Barcelona, març 2024| Leishmania Felina. Cas Clínic d’ Isabel Frías, veterinària del servei de Medicina Felina de l’ Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La leishmaniosi és una malaltia causada per un protozou del gènere Leishmania i transmesa per vectors del gènere Phlebotomus.

Els gossos es consideren el principal reservori del paràsit, tot i que en medicina felina és una patologia cada vegada més emergent.

Es postula que els gats són més resistents que els gossos a la infecció per Leishmania però s’ha de tenir en compte que podria estar infradiagnosticada per ser menys coneguda pels veterinaris clínics i estar enmascarada amb altres malalties concurrents.

Els gats amb malalties que comprometen el seu sistema immunològic (com ara el virus de la leucèmia felina, el virus de la immunodeficiència felina, malalties com diabetis, neoplàsies o en tractament amb immunosupressors) solen ser els més afectats.

CAS CLÍNIC DE LEISHMANIA FELINA

Es va presentar el cas d’un gat mascle de 5 anys d’edat, FELV FIV negatiu, no esterilitzat, que viu a l’aire lliure en una colònia.

El pacient presentava ferides que no guariren des de feia mesos a la zona del coll esquerre.
Les nostres veterinàries, Isabel Frías (medicina felina) i Araceli Calvo (cirurgia i maneig de ferides), van atendre al pacient i conjuntament van decidir realitzar una biòpsia de les lesions per la cronicitat del quadre a més d’una cura posterior.

En les biòpsies, es van poder observar la presència d’amastigots intracel·lulars (la forma parasitària de la Leishmania a les cèl·lules) i les proves sanguínies van corroborar la malaltia.

El pacient va ser tractat i l’evolució de les ferides va ser satisfactòria, ja que van desaparèixer en un mes i mig.

DESCRIPCIÓ DE LEISHMANIA FELINA

La forma cutània de la Leishmania és la més freqüent, presentant amb lesions nodulars i/o ulceratives predominantment al cap, coll i extremitats anteriors com va ser en el nostre cas.

També existeixen altres formes d’infecció on podem veure lesions en unions mucocutànies, ulls o augment de limfonodes.

DIAGNÒSTIC DE LEISHMANIA FELINA

El diagnòstic es realitza mitjançant citologia, biòpsia i/o proves de sang (serologia) que confirmen la presència de Leishmania en el pacient.

Sempre és important realitzar proves complementàries com una anàlisi completa de sang i orina a més de proves d’imatge per avaluar altres malalties concomitants.

CONCLUSIONS

No hi ha gaires estudis sobre el millor tractament per a la leishmaniosi en gats, de manera que normalment s’utilitzen alguns dels protocols orals utilitzats més freqüentment en gossos.

A nivell de prevenció el que s’indica és la desparasitació externa, ja que de moment no existeixen estudis respecte la vacunació per a gats.

La majoria dels piretroides són tòxics per a gats i de moment els collarets de flumetrina són els únics aprovats per al seu ús.

Pots conèixer més casos sobre la Leishmaniosi al següent cas clínic.

La entrada Leishmania Felina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maigo 2022|Lipidosis hepàtica en gatos. Artícle clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de medicina felina de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La lipidosis hepàtica és el trastorn hepatobiliar més freqüent en gats

Es caracteritza per una acumulació excessiva de triglicèrids en més del 80% dels hepatòcits (les cèl·lules hepàtiques), resultant un augment de la seva grandària en un 50%.

La lipidosis hepàtica sol aparèixer després d’un període d’anorèxia que pot variar entre 2 a 14 dies.

Normalment la clasifiquem como primària o secundària.

• La lipidosis primària ocorre en un pacient sa secundari a la disminució de l’aportació del menjar ja sigui per l’administració d’un aliment no palatable (apetitios) o per disminució de la ingesta per un esdeveniment estressant
• La lipidosis secundària ocorre en animals que desenvolupen anorèxia a conseqüència d’una malaltia subjacent.

La segona, la lipidosis hepàtica secundària, és la més sovint descrita, ocorrent en un 95% dels casos.

Les malalties més sovint associades amb el desenvolupament de lipidosis hepàtica són la diabetis, pancreatitis, malaltia hepatobiliar, malaltia digestiva, malaltia renal o neoplàsia.

SIGNES CLÍNICS

Sovint, la lipidosis hepàtica felina es dona en gats d’edat mitja, encara que poden veure’s afectats gats de totes les edats.

No sembla que hi hagi una predisposició quant a races, però alguns estudis suggereixen que les femelles poden estar més afectades.

Ictericia per lipidosis hepàtica

Els gats afectats per lipidosis hepàtica venen a consulta amb història d’anorèxia i pèrdua de pes.

Altres signes que podem veure són icterícia (coloració groguenca de les mucoses), deshidratació, vòmits, nàusees i/o salivació.

L’obesitat s’ha vist com un factor predisponent en el desenvolupament d’aquesta malaltia.

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic presumptiu de la lipidosis hepàtica es basa en la presentació clínica, la història del pacient, les troballes clinicopatológicos i l’aparença ecogràfica del fetge.

En la imatge ecogràfica el fetge apareix més gran del normal i hiperecogénico per aquest acúmulo de lípids.

El diagnòstic definitiu el realitzem mitjançant l’avaluació citològica d’aspirats hepàtics. Podem veure en la citologia vacúols lipídics dins de les cèl·lules hepàtiques.

TRACTAMENT

El tractament de la lipidosis hepàtica va enfocat a restaurar com més aviat millor la nutrició.

Són pacients que moltes vegades acudeixen a consulta deshidratats, amb vòmits i malestar general, per la qual cosa és freqüent que necessitin hospitalització.

Sovint necessiten medicació per a les nàusees, protectors digestius i hepàtics, així com analgèsics.

Tub d’esofagostomia

Així mateix, amb la idea d’iniciar com més aviat millor l’alimentació, moltes vegades és necessari la col·locació de sondes.

Sovint col·loquem sondes nasogàstriques si l’animal necessita ser hospitalitzat o sondes de esofagostomia per a l’alimentació a casa. (Pots conèixer més sobre el maneig d’aquestes en el següent enllaç)

És important començar l’alimentació de manera gradual perquè no hi hagi complicacions ja que són pacients que han sofert períodes d’anorèxia prolongada.

L’alimentació forçada mai ha de realitzar-se en aquests pacients ja que els gats són especialment sensibles a desenvolupar aversió a l’aliment i és molt difícil arribar als seus requeriments diaris d’aquesta manera.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC

Conforme l’animal es troba clínicament millor i comença a menjar sense la necessitat d’utilitzar la sonda podrem retirar-la.

Aproximadament sol donar-se entre 1 i 6 setmanes després de la col·locació d’aquesta.

El pronòstic de la lipidosis hepàtica és bo, amb taxes de recuperació d’entre un 80%- 85% si s’instaura ràpidament el suport nutricional i no hi ha una malaltia greu subjacent.

La entrada Lipidosis hepàtica en gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , novembre 2021| Calicivirus felí. La grip dels gats. Cas Clínic de Laia Sanchez, Auxiliar Veterinària de l’ Hospital Veterinària del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenten a l’Hospital Veterinària del Mar Milo, un gat mascle comú europeu de dos anys , sense la pauta de vacunes al dia .

La seva propietària refereix que els últims dies està més apàtic del que és habitual. Tot just menja i beu, i presenta tos i molta sialorrea, com si tingués grip.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC DE CALICIVIRUS FELÍ

Durant l’exploració física inicial, el gat presenta febre , amb 39,4º de temperatura, i un retard al plec cutani que determinava un lleu estat de deshidratació.

Sota sedació, se li va explorar la cavitat bucal i es van visualitzar úlceres a la llengua i una amigdalitis marcada, sospitant d’un possible procés de Calicivirus felí. (figura 1 i 2)

Figura 1 – úlceres

Figura 2 – úlceres

QUÈ ÉS EL CALICIVIRUS EN GATS

El Calicivirus felí és un tipus de grip felina molt comú i contagiosa , que si no es tracta a temps, pot resultar greu, especialment en gats amb un sistema immunitari feble.

És un virus molt contagiós que afecta sobretot les vies respiratòries superiors, provocant esternuts, descàrrega nasal, llagrimeig, febre, etc.

Es contagia per contacte directe amb els fluids d’un altre gat infectat (secrecions nasals, saliva, llagrimeig,), per contacte amb objectes o espais freqüentats per un gat infectat (llits, abeuradors i menjadores, mantes, …), o en ser cadells de un gat portador encara que no malalt.

Davant la sospita de calicivirus es va realitzar un primer abordatge analític, en què es van descartar afectacions greus, així com proves d’imatge que van ser compatibles amb la normalitat.

TRACTAMENT DEL CALICIVIRUS FELÍ

A dia d’avui no hi ha un tractament farmacològic que guareixi el Calicivirus en gats .

A més, es tracta d’un virus la soca infecciosa del qual muta amb facilitat, per la qual cosa un mateix pacient pot patir-la repetides vegades.

No obstant això , la majoria de gats es recuperen bé , amb ajuda d’atenció veterinària.

Els gats afectats de calicivirus , queden la resta de la seva vida com a portadors, per la qual cosa encara que no presentin símptomes, sempre poden suposar una font de risc de contagi per a altres gats.

El tractament es basa a alleujar els símptomes del pacient, amb antibiòtics per evitar infeccions oportunistes, analgèsia i antiinflamatoris per evitar que el procés s’agreugi, col·liris i una higiene constants.

A més, és important garantir que el pacient no deixi de menjar ni beure, oferint-li dietes temperades i més saboroses , o fins i tot col·locant-li sondes de suport nutricional si és necessari.

Figura 3 – pacient Milo

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Milo es va quedar ingressat amb fluidoteràpia, control de la temperatura i les úlceres, analgèsia i antibiòtics, degudament aïllat per evitar contagis.(figura 3)

El procediment del seu cas va ser molt satisfactori, i gràcies a les meticuloses cures i al tractament instaurat, en 48 hores podia ser donat d’alta.

A les posteriors revisions menjava ja amb plena normalitat, i no presentava símptomes evidents de calicivirus (cap rastre de tos, salivació excessiva, ni d’úlceres bucals.)

CONCLUSIONS

El Calicivirus felí és un virus molt resistent que pot sobreviure al medi ambient, en condicionals ambientals normals, fins a una setmana.

Per això la millor protecció contra ell és la vacuna trivalent felina , que així mateix el protegeix del Parvovirus felí i el Herpesvirus felí.

En cas d’identificar qualsevol símptoma cal acudir al veterinari com més aviat millor per evitar complicacions.

La entrada Calicivirus felí. La grip dels gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.