Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, març 2022| Massa abdominal en una rata sènior. Cas Clínic de Paula Yaguez, responsable del servei d’animals exòtics del Hospital Veterinaria del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Barbie és la rata de la nostra veterinària Paula Yaguez, que va acudir a l’hospital per una massa inguinal

El punt de vista dels veterinaris i propietaris a vegades pot diferir; Però quan una dels seus pacients és també la seva mascota, permet comprendre l’ansietat que se sent davant un tractament com a propietari.

Barbie és una rata sènior, esterilitzada abans dels seus 3 mesos d’edat, i aquesta massa inguinal li va aparèixer a dos mesos de complir els seus 3 anys.

Per als quals teniu rates ja us hauran cridat l’atenció dues coses:

Barbie. Pacient afectada

Les rates tenen una vida de 3 anys (no vida mitjana, sinó que és rara la rata que supera aquesta edat).
Se les considera sèniors a partir de l’any i mig d’edat, amb la qual cosa Barbie és, dins de la seva espècie, una rata molt sènior.

Va ser esterilitzada de jove. Són rares les rates femella esterilitzades. La seva curta esperança de vida fa que molts propietaris consideren que no val la pena el risc de la cirurgia.

No obstant això, els estudis mostren que una esterilització abans dels 90 dies (30 mesos) protegeix contra els tumors de mama.

Enfront d’aquesta situació i donada la seva edat, no va tenir més remei que plantejar-se si valia la pena o no operar.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

Abans de considerar qualsevol tractament, cal investigar.

Aquests exàmens complementaris poden arribar a ser cars, o encarir enormement la cirurgia, però han de realitzar-se sempre.

Les causes de l’aparició d’una “massa” poden ser múltiples i diverses; Podria ser un tumor (i de fet és el primer que ve al capdavant), però també un abscés, un quist o fins i tot una hèrnia.

Cadascuna d’aquestes té un tractament i pronòstic molt diferent, per la qual cosa és important diferenciar-lo.

Barbie per exemple, ja havia tingut una extirpació de massa 3 mesos abans (al voltant dels 2.5 anys d’edat) la qual va resultar ser un fenomen inflamatori.

Massa abdominal

Així llavors, abans de considerar la cirurgia de la massa, se li van realitzar diferents proves:

Tractant d’efectuar el millor abordatge del cas es van fer citologies. Aquestes ens donen una idea d’al fet que ens enfrontem, permetent diferenciar entre abscessos, quistos i tumors, fins i tot donar-nos informació sobre la mena de tumor.

En el cas de Barbie, la citologia va ser compatible amb neoplàsia epitelial maligna, del tipus carcinoma.

Recerca de la massa abdominal

Amb l’objectiu de confirmar l’afectació de la massa, es van efectuar proves d’imatge. Aquest tipus de proves, encara que a vegades puguin ser necessàries per a prendre la mateixa mostra mateixa, són especialment rellevants una vegada ja tenim el diagnòstic citològic.

Mitjançant l’ecografia podem veure l’estructura de la massa, determinant si envaeix teixits circumdants i si està irrigada. A més, també permet veure els linfonodos abdominals, que en cas de ser reactius podrien indicar metàstasis.

D’altra banda, les radiografies són essencials per a detectar nòduls en pulmó. Davant la sospita de tumors de mama són llavors especialment importants, perquè solen metastatizar en pulmó.

Finalment, es van realitzar analítiques sanguínies bàsiques.

Davant l’anestèsia de qualsevol animal, i especialment en animals sènior, són vitals; Més enllà del diagnòstic de tumor o no, ens permet veure la funcionalitat dels òrgans, clau per a saber si l’animal pot suportar l’anestèsia o no.

Lamentablement, les proves van rebel·lar un tumor maligne, però per sort van descartar una metàstasis evidents i van confirmar una bona funcionalitat de les seves per a suportar una intervenció.

TRACTAMENT. CIRURGIA, SI O NO?

Donada la complexitat del cas i amb tota la informació, la seva propietària i veterinària havia de decidir si extirpar quirúrgicament la massa o no.

Barbie podia suportar la cirurgia, però desconeixia si realment li proporcionaria una prolongació de la seva qualitat de vida, alguna cosa que suposava una decisió molt difícil.

Finalment, va optar per la cirurgia, pensant en la seva qualitat de vida en el moment del diagnòstic, encara que l’extirpació pogués no ser curativa.

Cirurgia extirpació massa

Els tumors en rata, i en concret els mamaris, creixen enormement i s’ulceren. Poden resultar dolorosos, infectar-se i a la llarga ser molt incòmodes per al moviment de l’animal.

Almenys, la intervenció milloraria la seva qualitat de vida en l’immediat, perquè en el moment de la cirurgia ja li costava desplaçar-se, en estar la massa ocupant gran part de l’engonal.

EVOLUCIÓ

Es va realitzar l’extirpació de la massa i es va enviar a biopsiar al complet.

Per què gastar diners amb una histopatologia si ja tenim un diagnòstic?

El diagnòstic de la citologia era una “sospita”. Això significa que fins i tot i ser compatible, no podem tenir una garantia del 100% que sigui neoplàsia epitelial maligna.

A més, és interessant conèixer les vores de l’extirpació, perquè ens permeten saber si han pogut quedar cèl·lules tumorals en el cos de l’animal.

En resum, una inversió que no necessàriament allargar la seva vida, però si permet conèixer que esperança de vida que pot tindre.

Recuperació de Barbie

Perquè el diagnòstic final va ser un fibroadenoma mamari. Un tumor benigne i a més de vores netes (tot el retirat).

La cirurgia havia estat curativa, i encara que donada la seva edat no sabem com més viurà, ara com ara serà un llarg temps.

CONCLUSIONS

Les biòpsies mostren una foto tipus paisatge, on es poden veure totes les estructures.
Les citologies funcionen com l’espiell d’una porta. Pots mirar a través d’ella i veure, però també no veure moltes coses.

Per aquest motiu, una citologia mai és 100% diagnòstica, permetent-nos només guiar-nos abans de tenir la biòpsia. Motiu pel qual sempre es proposen ambdues.

Els tumors de mama en rates són un 80-90% de les vegades benignes, per la qual cosa la cirurgia en un 80-90% dels casos serà curativa.
Per això, en el cas de les rates, es recomanarà gairebé sempre la seva extirpació, encara que sigui sol pensant a millorar la mobilitat de l’animal i evitar ulceracions

Lamentablement, les recurrències són una possibilitat, fins i tot en tumors benignes, perquè es tracta d’un tumor comú, i les seves altres mames estan igual de predisposades.

Els estrògens juguen un paper important, i d’aquí l’interès d’esterilitzar-les joves; amb el que, segons edat i el cas, es podria considerar i fins i tot recomanar una esterilització, com a part del tractament per a prevenir i evitar que surtin noves.

Gràcies al cas de Barbie, Paula com a propietària, té més clara que mai la seva opinió com a veterinària: En una rata amb bona salut, els beneficis de l’extirpació de tumors de mama superaran els riscos amb escreix.

La entrada Massa abdominal en una rata sènior aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022| Quimioterapia en mascotes. Cas Clínic de Lluís Benítez, especialista del servei d’oncología del Hospital Veterinaria del Mar

INTRODUCCIÓ

Els constants avanços en la medicina veterinària porten al fet que les nostres mascotes siguin cada vegada més longeves. La longevitat implica major probabilitat de patir malalties i, dins d’aquestes, els tumors són els més freqüents.

Se sap que el 50% dels gossos majors de 10 anys morirà de càncer i que aquest serà el responsable de la mort d’1 de cada 4 mascotes. És per això que cada vegada són més i més freqüents els tractaments quimioteràpics.

Sabem que, en general, la quimioteràpia presenta una bona tolerància per a les nostres mascotes amb escassos efectes secundaris i fàcilment manejables…

Però, afecta la quimioteràpia als seus propietaris de manera directa o indirecta?

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS GENERALS A SEGUIR PER PART DELS PROPIETARIS?

Els propietaris entren en contacte amb la quimioteràpia mitjançant maneig directe (administració oral a casa) o indirecte a través de l’exposició a orina/femta/vòmits de les seves mascotes que hagin rebut tractament.

La durada de l’excreció dels fàrmacs no s’ha establert amb exactitud per a la majoria d’ells.

Alguns estudis detecten concentracions de quimioteràpia en orina des de dies fins setmanes després de l’administració, encara que les concentracions es redueixen de forma molt marcada en els primers 3 dies. La majoria de fàrmacs són eliminats en la femta durant 5-7 dies postadministració.

Les recomanacions generals suggereixen manejar l’orina/femta dels pacients que reben quimioteràpia intravenosa com contaminades durant 48-72 h després de l’administració i, fins a 7 dies, per a la via oral.

COM MANEJAR ORINA/FEMTA CONTAMINADA?

Cal fomentar que les nostres mascotes orinin o defequin en l’exterior, en una zona separada i amb poc pas. Es creu que la lum ultraviolada inactiva la majoría de fàrmacs, per la qual cosa triarem una àrea amb molta exposició solar i fàcil de netejar.

Indiquem portar guants per a recollir la femta i rentar-se les mans després de manipular femta/orina. L’orina es pot diluir amb aigua.

És important supervisar les interaccions entre mascotes i nens petits, i prohibir el seu contacte amb orina/femta/vòmits. Les rentades de mans són crucials després del seu contacte, i aquelles dones embarassades, en procés de concebre o lactants no haurien de manipular quimioteràpia o netejar les deposicions de les mascotes.

QUÈ FAIG PER A PROTEGIR-ME A MI MATEIX?

L’ideal és seguir les següents pautes:

• Posar-se guants cada vegada que s’administra quimioteràpia a casa i rentar-se les mans seguidament.
• No guardar la quimioteràpia juntament amb medicacions humanes, prop de menjar o en zones de fàcil accés per als nens.
• Les pastilles o comprimits de quimioteràpia no es poden partir, triturar, obrir (en cas de càpsules) o barrejar amb líquids/menjar per a facilitar la seva administració.
• Els vials o xeringues buides s’han de retornar al centre veterinari perquè allí es faci una bona gestió de residus.
• Els animals que reben quimioteràpia s’han de mantenir en un ambient controlat i no permetre que defequin o orinin en àrees comunes, àrees de fàcil accés per a nens o àrees que no siguin fàcilment netejables almenys 48h després de l’administració. La zona ideal ha de ser una
  zona tranquil·la i lluminosa.

Ús de guants per al maneig de quimioteràpia

QUÈ HE DE FER SI LA MEVA MASCOTA VOMITA O S’ORINA A CASA DE MANERA ACCIDENTAL?

És imprescindible netejar amb guants, evitant productes o esprais d’alta pressió i usant draps d’un sol ús. L’ideal és desinfectar l’àrea amb detergent i lleixiu diluït fins que no s’observin restes.

Els residus (també els guants), hauran de dipositar-se en doble bossa.

En el cas dels gats, els sorrals deuen sempre netejar-se diàriament i tirar les deixalles en bosses dobles també.

QUÈ HAIG DE FER SI ACCIDENTALMENT TOCO LA FEMTA/ORINA/VÒMIT SENSE GUANTS?

En aquests casos és vital rentar la zona exposada amb aigua i detergent durant, mínim, 5 minuts i seguir les indicacions especials per a cada fàrmac que el vostre metge/veterinari indiqui.

Per a conèixer més informació o resoldre qualsevol dubte, no dubteu a contactar amb el nostre servei d’ Oncología, que en tot moment, us donarà les indicacions pertinents per a cada cas.

La entrada Quimioterapia en mascotes aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2018| Mastoscitoma caní, cas clínic de l’Oriol Jornet, membre del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinario del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPICÓ DEL PROBLEMA

La Lluna, bòxer, femella castrada de 10 anys, va acudir al nostre centre veterinari, per la presència d’un nòdul a nivell del belfo esquerra de 3*3cm de dos mesos d’evolució, que anteriorment no havia mostrat resposta a tractaments antiinflamatoris sistèmics ni locals.

PROVES I DIAGNÒSTIC

Les citologies inicials no van ser diagnòstiques a causa de l’escassa cel·lularitat de les mateixes i eren compatibles amb estructura quística. Posterior a la segona citologia practicada, el nòdul va accelerar el seu creixement, duplicant la seva mida quan va ser visitat per nosaltres.
A l’exploració física es va detectar nòdul cutani d’uns 3*3cm, alopècic, eritematós, de consistència dura i infiltrant teixits adjacents. La resta de l’exploració va resultar ser normal, no detectant altres lesions cutànies ni limfadenopatia regional/generalitzada.
La citologia de la lesió va mostrar la presència d’una població abundant de cèl·lules de morfologia arrodonida i amb presència en el seu interior de diferent quantitat de grànuls segons la cèl·lula. El fons es caracteritzava per la presència d’abundants grànuls provinents de la desgranulació d’aquestes cèl·lules i eosinòfils. El procés era compatible amb un mastocitoma caní.
El mastocitoma caní, que és una proliferació de mastòcits, representa el primer tumor cutani més freqüentment diagnosticat en l’espècie canina. És un tumor d’animals adults, encara que també pot presentar-se en animals joves i és freqüent tant en mascles com en femelles. La majoria d’aquests tumors es presenten en gossos mestissos però certes races tenen un major risc de partir-la com són buldogs (anglès, francès, boxer, etc), Labrador i Golden retriever, Shar peis, Beagle, etc. No es coneix la causa per la qual es produeixen.
La majoria es produeixen a la pell i teixit subcutani i normalment són solitaris encara que d’un 10-15% dels gossos es presenten amb múltiples lesions. Un 50% dels MCTs cutanis es produeixen al tronc i regió perineal, 40% extremitats i 10% al coll i cap. També s’han descrit en altres parts i òrgans del cos.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Un cop diagnosticat el mastocitoma, és molt important, fer un bon estadiatge de l’animal, amb l’objectiu de poder descartar la presència de la malaltia a distància (siguin linfonodes regionals o òrgans interns com la melsa i el fetge). Si tot és correcte i segons la localització de la lesió, es planteja exèresis d’aquest, amb amplis marges , per tal d’assegurar-se que la cirurgia és curativa.
És molt important, remitir el nòdul al laboratori per tal de realitzar un examen histològic. Segons el grau histològic i si els marges de la lesió són nets, podem considerar que el tractament a estat curatiu. Tot i així, es recomanen revisions periòdiques per descartar la reaparició de la malaltia. Molts cops, a causa de la localització, i també un aspecte molt important, segons el grau histològic, la cirurgia no és suficient per considerar-la un tractament curatiu, i en aquests casos es planteja radioteràpia/quimioteràpia adjuvant per assegurar que la reaparició del MCTs es produeixi més tard mantenint una excel·lent qualitat de vida pel pacient.

La entrada MASTOCITOMA CANÍ aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Per sorpresa de tots, es va detectar una massa en la geniva que que mai s’havia detectat. Encara que mai es perd l’esperança, els resultats de la biòpsia parcial ens van confirmar la nostra principal, i per mala sort, pitjor notícia ja que es tractava d’un melanoma oral. Arribats a aquest punt, va ser el servei d’oncologia veterinària conjuntament amb el de cirurgia que es van posar a estudiar el cas per tractar-lo de la millor manera possible.
El melanoma oral en gos és tumor molt agressiu ja que pot recórrer localment i té una alta probabilitat de metàstasi.

VALORACIÓ: ESTADIATGE COMPLET
Això va requerir de fer un estadiatge complet per poder valorar si hi havia possibilitat de treure el tumor i de si això era necessari, ja que potser el tumor ja havia metastatitzat a altres òrgans.

Oncologia veterinaria Barcelona quiròfan

BONES NOTÍCIES PER A NANO!
Aquesta vegada sí que les notícies van ser bones, ja que no hi havia indicis de metàstasi al tòrax o abdomen i el TC mostrava que no hi havia una gran invasió del tumor al maxil·lar.
En aquest cas, era vital realitzar una cirurgia radical, treure gran part del maxil·lar per extirpar el tumor juntament amb les possibles cèl·lules canceroses que ho envoltessin en la seva totalitat a més d’analitzar els limfonodes propers a la zona.

Per això el nostre equip de cirurgians va tenir la sort de comptar amb la direcció i experiència de Manuel Jiménez, diplomat europeu de cirurgia de petits animals, que van practicar una maxil·lectomia rostral parcial.

Maxil·lectomia rostral parcial en gos Veterinària del Mar

Aquí pots veure el fantàstic resultat !! Nano es va recuperar com un campió i ja pot portar una vida totalment normal. I el millor de tot: Els resultats de la biòpsia radical ens van confirmar que la cirurgia havia estat un èxit ja que s’havia extirpat tot el tumor amb marges nets.

Oncologia veterinària: el gos Nano recuperat

D’ara en endavant seguirem vigilant de prop a Nano, ja que en aquest tipus de tumor la monitorització és molt important.

La entrada ONCOLOGIA VETERINÀRIA: EL CAS CLÍNIC DE NANO aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.