Barcelona, maig 2019| Insuficiència valvular degenerativa canina. Cas Clínic de Gonzalo Sanz, responsable del servei de diagnòstic per la imatge de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Nuky, femella mestissa de 12 anys. Va acudir a l’Hospital Veterinari del Mar per a una profilaxi dental.

Durant l’estudi preanestèsic es va auscultar un buf cardíac, per la qual cosa es va indicar la necessitat de realitzar un estudi analític i ecocardiografia per a valorar el risc anestèsic.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Els resultats analítics no van presentar alteracions.

En l’estudi ecocardiográfic es va evidenciar un problema cardíac, diagnosticant-se una malaltia de insuficiència valvular degenerativa, associada sovint a gossos de races petites i mitjanes, d’edats avançades.(figura 2,3,4,5,6 i 7)

En aquesta patologia les vàlvules que connecten les aurícules i els ventricles cardíacs es veuen degenerades, i durant la contracció del cor es genera una reculada sanguínia anormal.

En funció de l’afectació d’aquestes vàlvules, pot ser o no necessari el tractament mèdic, així com presentar un major o menor risc davant una anestèsia.

En el cas de Nuky, després de l’estudi realitzat i un examen físic general, es va determinar que el grau d’afectació cardíac que presentava era perfectament compatible amb la realització d’una anestèsia, sense significar aquesta un increment de risc normal.

Davant la preocupació dels seus propietaris es va pactar la motorització de les freqüències respiratòries a casa, per a acabar de supervisar al 100% l’estabilitat cardíaca en un estat en repòs, en un ambient tranquil.

TRACTAMENT

Les malalties cardíaques són patologies molt comunes en les nostres mascotes. Algunes són congènites i unes altres apareixen amb l’edat.

La realització de controls rutinaris és fonamental, ja que una simple auscultació pot orientar-nos en el diagnòstic de patologies cròniques que, en fases inicials no solen presenten simptomatologia.

Enfront del diagnòstic de Nuky, i sobre la base de la seva estabilitat física i hemodinàmica, es va determinar la viabilitat per a sotmetre-la a la intervenció.

Aquest tipus d’anestèsies és ràpida i segura, i sota l’observació rutinària d’un equip d’especialistes, es va realitzar la neteja bucal, sense incidències, podent el mateix dia anar-se’n d’alta a casa.

EVOLUCIÓ

El diagnòstic precoç, i el bon control d’una malaltia cardíaca, pot suposar la diferència entre una bona qualitat de vida amb el tractament adequat, o l’aparició de descompensacions cardíaques.

Aquestes apareixen moltes vegades en forma d’”embassada pulmonar”, on el pronòstic es veurà àmpliament minvat, podent fins i tot a produir morts sobtades.

Nuky es va diagnosticar fa ja gairebé un any, i el seu cor es manté perfectament estable amb la mediació indicada per a la seva patologia.

És imprescindible que acudeixi a consulta cada 3 mesos, per a supervisar l’evolució i valorar la modificació de la dosi del seu tractament.

A pesar que no podrà ser una esportista d’elit, realitza una vida perfectament normal.

Fa llargs passejos i juga amb els seus companys, supervisat sempre pels seus propietaris que, fent un magnífic treball, comproven la freqüència respiratòria des de casa o des del parc prevenint qualsevol possible alteració.

La entrada Insuficiencia valvular degenerativa canina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Hèrnia perineal en bòxer. Cas Clínic de Carles Olmedo, responsable del servei de cirurgia i mínima invasió de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Brutus, un simpàtic bòxer mascle de set anys, va ser visitat pel servei de cirurgia del nostre hospital perquè presentava molèsties quan defecava.

La seva propietària, a més, li havia trobat una zona inflamada en la zona pròxima a l’anus. (figura 1)

Amb aquesta descripció, els nostres cirurgians van sospitar d’una hèrnia perineal.

Figura 1. HÈRNIA PERINEAL

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Les hèrnies perineals apareixen sovint en mascles, no castrats, de mitjana o avançada edat, i una de les races predisposades és el bòxer.

El diagnòstic es duu a terme mitjançant una exploració física, juntament amb un tacte rectal, per a comprovar el diafragma pèlvic i confirmar així l’hèrnia perineal.

Aquesta, consisteix en la deterioració i afebliment de la musculatura de la pelvis. Com a resultat, la porció terminal del tub digestiu es desvia provocant els signes clínics esmentats. (figura 2 i 3)

El servei de cirurgia va diagnosticar l’hèrnia perineal que en Brutus patia, podent decidir el millor tractament a seguir.

Figura 2

Figura 3

TRACTAMENT

En primer lloc, es va dur a terme un tractament mèdic i dietètic, per a intentar produir femtes més toves. Aquest procés alleuja els signes clínics però no soluciona el problema d’hèrnia perineal de manera definitiva.

El tractament decisiu és quirúrgic, que es tradueix a solucionar el defecte de la desviació del tub digestiu. (figura 4 i 5)

Figura 4

Figura 5

En funció de la grandària i gravetat de l’hèrnia perineal, s’aplica una tècnica o una altra per a solucionar el problema. Enfront l’hèrnia que Brutus presentava, es va decidir per la transposició de l’obturador intern.

La cirurgia va ser tot un èxit.

Després d’un seguit de controls rutinaris, amb la finalitat de reduir la medicació i tornar a la dieta habitual, Brutus, actualment es troba en perfecte estat!

La entrada Hernia perineal en boxer aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2018| Hipotiroïdisme amb hemiparèsia facial. Cas Clínic de la Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna de l‘Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Un gos de raça Golden, femella no castrada, de 7 anys es va presentar al nostre centre a causa d’una història de feblesa i intolerància a l’exercici de més d’un any d’evolució. Havia estat diagnosticada d’artrosis en els colzes pel que els propietaris associaven els signes als seus problemes ortopèdics. A més, descrivien tendència a guanyar pes sense apetit excessiu i descamació grassa de la pell.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

A l’exploració el pacient presentava cert sobrepès, descamació seborreica generalitzada i intolerància marcada a l’exercici i moviment. En realitzar un examen neurològic es va detectar una hemiparèsia facial dreta, és a dir la meitat dreta dels músculs de la cara presentaven menys moviment i to flàccid. Aquesta troballa indica una afectació del nervi facial, encarregat del moviment de la cara i llavis. Les causes d’una paràlisi facial poden ser molt diverses tals com a otitis interna, traumatismes, tumors, alteracions metabòliques (hipotiroïdisme), idiopàtica (Figura 1).

Figura 1. Es pot apreciar lleu asimetria facial (a), amb caiguda del llavi del costat dret, indicant afectació de la inervación d’aquest costat de la cara. En traçar una línia passant pel centre de la cara (b), aquesta asimetria queda més evident.

En aquest cas, hi havia signes sistèmics que podien indicar un hipotiroïdisme pel qual es va proposar realitzar com a primer abordatge analítiques generals (hemograma, bioquímica, urianàálisis) i un estudi de nivells d’hormones tiroïdals. Les proves van revelar una lleu anèmia no regenerativa, lleu augment de transaminases hepàtiques i moderat augment del colesterol, totes troballes compatibles amb un hipotiroïdisme. Aquest es va confirmar en rebre els resultats de les hormones tiroïdals, que mostraven nivells baixos de T4 (tiroxina) al costat d’elevació de la TSH (hormona estimulant del tiroide).
L’hipotiroïdisme és una malaltia metabòlica comuna en gossos i la forma més freqüent és el primari adquirit, a causa d’una destrucció autoimmune i atròfia de la glàndula tiroïdal. Es creu que pot ser hereditari, ja que s’ha descrit predisposició racial (English Setter, Golden Retriever, Rhodesian Ridgeback, Cocker Spaniel i Boxer entre altres) i formes familiars.

Les hormones tiroïdals estan implicades en el metabolisme cel·lular i la seva falta produeix principalment signes metabòlics (letargia, sobrepès, intolerància a l’exercici i al fred) i signes dermatològics (alopècia, mala qualitat del pelatge, infeccions de pell i seborrea) Figura 2. Addicionalment, els gossos hipotiroidals poden presentar alteracions cardiovasculars, neurològiques, oftalmologies, digestives i reproductives.

Figura 2. Alopècia i seborrea típiques de l’hipotiroïdisme

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

El tractament consisteix a suplementar a l’animal amb hormones tiroidals per a tota la vida, mitjançant tabletas o formulació líquida. El tractament amb prou feines presenta efectes adversos, encara que és necessari monitoritzar l’efecte al primer mes de tractament i cada 6 mesos per valorar que la dosi sigui la correcta. Durant els primers dies de tractament ja pot observar-se millorança dels signes metabòlics i els problemes de pell solen estabilitzar-se als 2-3 mesos. Els problemes neurològics poden trigar fins a 6 mesos a resoldre. Les alteracions analítiques també es corregeixen a mesura que el gos millora clínicament. El pronòstic d’aquesta malaltia, tractada correctament, és molt bo.
En el cas de la nostra pacient, al mes de tractament els propietaris descrivien un augment de l’activitat física, millorança en l’actitud i l’apetit. A l’examen físic presentava una pèrdua de pes d’aproximadament un 4%. La seborrea encara estava present igual que la parèsia facial, encara que aquesta era més subtil que en el primer examen neurològic. Les alteracions analítiques s’havien corregit per complet, i les hormones tiroïdals estaven en els nivells desitjats. Es va recomanar per tant seguir amb la mateixa dosi pautada de levotiroxina i revisió en 3 mesos per valorar l’evolució de la pell i l’examen neurològic.

La entrada Hipotiroidisme con hemiparesia facial aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.