Barcelona , novembre 2021| Calicivirus felí. La grip dels gats. Cas Clínic de Laia Sanchez, Auxiliar Veterinària de l’ Hospital Veterinària del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenten a l’Hospital Veterinària del Mar Milo, un gat mascle comú europeu de dos anys , sense la pauta de vacunes al dia .

La seva propietària refereix que els últims dies està més apàtic del que és habitual. Tot just menja i beu, i presenta tos i molta sialorrea, com si tingués grip.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC DE CALICIVIRUS FELÍ

Durant l’exploració física inicial, el gat presenta febre , amb 39,4º de temperatura, i un retard al plec cutani que determinava un lleu estat de deshidratació.

Sota sedació, se li va explorar la cavitat bucal i es van visualitzar úlceres a la llengua i una amigdalitis marcada, sospitant d’un possible procés de Calicivirus felí. (figura 1 i 2)

Figura 1 – úlceres

Figura 2 – úlceres

QUÈ ÉS EL CALICIVIRUS EN GATS

El Calicivirus felí és un tipus de grip felina molt comú i contagiosa , que si no es tracta a temps, pot resultar greu, especialment en gats amb un sistema immunitari feble.

És un virus molt contagiós que afecta sobretot les vies respiratòries superiors, provocant esternuts, descàrrega nasal, llagrimeig, febre, etc.

Es contagia per contacte directe amb els fluids d’un altre gat infectat (secrecions nasals, saliva, llagrimeig,), per contacte amb objectes o espais freqüentats per un gat infectat (llits, abeuradors i menjadores, mantes, …), o en ser cadells de un gat portador encara que no malalt.

Davant la sospita de calicivirus es va realitzar un primer abordatge analític, en què es van descartar afectacions greus, així com proves d’imatge que van ser compatibles amb la normalitat.

TRACTAMENT DEL CALICIVIRUS FELÍ

A dia d’avui no hi ha un tractament farmacològic que guareixi el Calicivirus en gats .

A més, es tracta d’un virus la soca infecciosa del qual muta amb facilitat, per la qual cosa un mateix pacient pot patir-la repetides vegades.

No obstant això , la majoria de gats es recuperen bé , amb ajuda d’atenció veterinària.

Els gats afectats de calicivirus , queden la resta de la seva vida com a portadors, per la qual cosa encara que no presentin símptomes, sempre poden suposar una font de risc de contagi per a altres gats.

El tractament es basa a alleujar els símptomes del pacient, amb antibiòtics per evitar infeccions oportunistes, analgèsia i antiinflamatoris per evitar que el procés s’agreugi, col·liris i una higiene constants.

A més, és important garantir que el pacient no deixi de menjar ni beure, oferint-li dietes temperades i més saboroses , o fins i tot col·locant-li sondes de suport nutricional si és necessari.

Figura 3 – pacient Milo

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Milo es va quedar ingressat amb fluidoteràpia, control de la temperatura i les úlceres, analgèsia i antibiòtics, degudament aïllat per evitar contagis.(figura 3)

El procediment del seu cas va ser molt satisfactori, i gràcies a les meticuloses cures i al tractament instaurat, en 48 hores podia ser donat d’alta.

A les posteriors revisions menjava ja amb plena normalitat, i no presentava símptomes evidents de calicivirus (cap rastre de tos, salivació excessiva, ni d’úlceres bucals.)

CONCLUSIONS

El Calicivirus felí és un virus molt resistent que pot sobreviure al medi ambient, en condicionals ambientals normals, fins a una setmana.

Per això la millor protecció contra ell és la vacuna trivalent felina , que així mateix el protegeix del Parvovirus felí i el Herpesvirus felí.

En cas d’identificar qualsevol símptoma cal acudir al veterinari com més aviat millor per evitar complicacions.

La entrada Calicivirus felí. La grip dels gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2019| Insuficiència valvular degenerativa canina. Cas Clínic de Gonzalo Sanz, responsable del servei de diagnòstic per la imatge de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Nuky, femella mestissa de 12 anys. Va acudir a l’Hospital Veterinari del Mar per a una profilaxi dental.

Durant l’estudi preanestèsic es va auscultar un buf cardíac, per la qual cosa es va indicar la necessitat de realitzar un estudi analític i ecocardiografia per a valorar el risc anestèsic.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Els resultats analítics no van presentar alteracions.

En l’estudi ecocardiográfic es va evidenciar un problema cardíac, diagnosticant-se una malaltia de insuficiència valvular degenerativa, associada sovint a gossos de races petites i mitjanes, d’edats avançades.(figura 2,3,4,5,6 i 7)

En aquesta patologia les vàlvules que connecten les aurícules i els ventricles cardíacs es veuen degenerades, i durant la contracció del cor es genera una reculada sanguínia anormal.

En funció de l’afectació d’aquestes vàlvules, pot ser o no necessari el tractament mèdic, així com presentar un major o menor risc davant una anestèsia.

En el cas de Nuky, després de l’estudi realitzat i un examen físic general, es va determinar que el grau d’afectació cardíac que presentava era perfectament compatible amb la realització d’una anestèsia, sense significar aquesta un increment de risc normal.

Davant la preocupació dels seus propietaris es va pactar la motorització de les freqüències respiratòries a casa, per a acabar de supervisar al 100% l’estabilitat cardíaca en un estat en repòs, en un ambient tranquil.

TRACTAMENT

Les malalties cardíaques són patologies molt comunes en les nostres mascotes. Algunes són congènites i unes altres apareixen amb l’edat.

La realització de controls rutinaris és fonamental, ja que una simple auscultació pot orientar-nos en el diagnòstic de patologies cròniques que, en fases inicials no solen presenten simptomatologia.

Enfront del diagnòstic de Nuky, i sobre la base de la seva estabilitat física i hemodinàmica, es va determinar la viabilitat per a sotmetre-la a la intervenció.

Aquest tipus d’anestèsies és ràpida i segura, i sota l’observació rutinària d’un equip d’especialistes, es va realitzar la neteja bucal, sense incidències, podent el mateix dia anar-se’n d’alta a casa.

EVOLUCIÓ

El diagnòstic precoç, i el bon control d’una malaltia cardíaca, pot suposar la diferència entre una bona qualitat de vida amb el tractament adequat, o l’aparició de descompensacions cardíaques.

Aquestes apareixen moltes vegades en forma d’”embassada pulmonar”, on el pronòstic es veurà àmpliament minvat, podent fins i tot a produir morts sobtades.

Nuky es va diagnosticar fa ja gairebé un any, i el seu cor es manté perfectament estable amb la mediació indicada per a la seva patologia.

És imprescindible que acudeixi a consulta cada 3 mesos, per a supervisar l’evolució i valorar la modificació de la dosi del seu tractament.

A pesar que no podrà ser una esportista d’elit, realitza una vida perfectament normal.

Fa llargs passejos i juga amb els seus companys, supervisat sempre pels seus propietaris que, fent un magnífic treball, comproven la freqüència respiratòria des de casa o des del parc prevenint qualsevol possible alteració.

La entrada Insuficiencia valvular degenerativa canina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Va superar amb èxit la cirurgia i va passar la nit a la nostra UCI recuperant-se.

EXAMEN NEUROLÒGIC EXHAUSTIU
Al matí següent es va realitzar un examen neurològic exhaustiu per detectar qualsevol problema generat per la caiguda. Com podeu veure al vídeo, no tenia moviment, reflexos i sensibilitat de l’extremitat anterior esquerra. Això, juntament amb la manca de dilatació de la pupil·la del mateix costat, (síndrome de Horner parcial), ens va indicar una lesió a nivell de les arrels nervioses de l’extremitat afectada.

Aquest problema s’anomena avulsió del plexe braquial, i com en el cas de Jenny, pot ocórrer per fortes traumatismes com caigudes o atropellaments.

Si la lesió dels nervis no ha estat profunda, amb temps i repòs pot recuperar la funcionalitat.

RECUPERACIÓ DE LA PACIENT
Jenny està progressant molt bé i ja ha recuperat part de la sensibilitat i suport de l’extremitat!

Gràcies a la dedicació i esforç del seu propietari que la cuida tant.

Al següent video pots veure part del seu procés amb nosaltres:

La entrada URGÈNCIA VETERINÀRIA GREU: AVULSIÓ DEL PLEXE BRAQUIAL aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

EXAMEN FÍSIC GENERAL
Durant l’examen físic general es reconeixien els signes classics d’obstrucció de vies aèries: estenosi de narines i alteració respiratòria amb esforç abdominal. La resta de l’examen físic general era normal. En aquest cas, era molt important conscienciar el propietari del fet que, essent un animal tan jove amb una simptomatologia greu, la millor opció és la cirurgia per tal d’evitar problemes futurs.

sindrome-braquicefallic-cas-clinic-veterinari-barcelona-bulldog

CIRURGIA VETERINÀRIA
Una vegada realitzat el diagnòstic clínic de Síndrome Braquicefàl.lic, és indispensable realitzar proves preoperatòries i d’imatge. Es van realizar anal·lítiques sanguínies al laboratori intern del nostre centre veterinari essent els resultats normals. També es van realizar radiografies en les quals el servei d’imatge va observar que hi havia canvis pulmonars molt lleus juntament amb hipoplàsia traquial associada.
La hipoplàsia traquial és una altra de les anomalies que es poden observar en gossos braquicefàl·lics, en la majoria dels casos es tracta d’una hipoplàsia patológica però no simptomàtica.

sindrome-braquicefallic-cas-clinic-veterinari-barcelona-bulldog

En el seu cas, el servei de cirurgia Endolap, va realizar una palatoplàstia (resecció del paladar tou) i una rinoplàstia bilateral (obertura de les narines).En el preoperatori es va observar moviment dels cartílags aritenoides adequat, moderada eversió de sàculs laringis però va descartar-se presència de paralisi laríngia.

La cirurgia va resultar tot un èxit i en pocs dies, els propietaris juntament amb el veterinari referent ens van informar de la bona evolució d’en Rony. La cirurgia li va canviar la vida.

Esperem que s’acabi de recuperar ben aviat!

En el següent video, pots veure un resum del seu pas per la nostra clínica veterinària:

La entrada SÍNDROME BRAQUICEFÀL.LIC. CAS CLÍNIC VETERINARI DEL BULLDOG FRANCÈS RONY aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, ​​març de 2017 // Avui et presentem dos casos de oftalmologia veterinària protagonitzats per Coco i Joe.

‘ CHERRY EYE’ O PROLAPSE DE LA GLÀNDULA NICTITANT

En primer lloc, volem parlar-te dels famosos ‘ Cherry eye’ o prolapse de la glàndula nictitant . La inflamació i hipertròfia de l’esmentada glàndula és la causa principal d’aquest tipus d’alteracions. Així mateix, és un defecte descrit com hereditari en moltes races de gossos, entre elles el Bulldog francès . Coco és un Bulldog francès adult que es va presentar a la Clínica Veterinària del Mar causa d’un ‘ cherry eye’ bilateral. Després de realitzar un complet examen físic general preanestèsic i realitzar les analítiques preoperatòries pertinents en què el resultat va ser normal, es va efectuar la cirurgia oftalmològica . Coco ja s’ha recuperat i torna a jugar feliç!

FERIDA PALPEBRAL

En segon lloc, et presentem a Joe, un Brac italià que es va presentar d’urgències a la nostra clínica veterinària a causa d’una ferida palpebral que havia afectat a diferents capes: la parpella, conjuntiva palpebral i part de la membrana nictitant. Les analítiques preoperatòries eren normals pel que es va realitzar la cirurgia oftalmológica amb el mínim risc. En aquest cas és important realitzar un patró de sutura amb punt en vuit per preservar la còrnia i no provocar úlceres traumàtiques iatrogèniques a causa del frec aquesta.

Joe ja està recuperat i torna a ser el magnífic Brac italià de sempre!

La entrada Oftalmologia veterinaria: El cas clínic de Coco i Joe aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.