Barcelona , novembre 2021| Calicivirus felí. La grip dels gats. Cas Clínic de Laia Sanchez, Auxiliar Veterinària de l’ Hospital Veterinària del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenten a l’Hospital Veterinària del Mar Milo, un gat mascle comú europeu de dos anys , sense la pauta de vacunes al dia .

La seva propietària refereix que els últims dies està més apàtic del que és habitual. Tot just menja i beu, i presenta tos i molta sialorrea, com si tingués grip.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC DE CALICIVIRUS FELÍ

Durant l’exploració física inicial, el gat presenta febre , amb 39,4º de temperatura, i un retard al plec cutani que determinava un lleu estat de deshidratació.

Sota sedació, se li va explorar la cavitat bucal i es van visualitzar úlceres a la llengua i una amigdalitis marcada, sospitant d’un possible procés de Calicivirus felí. (figura 1 i 2)

Figura 1 – úlceres

Figura 2 – úlceres

QUÈ ÉS EL CALICIVIRUS EN GATS

El Calicivirus felí és un tipus de grip felina molt comú i contagiosa , que si no es tracta a temps, pot resultar greu, especialment en gats amb un sistema immunitari feble.

És un virus molt contagiós que afecta sobretot les vies respiratòries superiors, provocant esternuts, descàrrega nasal, llagrimeig, febre, etc.

Es contagia per contacte directe amb els fluids d’un altre gat infectat (secrecions nasals, saliva, llagrimeig,), per contacte amb objectes o espais freqüentats per un gat infectat (llits, abeuradors i menjadores, mantes, …), o en ser cadells de un gat portador encara que no malalt.

Davant la sospita de calicivirus es va realitzar un primer abordatge analític, en què es van descartar afectacions greus, així com proves d’imatge que van ser compatibles amb la normalitat.

TRACTAMENT DEL CALICIVIRUS FELÍ

A dia d’avui no hi ha un tractament farmacològic que guareixi el Calicivirus en gats .

A més, es tracta d’un virus la soca infecciosa del qual muta amb facilitat, per la qual cosa un mateix pacient pot patir-la repetides vegades.

No obstant això , la majoria de gats es recuperen bé , amb ajuda d’atenció veterinària.

Els gats afectats de calicivirus , queden la resta de la seva vida com a portadors, per la qual cosa encara que no presentin símptomes, sempre poden suposar una font de risc de contagi per a altres gats.

El tractament es basa a alleujar els símptomes del pacient, amb antibiòtics per evitar infeccions oportunistes, analgèsia i antiinflamatoris per evitar que el procés s’agreugi, col·liris i una higiene constants.

A més, és important garantir que el pacient no deixi de menjar ni beure, oferint-li dietes temperades i més saboroses , o fins i tot col·locant-li sondes de suport nutricional si és necessari.

Figura 3 – pacient Milo

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Milo es va quedar ingressat amb fluidoteràpia, control de la temperatura i les úlceres, analgèsia i antibiòtics, degudament aïllat per evitar contagis.(figura 3)

El procediment del seu cas va ser molt satisfactori, i gràcies a les meticuloses cures i al tractament instaurat, en 48 hores podia ser donat d’alta.

A les posteriors revisions menjava ja amb plena normalitat, i no presentava símptomes evidents de calicivirus (cap rastre de tos, salivació excessiva, ni d’úlceres bucals.)

CONCLUSIONS

El Calicivirus felí és un virus molt resistent que pot sobreviure al medi ambient, en condicionals ambientals normals, fins a una setmana.

Per això la millor protecció contra ell és la vacuna trivalent felina , que així mateix el protegeix del Parvovirus felí i el Herpesvirus felí.

En cas d’identificar qualsevol símptoma cal acudir al veterinari com més aviat millor per evitar complicacions.

La entrada Calicivirus felí. La grip dels gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juliol 2018| Intoxicació per etilenglicol. Cas Clínic de Marta Hita, responsable del servei de la Unitat de Cures Intensives i hospitalització de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Llufa, una femella de Husky de 3 anys, va acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar a causa de la ingestió accidental de líquid refrigerant de cotxe.

Els seus propietaris l’havien deixat sola a casa, i avorrida va destrossar un recipient de 5 litres d’aquest producte. Feia menys de 2 hores que estava sola, però enfront de la destroça, desconeixíen la quantitat exacta de líquid que havia pogut ingerir, i les conseqüències que es podien generar.

El líquid refrigerant del cotxe conté etilenglicol, una substància que també pot trobar-se en pintures, vernissos, o productes de revelat fotogràfic, entre altres.

Les intoxicacions causades per etilenglicol són greus, i la freqüència d’aquest tipus de casos, en medicina veterinària, són poc habituals donada l’estranya presència d’aquest producte en la llar.

No obstant això, la seva ingestió accidental pot succeir a causa de la seva palatabilidad, ja que pel que sembla és dolç i amb un gust semblant a l’almívar.

Lamentablement, petites quantitats de etilenglicol són suficients per a ser letals per a les nostres mascotes.

EXAMÉN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

Quan Llufa va ser atesa a l’hospital, el seu examen físic es trobava dins de la normalitat, presentant únicament una lleu alteració en l’estat mental.

No obstant això, no estava fora de risc, ja que els signes clínics més freqüents associats a aquesta intoxicació poden aparèixer fins a passades 24 hores després de la seva ingestió i solen donar-se en forma de vòmits, estat mental o motriu alterats, convulsions, o fins i tot coma, depenent de la quantitat ingerida i del pes de l’animal.

A més, a partir de les 12hores, poden aparèixer signes de disfunció cardiorrespiratòria com taquipnea i taquicàrdia.

Passades 24 hores, fins i tot després d’una millora momentània del quadre clínic, solen apareixen indicis de insuficiència renal aguda provocant dolor abdominal, hipotèrmia, diarrees, vòmits, o fins i tot, la seva mort.(Figura 1)

Aquesta substància per si mateixa no és tòxica, però si s’ingereix, es metaboliza en el fetge i pot malmetre el sistema nerviós central, el sistema cardiovascular i els ronyons.

El seu diagnòstic definitiu pot realitzar-se mitjançant el mesurament d’aquest component en sang, però desafortunadament, donada la poca casuística d’aquests casos, aquest test analític no es troba disponible als hospitals de veterinària i el seu estudi analític en laboratoris externs pot retardar la identificació de la intoxicació.

Figura 1

Per aquesta raó, sovint, el seu diagnòstic acaba realitzant-se mitjançant les alteracions analítiques (a nivell renal i del pH sanguini), alteracions a nivell de l’orina, anormalitats ecográficas en l’estructura renal, o mitjançant una història clínica que suggereixi la possible ingestió d’aquest tòxic.

En Llufa, a causa de la història clínica, encara i detectar-li només una lleu elevació d’un paràmetre renal, es va instaurar la teràpia de manera immediata per a prevenir el greu pronòstic i preservar així la seva salut.

TRACTAMENT

Donada la gravetat associada a la intoxicació, i el poc temps transcorregut de l’ingestió d’aquest, la rapidesa d’actuació era crucial, per la qual cosa es va induir el vòmit de Llufa, i es va procedir a realitzar-li fluidoterapia intensiva durant les següents hores controlant la progressió dels seus signes clínics.

El tractament per a aquest tipus d’intoxicació consisteix en l’administració de substàncies que interfereixen en el metabolisme del etilenglicol.

A nivell hospitalari, és habitual l’ús d’etanol (alcohol) o del 4-Metilpirazol, dues substàncies que bloquegen l’activitat de l’alcohol deshidrogenasa,l’enzim responsable del metabolisme del etilenglicol.

En el cas de Llufa, durant les següents hores al seu ingrés, se li van administrar infusions contínues d’etanol, sent el producte triat, el vodka, controlant l’aparició de possibles efectes secundaris a més de possibles progressions del problema renal. (Figura 2)

En els casos més greus, on és evident una fallada renal, o el pacient no respon de forma adequada als antídots, pot ser necessària la realització d’hemodiàlisi amb la condició d’eliminar la presència del tòxic i els seus metabòlits en sang, per la qual cosa el constant control de Llufa era vital.

Figura 2

EVOLUCIÓ

El pronòstic d’aquesta intoxicació depèn del temps transcorregut des de la seva ingestió. Si el problema progressa a una insuficiència renal, el pronòstic és reservat, calculant-se una alta taxa de mortalitat, entorn del 85% dels casos.

Per sort, Llufa es va recuperar completament, sense indicis de lesions renals fins i tot diverses hores després del seu ingrés.

La entrada INTOXICACIÓ PER ETILENGLICOL aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, desembre de 2016//Avui et presentem la Bubu, una femella de hàmster rus d’un any i mig que va venir a la Clínica Veterinària del Mar perquè des de feia alguns dies li veien la zona de la cua mullada. Aquest era un cas pel nostre veterinari d’exòtics Adrià Melero, que és l’expert en tota mena d’animals exòtics.

En primer lloc es va realitzar l’examen físic general on es va confirmar la presència de secreció blanquinosa a nivell de vagina.

Proves clíniques veterinàries

Quan observem aquesta secreció en petits rosegadors, el primer pas és fer una citologia per diferenciar si es tracta de secreció vaginal normal a causa del zel o bé si es tracta d’una infecció de matriu (piometra).

Diagnòstic

En el cas de la Bubu, la citologia vaginal va confirmar la presència de cèl·lules inflamatòries compatibles amb una piometra

El següent pas a realitzar és una ecografia abdominal per confirmar la presència d’un úter distès ple de líquid (pus). En el cas de la Bubu, l’úter estava incrementat 3 vegades més del normal i ple de líquid. Un cop es va confirmar el diagnòstic, es van realitzar la resta de proves preoperatòries.

La solució: quiròfan

Quan ens trobem davant d’una piometra, l’única solució és passar pel quiròfan i realitzar una ovariohisterectomia, ja que el risc de que l’úter es perfori i generi una peritonitis és molt elevat, incrementant per tant el risc de mort.

Final feliç

Com a conclusió d’aquest cas clínic veterinari tenim que l’esterilització en petits mamífers és molt important donat que la probabilitat que apareguin problemes a nivell de matriu i ovaris s’incrementa amb l’edat.  Per sort, tot va anar molt bé i ara la Bubu ja és a casa recuperant-se!

Aquí et deixem un video de com va anar tot:

La entrada Cirurgia Piometra en Hàmster | Veterinari exòtics aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre de 2016. // Cas clínic veterinari: Us presentem la Cuba, una gata comú Europea de 9 anys. El seu propietari va observar que des de feia 2 dies la Cuba orinava amb sang i amb certa dificultat. Un cop realitzat l’examen físic pel servei de Medicina Felina  , és va observar que, a banda del problema de micció amb sang (hematúria) que presentava la Cuba, també existia un problema de sobrepès classificat de 8/10.

És important visitar al veterinari quan es visualitza problemes en la micció (disúria) acompanyats amb sang (hematúria). La majoria de vegades es degut a problemes de les vies urinàries baixes com:

-Cistitis idiopàtiques (normalment causades per estrès).

-Urolitiasis (càlculs vesicals).

-Altres causes com tumors, pòlips, etc.

Donat que amb l’examen físic no es podia determinar la causa de l’orina amb sang, es van realitzar les proves adients, començant per analítica d’orina i proves d’imatge.

Diagnòstic confirmat:

La radiografia ens va confirmar el diagnòstic pressumptiu. La Cuba presentava dos càlculs a la bufeta d’orina molt ben definits, ovalats i d’uns 6x6mm aproximadament.

En aquest cas, degut a la composició del càlcul l’únic tractament possible era quirúrgic. Es necessitava la intervenció del Servei de Medicina i Cirurgia de petits animals. També es van realitzar les proves sanguínies adients per assegurar una anestèsia amb el mínim risc. Com que aquestes van sortir sense alteracions, es va procedir a realitzar la cirurgia. La cirurgia va consistir en una cistotomia, és a dir, una incisió a la bufeta per arribar als càlculs i realitzar l’extracció.

Remarcar que un dels punts importants és l’analítica dels càlculs per determinar-ne la seva composició. D’aquesta manera, podem establir una pauta dietètica adequada.

La cirurgia d’extracció de càlculs vesicals va ser un èxit! Es van retirar els dos càlculs que s’havien observat en la radiografia sense cap problema. La Cuba es va despertar perfectament de l’anestesia a la zona d’hospitalització felina. en tot moment va estar molt tranquil·la a les gàbies dissenyades especialment per a gats (catfriendly). Aquestes gàbies eviten l’estrès dels gats durant els moments d’hospitalització al disposar de diferents espais i al estar separades de les de gossos.

Ara toca esperar als resultats del laboratori per a que ens informin exactament de la composició del càlcul urinari ja que algunes vegades la composició d’aquest pot ser mixta.

Et deixem el video de com va anar tot:

La entrada Cas clínic veterinari: la gata Cuba | Càlculs vesicals en gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.