Barcelona, juliol 2022| Electrocució en mascotes. Artícle Clínic de Marta Hita, Veterinària del Hospital Veterinaria del Mar.

PER QUÈ ES DONA UNA ELECTROCUCIÓ EN UNA MASCOTA?

Les electrocucions en les nostres mascotes són accidents que poden succeir a conseqüència de petits descuits o bé del propi caràcter curiós dels nostres pacients.

El més freqüent és que es vegin afectats animals tipus rosegadors, encara que també es detecten casos en gossos i en gats, sobretot en pacients joves.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Normalment, solen quedar afectades les zones exposades per mossegada: mucosa oral i llengua.

Aquestes lesions per electrocució, poden anar des d’una lleu molèstia o inflamació o bé arribar a exposar capes inferiors de la pell.

Lesions per electrocució en mucoses

Lesions per electrocució en llengua

En casos més severs, pot estendre’s a nivell sistèmic, generant arrítmies, edema de pulmó, així com signes neurològics, podent desencadenar la mort.

La severitat i l’extensió de les lesions per electrocucions dependrà de la mena de corrent (alterna, contínua), del voltatge del corrent i del temps d’exposició a aquesta.

COM ACTUAR DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ?

Quan ens trobem a la nostra mascota en una situació d’electrocució, és molt important protegir-nos primerament a nosaltres mateixos, desconnectant l’electricitat global de la llar.

Si toquéssim a la nostra mascota podríem electrocutar-nos!

S’ha de manipular al pacient amb aïllants plàstics i seguidament haurà de realitzar-se una valoració mèdica completa, pel que requereixen ser avalueu-vos per un veterinari immediatament.

TRACTAMENT DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ EN MASCOTA

Els pacients que han sofert electrocucions requereixen estabilització mitjançant fluidoterapia a fluxos limitats per a evitar empitjorar els edemes, analgèsia, antiarrítmics i antibiòtics si fos necessari.

En els casos amb lesions profundes, és probable que per a facilitar la seva cicatrització i l’alimentació del pacient es recomanin sondes nasogàstriques o esofàgiques.

En els casos d’afectació local, el pronòstic de recuperació és bo.

Per a augmentar les opcions dels nostres animals amb afectacions sistèmiques, el tractament ha de realitzar-se a nivell hospitalari i urgent.

CONCLUSIONS

Per a evitar electrocucions, es recomana evitar l’accés de les nostres mascotes a cables connectats al corrent, protegint-los o bé allunyant-los del seu abast, sobretot en aquells pacients amb tendència al mastegat d’altres elements de la llar.

Altres mecanismes per a poder controlar el risc d’electrocució consisteixen a aportar joguines per a redirigir aquesta conducta.

La entrada Electrocució en mascotes aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.