Barcelona , novembre 2021| Calicivirus felí. La grip dels gats. Cas Clínic de Laia Sanchez, Auxiliar Veterinària de l’ Hospital Veterinària del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenten a l’Hospital Veterinària del Mar Milo, un gat mascle comú europeu de dos anys , sense la pauta de vacunes al dia .

La seva propietària refereix que els últims dies està més apàtic del que és habitual. Tot just menja i beu, i presenta tos i molta sialorrea, com si tingués grip.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC DE CALICIVIRUS FELÍ

Durant l’exploració física inicial, el gat presenta febre , amb 39,4º de temperatura, i un retard al plec cutani que determinava un lleu estat de deshidratació.

Sota sedació, se li va explorar la cavitat bucal i es van visualitzar úlceres a la llengua i una amigdalitis marcada, sospitant d’un possible procés de Calicivirus felí. (figura 1 i 2)

Figura 1 – úlceres

Figura 2 – úlceres

QUÈ ÉS EL CALICIVIRUS EN GATS

El Calicivirus felí és un tipus de grip felina molt comú i contagiosa , que si no es tracta a temps, pot resultar greu, especialment en gats amb un sistema immunitari feble.

És un virus molt contagiós que afecta sobretot les vies respiratòries superiors, provocant esternuts, descàrrega nasal, llagrimeig, febre, etc.

Es contagia per contacte directe amb els fluids d’un altre gat infectat (secrecions nasals, saliva, llagrimeig,), per contacte amb objectes o espais freqüentats per un gat infectat (llits, abeuradors i menjadores, mantes, …), o en ser cadells de un gat portador encara que no malalt.

Davant la sospita de calicivirus es va realitzar un primer abordatge analític, en què es van descartar afectacions greus, així com proves d’imatge que van ser compatibles amb la normalitat.

TRACTAMENT DEL CALICIVIRUS FELÍ

A dia d’avui no hi ha un tractament farmacològic que guareixi el Calicivirus en gats .

A més, es tracta d’un virus la soca infecciosa del qual muta amb facilitat, per la qual cosa un mateix pacient pot patir-la repetides vegades.

No obstant això , la majoria de gats es recuperen bé , amb ajuda d’atenció veterinària.

Els gats afectats de calicivirus , queden la resta de la seva vida com a portadors, per la qual cosa encara que no presentin símptomes, sempre poden suposar una font de risc de contagi per a altres gats.

El tractament es basa a alleujar els símptomes del pacient, amb antibiòtics per evitar infeccions oportunistes, analgèsia i antiinflamatoris per evitar que el procés s’agreugi, col·liris i una higiene constants.

A més, és important garantir que el pacient no deixi de menjar ni beure, oferint-li dietes temperades i més saboroses , o fins i tot col·locant-li sondes de suport nutricional si és necessari.

Figura 3 – pacient Milo

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Milo es va quedar ingressat amb fluidoteràpia, control de la temperatura i les úlceres, analgèsia i antibiòtics, degudament aïllat per evitar contagis.(figura 3)

El procediment del seu cas va ser molt satisfactori, i gràcies a les meticuloses cures i al tractament instaurat, en 48 hores podia ser donat d’alta.

A les posteriors revisions menjava ja amb plena normalitat, i no presentava símptomes evidents de calicivirus (cap rastre de tos, salivació excessiva, ni d’úlceres bucals.)

CONCLUSIONS

El Calicivirus felí és un virus molt resistent que pot sobreviure al medi ambient, en condicionals ambientals normals, fins a una setmana.

Per això la millor protecció contra ell és la vacuna trivalent felina , que així mateix el protegeix del Parvovirus felí i el Herpesvirus felí.

En cas d’identificar qualsevol símptoma cal acudir al veterinari com més aviat millor per evitar complicacions.

La entrada Calicivirus felí. La grip dels gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Hèrnia perineal en bòxer. Cas Clínic de Carles Olmedo, responsable del servei de cirurgia i mínima invasió de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Brutus, un simpàtic bòxer mascle de set anys, va ser visitat pel servei de cirurgia del nostre hospital perquè presentava molèsties quan defecava.

La seva propietària, a més, li havia trobat una zona inflamada en la zona pròxima a l’anus. (figura 1)

Amb aquesta descripció, els nostres cirurgians van sospitar d’una hèrnia perineal.

Figura 1. HÈRNIA PERINEAL

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Les hèrnies perineals apareixen sovint en mascles, no castrats, de mitjana o avançada edat, i una de les races predisposades és el bòxer.

El diagnòstic es duu a terme mitjançant una exploració física, juntament amb un tacte rectal, per a comprovar el diafragma pèlvic i confirmar així l’hèrnia perineal.

Aquesta, consisteix en la deterioració i afebliment de la musculatura de la pelvis. Com a resultat, la porció terminal del tub digestiu es desvia provocant els signes clínics esmentats. (figura 2 i 3)

El servei de cirurgia va diagnosticar l’hèrnia perineal que en Brutus patia, podent decidir el millor tractament a seguir.

Figura 2

Figura 3

TRACTAMENT

En primer lloc, es va dur a terme un tractament mèdic i dietètic, per a intentar produir femtes més toves. Aquest procés alleuja els signes clínics però no soluciona el problema d’hèrnia perineal de manera definitiva.

El tractament decisiu és quirúrgic, que es tradueix a solucionar el defecte de la desviació del tub digestiu. (figura 4 i 5)

Figura 4

Figura 5

En funció de la grandària i gravetat de l’hèrnia perineal, s’aplica una tècnica o una altra per a solucionar el problema. Enfront l’hèrnia que Brutus presentava, es va decidir per la transposició de l’obturador intern.

La cirurgia va ser tot un èxit.

Després d’un seguit de controls rutinaris, amb la finalitat de reduir la medicació i tornar a la dieta habitual, Brutus, actualment es troba en perfecte estat!

La entrada Hernia perineal en boxer aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2018|Fisioteràpia i rehabilitació en fractura de pelvis. Cas Clínic de Marina Gonzalo, responsable del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Marley, un Jack Russell mascle castrat, d’any i mig d’edat, va ser referit al nostre Hospital, perquè, dies enrere havia estat atropellat per un cotxe,ocasionant-li ferides de considerable grandària, i dificultat en caminar, orinar i defecar.

El seu veterinari de confiança, havia suturat les ferides i administrat la medicació necessària, no obstant això, després de 24 hores, aquestes es van obrir, i ara presentava molt de dolor lumbar i no defecava.

Se’ns va referir el cas, per a poder trobar l’origen del problema, i així mateix, donar solució als intents fallits de cicatrització de les ferides.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

En l’examen físic general, Marley presentava una laceració amb hematoma, en la part baixa de l’abdomen, que encara i no estar infectada, tenia part dels marges retrets.

Així mateix, caminava amb dificultat i falta de coordinació, i mostrava una postura cifòtica, caracteritzada per una exagerada curvatura de l’esquena, cap endavant.

Després de realitzar una exhaustiva exploració per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, es va descartar un procés neurològic.

No obstant això, l’examen traumatològic evidenciava dolor a la manipulació del maluc, i a l’adducció de l’extremitat posterior esquerra.

Es va decidir resoldre els obstacles principals, realitzant un primer abordatge analític, per a sedar a Marley i suturar la ferida oberta.

A continuació, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge per a avançar així en el diagnòstic de l’origen de dolor. (Figura 1 i 2)

Figura 1

Figura 2

Lamentablement, les imatges radiològiques van revelar una lleu contusió pulmonar, així com una luxació sacro-ilíaca esquerra i dreta, i una fractura en la pelvis,  en l’isqui i en el pubis.

Aquestes fractures, i el dolor que li provocaven, li dificultaven poder defecar correctament, per la qual cosa l’intestí gruixut, en l’àmbit de còlon, presentava molt de contingut acumulat, causant-li encara més molèstia.

TRACTAMENT

Amb aquest diagnòstic, operar a Marley, per a resoldre les lesions de pelvis era crucial, ja que d’això depenia la qualitat de salut de la resta de la seva vida, per la qual cosa en menys de 24 hores, l’equip de cirurgians i traumatòlegs entraven en quiròfan.

Les lesions però, eren més greus del que semblaven al principi, doncs el que es presentava com una luxació sacre-ilíaca va resultar ser una fractura de l’os sacre.

La intervenció es va complicar, transformant-se en una cirurgia de pelvis més llarga i complexa, que havia de ser abordada diferent i, idealment, amb altres eines.

Sense por però, l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar va fer front als obstacles, i va aconseguir estabilitzar el maluc amb una agulla que, dies després, hauria de ser retirada. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

La cirurgia va ser un èxit, però lamentablement, només era el primer pas, perquè Marley havia d’enfrontar-se al següent repte; Fer repòs estricte i absolut, durant un mes, perquè el risc de recidiva era elevat.

EVOLUCIÓ

10 dies  després de la cirurgia, Marley va ser derivat a Marina Gonzalo, l’especialista del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar, qui supervisaria la seva recuperació, i marcaria les pautes a seguir.

En l’exploració general va apreciar que encara i no mostrar dolor, en caminar, Marley encara presentava limitacions i no recolzava al pes en el terç posterior.

El maluc estava desplaçat, i tenia una atròfia muscular en la zona del gluti. A més, la cicatriu continuava sensible i en l’extremitat posterior esquerra, presentava un lleuger seroma, i molèsties a la palpació. 

No obstant això, estàvem en el principi de la recuperació, per la qual cosa és va plantejar resoldre gradualment les lesions i deficiències.

Tenir a Marley pràcticament immobilitzat, era dur però continuava sent crucial per a la seva recuperació per a disminuir el dolor, aconseguir una bona cicatrització, i reduir la inflamació.

També es va recomanar realitzar-li massatges de fred i calor, amb mobilitzacions passives de les extremitats, ajudant així el drenatge, i evitant l’atròfia i escurçament muscular.

Unes setmanes després, Marley ja caminava correctament, i les cicatrius havien suturat a la perfecció, per la qual cosa el servei de traumatologia de l’Hospital, va indicar que era el moment adequat per a retirar l’agulla de la fractura de la pelvis.

A pesar que la cirurgia va ser un èxit, en les radiografies de control es van visualitzar petita incongruència en l’àmbit de l’articulació, i es van detectar molèsties en la musculatura de l’esquena, probablement per compensació, al no utilitzar de forma completa les extremitats posteriors. (Figura 5, 6 i 7)

Figura 5

Figura 6

Figura 7

RECUPERACIÓ

Després de dues setmanes amb la mateixa pauta de rehabilitació, Marley caminava amb normalitat, per la qual cosa es van esplaiar mensualment les visites a teràpia, i es van aplicar noves tècniques beneficioses, com a teràpies manuals especifiques.

La millora de salut de Marley però, lamentablement, aquesta vegada va implicar no respectar els temps de repòs, i en conseqüència realitzar una activitat més intensa, per la qual cosa després de les festes de nadal, durant un joc brusc, Marley va haver d’acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar, per dolor i una coixesa molt marcada de l’extremitat posterior esquerra.

RECAIGUDA I RESOLUCIÓ

Tement el pitjor, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge, que per fortuna van descartar les causes òssies.

No obstant això, Marley continuava queixant-se de molèstia, i atès que no responia al tractament mèdic indicat, es va referir de nou al servei de rehabilitació. (Figura 8)

Figura 8

Es va diagnosticar que Marley sofria dolor moderat, a causa de la contractura dels músculs del gluti.

Aquestes solen ser molt doloroses, causant sovint coixeres, i no responent a antiinflamatoris convencionals, només a teràpia física i manual.

A causa del dolor, Marley reaccionava agressivament enfront de qualsevol manipulació, per la qual cosa es va decidir instaurar un pla de teràpia laser, combinat amb repòs i l’aplicació de calor superficial.

( MÉS INFORMACIÓ )

Aquesta, com que no és invasiva ni causa molèstia, permetia tractar l’origen del problema, sense haver de manipular-lo en excés.

Els resultats des de la primera sessió, van ser evidents, resultant una teràpia clau per a la seva recuperació. 

Marley de seguida va recuperar la mobilitat de l’extremitat posterior esquerra, i malgrat ser imprescindible les visites mensuals de manteniment i control, per part del servei de rehabilitació, estava llest per a començar a fer vida normal.

La entrada Fisioterapia en fractura de pelvis aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2018|Dirofilaria immitis canina. Cas Clínic de Gonzalo Sanz, responsable del servei de diagnòstic per la imatge de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Wilson, mascle castrat, mestís de 6 anys. Es va presentar al nostre centre amb un quadre agut de dificultat respiratòria, vòmits biliosos i femtes toves.
Història prèvia de síncopes, amb diagnòstic presumptiu d’epilèpsia amb causa desconeguda; sense tractament.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física general s’evidencia el ventre inflat, amb possible liquido lliure en l’abdomen. S’observa un patró respiratori restrictiu, unit a una atenuació del batec cardíac.

La distensió abdominal associada a líquid lliure pot ser causada per diverses malalties tals com; insuficiències cardíaques, danys hepàtics, problemes renals, o per processos infecciosos, inflamatoris, o neoplàsics entre altres.

Secundàriament, es localitzen múltiples estructures dèrmiques i subdèrmiques, de petita grandària, dures a la palpació.

Un vessament pleural-pericardíac és l’acumulació anormal del líquid que, recobreix el teixit prim que, embolica la cavitat toràcica, els pulmons, i el cor.

Donats els signes derivats de l’examen físic general, davant la sospita de vessament pleural-pericardíac, i davant la possible presència de líquid lliure abdominal o engrossiment anormal dels òrgans, es van indicar proves d’imatge completes, i un primer abordatge d’analítiques generals.

Mitjançant ecografia toràcica, confirmem el vessament; Es va realitzar una punció toràcica eco-guiada, mitjançant la qual es va extreure líquid per a una presa de mostres.

Es va realitzar una ecocardiografia per descartar possibles complicacions cardíaques, en la qual es va detectar un augment de la pressió del cor, causat pel líquid lliure, però no es van observar signes d’alteració de la funcionalitat. (Figura 1 i 2)
Les analítiques no van presentar alteracions.

FIGURA 1

FIGURA 2

Després d’unes hores d’ingrés, Wilson va començar a presentar major esforç abdominal i un augment en la freqüència cardíaca a causa de l’augment del vessament. Es van drenar 90 ml.

Donada la complexitat del cas, es va proposar realitzar un test ràpid per a la detecció de paràsits causants de malalties tals com; la filariosi (Dirofilaria immitis canina), erliquiosis, malaltia de Lyme i anaplasmosis.

El test va revelar un resultat positiu en Filaries (Dirofilaria immitis canina), un tipus de cuc, generalment transmès en forma de larva per un mosquit, que migra pel cos, produint reacció inflamatòria i altres alteracions.

Davant la no visualització de filàries adultes en l’ecocardiografia es va proposar la realització d’una tomografia axial computarizada (TAC), que va diagnosticar que la membrana que recobreix el cor estava excessivament fibrosada a causa d’una inflamació perllongada crònica. (Figura 3)

FIGURA 3

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

El tractament consistia a realitzar una pericardiectomia parcial. Un acte quirúrgic que consisteix a retirar part, o la totalitat del sac que embolica al cor, per permetre que aquest es mogui amb més llibertat.

Una cirurgia que requereix un equip de cirurgians i anestesistes especialistes, treballant conjuntament.

Es va realitzar mitjançant una obertura en la paret toràcica que va permetre accedir al cor, i va resultar ser un èxit. (figura 4, 5 i 6)

FIGURA 4

FIGURA 5

FIGURA 6

Durant el tancament es van observar diversos nòduls en el subcutani amb aspecte de larva, dels quals es van prendre mostres per realitzar un estudi, el resultat del qual va ser “larves immadures de dirofilaria immits canina.”

Pocs dies després de la cirurgia, Wilson ja no presentava pressió en el cor ni líquid lliure, i el seu estat anímic era incomparable respecte a quan el vam visitar per primera vegada. (Figura 7 i 8)

FIGURA 7

FIGURA 8

La entrada DIROFILARIA IMMITIS aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

EXAMEN FÍSIC
A l’examen físic general no s’aprecià cap anormalitat. En l’examen neurològic hi havia dèficits en les quatre extremitats i un dolor molt intens a la zona del coll.

La informació de les ordres nervioses que s’originen a nivell intracranial, a l’encèfal, es transmeten a través de la medul·la espinal que comença a la regió cervical cap a la resta del cos, controlant entre altres, coses el moviment de les extremitats. Per tant, quan es presenta un pacient amb dèficits de motilitat en les quatre extremitats, el nostre diagnòstic s’ha d’orientar a patologies associades a la zona del coll.

Dins dels problemes més comuns que ens podem trobar a la regió cervical és el d’una hèrnia discal. En aquesta patologia els discos que es troben entre les vèrtebres es desplacen i comprimeixen la medul·la espinal dificultant la transmissió nerviosa i produint molt dolor.

DIAGNÒSTIC
El diagnòstic definitiu es realitzà mitjançant una ressonància magnètica (Imagovet Centre Diagnòstic per imatge) en la qual s’obtenen imatges molt precises de la localització i gravetat de l’hèrnia. En el cas de Ramon, existien dues hèrnies discals situades a les vèrtebres cervicals entre la tercera i la quarta, i entre la quarta i la cinquena.

hernies-discals-gos-veterinaria-del-mar

TRACTAMENT / CIRURGIA
El tractament en aquest cas és sempre quirúrgic i consisteix en retirar la part del disc que s’ha desplaçat i que està provocant la lesió. A causa de la proximitat d’estructures relacionades amb el control de la respiració aquesta cirurgia comporta uns riscos.
neurologia-veterinaria-barcelona-cirurgia

Després d’una intervenció sense complicacions, Ramon presenta una bona recuperació. Després de 12 hores ingressat en el nostre centre comença a recuperar mobilitat en les quatre extremitats i pot caminar perfectament a les 24 hores.

En el següent vídeo pots veure com va anar tot:

La entrada NEUROLOGIA VETERINÀRIA: EL CAS CLÍNIC VETERINARI DEL GOS RAMON aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, gener de 2017 // Avui et portem el cas clínic veterinari d’en Thor, un dogo alemany de 7 mesos d’edat que va venir al servei de dermatologia veterinària de la Clínica Veterinària del Mar perquè desde feia uns dies tenia picor, pèrdua de pèl i coloració vermellosa a la pell.

Examen, proves veterinàries i diagnòstic

L’examen físic general era normal, però durant l’examen dermatològic es van trobar diferents lesions en el gos: alopècia multifocal generalitzada (falta de pèl per tot el cos) i eritema associat (coloració vermellosa).
És molt important fer un bon diagnòstic diferencial i realitzar les proves veterinàries oportunes per tal d’identificar la causa. En el cas del Thor, la principal sospita del diagnòstic diferencial realitzat era la d’una Sarna, concretament la Sarna demodècica o Sarna vermella.

Com tots sabem, la paraula ‘sarna’ ens transmet perill i alerta. Per tenir informació ampliada sobre tot el que cal saber de la sarna demodècica pots entrar a la notícia del blog de fa uns dies.
Es va recomanar fer les proves adients, citologia i tricograma. En la citologia es va observar que en alguna zona del cos en Thor tenia infecció. El tricograma ens va confirmar el diagnòstic pressumptiu, ja que al camp microscòpic s’observava gran quantitat de ‘Demodex spp’. Es va poder confirmar la sarna demodècica amb infecció associada en algunes zones del cos.
El tractament que es va implantar de manera immediata va resultar un èxit i en uns dies en Thor va començar a millorar i a jugar!

La entrada Cas clínic veterinari: El dogo alemany Thor | Sarna demodècica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.