Barcelona, Enero 2022| Picatge en aus. Artícle clínic d’Estel Clopés, especialista del servei d’animals exótics de l’ Hospital Veterinaria del Mar

INTRODUCCIÓ

Son moltes les aus que podem tractar en una consulta veterinaria.

Les psitácidesper exemple, són un ampli grup d’aus que inclou aquelles comunament conegudes com a lloros i guacamais.

Dins d’aquest mateix grup se situen les espècies com les nimfes, agapornis, periquitos, cacatues, amazones, guacamais, yacos, etc…

És en aquest grup d’animals on parlem majoritàriament de picatge.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

El picatge és una anomalía del comportament que apareix principalment en aquestes espècies mantingudes en captivitat, captivitat, especialment en les cacatues, els yacos i les amazones.

Aquest consisteix en l’‘auto deteriorament (arrencar-se o tallar-se) les seves pròpies plomes,(figura 1) podent arribar a causar-seautomutilació dels teixits subjacents com la pell o el múscul.

Les causes d’aquesta patologia poden ser vàries, i per això és important acudir al veterinari per a poder realitzar un diagnòstic adequat i tractar de manera adequada el problema.

Lesions per picatge

EXPLORACIÓ FÍSICA I DIAGNÓSTIC

En la consulta, se li realitza un examen complet i es plantegen proves complementàries per a poder determinar la causa.

Aquestes poden ser vàries;

Del tipus orgànic, com a patologies infeccioses(virus, bacteris, fongs i paràsits), problemes nutricionals, factors ambientales (toxines, al·lergògens..) o problemes metabòlics/endocrins.

O bé del tipus comportamentals, secundàries a la falta d’ estimulació/enriquiment ambiental,, i/o acanvis en la rutina normal (introducció d’una persona/animal nou, alteració de les hores de llum, etc)

Auto deteriorament de les propies plomes

Conèixer el diagnòstic exacte és clau per a aplicar el tractament necessari, per la qual cosa fins a arribar a aquest poden ser necessàries diferents proves com a radiografies, analítiques sanguínies, analítiques PCR i/o cultius.

A més, generalment es tracta d’una patologia multifactorial, és a dir, que inclou més d’una causa que haurem de tractar.

EVOLUCIÓ I RESOLUCIÓ

Es tracta d’una patologia complexa que pot anar deteriorant l’estat del nostre ocell i arribar fins i tot a provocar-li la mort.

Per aquesta raó és important un correcte diagnòstic i tractament adaptat a cada individu, descartant inicialment qualsevol possible causa orgànica abans d’atribuir-lo a un problema comportamental.

Una vegada descoberta la causa, seran necessaris diferents tipus de tractament: modificacions en la dieta, antibiòtics, antiinflamatoris, etc.

Per a prevenir aquesta patologia, és important mantenir un ambient i una dieta correctes per al nostre animal i realitzar revisions anuals per a comprovar que el seu estat de salut és correcte i desparasitarlo.

La entrada Picatge en aus aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Setembre 2018|Nefroblastoma en conill nan. Cas Clínic d’Adrián Melero, doctorat i responsable del servei d’animals exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenta al nostre centre Roxy, un conill nan mascle, no castrat, de 3 anys. El seu propietari refereix que està actiu i alerta, però que des de fa uns dies presenta taquipnea i nerviosisme.

Acudeix preocupat perquè des d’un temps enrere a ara, observa una pèrdua de pes crònica en ell, no obstant això, desde fa uns dies, li sembla percebre unadistensió abdominal que no presentava.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Durant l’exploració física realitzada en la consulta, en la palpació abdominal, l’especialista del servei d’animals exòtics pot evidenciar una gran massa, dura i irregular, ocupant gran part de l’abdomen.

Sent est el focus de dolor que clarament li causa aquesta actitud a Roxy, a més de l’alt risc que podria suposar la ruptura interna d’aquesta massa, s’indica un primer abordatge analític general, per valorar l’estat general del pacient.

L’hematologia revela anèmia no regenerativa; Una mala resposta de la medul·la òssia a la demanda de producció de glòbuls vermells disminuïts.

La resta de valors estan dins dels paràmetres de la normalitat, per la qual cosa, tot i sent el pronòstic reservat, ens permet no perdre l’esperança a sanar-ho.

Figura 1

Radiográficament s’observa una massa anòmala a l’abdomen, delimitada per l’estómac i la bufeta, desplaçant el paquet intestinal caudalment.

A més, s’observen diverses estructures de radiopacitat mineral, compatibles amb pedres ingerides per l’animal, probablement de forma accidental.

Encara que aquestes, puguin no tenir concordança amb la resta del cas, en aquesta fase diagnòstica, no podem llevar-lis importància, podent tanmateix, complicar-nos el cas. (Figura 1)

En l’estudi ecogràfic s’observa una massa ovalada d’uns 15x12cm, delimitada per una càpsula, amb cavitats en el seu interior, sent aquestes compatibles amb, teixit tou d’alt contingut en greix o líquid, o material semi-sòlid.

En una de les vores de la càpsula es pot observar teixit compatible amb el ronyó dret, permetent-nos així situar la massa amb més precisió.

Arribats a aquest punt, el servei d’oncologia veterinària conjuntament amb el de cirurgia que es van posar a estudiar el cas, simultàniament, per tractar-ho de la millor forma possible entre tots els serveis.

El diagnòstic presumptiu és de massa renal compatible amb abscés, quist o neoplàsia.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

En conseqüència, d’aquest possible diagnòstic, la realització d’un estudi complet i adequat de l’animal és molt important, amb l’objectiu de poder descartar la presència d’un tumor, i la metàstasi d’aquest, en cas positiu.

Per a això, es requereix abordar quirúrgicament al pacient, precipitadament, per reduir els riscos potencialment mortals.

Es realitza una laparotomia exploratòria, amb posterior nefrectomia (extirpació del ronyó), i ureterectomia dreta (resecció d’una part de l’urèter dret). (Figura 2)

Figura 2

És una cirurgia agressiva, radical, i amb múltiples riscos, però es planteja extirpar la totalitat del tumor juntament amb les possibles cèl·lules canceroses que ho envoltessin, i assegurar així que aquesta sigui curativa.

La cirurgia és un èxit, i 72h després de la cirurgia, després de ser hospitalitzat per a el control del dolor d’una cirurgia tan extrema, i  podent-li proporcionar així una millor atenció, el pacient es dóna d’alta amb tractament analgèsic i antibiòtic.

Una setmana després, per a sorpresa de tots, l’anàlisi sangínia és normal, i la recuperació del pacient evoluciona favorablement.

Els resultats de l’estudi histopatològic de la biòpsia del ronyó revelen que es tracta d’una proliferació neoplàsica, mal delimitada, que creix infiltrant-se i substituent el teixit renal proper, sent el diagnòstic definitiu el de Nefroblastoma renal. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

Conegut també com a tumor de Wilms, es una neoplàsia maligna de ronyó, de molt alta mortalitat, si no s’aborda ràpidament.

Es tracta d’una malaltia, que encara i ser molt comuna en l’espècie humana, és minoritària casuísticament entre les nostres mascotes, sent encara molt poc freqüent en aquesta espècie.

La gran majoria d’estudis d’aquest tipus de tumors estan basats en estudis humans, principalment en nens, en els quals es donen extremadament freqüent. Encara es desconeix si es tracta d’una malaltia genètica.

En conills, donada la seva poca casuística, és molt difícil treure conclusions fermes. Generalment, s’ha pogut veure que el seu comportament sol ser de caràcter benigne, encara que augmenten de grandària de forma significativa en molt poc temps.

En molts casos, sol ser una troballa durant les necròpsies, presentant-se de forma solitària, múltiple unilateral o bilaterals.

Roxy ara porta una vida totalment normal, però serà crucial la realització de revisions periòdiques, per a un bon control del pacient, però sobretot, per a la prevenció d’una possible reincidència tumoral.

La entrada Nefroblastoma en conills aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona – 30/08/16. Avui us portem un cas de cirurgia en un hámster per realitzada per l’Adri Melero (veterinari exòtics) .
En Tuby és un hàmster rus de 2 anys d’edat. Els seus propietaris van concertar visita amb el Servei de Medicina i cirurgia d’Animals Exòtics de la Clínica Veterinària del Mar . Feia unes setmanes que li havien vist un “bultet” (nòdul) a la zona del pit que havia crescut molt amb el pas del temps. Un cop a la clínica, vàrem observar que estava actiu, alerta, i amb una condició corporal bona.

A l’examen físic general vam observar que tot era normal, exceptuant la presència d’un nòdul subcutani, no infiltrant a priori, d’aproximadament 2cm a la zona del pit.

L’aparició de nòduls en hàmster és una de les troballes més freqüents en la clínica de rosegadors. Aquests nòduls poden ser:

• Tumors (tant benignes com malignes)
• Abscessos (causats per un cos estrany clavat, una mossegada d’un company o una ferida infectada)
• En alguns casos, les dues coses.

La majoria d’aquests casos requereixen cirurgia. Abans, però, s’han de realitzar diverses proves preoperatòries per entrar a quiròfan amb més garanties d’èxit. En el cas d’en Tuby, es van realitzar proves d’imatge i una mínima analítica per valorar la resta d’òrgans i el propi nòdul. Com tot va sortir normal, es va iniciar un tractament preoperatori amb antibiòtic i antiinflamatori. Uns dies després el vam ingressar per operar-lo.

Resultat de la cirurgia

La cirurgia va ser un èxit. Es va aconseguir extreure per complet el nòdul, el qual estava ben encapsulat sense infiltrar musculatura ni altres òrgans propers.
Un cop operat, en Tuby es va quedar en observació a la UCI d’Animals Exòtics de la clínica durant unes hores. Després d’aquest període crític vam decidir donar-li l’alta hospitalària i seguir a casa amb el tractament.

Ara estem a l’espera dels resultats de biòpsia!

Mira la segona part de la seva historia…

La entrada Cirurgia hàmster rus Tuby | Veterinari Exòtics aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.