Barcelona, maig 2023 | Dilatació i torsió gàstrica en una gossa mastí. Cas Clínic de Thaís Martín Rubia, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

DATOS DEL PACIENTE Y DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

Arriba a l’hospital Lupita una mastina de 4 anys i 50 kg. Aquest matí estava estupenda.

Havia menjat bé i amb gana, però després al llarg del matí va començar amb panteix, nerviosisme, i ha realitzat un vòmit. Fa un parell d’hores que està rara, i no saben el que li succeeix.

Els propietaris de Lupita comenten que abans de quadre gàstric ella estava bé, i que no ha succeït gens anormal, potser només ha menjat una mica més de la seva ració habitual, perquè avui havien de marxar-se.

Posteriorment ha estat animada i jugant pel jardí, però a l’estona va començar amb panteix, intranquil·litat, i vòmits.

A més, l’abdomen aparentment se li va engruixar i cada vegada estava més apàtica.

DIAGNÒSTIC D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

En l’exploració Lupita presenta el pols feble, aquesta hipotensa, té les mucoses lleument pàl·lides i seques, i la seva freqüència cardíaca està elevada (taquicàrdia).

A més, presenta taquipnea(panteix) i l’estómac està distès.

Davant la sospita, es va estabilitzar a Lupita i tan aviat com va ser possible es van realitzar radiografies d’abdomen.

Como sospitàvem ens trobem enfront d’una torsió gàstrica.

QUÈ ÉS LA DILATACIÓ I TORSIÓ GÀSTRICA

La torsió gàstrica és una patologia amb alta mortalitat que es dona per una distensió i/o dilatació de l’estómac, amb posterior torsió.

Es considera una urgència veterinària, perquè provoca un escanyament dels gots al torsionar-se i com a conseqüència la necrosi de l’òrgan i mal d’òrgans diana per falta de reg sanguini i oxigenació d’aquests.

Així mateix, es produeix un incorrecte funcionament del sistema pulmonar, ja que aquesta dilatació comprimeix la caixa toràcica impedint una correcta expansió pulmonar.

Secundàriament, també es produeixen canvis hemodinámicos atès que el flux de la sang no pugui retornar al cor. Això afecta al revestiment de la paret de l’estómac podent causar un esquinçament en ella.

.
SIGNES CLÍNICS I FACTORS PREDISPONENTS DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA.

La torsió gàstrica sol donar-se en races grans, on és més habitual que l’estómac sofreixi una dilatació per acumulació de gas, aigua o aliment.

Els signes habituals que solen presentar-se són:

• Panteixo
• Vòmits improductius
• Distensió abdominal
• Apatia
• Vòmits i diarrees

En la imatge veiem escanyament de l’esòfag que provoca vòmits i sialorrea, escanyament de gots creant hipoperfusión i dilatació de l’estómac comprimint diafragma i dificultant la respiració.

Alguns dels factors desencadenants o que predisposen a sofrir-la són:

• Ser una raça de mida gran
• Tenir un tòrax profund
• Tenir una edat mitjana i avançada
• Tenir laxitud del lligament hepatogástrico
• Ingerir pinso
• Ingerir grans tomes
• Alimentació administrada en una sola dosi diària
• Tenir un comportament ansiós enfront del menjar
• Realitzar exercici o joc posterior a la ingestió d’aliment

TRACTAMENT D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

El tractament de l’una torsió gàstrica va enfocant en primer lloc a estabilitzar quant davant les alteracions hemodinàmiques amb una fluïdoteràpia per a recuperar la circulació sanguínia i dels òrgans.

A continuació requereixen així mateix una descompressió gàstrica, pre quirúrgica i quirúrgica La resolució total de la patologia es realitzarà mitjançant cirurgia, amb una gastropexia.

La gastropexia consisteix en un procediment quirúrgic que consisteix a fixar l’estómac a la paret abdominal.

Esta es recomana especialment en aquells pacients en què l’estómac s’ha dilatat, però no torsionado, així com en pacients que s’han dilatat altres vegades.

Així mateix, es recomana també la esplenectomía (procediment quirúrgic en el qual s’extirpa la melsa), perquè es coneix una relació directa entre l’estómac i la melsa, arribant a torsionarse els dos simultàniament en aquesta patologia.

Totes dues cirurgies també es realitzen preventivament en aquells pacients més predisposats a sofrir-la.

MANEIG D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i torsió gàstrica pot desencadenar danys i afectacions, majors segons el temps transcorregut fins a atendre-li

Els òrgans afectats solen ser els del sistema cardiovascular, gàstric, pulmonar i renal i solen aparèixer després de 12h 24h de la correcció de la repercussió sanguínia, a causa dels radicals lliures i toxines lliurats en el torrent sanguini després d’aquesta.

Aquestes alteracions poden produir necrosi tissular i mal en els òrgans diana; fins i tot en els casos molt greus pot produir-se la mort de l’animal.

Per aquest motiu, l’hospitalització durant 12- 24 hores dels pacients post cirurgia, és vital per a poder monitorar, valorar i tractar aquests possibles danys.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i/o torsió gàstrica és una patologia d’urgència vital, la qual de no tractar-la a temps, resulta mortal per al nostre animal.

Necessita un tractament d’urgència, cirurgia i monitoratge intensiu postquirúrgic per a la recuperació total.

RESUM

En races predisposades, sobretot en races grans, es recomana oferir diverses preses de menjar al llarg del dia, disminuint així les quantitats per presa.

Així mateix, s’aconsella evitar preses úniques grans que puguin distendre l’estómac, evitar proporcionar el menjar abans de sortir a passejar, jugar o realitzar activitats intenses.

De percebre els signes clínics descrits anteriorment en el nostre animal com ara distensió abdominal, panteix, vòmits o diarrea, acudeixi al centre veterinari immediatament per a valorar si estiguem enfront d’una dilatació i/o torsió

L’atenció precoç millora el pronòstic de la nostra mascota.

La entrada Dilatació I torsió gàstrica en una gossa mastí. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, abril 2020| Adrenalectomia en gos. Article Clínic d’Elvira Deffontis, cirurgiana interna de l’Hospital Veterinari del Mar.

RESUM

La glàndula adrenal és una glàndula situada a sobre dels ronyons, la funció del qual és la secreció d’hormones, indispensables per a garantir la funció del normal d’aquests, i en general, per a mantenir tot l’organisme en bon estat. (Figura 1)

Les alteracions en aquestes, afecten en la producció i secreció d’aquestes hormones, donant lloc a processos patològics, com ara malalties cardiovasculars, respiratòries, o del sistema nerviós central, recomanant la seva intervenció per mitjà d’una adrenalectomia.

Figura 1

INTRODUCCIÓ

D’una banda, la glàndula adrenal produeix hormones esteroidees, com ara: glucocorticoides, mineralocorticoides i catecolamines.

D’altra banda, hormones sexuals, com: andrògens i ecatecolamines.

Pel que fa a les primeres; els glucocorticoides són hormones encarregades de regular el metabolisme. Els mineralocorticoides regulen la pressió arterial, i mantenen l’equilibri dels electròlits (minerals interns que ajuden a equilibrar la quantitat d’aigua interna el cos).

Per últim, les catecolamines, inclouen la Dopamina, l’Adrenalina i la Norepinefrina, que poden actuar tant com a hormones, o com a neurotransmissors en el Sistema Nerviós Central, i que provocant canvis fisiològics en el cos, per a la seva activitat física.

Sovint, hi ha animals que presenten masses a la glàndula adrenal, afectant la producció i secreció de les hormones prèviament esmentades.

Alguns tumors però, no afecten la secreció hormonal, i les manifestacions clíniques presentades, provenen de la invasió local d’aquest a altres estructures, o bé a causa d’una metàstasi subjacent.

MÈTODE

En aquests casos, en l’àmbit ecogràfic, s’observa l’augment del mida d’una glàndula adrenal, o bé de les dues, sent aquest últim cas, un fet més esporàdic.

A vegades, són troballes esporàdiques durant un examen ecogràfic abdominal.

La glàndula adrenal dreta s’ubica a prop de la vena cava caudal (figura 2), i el sobre creixement d’aquesta, o un creixement tumoral, pot arribar a envair-la, o envair altres estructures properes, donant lloc a conseqüències importants, presentant un repte especial a l’hora d’extreure-la quirúrgicament.

Quan es tracta de masses adrenals funcionals, aquestes afecten la producció i secreció de les hormones, pel que es recomana extreure-la quirúrgicament, realitzant una adrenalectomia.

Figura 2

PROCEDIMENT

En el transcurs de la cirurgia per l’extirpació del tumor adrenal,s’intenta ocloure prèviament la vena cava caudal mitjançant un torniquet, i un cop extreta la glàndula, aquesta s’allibera per a restablir el fluix sanguini normal. (figura3)

En alguns casos, si la invasió tumoral és molt important, es planteja també l’extracció del ronyó.

Figura 3

Abans d’intervenir qualsevol animal però, és vital la seva estabilització.

En cas d’haver-se produït una secreció excessiva d’hormones, primerament s’ha d’intentar normalitzar-ne els nivells, mitjançant tractaments mèdic.

Tanmateix, abans de realitzar una cirurgia d’aquest estil, s’ha de garantir el bon funcionament del ronyó, i corregir-ne les anormalitats electrolítiques que hi puguin existir.

DISCUSSIÓ

En conclusió, l’adrenalectomia és una cirurgia complicada a causa de la ubicació de la glàndula adrenal i la proximitat a estructures vitals com ara la vena cava caudal, resultant en alguns casos, complicada, o inclús impossible, la seva extirpació.

Quan el tumor adrenal envaeix aquestes estructures, o bé presenta una metàstasi associada, no es recomana la realització de la cirurgia, sent el principal risc associat a l’adrenalectomia, la incisió o la perforació de la vena cava caudal, provocant conseqüències mortals.

Tanmateix, aquesta, pot produir dificultats respiratòries (dispnea)inflamació del pàncrees (pancreatitis), desequilibris electrolítics, fallida renal i disminució de la secreció de glucocorticoides (hipoadrenocorticisme) entre d’altres.

De fet, els pacients sotmesos a aquesta cirurgia, sovint han de ser tractats de manera crònica amb glucocorticoides i/o mineralocorticoides, ja que se n’extreu la seva font de producció.

Així doncs, es tracta d’una cirurgia de pronòstic reservat, però que depenent del tipus de tumor i invasió, permet augmentar l’esperança de vida post quirúrgica, fina a 1 o 2 anys.

Per conèixer més casos sobre tumors, pots visitar la història de Roxy, en el seu cas clínic.

La entrada Adrenalectomia en gos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

UN CAS PEL NOSTRE SERVEI DE CIRURGIA

Barcelona, juny de 2017 // Avui et presentem en Sake, un Golden Retriever de 13 anys d’edad amb història d’insuficiència respiratòria lleu en els darrers mesos.

Va arribar al servei d’urgències veterinàries de Clínica Veterinària del Mar per un episodi d’insuficiència respiratòria molt severa amb cop de calorassociat.

ESTABILITZACIÓ D’URGÈNCIA

Durant la recepció de la urgència, Sake presentava mucoses cianòtiques per manca d’oxigen, debilitat marcada i una respiració agitada amb esforç abdominal. El pacient es trobava amb un dèficit d’oxigen sever que podia desencadenar una parada cardio-respiratòria.

Així doncs, la Unitat de Cures Intensives va decidir anestesiar d’urgència en Sake i conectar-lo directament al ventilador automàtic amb la finalitat de mantenir una aportació d’oxigen adequat i mantenir així la vida del pacient.

DIAGNÒSTIC

Durant l’exploració de les vies aèries de Sake es va descobrir que tenia una paràlisi laríngia. Aquesta patologia consisteix en una alteració en el moviment dels cartílags i els músculs que conformen l’aparell respiratori just a l’entrada de la tràquea. Aquests cartílags i músculs en un pacient sa s’haurien d’obrir acompassadament per deixar pas a l’aire durant la respiració.

Després de l’estabilització de Sake, se li va donar l’alta hospitalària amb la medicació necessària per continuar a casa i es va programar una cirurgia resolutiva perquè el quadre d’emergència respiratòria no tornés a repetir-se.

En aquest tipus d’intervencions quirúrgiques de les vies respiratòries es manipulen estructures extremadament fràgils pel que no resulten senzilles i comporten un risc important per al pacient pel que ha de conscienciar-se al propietari del pronòstic reservat.

FINAL FELIÇ

Afortunadament, la intervenció quirúrgica es va realitzar amb èxit rotund i els especialistes del servei de cirurgia veterinària van solucionar el problema sense complicacions. Des de llavors els propietaris ens comenten que …. “Sake és un gos nou i que mai havia respirat tan bé!”

La entrada PARÀLISI LARÍNGIA EN GOLDEN RETRIEVER | EL CAS CLÍNICO VETERINARI D’EN SAKE aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, novembre 2016// Avui us presentem la cirurgia veterinària d’en Winini, un conill nan de 3 anys que va venir a la Clínica Veterinària del Mar perquè des de feia algunes setmanes els propietaris havien observat que l’ull esquerre li sortia més que el dret i això impedia que l’ull es tanqués per complet provocant l’aparició d’una úlcera a la còrnia.

Exàmen físic i oftalmològic del conill Winini

El nostre veterinari d’exòtics va realitzar l’examen físic i oftalmològic:

-En primer lloc, l’examen físic general era perfecte.

-A l’examen bucal presentava una malaltia dental crònica i deformació de les arrels dentàries palpables a mandíbula i maxil·lar.

-A l’examen oftalmològic mostrava ‘exoftalmos’ amb una úlcera cornial central provocada per la falta de lubricació de l’ull causada per la impossibilitat de tancar-lo per complet.

Diagnòstic

En conills que pateixen maloclusió dental i es presenten amb aquesta simptomatologia ocular el primer que cal descartar és la presència d’un abscés retrobulbar (bossa plena de pus que desplaça l’ull cap a l’exterior de l’orbita) provinent d’una infecció apical de l’arrel d’una peça dental.

Inicialment es van realitzar radiografies i analítiques que van indicar l’estat general d’en Winini i de les seves arrels dentals. El resultat dins del rang de normalitat de les analítiques va permetre realitzar una anestèsia amb el mínim risc i les radiografies ens van confirmar la sospita inicial, el Winini presentava una alteració òssia en la part apical de les arrels dentals molt marcada. De forma ideal un TAC seria l’eina que ens donaria més informació per saber on es trobava exactament l’abscés i quina dent era l’afectada per poder-la extreure.

Solució quirúrgica

En aquest cas, la única solució era passar pel quiròfan i realitzar dues cirurgies:

1. Drenatge de l’abscés
2. Extracció de les peces dentals alterades juntament amb un llimat funcional de les altres en cas necessari.

En el cas del Winini, es va realitzar només la primera cirurgia esmentada anteriorment.
La 2ª cirurgia es farà un altre dia, ja que just després d’acabar d’extreure l’abscés va patir una parada cardio-respiratòria que va impedir completar els dos procediments en la mateixa anestèsia.

Per sort, va respondre molt bé a la reanimació cardio-pulmonar i ara ja és a casa recuperant-se!

Aquí et deixem un resum en video de com va anar tot el procés:

La entrada Cirurgia veterinària: Cirurgia abscés retrobulbar | Conill Winini aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona. octubre de 2016 /Us presentem al Leizer, un gos bulldog anglès de 8 anys que va venir a la Clínica Veterinària del Mar perquè s’havia menjat la part metàl·lica d’una pinça d’estendre. Els propietaris van intentar amb dieta d’espàrrecs per intentar fer-la sortir. Gràcies a les característiques fibroses que posseeixen, els espàrrecs formen un embolcall al voltant del cos estrany i moltes vegades l’acaben eliminant per femtes. En aquest cas, les proves d’imatge juntament amb l’equip de radiologia  de la nostra clínica veterinària van confirmar que la dieta no va funcionar i es seguia visualitzant l’objecte dins l’estómac.

Es va realitzar l’examen físic preoperatori i es van cursar les analítiques corresponents per garantir el millor protocol anestèsic. En aquesta ocasió i degut a la raça, el Leizer presentava l’anomenat Síndrome Braquicefàlic, un conjunt de patologies que afecten a les vies aères dificultant la respiració. EN trobaràs més info a la secció notícies. I, a més, aquest síndrome ja li havia provocat un col·lapse laringi de grau 2 (un altre punt important i perillós que s’havia de monitoritzar en el procés anestèsic). Els resultats de les analítiques eren completament normals.

Cirurgia veterinària no invasiva

Amb la col.laboració del servei de mínima invasió de la clínica ‘Endolap Veterinària’ es va observar i explorar tota la cavitat gàstrica d’en Leizer. L’objecte es trobava amagat entre els plecs gàstrics localitzat a prop del ‘càrdies’(a l’entrada de l’estómac). Amb una pinces especials i una càmera endoscòpica d’útlima generació es va realitzar l’extracció del cos estrany sense incidències.

Tant l’anestèsia com la cirurgia van ser un èxit! El Leizer va marxar a casa el mateix dia amb protecció gàstrica i amb moltes ganes de tornar amb la seva família!

Et deixem la pel·lícula de la seva història a Clínica Veterinària del Mar:

La entrada El bulldog anglès Leizer s’empassa una pinça d’estendre aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre de 2016// Us presentem la Jana, una gossa golden retriever de 4 anys que va venir a la Clínica Veterinària del Mar perquè desde feia 2 dies no menjava i estava més apàtica.

En l’anamnesis es va destacar que l’últim zel de la Jana havia estat feia un mes i mig. A més, a l’examen físic, mostrava lleugera taquicàrdia, pols fort i hipertèrmia (39,6ºC).

Abans de res, es varen realitzar analítiques generals i una ecografia a la gossa . D’aquesta manera vam confirmar el diagnòstic pressumptiu d’un problema amb origen a l’aparell reproductor.

Gràcies al servei d’imatge es va confirmar una infecció de matriu* o també anomenada Piometra* i es van dur a terme les proves preoperatòries adients per tal de poder realitzar la cirurgia veterinària amb la major seguretat posible per a la gossa.

La infecció de matriu o piometra

**Una infecció de matriu/piometra és una patologia que es considera urgència veterinària donat que s’ha d’operar d’urgència. El motiu és que hi ha una acumulació de material (piometra, hidrometra, mucometra…) dins de l’uter i el risc de perforació i de provocar una peritonitis sèptica és molt alt.

………

Et deixem el video de tot el procés:

¡La cirurgia va ser tot un èxit ! Es va extreure tot l’aparell reproductor de la gossa, el quan estava ple de contingut purulent. Degut a que la Jana no volia ingerir aliment i que el contingut de l’úter era infeccios es va decidir deixar la Jana hospitalitzada durant 24 hores per tal de controlar les seves constants i valorar-ne l’evolució.

Durant les següents 24h d’hospitalització, la Jana es va anar recuperant ràpidament. En tot moment, es va mantenir estable i a les poques hores va tolerar la ingesta d’aliment i aigua.

¡La Jana ja torna a estar en plenes condicions fisiques després d’aquest ensurt i nosaltres ens n’alegrem molt!

Recordeu de la importància de l’esterilització de les gosses per evitar situacions de risc com aquestes.

La entrada Urgència veterinària Barcelona: Golden Retriever Jana | Piometra aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.