Barcelona, juliol 2018| Mastoscitoma caní, cas clínic de l’Oriol Jornet, membre del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinario del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPICÓ DEL PROBLEMA

La Lluna, bòxer, femella castrada de 10 anys, va acudir al nostre centre veterinari, per la presència d’un nòdul a nivell del belfo esquerra de 3*3cm de dos mesos d’evolució, que anteriorment no havia mostrat resposta a tractaments antiinflamatoris sistèmics ni locals.

PROVES I DIAGNÒSTIC

Les citologies inicials no van ser diagnòstiques a causa de l’escassa cel·lularitat de les mateixes i eren compatibles amb estructura quística. Posterior a la segona citologia practicada, el nòdul va accelerar el seu creixement, duplicant la seva mida quan va ser visitat per nosaltres.
A l’exploració física es va detectar nòdul cutani d’uns 3*3cm, alopècic, eritematós, de consistència dura i infiltrant teixits adjacents. La resta de l’exploració va resultar ser normal, no detectant altres lesions cutànies ni limfadenopatia regional/generalitzada.
La citologia de la lesió va mostrar la presència d’una població abundant de cèl·lules de morfologia arrodonida i amb presència en el seu interior de diferent quantitat de grànuls segons la cèl·lula. El fons es caracteritzava per la presència d’abundants grànuls provinents de la desgranulació d’aquestes cèl·lules i eosinòfils. El procés era compatible amb un mastocitoma caní.
El mastocitoma caní, que és una proliferació de mastòcits, representa el primer tumor cutani més freqüentment diagnosticat en l’espècie canina. És un tumor d’animals adults, encara que també pot presentar-se en animals joves i és freqüent tant en mascles com en femelles. La majoria d’aquests tumors es presenten en gossos mestissos però certes races tenen un major risc de partir-la com són buldogs (anglès, francès, boxer, etc), Labrador i Golden retriever, Shar peis, Beagle, etc. No es coneix la causa per la qual es produeixen.
La majoria es produeixen a la pell i teixit subcutani i normalment són solitaris encara que d’un 10-15% dels gossos es presenten amb múltiples lesions. Un 50% dels MCTs cutanis es produeixen al tronc i regió perineal, 40% extremitats i 10% al coll i cap. També s’han descrit en altres parts i òrgans del cos.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Un cop diagnosticat el mastocitoma, és molt important, fer un bon estadiatge de l’animal, amb l’objectiu de poder descartar la presència de la malaltia a distància (siguin linfonodes regionals o òrgans interns com la melsa i el fetge). Si tot és correcte i segons la localització de la lesió, es planteja exèresis d’aquest, amb amplis marges , per tal d’assegurar-se que la cirurgia és curativa.
És molt important, remitir el nòdul al laboratori per tal de realitzar un examen histològic. Segons el grau histològic i si els marges de la lesió són nets, podem considerar que el tractament a estat curatiu. Tot i així, es recomanen revisions periòdiques per descartar la reaparició de la malaltia. Molts cops, a causa de la localització, i també un aspecte molt important, segons el grau histològic, la cirurgia no és suficient per considerar-la un tractament curatiu, i en aquests casos es planteja radioteràpia/quimioteràpia adjuvant per assegurar que la reaparició del MCTs es produeixi més tard mantenint una excel·lent qualitat de vida pel pacient.

La entrada MASTOCITOMA CANÍ aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.