Barcelona, febrer 2022| Què és el maneig lliure d’estrès?. Article Clínic de Ona Cerdan, Auxiliar cínica veterinària d’urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar

INTRODUCCIÓ

Rosana Álvarez Bueno i Germán Quintana Deu (2020) defineixen en el seu manual el maneig lliure d’estrès com el fet de “proporcionar un entorn on l’animal se senti còmode i segur, alhora que li comuniquem clarament el que s’espera d’ell”.

En aquest sentit, un dels grans pilars és la necessitat d’aprendre a entendre el que ens estan comunicant els nostres pacients.

Així mateix, per part nostra, el trobar les formes efectives per a poder comunicar-nos amb ells, amb la finalitat que entenguin el que els estem demanant.

La comunicació entre totes dues parts, per tant, serà la clau que brindarà les eines necessàries per a adaptar els protocols a cada individu de manera específica.

OBJECTIUS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

Els centres veterinaris són un dels entorns més estressants i amenaçadors per a les nostres mascotes, i ho són per diverses causes:

No és el seu entorn natural; reben més procediments negatius que positius; els animals no estan habituats al lloc ni als procediments; el temps necessari perquè cada pacient se senti confortable és diferent; existeixen estímuls sonors i olfactoris amenaçadors….

Quan parlem de maneig lliure d’estrès, la qual cosa tractem d’aconseguir és la reducció al màxim possible d’aquests estímuls.

La prioritat, per tant, és el benestar animal i que aquest s’emporti un record positiu de la visita.

Això no sols ens brindarà avantatges front la conducta de l’animal (com evitar comportaments agressius), sinó que també evitarem alteracions en paràmetres orgànics (del sistema immune, sanguinis, rigidesa en l’exploració, etc.).

BENEFICIS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

El maneig lliure d’estrès permet fomentar l’ús de protocols i tècniques perquè el pacient se senti millor en la clínica, augmentant paral·lelament així la seva confiança en nosaltres

Així mateix els garanteix major seguretat alhora que permet augmenta la del veterinari i la resta dels empleats, reduint l’estrès i frustració del personal, i fomentant el treball en equip.

A més proporciona un valor afegit basat en la fidelitat i confiança dels clients, per la major sensació de tranquil·litat.

ABANS D’ARRIBAR A LA CLÍNICA

És molt important involucrar als propietaris en el procés, ja que un mal maneig previ a l’arribada de la clínica pot determinar l’estat emocional de l’animal durant la visita.

Per això, en la primera visita de l’animal al nostre centre, és crucial donar pautes prèvies als propietaris perquè puguin fer una bona habituació a diferents elements.

EL GOS:

El tipus de maneig amb corretja, la col·locació del morrió o el transport amb cotxe són factors que influeixen en el seu estat emocional.

De camí a la clínica, la corretja ha de ser portada llarga, sense tensió i oferint premis.

És imprescindible no usar mètodes de càstig com el collaret d’ofec o les estirades constants. El millor mètode de subjecció són els arnesos, ja que a part de ser més segurs, són els que danyen menys físicament a l’animal.

En el cas del morrió o el trasllat amb cotxe, és fonamental fer una bona habituació.

Exemple d’habituació al morrió:

1. Mostrar el morrió al gos (sense posar-l’hi) i premiar-lo.

2. Col·locar premis dins del morrió i que l’animal els agafi de manera voluntària.

3. Aguantar durant uns segons les cintes i continuar premiant.

4. Col·locar per complet el morrió i continuar premiant (important no premiar quan li ho estigui intentant llevar).

Una vegada treballats aquests aspectes, el següent pas és habituar a l’animal al nostre centre.

Podem acordar amb els amos que durant algun dels passejos amb el gos vinguin de visita a la clínica (encara que no tinguin consulta).

Això, a més de facilitar-nos el treball en futures consultes, farà que el propietari senti que ens preocupem per la salut mental del seu animal.

Per als gossos més nerviosos, podem demanar-li al propietari que li faci un passeig llarg abans de portar-lo a la consulta, perquè arribi més cansat, i/o abans d’entrar, jugui amb ell fora.

EL GAT:

Amb els gats és encara més fonamental el maneig lliure d’estrès.

Molt pocs propietaris tenen al seu animal habituat al transportín. A més, aquest normalment només apareix quan toca visita al veterinari.

Idealment, hauria de ser el lloc segur del gat dins i fora de casa, per la qual cosa es recomana que es tingui sempre col·locat de manera visible en algun lloc de la casa.

Exemple d’habituació al transportín:

1. Deixar el transportín sense porta en algun punt de la casa on l’animal passi temps de manera permanent.
2. Col·locar el plat de menjar del gat al costat de la porta del transportín.
3. Col·locar el plat de menjar dins d’aquest.
4. Col·locar la porta i mentre el gat estigui menjant dins, tancar-la durant uns minuts.
5. Anar augmentant el temps amb la porta tancada.

Si el viatge per a portar-lo serà amb cotxe, cal habituar-lo també al viatge.

Es recomana que els amos tapin el transportín amb una manta o tovallola abans de sortir de casa, evitant així estímuls visuals

CONCLUSIONS

Encara que podem ser certament optimistes de cara al futur, a Espanya encara queda molt camí per recórrer.

L’escola veterinària tradicional encara està molt ancorada a centrar-se solament en la part física dels pacients, obviant la seva salut psicològica i emocional.

EL dolor, l’estrès crònic o la por, són aspectes que hauríem de tenir sempre en ment quan passem consulta o tenim animals ingressats.

Les mascotes, i els animals en general, són els nostres companys de viatge i mereixen, com nosaltres, dignitat, atenció i respecte.

La entrada Què és el maneig lliure d’estrès? aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022 | El maneig del tub d’esofagostomía. Article Clínic de Sílvia Santigosa, auxiliar tècnic veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Els tubs d’esofagostomía són mecanismes pensats per el suport nutricional en pacients, especialment en gats.

Moltes patologies o traumes poden desencadenar una ingesta nutricional per sota dels seus requeriments;

Això suposa tot un repte, perquè si no ingereixen suficients calories, ràpidament pateixen canvis metabòlics que poden desencadenar conseqüències greus.

Tractar d’aconseguir que iniciïn de nou una alimentació normal amb dietes més apetitoses, mitjançant l’administració d’estimulants de l’apetit o millorant el seu confort ambiental, és vital.

Però de no fer-ho, caldrà recórrer al suport nutricional ja sigui via enteral (mantenint la funcionalitat digestiva) o parenteral (quan no es pot usar la via digestiva).

De totes les tècniques enterals, la més emprada gràcies a la seva fàcil col·locació i maneig són els tubs d’esofagostomía, que permeten ser emprats fins i tot pels mateixos propietaris en el seu domicili, durant un període de temps llarg.

Pacient amb suport nutricional

DESCRIPCIÓ

Encara que a simple vista aquest tipus de tub pugui semblar aparatós, és la millor solució i tractament per a aquells animals que per alguna raó han deixat de menjar.

No els causa cap molèstia, i de fet, quan comencen a fer-ho de nou per si mateixos, ho fan amb ell sense problema.

El tub d’esofagostomía, és un tub que va directe a l’esòfag del pacient, suturat a la pell del coll perquè no s’escorri, i protegit amb un embenatge perquè no s’infecti ni els molesti.

A més, només requereix cura una vegada al dia amb clorhexidina o un desinfectant similar, per a evitar que infeccions, col·locant posteriorment de nou l’embenatge, perquè puguin fer així vida normal.

COM S’ALIMENTA A TRAVÉS DEL TUB D’ESOFAGOSTOMÍA?

És molt important que abans d’alimentar-lo pel tub, sempre que la patologia o trauma de l’animal ho permeti, li oferir menja via oral.

És en cas de rebuig quan iniciarem la presa de farinetes a través del tub d’esofagostomía.

Aquestes són dietes formulades, i que es poden adquirir en centres veterinaris.

• En primer lloc, carreguem una xeringa de 5 ml amb aigua, i administrem la meitat de la quantitat (2,5 ml aproximadament) a través del tub. D’aquesta manera confirmem la seva tolerància i netegem el conducte.
• A continuació, carreguem en una altra xeringa la quantitat de farinetes que li correspongui al pacient, i li administrem pel tub en 15-20 minuts, evitant així nàusees i regurgitacions.
• Posteriorment, s’administren els 2,5 ml d’aigua restants de la primera xeringa, per a netejar les restes que puguin quedar de farinetes en el tub d’esofagostomía.
• Finalment, es tanca correctament el tub per a evitar reflux, i es col·loca i protegeix de tal manera que no li sigui molest, per a continuar fent vida normal.

Tub d’esofagostomía

Orifici d’entrada al esòfagç

Funda protectora pel tub d’esofagostmía

QUAN S’HA DE RETIRAR EL TUB D‘ESOFAGOSTOMÍA?

Es pot mantenir el tub diverses setmanes fins que la ingesta voluntària del pacient sigui suficient.

És quan la nostra mascota comença a menjar per si sol, que hem de sol·licitar cita al veterinari per a valorar la seva retirada.

No obstant això, existeixen altres motius pels quals pot ser necessari retirar-lo precoçment, com aquells en els quals l’orifici d’entrada a l’esòfag, comença a supurar, o té mal color o olor.

En aquests casos caldrà acudir ràpidament al veterinari per a la seva desinfecció i la possible retirada d’aquest.

Pots conèixer una de les causes de l’aturada d’ingesta en el següent cas clínic

La entrada Maneig del tub d’esofagostomía aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.