Barcelona, juliol 2023 | Diarrea crònica en gossos. Cas Clínic de Raquel Santiago, diplomada europea en medicina interna de l’Hospital Veterinari de la Mar i Hospital Veterinari Molins.

EL MEU GOS TÉ DIARREA DES DE FA TEMPS, ÉS NORMAL O PODRIA TRACTAR-SE D’UNA MALALTIA?

La diarrea crònica (procés de més de 4 setmanes en el gos), és un dels principals motius de visita en la clínica veterinària diària.

Moltes vegades no són quadres constants, sinó que mostren diarrees intermitents, i encara que sigui així, aquest problema ha de ser valorat per un veterinari.

A vegades, es tractarà només de diarrea, però poden anar acompanyats de vòmits, alteracions de l’apetit i pèrdua de pes.

DADES RELLEVANTS

Les diarrees a vegades poden contenir sang (sang no digerida, que prové de la part final de l’intestí, i que a vegades també pot contenir moc (imatge 1 i 2) o sang digerida, de color molt fosc, que prové de l’estómac o intestí prim).

Imatge 1. Deposicions amb presència de moc i sang fresca d’un pacient amb enteropatia digestiva crònica responsiva a immunosupressors.

Imatge 2

La major part dels pacients amb diarrees cròniques tenen alguna patologia digestiva.

DIAGNÒSTIC

Per a estar segurs d’això, hem de descartar (mitjançant analítica i ecografia) causes fora del sistema digestiu que puguin cursar amb els mateixos signes clínics (patologies renals, hepàtiques, pancreàtiques i algunes malalties endocrines).

En aquests casos també és de vital importància assegurar-nos que el nostre pacient té una pauta de desparasitació completa i al dia.

El folat i la cobalamina, són dues vitamines d’absorció intestinal que ens seran d’utilitat per al diagnòstic i tractament de les enteropatia cròniques.

A més, són fàcils de determinar, ja que es realitza en una extracció sanguínia rutinària (imatge 3).

Imatge 3: Resultats de folat i cobalamina d’un pacient digestiu crònic.

La principal causa de diarrea crònica en el gos és la intolerància/al·lèrgia alimentària, anomenada enteropatia crònica responsiva a dieta.

Això no vol dir que la dieta que li estem donant al nostre gos no sigui de qualitat, simplement en ell genera una reacció immunitària, que li provoca diarrea.

CONCLUSIONS

Aquests pacients, solen respondre a canvis de dieta específics (proteïna novella o proteïna hidrolitzada), que han de ser supervisats pel teu veterinari.

Existeix un percentatge baix de pacients (20-23%) que no responen a dieta i que a més poden presentar, de manera progressiva, quadres més severs.

Per a la major part d’aquests casos, cal realitzar una endoscòpia digestiva amb pressa de biòpsies per al seu estudi histopatològic (imatge 4).

Imatge 4: Imatge endoscòpica d’un pacient amb enteropatia perdedora de proteïnes.

Per això, en pacients amb diarrea crònica és fonamental realitzar una avaluació veterinària completa. En Hospital Veterinària de la Mar, disposem a més de tot el necessari per a això.

La entrada Diarrea crònica en gossos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juliol 2022| Mel en la cura de ferides. Cas Clínic d’Alexandra Serra, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Coneixem la mel com la substància dolça que ens aporta un alt valor nutritiu en la nostra alimentació.

Però saps que també és usada en tractaments terapèutics?

En l’antiguitat, fa milers d’anys, ja van descobrir el seu alt valor medicinal aconsellant el seu ús per a tractar ferides.

Milers d’anys després, gràcies a la medicina moderna, s’ha demostrat que les propietats biològiques i físiques de la mel, té un paper eficaç en el tractament de ferides,

DESCRIPCIÓ I PROPIETATS DE LA MEL EN L’ÚS TERAPÈUTIC

Diversos estudis han demostrat que la mel té múltiples propietats.

Juga un paper fonamental en l’acceleració significativa de la curació i cicatrització de les ferides.

Mel terapéutica

A continuació, veurem les propietats de l’ús de la mel en ferides:

• Antibacteriana: investigadors van descobrir que la mel pot impedir que els bacteris, com les pseudomonas o l’estreptococ, s’adhereixin al teixit evitant així infeccions agudes.
• Bactericida: estimula la migració de macròfags, cèl·lules encarregades de destruir bacteris o cèl·lules danyades.
• Anti-oxidant i anti-inflamatòria: ajuda a reduir l’edema inflamatori.
• Desbridament: la mel crea un ambient humit en la ferida, això afavoreix la cicatrització i el creixement de cèl·lules epitelials, ajudant també a la formació de nous vasos sanguinis.

COM APLIQUEM LA MEL EN LES FERIDES?

La mel, en ferides, pot aplicar-se amb o sense la combinació d’antibiòtics.

En el tractament de ferides amb antibioterapia, amb antibiòtics, podrien ser més efectius contra infeccions resistents en combinació amb la mel.

Per a fer un bon tractament de ferides amb mel haurem d’usar-la el més purificada possible.

Una de les mels més pures i que destaca en el món de la curació és la mel de Manuka.

Mel de Manuka

La mel de Manuka surt del nèctar que recullen les abelles de l’arbre de Manuka, planta nativa de Nova Zelanda i Austràlia.

Aquesta mel destaca pel seu alt contingut en metilglioxal, compost de gran poder antisèptic. Podem trobar-la en format de pot de vidre (el més comú) o en apòsit.

Per a fer un bon ús de la mel, i ajudar així a una bona cicatrització, netegem bé la ferida i impregnem amb la mel.

Posteriorment, embenarem la ferida per a mantenir la calor i la húmedad.

CONCLUSIÓ

Per a finalitzar podem destacar que, la mel, té la capacitat de:

• Controlar la proliferació de bacteris.
• Afavorir la cicatrització.
• Evitar la destrucció del teixit de la ferida gràcies al seu PH àcid.
• Afavorir el creixement de cèl·lules epitelials.
• Desbridar la ferida.
• Reduir edemes.

Pots conèixer un cas clínic real de la seva aplicació, en el cas clínic de Tostoi, de ferides per ulceració cutània

La entrada Mel en la cura de ferides aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.