Barcelona, abril 2022|La dermatitis atòpica canina. Cas Clínic d’Alba Ogallar, veterinària clínica de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La dermatitis atòpica canina és una malaltia al·lèrgica de la pell que cursa amb inflamació i prutrit.

És desencadenada per al·lergògens ambientals, i afecta a un 10 – 15% de la població canina.

L’edat mitjana d’aparició és entre 1 i 3 anys, encara que existeixen casos de presentació més primerenca.

Existeixen races més afectades que unes altres, com els Terriers, Shih tzu, Retrievers i races braquicèfales, especialment el Buldog francès.

Signes comuns en dermatitis atòpica

SIGNES CLÍNICS

El principal signe clínic de la dermatitis atòpica canina és el prurit.

Pot començar sent de caràcter estacional, però posteriorment anar adquirint un caràcter perenne en la majoria dels casos.

El prurit en gossos es manifesta amb gratat de moderat a intens, llepat freqüent o fregament amb superfícies.

Les lesions més típiques de la dermatitis atòpica canina són l’enrogiment de la pell, alopècia o falta de pèl autoinduïda, tinció salivar del pèl de color clar per llepat excessiu i ferides secundàries al gratat.

Les zones anatòmiques afectades amb major freqüència són:

• Pavellons auriculars
• Regió periocular
• Regió ventral del coll
• Regió axil·lar
• Zona de flexió del colze
• Regió inguinal
• Zona perianal i perigenital
• Zona interdigital

zones anatòmiques afectades amb major freqüència

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic de la dermatitis atòpica canina es realitza mitjançant la identificació d’un quadre clínic compatible i l’exclusió de la resta de causes que produeixen prurit en els gossos.

Aquestes causes són les següents:

• Malalties parasitàries
• Infeccions de pell (per bacteris o fongs)
• Altres tipus d’al·lèrgies: al·lèrgia de contacte, al·lèrgia a la picada de puça, reaccions medicamentoses, al·lèrgia alimentària
• Altres malalties menys freqüents: limfoma cutani, adenitis sebàcia, pénfigo foliaci

TRACTAMENT

El tractament de la dermatitis atòpica canina és crònic i multimodal.

Es basa en tractaments tòpics (banys freqüents amb xampús específics), fàrmacs antiinflamatoris – antipruriginosos, complements alimentosos (àcids grassos, vitamines, probiòtics…) i immunoteràpia en alguns casos.

El tractament tòpic és de vital importància: Alternar productes antisèptics d’ús tòpic que eviten la proliferació d’agents infecciosos i xampús emolientes que ajuden a restaurar la barrera cutània.

La freqüència d’ús d’aquests tractaments s’adapta a la gravetat de cada cas; però en tots és important deixar actuar aquests productes de 5 – 10 minuts per a obtenir l’efecte desitjat.

COMPLICACIONS

Els gossos que pateixen dermatitis atòpica tenen la pell inflamada, la barrera cutània alterada i els elements protectors de la pell disminuïts, de manera que estan predisposats a sofrir infeccions de la pell (pioderma).

L’adherència al tractament per part dels propietaris és molt important per a evitar l’aparició d’aquestes infeccions.

No realitzar els banys de manera correcta o amb una freqüència inadequada, o deixar d’administrar els tractaments recomanats pel veterinari, pot portar a una perduda de control de la malaltia i per tant, a l’aparició de lesions greus en la pell d’aquests animals.

Pots conèixer més sobre afectacions dermatologicas visitant el cas clínic de Thor; sarna demodècica

La entrada Dermatitis atòpica canina aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.