Barcelona, abril 2022|La dermatitis atòpica canina. Cas Clínic d’Alba Ogallar, veterinària clínica de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La dermatitis atòpica canina és una malaltia al·lèrgica de la pell que cursa amb inflamació i prutrit.

És desencadenada per al·lergògens ambientals, i afecta a un 10 – 15% de la població canina.

L’edat mitjana d’aparició és entre 1 i 3 anys, encara que existeixen casos de presentació més primerenca.

Existeixen races més afectades que unes altres, com els Terriers, Shih tzu, Retrievers i races braquicèfales, especialment el Buldog francès.

Signes comuns en dermatitis atòpica

SIGNES CLÍNICS

El principal signe clínic de la dermatitis atòpica canina és el prurit.

Pot començar sent de caràcter estacional, però posteriorment anar adquirint un caràcter perenne en la majoria dels casos.

El prurit en gossos es manifesta amb gratat de moderat a intens, llepat freqüent o fregament amb superfícies.

Les lesions més típiques de la dermatitis atòpica canina són l’enrogiment de la pell, alopècia o falta de pèl autoinduïda, tinció salivar del pèl de color clar per llepat excessiu i ferides secundàries al gratat.

Les zones anatòmiques afectades amb major freqüència són:

• Pavellons auriculars
• Regió periocular
• Regió ventral del coll
• Regió axil·lar
• Zona de flexió del colze
• Regió inguinal
• Zona perianal i perigenital
• Zona interdigital

zones anatòmiques afectades amb major freqüència

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic de la dermatitis atòpica canina es realitza mitjançant la identificació d’un quadre clínic compatible i l’exclusió de la resta de causes que produeixen prurit en els gossos.

Aquestes causes són les següents:

• Malalties parasitàries
• Infeccions de pell (per bacteris o fongs)
• Altres tipus d’al·lèrgies: al·lèrgia de contacte, al·lèrgia a la picada de puça, reaccions medicamentoses, al·lèrgia alimentària
• Altres malalties menys freqüents: limfoma cutani, adenitis sebàcia, pénfigo foliaci

TRACTAMENT

El tractament de la dermatitis atòpica canina és crònic i multimodal.

Es basa en tractaments tòpics (banys freqüents amb xampús específics), fàrmacs antiinflamatoris – antipruriginosos, complements alimentosos (àcids grassos, vitamines, probiòtics…) i immunoteràpia en alguns casos.

El tractament tòpic és de vital importància: Alternar productes antisèptics d’ús tòpic que eviten la proliferació d’agents infecciosos i xampús emolientes que ajuden a restaurar la barrera cutània.

La freqüència d’ús d’aquests tractaments s’adapta a la gravetat de cada cas; però en tots és important deixar actuar aquests productes de 5 – 10 minuts per a obtenir l’efecte desitjat.

COMPLICACIONS

Els gossos que pateixen dermatitis atòpica tenen la pell inflamada, la barrera cutània alterada i els elements protectors de la pell disminuïts, de manera que estan predisposats a sofrir infeccions de la pell (pioderma).

L’adherència al tractament per part dels propietaris és molt important per a evitar l’aparició d’aquestes infeccions.

No realitzar els banys de manera correcta o amb una freqüència inadequada, o deixar d’administrar els tractaments recomanats pel veterinari, pot portar a una perduda de control de la malaltia i per tant, a l’aparició de lesions greus en la pell d’aquests animals.

Pots conèixer més sobre afectacions dermatologicas visitant el cas clínic de Thor; sarna demodècica

La entrada Dermatitis atòpica canina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2022 | La meva mascota consumeix massa aigua?. Article Clínic de Laura Di Filippo, veterinària del servei de medicina interna de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Saber si els nostres animals, consumeixen massa aigua o orinen dins del normal, no sempre és fàcil.

Per això, és important conèixer alguns punts claus per a poder-ho avaluar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

En termes mèdics es defineix com poliuria-polidipsia quan hi ha un excés de producció d’orina o de set.

De manera freqüent, l’augment de consum d’aigua és secundari a un augment de pèrdues a través de l’orina.

Les causes però poden ser diverses i, a vegades, poden ser signe de malalties greus, per la qual cosa mai hem d’ignorar-ho.

Consum d’aigua

VALORS DE CONSUM D’AIGUA

Encara que existeix molta variabilitat Quin és el valor de normalitat per al consum d’aigua en els nostres animals?

Es considera com a valor límit de consum 100 ml/kg per dia per a gossos i 50 ml/kg per dia per a gats.

És a dir, si el meu gos de 5 quilos beu més de mig litre d’aigua al dia, podria ser per algun problema de salut.

CAUSES D’EXCÉS CONSUM D’AIGUA I PÈRDUES

En veterinària, les causes més freqüents que causen poliuria-*polidipsia (major producció d’orina i consum d’aigua), són:

• Problemes renals
• Problemes hormonals (ex. diabetis, síndrome de Cushing, hipertiroïdisme, malaltia de Addison)
• Malalties hepàtiques
• Infecció uterina (piometra)
• Alteracions en els electròlits (ex. hipercalcemia).

És important saber que unes certes dietes o fàrmacs poden influir sobre el consum d’aigua i les perdudes, per la qual cosa és important informar detalladament el nostre veterinari de tot això, davant aquests símptomes.

DIAGNÒSTIC I RESOLUCIÓ

Ja que les causes d’aquest problema són molt diverses, el protocol diagnòstic es fa pas a pas.

El nostre veterinari ens demanarà calcular el consum d’aigua i valorarà la densitat de l’orina per a comprovar-lo.

El dia que anem a calcular el consum serà fonamental evitar l’accés a altres fonts d’aigua no controlades, separar al pacient d’altres mascotes, mesurar la quantitat d’aigua que posem en el bol i calcular la quantitat restant abans de buidar-lo per a obtenir el consum total.

Anàlisis d’orina

En cas de detectar orina diluïda i/o un consum excessiu d’aigua, se’ns plantejarà una analítica general i una analítica completa d’orina.

Les proves següents (ecografia, proves hormonals, etc.), dependran dels resultats d’aquestes.

Vols conèixer altres signes d’alerta en la teva mascota? Visita el nostre cas clínic de Signes d’alarma en oftalmologia

La entrada La meva mascota consumeix massa aigua? aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022| Què és el maneig lliure d’estrès?. Article Clínic de Ona Cerdan, Auxiliar cínica veterinària d’urgències de l’Hospital Veterinària de la Mar

INTRODUCCIÓ

Rosana Álvarez Bueno i Germán Quintana Deu (2020) defineixen en el seu manual el maneig lliure d’estrès com el fet de “proporcionar un entorn on l’animal se senti còmode i segur, alhora que li comuniquem clarament el que s’espera d’ell”.

En aquest sentit, un dels grans pilars és la necessitat d’aprendre a entendre el que ens estan comunicant els nostres pacients.

Així mateix, per part nostra, el trobar les formes efectives per a poder comunicar-nos amb ells, amb la finalitat que entenguin el que els estem demanant.

La comunicació entre totes dues parts, per tant, serà la clau que brindarà les eines necessàries per a adaptar els protocols a cada individu de manera específica.

OBJECTIUS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

Els centres veterinaris són un dels entorns més estressants i amenaçadors per a les nostres mascotes, i ho són per diverses causes:

No és el seu entorn natural; reben més procediments negatius que positius; els animals no estan habituats al lloc ni als procediments; el temps necessari perquè cada pacient se senti confortable és diferent; existeixen estímuls sonors i olfactoris amenaçadors….

Quan parlem de maneig lliure d’estrès, la qual cosa tractem d’aconseguir és la reducció al màxim possible d’aquests estímuls.

La prioritat, per tant, és el benestar animal i que aquest s’emporti un record positiu de la visita.

Això no sols ens brindarà avantatges front la conducta de l’animal (com evitar comportaments agressius), sinó que també evitarem alteracions en paràmetres orgànics (del sistema immune, sanguinis, rigidesa en l’exploració, etc.).

BENEFICIS DEL MANEIG LLIURE DE L’ESTRÈS

El maneig lliure d’estrès permet fomentar l’ús de protocols i tècniques perquè el pacient se senti millor en la clínica, augmentant paral·lelament així la seva confiança en nosaltres

Així mateix els garanteix major seguretat alhora que permet augmenta la del veterinari i la resta dels empleats, reduint l’estrès i frustració del personal, i fomentant el treball en equip.

A més proporciona un valor afegit basat en la fidelitat i confiança dels clients, per la major sensació de tranquil·litat.

ABANS D’ARRIBAR A LA CLÍNICA

És molt important involucrar als propietaris en el procés, ja que un mal maneig previ a l’arribada de la clínica pot determinar l’estat emocional de l’animal durant la visita.

Per això, en la primera visita de l’animal al nostre centre, és crucial donar pautes prèvies als propietaris perquè puguin fer una bona habituació a diferents elements.

EL GOS:

El tipus de maneig amb corretja, la col·locació del morrió o el transport amb cotxe són factors que influeixen en el seu estat emocional.

De camí a la clínica, la corretja ha de ser portada llarga, sense tensió i oferint premis.

És imprescindible no usar mètodes de càstig com el collaret d’ofec o les estirades constants. El millor mètode de subjecció són els arnesos, ja que a part de ser més segurs, són els que danyen menys físicament a l’animal.

En el cas del morrió o el trasllat amb cotxe, és fonamental fer una bona habituació.

Exemple d’habituació al morrió:

1. Mostrar el morrió al gos (sense posar-l’hi) i premiar-lo.

2. Col·locar premis dins del morrió i que l’animal els agafi de manera voluntària.

3. Aguantar durant uns segons les cintes i continuar premiant.

4. Col·locar per complet el morrió i continuar premiant (important no premiar quan li ho estigui intentant llevar).

Una vegada treballats aquests aspectes, el següent pas és habituar a l’animal al nostre centre.

Podem acordar amb els amos que durant algun dels passejos amb el gos vinguin de visita a la clínica (encara que no tinguin consulta).

Això, a més de facilitar-nos el treball en futures consultes, farà que el propietari senti que ens preocupem per la salut mental del seu animal.

Per als gossos més nerviosos, podem demanar-li al propietari que li faci un passeig llarg abans de portar-lo a la consulta, perquè arribi més cansat, i/o abans d’entrar, jugui amb ell fora.

EL GAT:

Amb els gats és encara més fonamental el maneig lliure d’estrès.

Molt pocs propietaris tenen al seu animal habituat al transportín. A més, aquest normalment només apareix quan toca visita al veterinari.

Idealment, hauria de ser el lloc segur del gat dins i fora de casa, per la qual cosa es recomana que es tingui sempre col·locat de manera visible en algun lloc de la casa.

Exemple d’habituació al transportín:

1. Deixar el transportín sense porta en algun punt de la casa on l’animal passi temps de manera permanent.
2. Col·locar el plat de menjar del gat al costat de la porta del transportín.
3. Col·locar el plat de menjar dins d’aquest.
4. Col·locar la porta i mentre el gat estigui menjant dins, tancar-la durant uns minuts.
5. Anar augmentant el temps amb la porta tancada.

Si el viatge per a portar-lo serà amb cotxe, cal habituar-lo també al viatge.

Es recomana que els amos tapin el transportín amb una manta o tovallola abans de sortir de casa, evitant així estímuls visuals

CONCLUSIONS

Encara que podem ser certament optimistes de cara al futur, a Espanya encara queda molt camí per recórrer.

L’escola veterinària tradicional encara està molt ancorada a centrar-se solament en la part física dels pacients, obviant la seva salut psicològica i emocional.

EL dolor, l’estrès crònic o la por, són aspectes que hauríem de tenir sempre en ment quan passem consulta o tenim animals ingressats.

Les mascotes, i els animals en general, són els nostres companys de viatge i mereixen, com nosaltres, dignitat, atenció i respecte.

La entrada Què és el maneig lliure d’estrès? aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.