Barcelona, febrer 2024| Ureterocele diagnosticat mitjançant tomografia computada. Cas Clínic de Yarait Prada i Raquel Santiago, veterinària del servei d’imatge i diplomada en Medicina interna de l’Hospital Veterinari del Mar i l¡Hospital Veterinari Molins

INTRODUCIÓ

L’ureterocele és la dilatació focal de l’urèter distal i pot localitzar-se a nivell submucós en la paret de la bufeta de l’orina o anar associat amb un urèter ectòpic.

La majoria dels pacients amb un urèter ectòpic i/o ureterocele es presenten per incontinència urinària sense anomalies renals concomitants.

S’han descrit diversos ureteroceles en gossos; no obstant això, en gats, hi ha només un cas reportat, diagnosticat mitjançant urografia excretora.

Aquest cas és interessant perquè vam poder fer-ho mitjançant tomografia computada (TAC).

INTRODUCIÓ AL PACIENT AMB URETEROCELE ASSOCIAT A URÈTER ECTÒPIC.

Es va presentar en consulta un gat mascle castrat, comú europeu, de 5 anys d’edat.

Presentava un quadre d’incontinència urinària d’almenys tres anys i mig d’evolució, sense altres signes clínics associats.

En l’examen físic general no es van detectar alteracions, per la qual cosa es va decidir realitzar proves.

DIAGNÒSTIC

Es va realitzar una analítica sanguínia completa en la qual no es van detectar alteracions rellevants.

En l’ecografia abdominal es va evidenciar pielectasia dreta, suggestiva d’obstrucció ureteral, hidrouréter i una possible imatge de doble bufeta o ureterocele ectòpic.

Així mateix, es va dur a terme un uroanálisis amb cultiu urinari que va resultar positiu per a E.coli sensible a múltiples antibiòtics.

Finalment, es va realitzar un TAC d’abdomen amb contrast per a confirmar el diagnòstic i plantejar l’abordatge quirúrgic.

Les imatges tomogràfiques van descriure les següents troballes:

• El Ronyó dret presentava una dilatació de la pelvis renal amb contingut hipoatenuant, que produïa lleu atròfia de la medul·la renal. (figura 3)
• L’Urèter dret estava distès amb un trajecte tortuós fins a connectar amb la uretra, on l’urèter es dilatava i continuava de manera intramural per la uretra pelviana, desembocant finalment en la uretra a l’altura de l’articulació coxofemoral. (figura 1 i 2)

Aquestes troballes van ser compatibles amb un urèter ectòpic intramural associat a un ureterocele ectòpic amb hidrouréter i pielectasia associats.

Figura 1

Figura 2

Figura 3

TRACTAMENT

Després de l’estudi d’imatge, es va dur a terme un primer tractament antibiòtic amb amoxicil·lina-clavulÀnic.

Posteriorment, es va realitzar el tractament quirúrgic que va consistir en la neoureteroimplantació per laparotomia per a la correcció de l’anomalia i resecció de l’ureterocele.

La neoureterocistostomía és la correcció quirúrgica més comuna per a la correcció d’urèters ectòpics.

RESOLUCIÓ

Una setmana després de la cirurgia, el pacient ja no mostrava incontinència urinària.

Nou mesos més tard de la intervenció quirúrgica, la dilatació de la pelvis renal s’havia reduït considerablement i l’urèter només es trobava distès en el seu terç proximal.

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

L’urèter ectòpic felí ha estat documentat en 27 casos, considerant-se la causa congènita més freqüent d’incontinència urinària en el gat.

No obstant això, aquest cas és el segon descrit d’ureterocele ectòpic felí i el primer en el qual disposem d’imatges de TAC, ja que en l’altre cas el diagnòstic es va realitzar mitjançant urografia excretora.

En molts casos, la urografia excretora estàndard pot ser diagnòstica; no obstant això, és comú trobar-nos amb diagnòstics no concloents, a causa de diversos factors que poden dificultar la correcta visualització de la inserció de l’urèter.

En realitzar un TAC, aquestes limitacions disminueixen de manera considerable; per això, es descriu com una tècnica més sensible en el diagnòstic i a l’hora de determinar si l’urèter té un trajecte intramural, dada important a tenir en compte a l’hora de plantejar el tractament quirúrgic.

L’urèter ectòpic amb ureterocele associat ha de ser valorat com a diagnòstic diferencial en gats amb incontinència congènita.

En els dos casos descrits fins a la data, les proves de diagnòstic per imatge ens han portat a una adequada correcció quirúrgica i a la resolució dels signes clínics del pacient, així com a la millora de les alteracions urinàries derivades de la ectopia.

1. Eisele, J. G., Jackson, J., & Hager, D. (2005). Ectopic Ureterocele in a Cat. In J Am Anim Hosp Assoc (Vol. 41).
2. Holt PE, Gibbs C. Congenital urinary incontinence in cats: a review of 19 cases. Vet Rec. 1992 May 16;130(20):437-42
3. Lonc KM, Kaneene JB, Carneiro PAM, Kruger JM. Retrospective analysis of diagnoses and outcomes of 45 cats with micturition disorders presenting as urinary incontinence. J Vet Intern Med. 2020 Jan;34(1):216-226.
4. Rutgers C, Chew DJ, Burt JK. Bilateral ectopic ureters in a female cat without urinary incontinence. J Am Vet Med Assoc. 1984 Jun 1;184(11):1394-5.
5. Popp JP, Trebel B, Schimke E, Poser D. Bilateral ektopischer Ureter bei einem Perserkater–eine mögliche Ursache der Harninkontinenz [Bilateral

La entrada Ureterocele diagnosticat mitjançant tomografia computada aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , gener 2022| Signes d’alarma en oftalmología. Articulo de Natalia Curull, responsable del servei oftalmología de l’ Hospital Veterinaria del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Resolem dubtes sobre quan és important acudir al veterinari davant de casos d’oftalmología!

Moltes vegades, pel que fa als ulls de les nostres mascotes , tenim dubtes sobre si cal portar al veterinari , i si cal o no acudir d’ urgència al centre;

Per això, és important conèixer algunes de les afectacions i els signes d’alarma per saber com actuar :

MANIFESTACIONS

Un dels signes més importants d’urgència seria el blefaroespasme ; el dolor ocular.

Però, com podem valorar el dolor ocular a les nostres mascotes?

La manifestació principal és veure l’ull afectat tancat, i fins i tot moltes vegades també l’ull sa, per dolor referit.

Ulls tancats

També podem detectar pruïja o rascat compulsiu (amb les potetes o fregant-se contra superfícies com el sofà, catifes o les nostres cames), així com dificultat en la seva manipulació en tractar d’obrir-li els ulls i/o tocar la zona.

Un altre signe d’urgència seria la inflamació , la conjuntiva; la part blanca de l’ull es mostra molt vermella, inflamada i fins i tot pot dificultar veure la còrnia.

Inflamació ocular

Els canvis de color , com un ull blavós, blanc o vermell de manera aguda, són un signe d’alarma ja que revela un canvi ràpid, necessari de revisar amb urgència

Canvis de color

Canvis de color

Finalment, les secrecions oculars abundants de colors vermellosos, verdosos o groguencs són també signes d’urgència, especialment si van acompanyades també de dolor i/o inflamació.

CONCLUSIONS

Els ulls són especialment delicats i els problemes oculars lamentablement evolucionen ràpidament; per això, davant de qualsevol dubte, és molt important que les nostres mascotes siguin visitades per un veterinari.

En cas de no poder acudir a un centre veterinari ràpidament, es recomana col·locar-los una campana o collaret isabelí i evitar així que segueixin autolesionin ells mateixos.

La entrada Signes d’alarma en oftalmologia aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.