Barcelona, maig 2023 | Dilatació i torsió gàstrica en una gossa mastí. Cas Clínic de Thaís Martín Rubia, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

DATOS DEL PACIENTE Y DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

Arriba a l’hospital Lupita una mastina de 4 anys i 50 kg. Aquest matí estava estupenda.

Havia menjat bé i amb gana, però després al llarg del matí va començar amb panteix, nerviosisme, i ha realitzat un vòmit. Fa un parell d’hores que està rara, i no saben el que li succeeix.

Els propietaris de Lupita comenten que abans de quadre gàstric ella estava bé, i que no ha succeït gens anormal, potser només ha menjat una mica més de la seva ració habitual, perquè avui havien de marxar-se.

Posteriorment ha estat animada i jugant pel jardí, però a l’estona va començar amb panteix, intranquil·litat, i vòmits.

A més, l’abdomen aparentment se li va engruixar i cada vegada estava més apàtica.

DIAGNÒSTIC D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

En l’exploració Lupita presenta el pols feble, aquesta hipotensa, té les mucoses lleument pàl·lides i seques, i la seva freqüència cardíaca està elevada (taquicàrdia).

A més, presenta taquipnea(panteix) i l’estómac està distès.

Davant la sospita, es va estabilitzar a Lupita i tan aviat com va ser possible es van realitzar radiografies d’abdomen.

Como sospitàvem ens trobem enfront d’una torsió gàstrica.

QUÈ ÉS LA DILATACIÓ I TORSIÓ GÀSTRICA

La torsió gàstrica és una patologia amb alta mortalitat que es dona per una distensió i/o dilatació de l’estómac, amb posterior torsió.

Es considera una urgència veterinària, perquè provoca un escanyament dels gots al torsionar-se i com a conseqüència la necrosi de l’òrgan i mal d’òrgans diana per falta de reg sanguini i oxigenació d’aquests.

Així mateix, es produeix un incorrecte funcionament del sistema pulmonar, ja que aquesta dilatació comprimeix la caixa toràcica impedint una correcta expansió pulmonar.

Secundàriament, també es produeixen canvis hemodinámicos atès que el flux de la sang no pugui retornar al cor. Això afecta al revestiment de la paret de l’estómac podent causar un esquinçament en ella.

.
SIGNES CLÍNICS I FACTORS PREDISPONENTS DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA.

La torsió gàstrica sol donar-se en races grans, on és més habitual que l’estómac sofreixi una dilatació per acumulació de gas, aigua o aliment.

Els signes habituals que solen presentar-se són:

• Panteixo
• Vòmits improductius
• Distensió abdominal
• Apatia
• Vòmits i diarrees

En la imatge veiem escanyament de l’esòfag que provoca vòmits i sialorrea, escanyament de gots creant hipoperfusión i dilatació de l’estómac comprimint diafragma i dificultant la respiració.

Alguns dels factors desencadenants o que predisposen a sofrir-la són:

• Ser una raça de mida gran
• Tenir un tòrax profund
• Tenir una edat mitjana i avançada
• Tenir laxitud del lligament hepatogástrico
• Ingerir pinso
• Ingerir grans tomes
• Alimentació administrada en una sola dosi diària
• Tenir un comportament ansiós enfront del menjar
• Realitzar exercici o joc posterior a la ingestió d’aliment

TRACTAMENT D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

El tractament de l’una torsió gàstrica va enfocant en primer lloc a estabilitzar quant davant les alteracions hemodinàmiques amb una fluïdoteràpia per a recuperar la circulació sanguínia i dels òrgans.

A continuació requereixen així mateix una descompressió gàstrica, pre quirúrgica i quirúrgica La resolució total de la patologia es realitzarà mitjançant cirurgia, amb una gastropexia.

La gastropexia consisteix en un procediment quirúrgic que consisteix a fixar l’estómac a la paret abdominal.

Esta es recomana especialment en aquells pacients en què l’estómac s’ha dilatat, però no torsionado, així com en pacients que s’han dilatat altres vegades.

Així mateix, es recomana també la esplenectomía (procediment quirúrgic en el qual s’extirpa la melsa), perquè es coneix una relació directa entre l’estómac i la melsa, arribant a torsionarse els dos simultàniament en aquesta patologia.

Totes dues cirurgies també es realitzen preventivament en aquells pacients més predisposats a sofrir-la.

MANEIG D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i torsió gàstrica pot desencadenar danys i afectacions, majors segons el temps transcorregut fins a atendre-li

Els òrgans afectats solen ser els del sistema cardiovascular, gàstric, pulmonar i renal i solen aparèixer després de 12h 24h de la correcció de la repercussió sanguínia, a causa dels radicals lliures i toxines lliurats en el torrent sanguini després d’aquesta.

Aquestes alteracions poden produir necrosi tissular i mal en els òrgans diana; fins i tot en els casos molt greus pot produir-se la mort de l’animal.

Per aquest motiu, l’hospitalització durant 12- 24 hores dels pacients post cirurgia, és vital per a poder monitorar, valorar i tractar aquests possibles danys.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i/o torsió gàstrica és una patologia d’urgència vital, la qual de no tractar-la a temps, resulta mortal per al nostre animal.

Necessita un tractament d’urgència, cirurgia i monitoratge intensiu postquirúrgic per a la recuperació total.

RESUM

En races predisposades, sobretot en races grans, es recomana oferir diverses preses de menjar al llarg del dia, disminuint així les quantitats per presa.

Així mateix, s’aconsella evitar preses úniques grans que puguin distendre l’estómac, evitar proporcionar el menjar abans de sortir a passejar, jugar o realitzar activitats intenses.

De percebre els signes clínics descrits anteriorment en el nostre animal com ara distensió abdominal, panteix, vòmits o diarrea, acudeixi al centre veterinari immediatament per a valorar si estiguem enfront d’una dilatació i/o torsió

L’atenció precoç millora el pronòstic de la nostra mascota.

La entrada Dilatació I torsió gàstrica en una gossa mastí. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juliol 2022| Mel en la cura de ferides. Cas Clínic d’Alexandra Serra, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Coneixem la mel com la substància dolça que ens aporta un alt valor nutritiu en la nostra alimentació.

Però saps que també és usada en tractaments terapèutics?

En l’antiguitat, fa milers d’anys, ja van descobrir el seu alt valor medicinal aconsellant el seu ús per a tractar ferides.

Milers d’anys després, gràcies a la medicina moderna, s’ha demostrat que les propietats biològiques i físiques de la mel, té un paper eficaç en el tractament de ferides,

DESCRIPCIÓ I PROPIETATS DE LA MEL EN L’ÚS TERAPÈUTIC

Diversos estudis han demostrat que la mel té múltiples propietats.

Juga un paper fonamental en l’acceleració significativa de la curació i cicatrització de les ferides.

Mel terapéutica

A continuació, veurem les propietats de l’ús de la mel en ferides:

• Antibacteriana: investigadors van descobrir que la mel pot impedir que els bacteris, com les pseudomonas o l’estreptococ, s’adhereixin al teixit evitant així infeccions agudes.
• Bactericida: estimula la migració de macròfags, cèl·lules encarregades de destruir bacteris o cèl·lules danyades.
• Anti-oxidant i anti-inflamatòria: ajuda a reduir l’edema inflamatori.
• Desbridament: la mel crea un ambient humit en la ferida, això afavoreix la cicatrització i el creixement de cèl·lules epitelials, ajudant també a la formació de nous vasos sanguinis.

COM APLIQUEM LA MEL EN LES FERIDES?

La mel, en ferides, pot aplicar-se amb o sense la combinació d’antibiòtics.

En el tractament de ferides amb antibioterapia, amb antibiòtics, podrien ser més efectius contra infeccions resistents en combinació amb la mel.

Per a fer un bon tractament de ferides amb mel haurem d’usar-la el més purificada possible.

Una de les mels més pures i que destaca en el món de la curació és la mel de Manuka.

Mel de Manuka

La mel de Manuka surt del nèctar que recullen les abelles de l’arbre de Manuka, planta nativa de Nova Zelanda i Austràlia.

Aquesta mel destaca pel seu alt contingut en metilglioxal, compost de gran poder antisèptic. Podem trobar-la en format de pot de vidre (el més comú) o en apòsit.

Per a fer un bon ús de la mel, i ajudar així a una bona cicatrització, netegem bé la ferida i impregnem amb la mel.

Posteriorment, embenarem la ferida per a mantenir la calor i la húmedad.

CONCLUSIÓ

Per a finalitzar podem destacar que, la mel, té la capacitat de:

• Controlar la proliferació de bacteris.
• Afavorir la cicatrització.
• Evitar la destrucció del teixit de la ferida gràcies al seu PH àcid.
• Afavorir el creixement de cèl·lules epitelials.
• Desbridar la ferida.
• Reduir edemes.

Pots conèixer un cas clínic real de la seva aplicació, en el cas clínic de Tostoi, de ferides per ulceració cutània

La entrada Mel en la cura de ferides aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022 | El maneig del tub d’esofagostomía. Article Clínic de Sílvia Santigosa, auxiliar tècnic veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Els tubs d’esofagostomía són mecanismes pensats per el suport nutricional en pacients, especialment en gats.

Moltes patologies o traumes poden desencadenar una ingesta nutricional per sota dels seus requeriments;

Això suposa tot un repte, perquè si no ingereixen suficients calories, ràpidament pateixen canvis metabòlics que poden desencadenar conseqüències greus.

Tractar d’aconseguir que iniciïn de nou una alimentació normal amb dietes més apetitoses, mitjançant l’administració d’estimulants de l’apetit o millorant el seu confort ambiental, és vital.

Però de no fer-ho, caldrà recórrer al suport nutricional ja sigui via enteral (mantenint la funcionalitat digestiva) o parenteral (quan no es pot usar la via digestiva).

De totes les tècniques enterals, la més emprada gràcies a la seva fàcil col·locació i maneig són els tubs d’esofagostomía, que permeten ser emprats fins i tot pels mateixos propietaris en el seu domicili, durant un període de temps llarg.

Pacient amb suport nutricional

DESCRIPCIÓ

Encara que a simple vista aquest tipus de tub pugui semblar aparatós, és la millor solució i tractament per a aquells animals que per alguna raó han deixat de menjar.

No els causa cap molèstia, i de fet, quan comencen a fer-ho de nou per si mateixos, ho fan amb ell sense problema.

El tub d’esofagostomía, és un tub que va directe a l’esòfag del pacient, suturat a la pell del coll perquè no s’escorri, i protegit amb un embenatge perquè no s’infecti ni els molesti.

A més, només requereix cura una vegada al dia amb clorhexidina o un desinfectant similar, per a evitar que infeccions, col·locant posteriorment de nou l’embenatge, perquè puguin fer així vida normal.

COM S’ALIMENTA A TRAVÉS DEL TUB D’ESOFAGOSTOMÍA?

És molt important que abans d’alimentar-lo pel tub, sempre que la patologia o trauma de l’animal ho permeti, li oferir menja via oral.

És en cas de rebuig quan iniciarem la presa de farinetes a través del tub d’esofagostomía.

Aquestes són dietes formulades, i que es poden adquirir en centres veterinaris.

• En primer lloc, carreguem una xeringa de 5 ml amb aigua, i administrem la meitat de la quantitat (2,5 ml aproximadament) a través del tub. D’aquesta manera confirmem la seva tolerància i netegem el conducte.
• A continuació, carreguem en una altra xeringa la quantitat de farinetes que li correspongui al pacient, i li administrem pel tub en 15-20 minuts, evitant així nàusees i regurgitacions.
• Posteriorment, s’administren els 2,5 ml d’aigua restants de la primera xeringa, per a netejar les restes que puguin quedar de farinetes en el tub d’esofagostomía.
• Finalment, es tanca correctament el tub per a evitar reflux, i es col·loca i protegeix de tal manera que no li sigui molest, per a continuar fent vida normal.

Tub d’esofagostomía

Orifici d’entrada al esòfagç

Funda protectora pel tub d’esofagostmía

QUAN S’HA DE RETIRAR EL TUB D‘ESOFAGOSTOMÍA?

Es pot mantenir el tub diverses setmanes fins que la ingesta voluntària del pacient sigui suficient.

És quan la nostra mascota comença a menjar per si sol, que hem de sol·licitar cita al veterinari per a valorar la seva retirada.

No obstant això, existeixen altres motius pels quals pot ser necessari retirar-lo precoçment, com aquells en els quals l’orifici d’entrada a l’esòfag, comença a supurar, o té mal color o olor.

En aquests casos caldrà acudir ràpidament al veterinari per a la seva desinfecció i la possible retirada d’aquest.

Pots conèixer una de les causes de l’aturada d’ingesta en el següent cas clínic

La entrada Maneig del tub d’esofagostomía aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, gener 2022 | Grups sanguinis en gossos i gats. Article clínic de Miriam García, auxiliar veterinària del servei d’UCI i urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar.

Igual que nosaltres, els nostres companys de quatre potes també posseeixen diversos grups sanguinis que són completament diferents dels nostres.

A l’hora d’aplicar la medicina transfusional d’una forma segura és vital coneixe’ls

DESCRIPCIÓ

El tipus de sang de cada animal ve determinat pels antígens de la superfície dels glòbuls vermells d’aquest.

Exemple de tests de tipatges comercial pel tipatge de sang de gos i gat

En els gossos, el sistema per a classificar els seus tipus sanguinis és: DEA (Dog Erythrocyte Antigen).

Gràcies a aquest mètode podem comptar fins a vuit grups: DEA-1.1., DEA-1.2., DEA-3, DEA-4, DEA-5, DEA-6, DEA-7 i DEA-8.

Ara bé, dins d’aquests grups, el més important i que provoca un gran risc de reaccions adverses, a causa del seu major poder antigènic, és el DEA 1.1. Pel que, els gossos que siguin DEA 1.1 negatius es consideressin els donants idonis, universals.

En els gats utilitzem el sistema AB per a classificar els tipus de sang, i existeixen fins a tres grups: l’A, el B i el AB.

La gran majoria dels gats són del tipus A, molt menys habitual són els tipus B (sobretot hi ha major prevalença en races com per exemple British, Persa o Devon Rex) i molt rar el tipus AB.

Tipatge de sang de gat amb resultat TIPUS B

DADES RELLEVANTS

Una curiositat en els gossos, és que ells no neixen amb anticossos preformats contra altres grups sanguinis.

És a dir, és molt difícil que en la primera transfusió que rebin siguin capaces de destruir els glòbuls vermells de la sang del donant, i no serà fins passats quatre o cinc dies aproximadament d’aquesta primera transfusió, que el seu cos desenvolupi anticossos contra la sang d’un donant no compatible amb la seva pròpia.

Ben diferent és en el cas dels gats, que des del naixement ja posseeixen anticossos naturals contra els altres grups sanguinis diferents del propi.

Equip de transfusió sanguínia

Transfusió sanguínia en gat

CONCLUSIONS

La medicina transfusional pot ajudar a salvar vides sempre que sigui realitzada coneixent el tipus de sang i grups sanguinis, per a evitar reaccions adverses i que tot el procés sigui segur.

A l’Hospital Veterinaria del Mar treballem al costat del Banc de Sang d’Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona per a poder oferir als nostres pacients els hemoderivats que necessitin les 24 hores.

Mitjançant tests ràpids duem a terme la tipificació del grup sanguíni obtenint resultats en minuts.

La entrada Grups sanguínis en gossos i gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.