Barcelona, septembre 2023| Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinària de la unitat de cirugía del Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ

La fluoroscòpia és un mètode de diagnòstic de mínima invasió.

Consisteix en l’obtenció d’imatges de raig X de molt baixa dosi en temps real i que per tant permet veure l’interior del cos de l’animal en moviment.

Mostra el moviment gràcies a una sèrie continua d’imatges obtingudes a una freqüència màxima de 25 a 30 quadres complets per segon.

Com a resultat es transmeten imatges com si fos un vídeo convencional sobre la pantalla de l’ordinador.

D’aquesta manera, es tracta d’una tècnica que resulta útil en l’hora de guiar determinats exàmens diagnòstics així com en intervencions quirúrgiques.

La imatge en moviment és útil per a visualitzar tant l’estructura com la funció dels òrgans, podent identificar anormalitats que potser no apareixen en una radiografia convencional que mostra una sola instantània en el temps.

Avui dia l’ús de la fluoroscòpia en veterinària és bastant ampli, aplicant-se en alguns casos com:

• Obstruccions d’uretra i colon
• Marcapassos
• Lesions tromboembòliques
• Intervencions ortopèdiques
• Hernies de hiato
• Intervencions vasculars
• Determinació de megaesòfag
• Colapse traqueal
• …

En la fluoroscòpia s’administra un agent de contrast a través de la boca o vas sanguini.

A continuació es capturen les imatges de raigs X que fan possible presentar l’exploració com si es tractés d’una seqüència filmada.

No obstant això, es tracta d’una tècnica que implica un temps d’exposició major respecte els raigs X convecionals, així com també la ingestió o injecció del contrast a l’organisme de l’animal.

PRESENTACIÓ DEL CAS

Goosee és un cadell de gat europeu mascle d’un mes d’edat, de 400 grams.

Està sent alimentat amb biberó i llauna, així com també li estan introduint el pinso kitten.

Durant l’administració de la llet del biberó, l’animal ha mossegat la tetina i la hi ha empassat.

No ha presentat vòmits ni diarrees, però els propietaris han decidit portar-ho de seguida a l’Hospital Veterinari.

EXPLORACIÓ CLÍNICA

A l’exploració física general l’animal presenta les mucoses rosades i el temps de farciment capil·lar inferior a dos segons.

L’auscultació cardio respiratòria no presenta alteracions, amb una freqüència cardíaca de 180 pulsacions per minut.

L’animal no presenta dolor a la palpació abdominal i només la temperatura rectal és lleugerament baixa, 36,2 °C

PROVES DIAGNÒSTIQUES

Per a determinar la presència del cos estrany en el sistema digestiu de l’animal es proposen la realització de radiografies abdominals amb dues projeccions.

En la radiografia s’evidencia una estructura a nivell del estòmac(Figura 1) compatible amb la punta de la tetina, així com contingut alimentari.

A més, s’observa presència de gas a nivell del còlon.

Figura 1: Radiografia abdominal lateral on s’observa la presència d’un cos estrany compatible amb una tetina

DIAGNÒSTIC

Mitjançant les radiografies abdominals i la història clínica de l’animal, es conclou que el cadell presenta un cos estrany a nivell gàstric.

Degut en l’edat primerenca de l’animal i la seva reduïda grandària en comparació amb la tetina, es desaconsella la inducció del vòmit per a evitar possibles complicacions com per exemple l’aspiració o l’ofec.

Així doncs, el tractament que es proposa per aquest animal és en primer lloc l’hospitalització amb fluïdoteràpia, per a intentar promoure el trànsit intestinal.

Tanmateix radiografies periòdiques per a controlar la localització de la tetina.

Si aquesta no transita i queda obstruïda, tant a nivell de estomago com a intestí prim, es proposarà la realització d’intervenció quirúrgica.

Després de 24 hores d’hospitalització, l’animal manté constants estables i segueix sense la presència de vòmits o diarrees, però les radiografies de control indiquen la persistència de la tetina a la estòmac.

Davant aquesta situació, es decideix intentar retirar el cos estrany amb fluoroscòpia mitjançant unes pinces guiades a través de l’esòfag.

Si aquest procediment no resulta efectiu, es plantejarà entrar quirúrgicament mitjançant gastrostomía; una incisió a la estomago per a l’extracció del cos estrany.

TRACTAMENT

Goose és sedat, anestesiat i intubado mitjançant un tub endotraqueal per a poder controlar la ventilació durant la intervenció.

A continuació s’introdueix el contrast intravenós que ens permetrà obtenir les imatges necessàries per a poder prosseguir amb la intervenció i extreure la tetina del estòmac de l’animal.

Mitjançant un endoscopi i una pinça en forma de xarxa, es penetra en la cavitat oral de l’animal fins a arribar al estomago.

Figura 2: Imatge on es pot observar el procediment mitjançant el qual el veterinari introdueix l’endoscopi per la cavitat oral, al mateix temps que palpa i mou l’abdomen per a tenir una millor imatge del fluoroscopi.

Les imatges obtingudes gràcies a la fluoroscopia (Figura 2, 3 i 4) permet veure en tot moment la localització tant de la tetina com de la xarxa per a extreure-la.

Mitjançant un maneig delicat que requereix d’experiència i traça, s’aconsegueix enganxar la tetina amb la xarxa i extreure-la així, per la cavitat oral.

Figura 3 i 4: Imatges obtingudes gràcies al fluoroscopi. Permet veure en temps real imatges de raigs X. En aquestes imatges podem veure com la xarxa utilitzada per a extreure el cos estrany envolta la tetina (3) i finalment s’aconsegueix atrapar per a ser extreta (4).

ç

Finalment s’aconsegueix extreure la tetina evitant així una cirurgia més invasiva que podria haver suposat més complicacions per a l’animal(Figura 5)

Es tracta d’un cas que ha suposat un gran repte degut a les característiques de l’animal, però gràcies a una bona tècnica i personal qualificat, ha tingut un gran èxit.

Goosee es recupera amb normalitat de l’anestèsia i posteriorment és enviat a casa amb una pauta de dieta tova i protector gàstric per a atenuar les irritacions causades per la tetina i l’endoscopi.

Figura 5. Tetina extreta per fluoroscòpia

CONCLUSIÓ

Aquest cas mostra la gran utilitat i avantatges dels mètodes de diagnòstic de mínima invasió.

Si bé és cert que no s’utilitzen diàriament, resultin ser tècniques molt pràctiques i eficients a l’hora de realitzar diagnòstics i analitzar funcionalitat i fisiologia d’òrgans que podrien no ser detectable en proves d’imatge convencional.

L’únic inconvenient que resulta d’aquesta mena de procediment és la major exposició per part del pacient, ja que se li ha d’introduir al seu organisme el contrast per a permetre la visualització de les imatges.

En aquest cas, l’ús de la tècnica de fluoroscòpia ha evitat que el pacient hagi de passar per un procés quirúrgic més dolorós i que podria haver suposat complicacions tant intra quirúrgiques com postquirúrgiques.

A més ha suposat un repte per part del cirurgià veterinari, a causa de les mesures tant reduïdes de l’animal.

El temps d’anestèsia també és un factor positiu en comparació amb la cirurgia convencional, ja que el temps emprat per a l’extracció del cos estrany mitjançant el fluoroscopi és menor i menys invasiu, generant així menys dolor a l’animal i requerint també un estat d’hipnosi menor.

En conjunt, la fluoroscòpia és un bon mètode diagnòstic de mínima invasió que ofereix molt bons resultats tant per al diagnòstic com per l’assistència d’intervencions quirúrgiques, i que avui dia en Veterinària cada vegada es requereix més la seva aplicació.

Pots conèixer més casos de l’ús de fluoroscopi per a la resolució de casos en el següent  vÍdeo

La entrada Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, novembre 2018|Meningoencefalitis d’origen desconegut. Cas Clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna i neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Bufi, una pinscher femella castrada de 2 anys, va venir a la recerca d’una segona opinió, donat que va començar a presentar pèrdua d’equilibri, circling (caminar en cercles) i una úlcera corneal aguda en l’ull esquerre.

Uns dies abans, els seus propietaris, després d’observar que presentava dificultats per a tancar l’ull esquerre, la van portar a un altre centre veterinari, on li van diagnosticar una úlcera i li van donar tractament.

No completament conformes amb el diagnòstic, després d’observar que Bufi anava perdent l’apetit en el transcorre dels següents dies, van decidir portar-la a l’Hospital Veterinari del Mar, perquè reavaluéssim el cas.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física inicial, Bufi presentava descoordinació en el moviment, un decanto de cap a l’esquerra, i circling.

Tanmateix, presentava la úlcera ja diagnosticada uns dies abans, no obstant això, no presentava resposta d’amenaça, ni tenia reflexe palpebral, en aquest ull.

Després de realitzar una exhaustiva exploració neurològica, per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, se li va detectar una síndrome vestibular central esquerre (afectació dels centres de l’equilibri) i una paràlisi facial del mateix costat, indicant un problema intracranial.

Front aquesta situació, es va realitzar un primer abordatge analític, per a descartar possibles alteracions internes en la pacient, així com la realització de proves diagnòstiques d’imatge que poguessin detectar causants d’aquests símptomes. (Figura 1, 2 i 3)

En cap dels resultats es van obtenir anomalies destacables.

Enfront de la gravetat del diagnòstic, es va indicar la necessitat de realitzar una ressonància magnètica amb urgència, a la qual els seus propietaris, preocupats, van accedir ràpidament.

Intentant preservar també, la salut ocular de Bufi, en el transcurs de la tramitació de la sol·licitud de la ressonància magnètica, l’especialista en oftalmologia li va realitzar un flap en l’ull afectat.

Aquesta intervenció quirúrgica consisteix a, realitzar un pegat, amb la mateixa conjuntiva, protegint així l’ull, i permetent la cura de l’úlcera.

Gràcies a la rapidesa i col·laboració de, tots els serveis implicats en la gestió i tramitació de proves, en menys de 24 h, i donada la no evolució del quadre neurològic que presentava, aconseguim realitzar-li la prova.

Aquesta, va revelar efectivament una lesió de caràcter inflamatori, en l’àmbit del tronc encefàlic esquerre (Figura 4 i 5).

En les seqüències de ressonància en les quals s’observa la lesió intracranial (fletxa groga), el líquid cefalorraquidi, que envolta el sistema nerviós central, també estava alterat indicant una inflamació o infecció intracranial.

El diagnòstic presumptiu que es plantejava era greu, i de difícil resolució.

No obstant això, el diagnòstic definitiu sol es pot obtenir per histopatologia, per la qual cosa són els signes clínics, les proves d’imatge avançada i estudi del líquid cefalorraquidi, els que determinen el diagnòstic final, i les decisions a prendre.

Es va decidir descartar totes les possibilitats que es tractés de patologies mes freqüents, o menys greus, realitzant una sèrie de proves d’ADN i de malalties infeccioses, per a descartar la presència de patògens externs que poguessin causar aquest quadre.

Lamentablement, van confirmar el diagnòstic d’una meningoencefalitis d’origen desconegut.

TRACTAMENT

La ràpida actuació en aquests casos és crucial, ja que, de no tractar-se, l’empitjorament és ràpid i fatal.

Les meningoencefalitis són un grup de malalties, en les quals es produeix una inflamació del sistema nerviós central (encèfal, cerebel o medul·la espinal), potencialment fatals per al pacient.

Reben el nom ” d’origen desconegut”, perquè no es detecta cap agent extern com a causant del quadre, per la qual cosa se sospita que són secundàries a una resposta autoinmune de l’animal.

Donats els símptomes clínics i l’evolució d’aquests, es va decidir enfrontar el quadre de meningoencefalitis d’origen desconegut, mitjançant medicació immunosupressora.

Aquest tractament tria redueix l’”atac” del sistema immunitari cap a les cèl·lules del sistema nerviós que, d’alguna manera, errant, les destrueix, detectant un problema en elles.

Bufi, disposava d’un temps molt limitat, ja que els seus símptomes neurològics ja estaven molt avançats, per la qual cosa enfront del fet que, aquest tractament, pot resoldre els signes, vam decidir lluitar per a salvar-li la vida, sota una constant observació de la seva resposta.

Sovint, en pacients que sofreixen aquesta malaltia, s’ha de mantenir la medicació per a tota la vida, i la resposta, tant de la malaltia com la del tractament, depèn del tipus de meningoencefalitis, i de la raça de l’animal.

Per aquest motiu, des de l’inici del seu tractament, encara i estar aplicant la millor medicina en ella, vam estar en suspens, pendents de que, si alguna cosa anava malament, tindríem poques opcions, i la necessitat d’actuar de manera fugaç.

EVOLUCIÓ

Després d’unes hores de tractament, Bufi va començar a estar més alerta, millorant lleugerament la dificultat que presentava en caminar, i disminuint gradualment la lateralització del cap.

Després d’uns dies de vigilància intensiva a casa, amb la medicació pautada i ajustada en funció de les seves necessitats, els signes neurològics van desaparèixer ràpidament, responent favorablement al tractament.

Donada la seva millora, i la recuperació del reflex palpebral, es va decidir retirar els punts del flap, i reavaluar l’úlcera, que fins al moment havia estat coberta.

Els reflexos estaven, tots, plenament recuperats, i la ulcera havia evolucionat favorablement, sent ara més superficial. (Figura 6)

Després d’unes setmanes de tractaments oculars, recuperaria, completament, l’ull, i la visió d’aquest.

RESOLUCIÓ

El ràpid diagnòstic del servei de neurologia, així com l’essencial actuació de la resta de serveis, van aconseguir que Bufí, ha dia d’avui, es trobi estable, i podent gaudir de la seva vida, plenament.

A pesar que seran imprescindibles les revisions periòdiques per a tota la vida, per a vigilar la seva evolució, i possibles ajustos de la medicació, de moment, ha aconseguit vèncer la batalla.

El pronòstic a llarg termini és variable, depenent de la resposta de cada pacient, poden existir recaigudes del quadre.
No obstant això, estem segurs que, a Bufi, li anirà tot bé!

La entrada MENINGOENCEFALITIS D’ORIGEN DESCONEGUT aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer de 2018 | Aquest cop ha estat Lana, un cadelleta de Labrador Retriever de 3 mesos d’edat qui ha confiat en el nostre equip de cirurgia veterinària de l’Hospital Veterinari del Mar. Lana presentava regurgitacions des dels 2 mesos que no responien a tractament.

Lana va ser visitada en el seu veterinari habitual i un cop descartades les principals causes, li van realitzar radiografies de contrast on van observar una dilatació del esòfag (megaesòfag). Aquesta dilatació era compatible amb una alteració en el desenvolupament embrionari dels vasos cardíacs de manera que el seu veterinari va decidir referir a Lana al nostre Hospital veterinari per confirmar el diagnòstic i valorar el tractament quirúrgic.

Proves diagnòstiques

Un cop al nostre hospital veterinari, en col·laboració amb l’Hospital Veterinari de Molins, vam realitzar proves d’imatge avançada; un TC i una fluoroscòpia. Amb els resultats de les proves, vam poder confirmar el diagnòstic presumptiu: Lana tenia un quart arc aòrtic que li causava les regurgitacions. En el seu cas, era la presència d’una Artèria subclàvia aberrant amb flux en el seu interior la que comprimia l’esòfag dificultant el pas d’aliment.

Imprescindible passar per quiròfan

El seu tractament era quirúrgic i era necessari d’un equip de cirurgians i anestesistes especialistes treballant conjuntament per minimitzar el risc quirúrgic, ja que necessitàvem dissecar, lligar i seccionar el vas que comprimia l’esòfag, sabent que aquest estava a pocs centímetres del cor.
La cirurgia va ser un èxit i una vegada eliminat el vas sanguini i les fibres adherides a l’esòfag ja no s’observaven les obstruccions prèvies.
A les poques hores postquirúrgiques Llana ja tenia ganes de jugar i com a bona Labrador Retriever, moltes ganes de menjar.
Moltes gràcies per confiar en nosaltres de part de tot l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar.

Per a més informació contactar amb el servei de cirurgia veterinària al 930217812.

Et deixem amb un vídeo de tot el procés:

La entrada Persistència de l’arc aòrtic en cadell de Labrador aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.