Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, abril 2022 | Obstrucció per cos estrany. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinaria cirurgiana de l’Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Els cossos estranys digestius són la causa més comuna de cirurgia gastrointestinal.

L’animal sol acudir a consulta veterinària perquè ha ingerit un cos estrany que després de la seva digestió ha generat una obstrucció intestinal, donant lloc a signes clínics altament inespecífics com ara: vòmits, anorèxia i dolor abdominal.

Els signes clínics poden variar segons la localització del cos estrany, material, durada i severitat de l’obstrucció.

Després del seu diagnòstic, normalment mitjançant proves d’imatge com a ecografia abdominal i/o radiografia, el tractament d’elecció per al cos estrany és la cirurgia gastrointestinal, encara que en alguns casos, depenent de la localització d’aquest, pot realitzar-se mitjançant mínima invasió.

DADES DEL PACIENT

Es presenta en consulta Teo, un gatet de 8 mesos, que estava jugant amb els retoladors de la seva propietària.

Durant el dia va començar a presentar vòmits intermitents i desinterès pel menjar. A més, estava més xafat de l’habitual i no tenia ganes de jugar.

Després de no cessar els vòmits, els propietaris van decidir acudir al centre per a valorar l’estat del seu animal.

DIAGNÒSTIC

Després de la seva exploració física general en consulta, se li van efectuar les proves i analítiques necessàries..

Mitjançant proves d’imatge se li va diagnosticar un cos estrany digestiu a nivell de jejú que estava generant una obstrucció intestinal.

Imatge radiogràfica cos estrany

Donada la localització del cos estrany i la clínica de l’animal, el tractament d’elecció és quirúrgic.

TRACTAMENT

Teo s’havia menjat un dels taps dels retoladors amb els quals estava jugant, i lamentablement s’havia quedat obstruït en l’intestí.

En aquest cas, el procediment d’elecció va ser l’enterotomía.

Enteretomia

L’enterotomía consisteix en la realització d’una incisió en la paret de l’intestí que penetri fins a la llum, generalment indicada per a l’eliminació de cossos estranys.

EVOLUCIÓ

El tap del retolador va poder treure’s sense cap complicació.

Cos estrany extret

El pronòstic global de les obstruccions per cos estrany focal és favorable en el 92%-88% dels casos.

Després de 24 hores d’hospitalització per a maneig i control del dolor, administració de medicacions i control de complicacions secundàries, Teo va poder anar-se’n d’alta.
Encara que continua jugant amb tot el que es troba, per sort de moment, no ha tingut cap altre esglai.

Per a conèixer més cosos sobre cossos estranys, pots conèixer la història de Kiwi, en el seu cas clínic, o la de Goosee, al nostre canal de YouTube; un gatet d’un mes, que va mossegar la tetina del biberó i la hi va empassar.

La entrada Obstrucció per cos estrany aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022| Què és el maneig lliure d’estrès?. Article Clínic de Ona Cerdan, Auxiliar cínica veterinària d’urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar

INTRODUCCIÓ

Rosana Álvarez Bueno i Germán Quintana Deu (2020) defineixen en el seu manual el maneig lliure d’estrès com el fet de “proporcionar un entorn on l’animal se senti còmode i segur, alhora que li comuniquem clarament el que s’espera d’ell”.

En aquest sentit, un dels grans pilars és la necessitat d’aprendre a entendre el que ens estan comunicant els nostres pacients.

Així mateix, per part nostra, el trobar les formes efectives per a poder comunicar-nos amb ells, amb la finalitat que entenguin el que els estem demanant.

La comunicació entre totes dues parts, per tant, serà la clau que brindarà les eines necessàries per a adaptar els protocols a cada individu de manera específica.

OBJECTIUS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

Els centres veterinaris són un dels entorns més estressants i amenaçadors per a les nostres mascotes, i ho són per diverses causes:

No és el seu entorn natural; reben més procediments negatius que positius; els animals no estan habituats al lloc ni als procediments; el temps necessari perquè cada pacient se senti confortable és diferent; existeixen estímuls sonors i olfactoris amenaçadors….

Quan parlem de maneig lliure d’estrès, la qual cosa tractem d’aconseguir és la reducció al màxim possible d’aquests estímuls.

La prioritat, per tant, és el benestar animal i que aquest s’emporti un record positiu de la visita.

Això no sols ens brindarà avantatges front la conducta de l’animal (com evitar comportaments agressius), sinó que també evitarem alteracions en paràmetres orgànics (del sistema immune, sanguinis, rigidesa en l’exploració, etc.).

BENEFICIS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

El maneig lliure d’estrès permet fomentar l’ús de protocols i tècniques perquè el pacient se senti millor en la clínica, augmentant paral·lelament així la seva confiança en nosaltres

Així mateix els garanteix major seguretat alhora que permet augmenta la del veterinari i la resta dels empleats, reduint l’estrès i frustració del personal, i fomentant el treball en equip.

A més proporciona un valor afegit basat en la fidelitat i confiança dels clients, per la major sensació de tranquil·litat.

ABANS D’ARRIBAR A LA CLÍNICA

És molt important involucrar als propietaris en el procés, ja que un mal maneig previ a l’arribada de la clínica pot determinar l’estat emocional de l’animal durant la visita.

Per això, en la primera visita de l’animal al nostre centre, és crucial donar pautes prèvies als propietaris perquè puguin fer una bona habituació a diferents elements.

EL GOS:

El tipus de maneig amb corretja, la col·locació del morrió o el transport amb cotxe són factors que influeixen en el seu estat emocional.

De camí a la clínica, la corretja ha de ser portada llarga, sense tensió i oferint premis.

És imprescindible no usar mètodes de càstig com el collaret d’ofec o les estirades constants. El millor mètode de subjecció són els arnesos, ja que a part de ser més segurs, són els que danyen menys físicament a l’animal.

En el cas del morrió o el trasllat amb cotxe, és fonamental fer una bona habituació.

Exemple d’habituació al morrió:

1. Mostrar el morrió al gos (sense posar-l’hi) i premiar-lo.

2. Col·locar premis dins del morrió i que l’animal els agafi de manera voluntària.

3. Aguantar durant uns segons les cintes i continuar premiant.

4. Col·locar per complet el morrió i continuar premiant (important no premiar quan li ho estigui intentant llevar).

Una vegada treballats aquests aspectes, el següent pas és habituar a l’animal al nostre centre.

Podem acordar amb els amos que durant algun dels passejos amb el gos vinguin de visita a la clínica (encara que no tinguin consulta).

Això, a més de facilitar-nos el treball en futures consultes, farà que el propietari senti que ens preocupem per la salut mental del seu animal.

Per als gossos més nerviosos, podem demanar-li al propietari que li faci un passeig llarg abans de portar-lo a la consulta, perquè arribi més cansat, i/o abans d’entrar, jugui amb ell fora.

EL GAT:

Amb els gats és encara més fonamental el maneig lliure d’estrès.

Molt pocs propietaris tenen al seu animal habituat al transportín. A més, aquest normalment només apareix quan toca visita al veterinari.

Idealment, hauria de ser el lloc segur del gat dins i fora de casa, per la qual cosa es recomana que es tingui sempre col·locat de manera visible en algun lloc de la casa.

Exemple d’habituació al transportín:

1. Deixar el transportín sense porta en algun punt de la casa on l’animal passi temps de manera permanent.
2. Col·locar el plat de menjar del gat al costat de la porta del transportín.
3. Col·locar el plat de menjar dins d’aquest.
4. Col·locar la porta i mentre el gat estigui menjant dins, tancar-la durant uns minuts.
5. Anar augmentant el temps amb la porta tancada.

Si el viatge per a portar-lo serà amb cotxe, cal habituar-lo també al viatge.

Es recomana que els amos tapin el transportín amb una manta o tovallola abans de sortir de casa, evitant així estímuls visuals

CONCLUSIONS

Encara que podem ser certament optimistes de cara al futur, a Espanya encara queda molt camí per recórrer.

L’escola veterinària tradicional encara està molt ancorada a centrar-se solament en la part física dels pacients, obviant la seva salut psicològica i emocional.

EL dolor, l’estrès crònic o la por, són aspectes que hauríem de tenir sempre en ment quan passem consulta o tenim animals ingressats.

Les mascotes, i els animals en general, són els nostres companys de viatge i mereixen, com nosaltres, dignitat, atenció i respecte.

La entrada Què és el maneig lliure d’estrès? aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Març 2017|Luxació en l’articulació del colze en Bichón Maltès adult. Cas Clínic d’Eduard Pujades, responsable del servei de traumatologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Nala, una Bichón Maltès no esterilitzada de 12 anys d’edat, es va presentar d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar per una coixera marcada en l’extremitat anterior esquerra, i dolor en l’articulació del colze.

Després d’una baralla amb un altre gos, els seus propietaris havien detectat que presentava ferides profundes en el cos, i una clara dificultat en la mobilitat, no sostenint-se en una de les extremitats anteriors.

Sense poder determinar-ne una lesió evident, ni en l’extremitat ni en l’articulació, i front el dolor que detectaven en Lluna en l’articulació del colze, van decidir acudir a la recerca d’ajuda.

EXAMÉN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física general, Nala presentava ferides penetrants en el coll i al cap.

A més a més, tenia una marcada coixera en una extremitat anterior, resultant-li molt dolorosa la manipulació durant la flexió i palpació de l’articulació del colze, humer i l’escàpula.

Mostrava una lleugera taquipnea i taquicàrdia, causada pel dolor de les lesions.

Per sort però, la resta de constants i examen físic eren estables.

Després de realitzar una exhaustiva exploració per a descartar talls o lesions evidents que poguessin ser també causants d’aquesta coixera, es va indicar la necessitat de realitzar proves d’imatge.

Les radiografies no van evidenciar cap fractura ni fissura.

Lamentablement però, sí es va visualitzar una clara imatge de luxació en l’articulació del colze. (Figura 1 i 2)

Figura 1

Figura 2

En les luxacions en articulació de colze, la part inferior de l’articulació, on es troben el radi i el cúbit, es desplaça cap al lateral.

De no corregir-se, aquesta perd la seva funcionalitat.

Davant aquesta situació, tractant de resoldre el problema ràpidament, es va indicar la necessitat de recol·locar l’articulació, sota sedació.

TRACTAMENT

Abans de la recol·locació del colze, és vital examinar detingudament les radiografies, a la recerca de petites fractures i lesions per avulsió.

L’absència d’aquestes lesions, permet resoldre el problema, recol·locant l’articulació manualment en el seu lloc, i immobilitzant l’articulació, s’aconsegueix una recuperació en un breu període de temps.

Per contra, quan aquest abordatge no és factible, o la lesió s’ha produït amb molta anterioritat, impedint la recol·locació manual, és imprescindible la intervenció quirúrgica, per a posicionar l’articulació en el seu lloc.

A vegades és fins i tot necessari replicar les funcions dels lligaments originals.

Afortunadament, Nala presentava una lesió neta, per la qual cosa ràpidament es va procedir a la seva resolució.( Figura 3 )

Figura 3

Posteriorment a un abordatge analític general, en què tots els paràmetres estaven correctes, es va sedar i es recol·loco l’articulació.

Al no observar cap inestabilitat posterior, es va indicar la necessitat de repòs absolut, i un breu tractament de antinflamatori.

EVOLUCIÓ

A la setmana del traumatisme, Nala va acudir a revisió, per a avaluar l’estabilitat de l’articulació, i valorar la possibilitat d’introduir de nou l’activitat física. (Figura 4)

Figura 4

Satisfactòriament, es va observar molt bona evolució, no presentant ni tan sols coixera.

Per aquest motiu, sota unes controlades pautes, se li va donar l’alta, permetent-li recuperar gradualment la seva vida normal.

La entrada LUXACIÓ EN L’ARTICULACIÓ DEL COLZE aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juny 2019| Proventriculotomía en garsa per a l’extracció de cos estrany. Cas Clínic d’Eduard Armengol i Adriàn Melero, especialistes en el Servei de Medicina i Cirurgia d’Animals Exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Kiwi, un pollet de garsa caigut del niu i rescatat per un transeünt, es va presentar d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar.

Des de feia uns dies, el seu nou amo i cuidador, l’alimentava diàriament amb farinetes perquè pogués sobreviure, però per accident, aquesta va ingerir la sonda utilitzada per a l’alimentació assistida, per la qual cosa enfront d’un quadre d’asfíxia, van acudir al nostre centre.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física realitzada en la consulta, l’animal estava estable, sense presentar cap alteració física aparent, per la qual cosa vam iniciar el protocol diagnòstic.

En primer lloc havia de determinar-se la posició exacta de la sonda, ja que en cas d’estar allotjada en el pap, l’extracció resultava més senzilla.

En cas contrari, com per desgràcia va succeir en el cas de Kiwi, l’extracció d’aquesta hauria de realitzar-se quirúrgicament.

Amb l’objectiu de confirmar la seva localització, es van realitzar proves d’imatge.

Lamentablement, la radiografia va evidenciar que la sonda ja no estava en el pap, sinó en proventrícle (el primer estómac dels ocells).

Tractant de realitzar el millor abordatge del cas i prendre així decisions més precises, es va optar per a realitzar una radiografia de contrast (fig. 1 i 2).

Figura 1

Figura 2

Aquestes radiografies, mitjançant un líquid opac a la radiació, permeten realitzar un estudi del sistema digestiu, urinari, genital, o fins i tot dels vasos sanguinis.

Després de la seva realització, es va poder apreciar que la sonda estava allotjada entre el proventrícle i el ventricle (o molleja), la qual cosa dificultava la seva extracció mitjançant endoscòpia, revelant la necessitat d’intervenir quirúrgicament.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Donada la complexitat del cas i la ubicació de la sonda d’alimentació, era necessari abordar quirúrgicament a Kiwi per a poder extreure-la.

El tractament triat era una celiotomia convencional amb proventriculotomía d’urgència.

Aquesta consisteix en una cirurgia agressiva, en la qual s’ha d’obrir un dels estómacs (proventrícle).

Aquest tipus d’intervenció té múltiples riscos que cal assumir, entre d’altres, les infeccions posquirúrgiques (celomitis greu) o la necrosi de l’estómac, podent portar totes dues a la mort del pacient (fig.3 i 4).

Figura 3

Després d’una intervenció delicada, i sota una estricta esterilitat, la cirurgia va resultar un èxit.

Figura 4

Kiwi va necessitar ser hospitalitzada 24 hores sota un intensiu monitoratge per a control del dolor, l’evolució i de les possibles complicacions, però després d’aquestes, va poder ser donada d’alta amb tractament antiinflamatori, antibiòtic i protector gàstric.

En el cas de Kiwi, sorprenentment, la recuperació ha estat molt ràpida, mostrant-se activa i menjant sense problemes poques hores després de despertar-se de la intervenció.

En aquests processos, la velocitat en l’atenció del pacient i en la presa de decisions per a realitzar cirurgia és clau per a l’èxit postquirúrgic i la ràpida recuperació.

Kiwi ara porta una vida totalment normal, i en la revisió realitzada pocs dies després, el seu nou propietari ens transmetia que estava molt alegre, menjant amb fam i completament recuperada!

La entrada PROVENTRICULOTOMÍA EN GARSA PER A EXTRACCIÓ DE COS ESTRANY aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Novembre 2017| Ferides per ulceració cutània. Cas Clínic de Laia Sanchez, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Tolstoi, un gat mascle castrat de 6 anys, va acudir a l’Hospital Veterinari del Mar a la recerca d’una segona opinió front una reacció cutània, que li havia produït una ferida per ulceració en el costat, generant ferides obertes greus. (Figura 1)

Encara i presentar teixit granular, un teixit fibrós que apareix en curar-se una ferida, les zones afectades estaven inflamades i presentaven secreció purulenta i punts de sagnat, per la qual cosa es va proposar eliminar el teixit infectat, col·locar un drenatge, i fer biòpsies i cultiu d’aquesta zona de la pell.

Figura 1

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

Donada la falta de teixit sa, les ferides per ulceració de Tolstoi generaven una gran tensió cutània, per la qual cosa hi havia un risc elevat de dehiscència, que comprometia l’evolució de la ferida.

A més, el dolor que li produïen les ferides per ulceració cutània, dificultava la manipulació del pacient durant les cures, per la qual cosa qualsevol procediment a realitzar havia de fer-se sota sedació.

Per això, l’ús de collaret isabelí era de vital importància per a evitar que Tolstoi es tocarà les ferides, podent complicar el procés de curació. (Figura 2)

Figura 2

Lamentablement, encara i ser conscients de tots els riscos i complicacions, durant les primeres 48 hores de recuperació, Tolstoi, tractant de treure’s la campana, es va copejar i es va gratar la zona de les ferides per ulceració, obrint-se alguns dels punts amb més tensió.

Es va procedir a la sedació d’aquest per a eliminar els punts antics, ara alterats, i revivar les vores del teixit novament infectat.

Donada la tensió existent, i enfront del risc de la recidiva, els cirurgians aquesta vegada, van decidir realitzar-li un penjoll, un trasplantament d’un tros del seu propi teixit sa, per al tancament de la ferida per ulceració.

TRACTAMENT

Davant la gravetat de la ferida, Tolstoi va haver de quedar-se ingressat per al control d’aquesta i el dolor que li causava, pautant-se cures diàries, sota sedació.

Fins i tot coberta pel penjoll, un extrem de la ferida ulcerada, va començar a necrosar-se, per la qual cosa es va haver d’afegir un tractament a base d’antibiòtics i augmentar la periodicitat de les cures. (Figura 3,4 i 5)

Figura 3

Figura 4

El teixit necròtic és una acumulació de cèl·lules mortes, generalment causat per factors externs com ho és una infecció, que compromet o evita el bon procés de cicatrització d’una ferida.

Aquest, és un problema de salut greu, que pot arribar a resultar fatal per a l’animal.

El teixit necrosat no es pot recuperar, per la qual cosa, l’únic tractament és extirpar-lo, desbridant-lo.

Figura 5

Per això, cada 12 hores, amb l’ajuda de gasses humides i aplicant tractament tòpic a posterior, havia de retirar-se el nou teixit necròtic que anava apareixent, fins a l’aparició d’un teixit de granulació sa, clau per a la definitiva cicatrització d’aquesta.

El procés era lent i llarg, sent necessàries moltes setmanes de constància, per a aconseguir eliminar del tot el teixit alterat.

Tractant de reduir les sedacions, tan aviat com Tolstoi va estar llest per a seguir el mateix procediment a les mans de la seva propietària, se li va donar l’alta, pautant-se controls cada 48 hores, a l’hospital.

EVOLUCIÓ

Durant les següents 4 setmanes, donada la contínua formació del teixit necròtic, la constant supuració de la ferida per ulceració, i la tensió cutània que implicava els punts de sutura, Tolstoi va haver de ser intervingut en 4 ocasions, per a desbridar de nou el teixit, tractant d’aconseguir un teixit sa. (Figura 6)

Augmentant el control sobre aquesta, i enfront de la tensió cutània, cada vegada més complicada de resoldre, es van iniciar les cures de la ferida amb apòsits de Linitul i mel, cobrint-se a posterior amb un vestit de malla per a mantenir protegides al màxim les ferides.

Figura 6

Els apòsits de Linitul són un material estèril, impregnat d’un bàlsam mèdic, que s’utilitza com a cicatritzant, estimulant el flux de sang i reduint la dessecació en la zona afectada.

Així mateix, l’aplicació de mel en les ferides redueix la infecció, i estimula; la formació dels vasos dels teixits tractats, la granulació i l’epitelització, reduint l’edema i l’exsudat.

Les propietats antisèptiques i cicatritzants de la mel acceleren per tant la curació de la pell danyada, aportant a si mateix cert poder desbridant del teixit necrosat.

En el transcórrer de 48 hores, les ferides de Tolstoi, combinant el tractament d’antibiòtics fins al moment, i les noves cures cutànies, van començar a evidenciar resultats favorables, apareixent un bon teixit de granulació, i iniciant-se la cicatrització de les vores d’aquesta. (Figura 7 i 8)

Figura 7

Figura 8

Va ser una lluita dura de més de 3 mesos, per a aconseguir el tancament complet de les ferides per ulceració però finalment, Tolstoi va aconseguir la completa recuperació i cicatrització de les ferides, recuperant de nou la seva qualitat de vida, podent saltar i córrer sense cap limitació.

La entrada Ferides per ulceració cutània aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Hèrnia perineal en bòxer. Cas Clínic de Carles Olmedo, responsable del servei de cirurgia i mínima invasió de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Brutus, un simpàtic bòxer mascle de set anys, va ser visitat pel servei de cirurgia del nostre hospital perquè presentava molèsties quan defecava.

La seva propietària, a més, li havia trobat una zona inflamada en la zona pròxima a l’anus. (figura 1)

Amb aquesta descripció, els nostres cirurgians van sospitar d’una hèrnia perineal.

Figura 1. HÈRNIA PERINEAL

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Les hèrnies perineals apareixen sovint en mascles, no castrats, de mitjana o avançada edat, i una de les races predisposades és el bòxer.

El diagnòstic es duu a terme mitjançant una exploració física, juntament amb un tacte rectal, per a comprovar el diafragma pèlvic i confirmar així l’hèrnia perineal.

Aquesta, consisteix en la deterioració i afebliment de la musculatura de la pelvis. Com a resultat, la porció terminal del tub digestiu es desvia provocant els signes clínics esmentats. (figura 2 i 3)

El servei de cirurgia va diagnosticar l’hèrnia perineal que en Brutus patia, podent decidir el millor tractament a seguir.

Figura 2

Figura 3

TRACTAMENT

En primer lloc, es va dur a terme un tractament mèdic i dietètic, per a intentar produir femtes més toves. Aquest procés alleuja els signes clínics però no soluciona el problema d’hèrnia perineal de manera definitiva.

El tractament decisiu és quirúrgic, que es tradueix a solucionar el defecte de la desviació del tub digestiu. (figura 4 i 5)

Figura 4

Figura 5

En funció de la grandària i gravetat de l’hèrnia perineal, s’aplica una tècnica o una altra per a solucionar el problema. Enfront l’hèrnia que Brutus presentava, es va decidir per la transposició de l’obturador intern.

La cirurgia va ser tot un èxit.

Després d’un seguit de controls rutinaris, amb la finalitat de reduir la medicació i tornar a la dieta habitual, Brutus, actualment es troba en perfecte estat!

La entrada Hernia perineal en boxer aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Fisioteràpia i rehabilitació en fractura de pelvis. Cas Clínic de Marina Gonzalo, responsable del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Marley, un Jack Russell mascle castrat, d’any i mig d’edat, va ser referit al nostre Hospital, perquè, dies enrere havia estat atropellat per un cotxe,ocasionant-li ferides de considerable grandària, i dificultat en caminar, orinar i defecar.

El seu veterinari de confiança, havia suturat les ferides i administrat la medicació necessària, no obstant això, després de 24 hores, aquestes es van obrir, i ara presentava molt de dolor lumbar i no defecava.

Se’ns va referir el cas, per a poder trobar l’origen del problema, i així mateix, donar solució als intents fallits de cicatrització de les ferides.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

En l’examen físic general, Marley presentava una laceració amb hematoma, en la part baixa de l’abdomen, que encara i no estar infectada, tenia part dels marges retrets.

Així mateix, caminava amb dificultat i falta de coordinació, i mostrava una postura cifòtica, caracteritzada per una exagerada curvatura de l’esquena, cap endavant.

Després de realitzar una exhaustiva exploració per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, es va descartar un procés neurològic.

No obstant això, l’examen traumatològic evidenciava dolor a la manipulació del maluc, i a l’adducció de l’extremitat posterior esquerra.

Es va decidir resoldre els obstacles principals, realitzant un primer abordatge analític, per a sedar a Marley i suturar la ferida oberta.

A continuació, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge per a avançar així en el diagnòstic de l’origen de dolor. (Figura 1 i 2)

Figura 1

Figura 2

Lamentablement, les imatges radiològiques van revelar una lleu contusió pulmonar, així com una luxació sacro-ilíaca esquerra i dreta, i una fractura en la pelvis,  en l’isqui i en el pubis.

Aquestes fractures, i el dolor que li provocaven, li dificultaven poder defecar correctament, per la qual cosa l’intestí gruixut, en l’àmbit de còlon, presentava molt de contingut acumulat, causant-li encara més molèstia.

TRACTAMENT

Amb aquest diagnòstic, operar a Marley, per a resoldre les lesions de pelvis era crucial, ja que d’això depenia la qualitat de salut de la resta de la seva vida, per la qual cosa en menys de 24 hores, l’equip de cirurgians i traumatòlegs entraven en quiròfan.

Les lesions però, eren més greus del que semblaven al principi, doncs el que es presentava com una luxació sacre-ilíaca va resultar ser una fractura de l’os sacre.

La intervenció es va complicar, transformant-se en una cirurgia de pelvis més llarga i complexa, que havia de ser abordada diferent i, idealment, amb altres eines.

Sense por però, l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar va fer front als obstacles, i va aconseguir estabilitzar el maluc amb una agulla que, dies després, hauria de ser retirada. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

La cirurgia va ser un èxit, però lamentablement, només era el primer pas, perquè Marley havia d’enfrontar-se al següent repte; Fer repòs estricte i absolut, durant un mes, perquè el risc de recidiva era elevat.

EVOLUCIÓ

10 dies  després de la cirurgia, Marley va ser derivat a Marina Gonzalo, l’especialista del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar, qui supervisaria la seva recuperació, i marcaria les pautes a seguir.

En l’exploració general va apreciar que encara i no mostrar dolor, en caminar, Marley encara presentava limitacions i no recolzava al pes en el terç posterior.

El maluc estava desplaçat, i tenia una atròfia muscular en la zona del gluti. A més, la cicatriu continuava sensible i en l’extremitat posterior esquerra, presentava un lleuger seroma, i molèsties a la palpació. 

No obstant això, estàvem en el principi de la recuperació, per la qual cosa és va plantejar resoldre gradualment les lesions i deficiències.

Tenir a Marley pràcticament immobilitzat, era dur però continuava sent crucial per a la seva recuperació per a disminuir el dolor, aconseguir una bona cicatrització, i reduir la inflamació.

També es va recomanar realitzar-li massatges de fred i calor, amb mobilitzacions passives de les extremitats, ajudant així el drenatge, i evitant l’atròfia i escurçament muscular.

Unes setmanes després, Marley ja caminava correctament, i les cicatrius havien suturat a la perfecció, per la qual cosa el servei de traumatologia de l’Hospital, va indicar que era el moment adequat per a retirar l’agulla de la fractura de la pelvis.

A pesar que la cirurgia va ser un èxit, en les radiografies de control es van visualitzar petita incongruència en l’àmbit de l’articulació, i es van detectar molèsties en la musculatura de l’esquena, probablement per compensació, al no utilitzar de forma completa les extremitats posteriors. (Figura 5, 6 i 7)

Figura 5

Figura 6

Figura 7

RECUPERACIÓ

Després de dues setmanes amb la mateixa pauta de rehabilitació, Marley caminava amb normalitat, per la qual cosa es van esplaiar mensualment les visites a teràpia, i es van aplicar noves tècniques beneficioses, com a teràpies manuals especifiques.

La millora de salut de Marley però, lamentablement, aquesta vegada va implicar no respectar els temps de repòs, i en conseqüència realitzar una activitat més intensa, per la qual cosa després de les festes de nadal, durant un joc brusc, Marley va haver d’acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar, per dolor i una coixesa molt marcada de l’extremitat posterior esquerra.

RECAIGUDA I RESOLUCIÓ

Tement el pitjor, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge, que per fortuna van descartar les causes òssies.

No obstant això, Marley continuava queixant-se de molèstia, i atès que no responia al tractament mèdic indicat, es va referir de nou al servei de rehabilitació. (Figura 8)

Figura 8

Es va diagnosticar que Marley sofria dolor moderat, a causa de la contractura dels músculs del gluti.

Aquestes solen ser molt doloroses, causant sovint coixeres, i no responent a antiinflamatoris convencionals, només a teràpia física i manual.

A causa del dolor, Marley reaccionava agressivament enfront de qualsevol manipulació, per la qual cosa es va decidir instaurar un pla de teràpia laser, combinat amb repòs i l’aplicació de calor superficial.

( MÉS INFORMACIÓ )

Aquesta, com que no és invasiva ni causa molèstia, permetia tractar l’origen del problema, sense haver de manipular-lo en excés.

Els resultats des de la primera sessió, van ser evidents, resultant una teràpia clau per a la seva recuperació. 

Marley de seguida va recuperar la mobilitat de l’extremitat posterior esquerra, i malgrat ser imprescindible les visites mensuals de manteniment i control, per part del servei de rehabilitació, estava llest per a començar a fer vida normal.

La entrada Fisioterapia en fractura de pelvis aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.