos amb quimioterapia.

Els propietaris, que en tot moment van demostrar molta força, segueixen animant al Volvo realitzant la quimioteràpia i transmetent-li tota l’energia possible!!

Desde Clínica Veterinària del Mar aprofitem aquest post per animar la família i enviar-li a en Volvo molta força!

En el següent vídeo podeu veure com va anar tot el seu procés…

La entrada Urgència veterinària | Cirurgia del Pastor Alemany Volvo aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.