Barcelona, gener 2024| Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal. Cas Clínic de Lluís Benítez, veterinari del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ AL CAS

Alpe és un gat blanc i sènior que sofreix d’un dels tumors cutanis més freqüents: el carcinoma de cèl·lules escamoses.

El carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) és un tumor cutani que s’origina a partir d’una proliferació anòmala de cèl·lules de la pell.

Se sol trobar en zones facials pobres de pèl com a pavellons auriculars, tòfona, parpelles (inclòs la tercera parpella) o llavis.

Existeix una clara correlació amb el color de la capa (blanca o clara) i la radiació solar; és per això que els gat amb vida exterior o semi-exterior són els més comunament afectats.

CAS CLÍNIC D’ELECTROQUIMIOTERAPIA PeR CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL

Alpe ja va ser diagnosticat i operat d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en tots dos pavellons auriculars diversos mesos abans i, aquesta vegada, va acudir a consulta perquè la seva cuidadora li ha notat una lesió ulcerativa de petita grandària en el pla nasal

Aspecte en el moment del diagnòstic

Després d’una sèrie de proves es confirmar la presència, de nou, d’un carcinoma de cèl·lules escamoses (CCE) en el seu pla nasal però sense presència de metàstasi ni en linfonodos ni a distància (pulmó i resta d’òrgans).

Tenint en compte que la cirurgia en aquesta localització sol ser agressiva i suposa un canvi anatòmic important en ell, s’ha optat per la electroquimoterapia com a tractament.

TRACTAMENT DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES EN PLA NASAL AMB ELECTROQUIMIOTERAPIA

La electroquimioterapia és un tractament local per a tumors cutanis.

Aquest combina l’aplicació d’un fàrmac quimioteràpic intravenós (bleomicina) juntament amb l’aplicació de polsos elèctrics en el tumor.

Aquests polsos permeabilizan les cèl·lules tumorals fent que la quimioteràpia penetri en elles i augmenti la seva eficàcia, amb mínims efectes adversos.

En aquestes imatges podeu veure la realització d’aquest procediment sota anestèsia general. És un procediment segur i amb mínim efectes adversos.

CONCLUSIONS

El tumor de Alpe ha respost fenomenal al tractament i en un mes ja gairebé no queda rastre de la lesió en el seu pla nasal.

Alpe necessitarà controls periòdics al llarg de la seva vida però, de moment, el seu tumor sembla sota control!

Pots conèixer més casos clínics d’oncologia aquí

La entrada Electroquimioterapia per carcinoma de cèl·lules escamoses en pla nasal aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , Juny 2023 | Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser díode endoscòpic. Articulo clínic de  Carles Olmedo Bosch, responsable del servei de mínima invasió i intervencionisme de l’Hospita Veterinaria del Mar, en col·laboració amb Elvira Deffontis Gallofré,  Lluis Benítez Fusté i Araceli Calvo Aguado.

INTRODUCCIÓ

Les neoplàsies primàries de la tràquea són rares en animals i humans.

L’extirpació de lesions o masses intra traqueals normalment impliquen la necessitat de toracotomia, resecció i anastomosi.

A més presenten riscos com a complicacions de ventilació, infeccions secundàries i cicatrització retardada o alterada del lloc quirúrgic que resulta en estenosi traqueal.

En medicina humana, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

El làser de CO₂ en veterinària ha estat útil en la resecció de tumors del sistema nerviós central i vesical, però poc s’ha descrit sobre la resecció intra traqueal.

En aquesta ocasió exposem la descripció d’un cas d’una gata amb recidiva intratraqueal d’un carcinoma pulmonar basaloide d’11 mesos després de la primera cirurgia i extirpació de la massa traqueal amb làser díode endoscòpic guiat, amb una supervivència actual de 13 mesos després de la segona cirurgia.

DESCRIPCIÓ DEL CAS

Acudeix a consulta una gata comuna europea de 9 anys esterilitzada amb quadre de distrès respiratori associat a una massa en bronqui dret.

Té obliteració completa de la llum histológicamente compatible amb un carcinoma basaloide.

Es realitza una pneumonectomia de pulmó dret i extracció completa de la lesió intraluminal de la tràquea mitjançant traqueotomia.

La pacient és posteriorment tractat amb tractament adjuvant amb quimioteràpia amb Carboplatí seguit de Clorambucilo com a manteniment i es manté sense simptomatologia clínica durant 11 mesos.

Transcorregut aquest període l’animal acudeix de nou amb dispnea inspiratòria, tos intermintente, silbilancias, taquipnea i respiració amb la boca oberta.

Les troballes de l’examen físic general denoten sons de vies altes augmentats sense altres alteracions rellevants.

DIAGNÒSTIC

En les radiografies toràciques s’observa un augment d’opacitat en la porció mitjana de l’hemitòrax dret que es contínua amb línia diafragmàtica. No s’evidencien lesions suggeridores de metàstasis.

La gata és hospitalitzada amb tractament de suport amb fluïdoteràpia,

Després de no mostrar millora es duu a terme una tomografia automatitzada (TC) de tòrax amb contrast que revela la presència d’una massa traqueal; Una lesió ovoide cranial a la carina, amb aparent origen en el focus de tancament quirúrgic previ.

Aquesta lesió envaeix la llum traqueobronquial generant una pràctica obliteració d’aquesta. S’observa un realç homogeni després de l’administració de contrast intravenós.

S’observa també una lesió esfèrica a nivell del lòbul cabal esquerre íntimament lligada a la pleura parietal i la superfície de la costella amb realç heterogeni del contrast.

RESOLUCIÓ

Es realitza una traqueobroncoscopia exploratòria amb un videobroncoscopio en la qual es visualitza una massa intraluminal heterogènia i irregular.

Aquesta sobresurt de la cara lateral del bronqui dret, cranial a la carina, obliterando la totalitat de la llum.

A causa del risc de combustió dins de les vies respiratòries amb l’ús d’altes concentracions d’oxigen, s’administra una mescla d’aire i oxigen en tot moment.

Per a l’ablació de la massa es realitza un desbridament d’aquesta mitjançant l’ús d’una fibra de làser díode a través del canal de l’endoscopi i s’extreuen les porcions de la massa.

Donat l’elevat risc de perforació bronquial i de dispersió tèrmica no és possible l’extracció completa de la massa.

La porció extirpada es guarda en formalina i és enviada per al seu estudi histopatológico.

Previ en despertar del pacient es realitza també una rinoscòpia bilateral rostral i presa de biòpsies per a histopatologia i cultiu.

La pacient es recupera de l’anestèsia sense complicacions i és traslladada a la unitat de recuperació.

Immediatament després de la extubación, els signes clínics previs de vies altes es resolen i presenta un patró respiratori normal.

Es recupera favorablement i és donat d’alta a les 24h asimptomàtic amb medicació.

RESULTATS

Els resultats d’histopatologia són consistents amb un carcinoma basaloide que es desenvolupa en la llum del bronqui.

És de la mateixa naturalesa que el creixement prèviament extirpat, considerant-se així una recidiva.

Referents als resultats Els narius revelen una rinitis crònica, multifocal, lleu.

Donat el pronòstic reservat, el tractament triat és quimioteràpia amb Palladia de manera crònica.

Les radiografies de control es mantenen estables i la pacient es troba sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

DISCUSSIÓ

En el cas descrit l’animal presenta una massa intraluminal en la tràquea amb obliteració completa de la llum associada a una recidiva del lloc quirúrgic primari, el diagnòstic del qual era de carcinoma basaloide.

Els signes clínics són indicatius d’obstrucció de les vies respiratòries, sent la dificultat respiratòria la més freqüent.

També es pot observar tos, respiració sorollosa, disfàgia, sibilancias i cianosi.

Els pacients amb obstrucció traqueal distal poden aparèixer en la radiografia amb pulmons sobre expandits, un diafragma aplanat i una vasculatura pulmonar prominent.

Tot això és secundari a l’atrapament d’aire cabal a l’obstrucció a mesura que la tràquea s’estreny durant l’espiració.

Els tumors traqueals sovint són discernibles en radiografia perquè aquestes masses estan delineades per l’aire traqueal, la qual cosa proporciona un contrast natural.

En la majoria de casos es pot observar opacitats de teixits tous i estenosi traqueal.

El TC amb contrast és el mètode diagnòstic d’elecció per a aquestes lesions atès que ajuda a determinar l’extensió de la malaltia i detectar metàstasi en tòrax.

En el cas descrit les radiografies de tòraxs no van ser concloents. El TC va permetre determinar les característiques de la lesió, localització i invasió traqueal i plantejar així la seva cirurgia.

DISCUSSIÓ INTERVENCIÓ

En gossos, les opcions quirúrgiques per a l’extirpació de tumors traqueals inclouen traqueotomia i resecció traqueal i anastomosi, sent aquesta última la més utilitzada.

L’estenosi traqueal és una complicaciónn clínicament important associada amb una tensió excessiva o una mala alineació en el lloc de l’anastomosi.

L’endoscòpia terapèutica que implica la resecció amb electrocauterio es realitza de manera rutinària en medicina humana i es considera molt eficaç i segura.

A més a més, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

En veterinària s’ha descrit la ablaciónn electrocauterizada guiada per endoscopía de tumors traqueals en gossos, sent considerada una opció segura i efectiva.

És una eina útil per a l’eliminar parcialment les lesions en tràquea en gats i que pot ser utilitzada com una opció de tractament alternativa o addicional a la cirugíaa.

En el cas descrit, la lesió va ser pràcticament eliminada per complet mitjançant l’ús del làser díode guiat per endoscòpia.

Va ser un procediment d’una hora de durada sense sagnats ni complicacions associades sent l’animal donat d’alta 24h després del procediment sense simptomatologia clínica.

Segons el coneixement dels autors, aquest és el primer cas sobre l’ús del làser díode guiat per endoscòpia per a l’extracció d’una massa traqueal intraluminal en un gat.

CONCLUSIÓ

Les lesions intraluminales en traquea no són comunes, poc s’ha descrit sobre la seva resecció sense necessitat de toracotomia i anastomosi, les complicacions associades de la qual són elevades.

El pronòstic reservat i la recidiva de la primera cirurgia limitava les esperances de vida de la nostra pacient.

L’ús d’una tècnica mínimament invasiva per a la resecció de la lesió ha permès a la pacient tenir una llarga supervivència sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

La entrada Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser dóde endoscòpic guiat en un gat. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer 2022| Quimioterapia en mascotes. Cas Clínic de Lluís Benítez, especialista del servei d’oncología del Hospital Veterinaria del Mar

INTRODUCCIÓ

Els constants avanços en la medicina veterinària porten al fet que les nostres mascotes siguin cada vegada més longeves. La longevitat implica major probabilitat de patir malalties i, dins d’aquestes, els tumors són els més freqüents.

Se sap que el 50% dels gossos majors de 10 anys morirà de càncer i que aquest serà el responsable de la mort d’1 de cada 4 mascotes. És per això que cada vegada són més i més freqüents els tractaments quimioteràpics.

Sabem que, en general, la quimioteràpia presenta una bona tolerància per a les nostres mascotes amb escassos efectes secundaris i fàcilment manejables…

Però, afecta la quimioteràpia als seus propietaris de manera directa o indirecta?

QUINES SÓN LES RECOMANACIONS GENERALS A SEGUIR PER PART DELS PROPIETARIS?

Els propietaris entren en contacte amb la quimioteràpia mitjançant maneig directe (administració oral a casa) o indirecte a través de l’exposició a orina/femta/vòmits de les seves mascotes que hagin rebut tractament.

La durada de l’excreció dels fàrmacs no s’ha establert amb exactitud per a la majoria d’ells.

Alguns estudis detecten concentracions de quimioteràpia en orina des de dies fins setmanes després de l’administració, encara que les concentracions es redueixen de forma molt marcada en els primers 3 dies. La majoria de fàrmacs són eliminats en la femta durant 5-7 dies postadministració.

Les recomanacions generals suggereixen manejar l’orina/femta dels pacients que reben quimioteràpia intravenosa com contaminades durant 48-72 h després de l’administració i, fins a 7 dies, per a la via oral.

COM MANEJAR ORINA/FEMTA CONTAMINADA?

Cal fomentar que les nostres mascotes orinin o defequin en l’exterior, en una zona separada i amb poc pas. Es creu que la lum ultraviolada inactiva la majoría de fàrmacs, per la qual cosa triarem una àrea amb molta exposició solar i fàcil de netejar.

Indiquem portar guants per a recollir la femta i rentar-se les mans després de manipular femta/orina. L’orina es pot diluir amb aigua.

És important supervisar les interaccions entre mascotes i nens petits, i prohibir el seu contacte amb orina/femta/vòmits. Les rentades de mans són crucials després del seu contacte, i aquelles dones embarassades, en procés de concebre o lactants no haurien de manipular quimioteràpia o netejar les deposicions de les mascotes.

QUÈ FAIG PER A PROTEGIR-ME A MI MATEIX?

L’ideal és seguir les següents pautes:

• Posar-se guants cada vegada que s’administra quimioteràpia a casa i rentar-se les mans seguidament.
• No guardar la quimioteràpia juntament amb medicacions humanes, prop de menjar o en zones de fàcil accés per als nens.
• Les pastilles o comprimits de quimioteràpia no es poden partir, triturar, obrir (en cas de càpsules) o barrejar amb líquids/menjar per a facilitar la seva administració.
• Els vials o xeringues buides s’han de retornar al centre veterinari perquè allí es faci una bona gestió de residus.
• Els animals que reben quimioteràpia s’han de mantenir en un ambient controlat i no permetre que defequin o orinin en àrees comunes, àrees de fàcil accés per a nens o àrees que no siguin fàcilment netejables almenys 48h després de l’administració. La zona ideal ha de ser una
  zona tranquil·la i lluminosa.

Ús de guants per al maneig de quimioteràpia

QUÈ HE DE FER SI LA MEVA MASCOTA VOMITA O S’ORINA A CASA DE MANERA ACCIDENTAL?

És imprescindible netejar amb guants, evitant productes o esprais d’alta pressió i usant draps d’un sol ús. L’ideal és desinfectar l’àrea amb detergent i lleixiu diluït fins que no s’observin restes.

Els residus (també els guants), hauran de dipositar-se en doble bossa.

En el cas dels gats, els sorrals deuen sempre netejar-se diàriament i tirar les deixalles en bosses dobles també.

QUÈ HAIG DE FER SI ACCIDENTALMENT TOCO LA FEMTA/ORINA/VÒMIT SENSE GUANTS?

En aquests casos és vital rentar la zona exposada amb aigua i detergent durant, mínim, 5 minuts i seguir les indicacions especials per a cada fàrmac que el vostre metge/veterinari indiqui.

Per a conèixer més informació o resoldre qualsevol dubte, no dubteu a contactar amb el nostre servei d’ Oncología, que en tot moment, us donarà les indicacions pertinents per a cada cas.

La entrada Quimioterapia en mascotes aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Setembre 2018|Nefroblastoma en conill nan. Cas Clínic d’Adrián Melero, doctorat i responsable del servei d’animals exòtics de l’Hospital Veterinari del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Es presenta al nostre centre Roxy, un conill nan mascle, no castrat, de 3 anys. El seu propietari refereix que està actiu i alerta, però que des de fa uns dies presenta taquipnea i nerviosisme.

Acudeix preocupat perquè des d’un temps enrere a ara, observa una pèrdua de pes crònica en ell, no obstant això, desde fa uns dies, li sembla percebre unadistensió abdominal que no presentava.

PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC

Durant l’exploració física realitzada en la consulta, en la palpació abdominal, l’especialista del servei d’animals exòtics pot evidenciar una gran massa, dura i irregular, ocupant gran part de l’abdomen.

Sent est el focus de dolor que clarament li causa aquesta actitud a Roxy, a més de l’alt risc que podria suposar la ruptura interna d’aquesta massa, s’indica un primer abordatge analític general, per valorar l’estat general del pacient.

L’hematologia revela anèmia no regenerativa; Una mala resposta de la medul·la òssia a la demanda de producció de glòbuls vermells disminuïts.

La resta de valors estan dins dels paràmetres de la normalitat, per la qual cosa, tot i sent el pronòstic reservat, ens permet no perdre l’esperança a sanar-ho.

Figura 1

Radiográficament s’observa una massa anòmala a l’abdomen, delimitada per l’estómac i la bufeta, desplaçant el paquet intestinal caudalment.

A més, s’observen diverses estructures de radiopacitat mineral, compatibles amb pedres ingerides per l’animal, probablement de forma accidental.

Encara que aquestes, puguin no tenir concordança amb la resta del cas, en aquesta fase diagnòstica, no podem llevar-lis importància, podent tanmateix, complicar-nos el cas. (Figura 1)

En l’estudi ecogràfic s’observa una massa ovalada d’uns 15x12cm, delimitada per una càpsula, amb cavitats en el seu interior, sent aquestes compatibles amb, teixit tou d’alt contingut en greix o líquid, o material semi-sòlid.

En una de les vores de la càpsula es pot observar teixit compatible amb el ronyó dret, permetent-nos així situar la massa amb més precisió.

Arribats a aquest punt, el servei d’oncologia veterinària conjuntament amb el de cirurgia que es van posar a estudiar el cas, simultàniament, per tractar-ho de la millor forma possible entre tots els serveis.

El diagnòstic presumptiu és de massa renal compatible amb abscés, quist o neoplàsia.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

En conseqüència, d’aquest possible diagnòstic, la realització d’un estudi complet i adequat de l’animal és molt important, amb l’objectiu de poder descartar la presència d’un tumor, i la metàstasi d’aquest, en cas positiu.

Per a això, es requereix abordar quirúrgicament al pacient, precipitadament, per reduir els riscos potencialment mortals.

Es realitza una laparotomia exploratòria, amb posterior nefrectomia (extirpació del ronyó), i ureterectomia dreta (resecció d’una part de l’urèter dret). (Figura 2)

Figura 2

És una cirurgia agressiva, radical, i amb múltiples riscos, però es planteja extirpar la totalitat del tumor juntament amb les possibles cèl·lules canceroses que ho envoltessin, i assegurar així que aquesta sigui curativa.

La cirurgia és un èxit, i 72h després de la cirurgia, després de ser hospitalitzat per a el control del dolor d’una cirurgia tan extrema, i  podent-li proporcionar així una millor atenció, el pacient es dóna d’alta amb tractament analgèsic i antibiòtic.

Una setmana després, per a sorpresa de tots, l’anàlisi sangínia és normal, i la recuperació del pacient evoluciona favorablement.

Els resultats de l’estudi histopatològic de la biòpsia del ronyó revelen que es tracta d’una proliferació neoplàsica, mal delimitada, que creix infiltrant-se i substituent el teixit renal proper, sent el diagnòstic definitiu el de Nefroblastoma renal. (Figura 3 i 4)

Figura 3

Figura 4

Conegut també com a tumor de Wilms, es una neoplàsia maligna de ronyó, de molt alta mortalitat, si no s’aborda ràpidament.

Es tracta d’una malaltia, que encara i ser molt comuna en l’espècie humana, és minoritària casuísticament entre les nostres mascotes, sent encara molt poc freqüent en aquesta espècie.

La gran majoria d’estudis d’aquest tipus de tumors estan basats en estudis humans, principalment en nens, en els quals es donen extremadament freqüent. Encara es desconeix si es tracta d’una malaltia genètica.

En conills, donada la seva poca casuística, és molt difícil treure conclusions fermes. Generalment, s’ha pogut veure que el seu comportament sol ser de caràcter benigne, encara que augmenten de grandària de forma significativa en molt poc temps.

En molts casos, sol ser una troballa durant les necròpsies, presentant-se de forma solitària, múltiple unilateral o bilaterals.

Roxy ara porta una vida totalment normal, però serà crucial la realització de revisions periòdiques, per a un bon control del pacient, però sobretot, per a la prevenció d’una possible reincidència tumoral.

La entrada Nefroblastoma en conills aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2018| Mastoscitoma caní, cas clínic de l’Oriol Jornet, membre del servei d’oncologia de l’Hospital Veterinario del Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPICÓ DEL PROBLEMA

La Lluna, bòxer, femella castrada de 10 anys, va acudir al nostre centre veterinari, per la presència d’un nòdul a nivell del belfo esquerra de 3*3cm de dos mesos d’evolució, que anteriorment no havia mostrat resposta a tractaments antiinflamatoris sistèmics ni locals.

PROVES I DIAGNÒSTIC

Les citologies inicials no van ser diagnòstiques a causa de l’escassa cel·lularitat de les mateixes i eren compatibles amb estructura quística. Posterior a la segona citologia practicada, el nòdul va accelerar el seu creixement, duplicant la seva mida quan va ser visitat per nosaltres.
A l’exploració física es va detectar nòdul cutani d’uns 3*3cm, alopècic, eritematós, de consistència dura i infiltrant teixits adjacents. La resta de l’exploració va resultar ser normal, no detectant altres lesions cutànies ni limfadenopatia regional/generalitzada.
La citologia de la lesió va mostrar la presència d’una població abundant de cèl·lules de morfologia arrodonida i amb presència en el seu interior de diferent quantitat de grànuls segons la cèl·lula. El fons es caracteritzava per la presència d’abundants grànuls provinents de la desgranulació d’aquestes cèl·lules i eosinòfils. El procés era compatible amb un mastocitoma caní.
El mastocitoma caní, que és una proliferació de mastòcits, representa el primer tumor cutani més freqüentment diagnosticat en l’espècie canina. És un tumor d’animals adults, encara que també pot presentar-se en animals joves i és freqüent tant en mascles com en femelles. La majoria d’aquests tumors es presenten en gossos mestissos però certes races tenen un major risc de partir-la com són buldogs (anglès, francès, boxer, etc), Labrador i Golden retriever, Shar peis, Beagle, etc. No es coneix la causa per la qual es produeixen.
La majoria es produeixen a la pell i teixit subcutani i normalment són solitaris encara que d’un 10-15% dels gossos es presenten amb múltiples lesions. Un 50% dels MCTs cutanis es produeixen al tronc i regió perineal, 40% extremitats i 10% al coll i cap. També s’han descrit en altres parts i òrgans del cos.

TRACTAMENT I EVOLUCIÓ

Un cop diagnosticat el mastocitoma, és molt important, fer un bon estadiatge de l’animal, amb l’objectiu de poder descartar la presència de la malaltia a distància (siguin linfonodes regionals o òrgans interns com la melsa i el fetge). Si tot és correcte i segons la localització de la lesió, es planteja exèresis d’aquest, amb amplis marges , per tal d’assegurar-se que la cirurgia és curativa.
És molt important, remitir el nòdul al laboratori per tal de realitzar un examen histològic. Segons el grau histològic i si els marges de la lesió són nets, podem considerar que el tractament a estat curatiu. Tot i així, es recomanen revisions periòdiques per descartar la reaparició de la malaltia. Molts cops, a causa de la localització, i també un aspecte molt important, segons el grau histològic, la cirurgia no és suficient per considerar-la un tractament curatiu, i en aquests casos es planteja radioteràpia/quimioteràpia adjuvant per assegurar que la reaparició del MCTs es produeixi més tard mantenint una excel·lent qualitat de vida pel pacient.

La entrada MASTOCITOMA CANÍ aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Per sorpresa de tots, es va detectar una massa en la geniva que que mai s’havia detectat. Encara que mai es perd l’esperança, els resultats de la biòpsia parcial ens van confirmar la nostra principal, i per mala sort, pitjor notícia ja que es tractava d’un melanoma oral. Arribats a aquest punt, va ser el servei d’oncologia veterinària conjuntament amb el de cirurgia que es van posar a estudiar el cas per tractar-lo de la millor manera possible.
El melanoma oral en gos és tumor molt agressiu ja que pot recórrer localment i té una alta probabilitat de metàstasi.

VALORACIÓ: ESTADIATGE COMPLET
Això va requerir de fer un estadiatge complet per poder valorar si hi havia possibilitat de treure el tumor i de si això era necessari, ja que potser el tumor ja havia metastatitzat a altres òrgans.

Oncologia veterinaria Barcelona quiròfan

BONES NOTÍCIES PER A NANO!
Aquesta vegada sí que les notícies van ser bones, ja que no hi havia indicis de metàstasi al tòrax o abdomen i el TC mostrava que no hi havia una gran invasió del tumor al maxil·lar.
En aquest cas, era vital realitzar una cirurgia radical, treure gran part del maxil·lar per extirpar el tumor juntament amb les possibles cèl·lules canceroses que ho envoltessin en la seva totalitat a més d’analitzar els limfonodes propers a la zona.

Per això el nostre equip de cirurgians va tenir la sort de comptar amb la direcció i experiència de Manuel Jiménez, diplomat europeu de cirurgia de petits animals, que van practicar una maxil·lectomia rostral parcial.

Maxil·lectomia rostral parcial en gos Veterinària del Mar

Aquí pots veure el fantàstic resultat !! Nano es va recuperar com un campió i ja pot portar una vida totalment normal. I el millor de tot: Els resultats de la biòpsia radical ens van confirmar que la cirurgia havia estat un èxit ja que s’havia extirpat tot el tumor amb marges nets.

Oncologia veterinària: el gos Nano recuperat

D’ara en endavant seguirem vigilant de prop a Nano, ja que en aquest tipus de tumor la monitorització és molt important.

La entrada ONCOLOGIA VETERINÀRIA: EL CAS CLÍNIC DE NANO aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona octubre de 2016 | Avui us presentem a Rufi, un gat castrat de 10 anys que es va presentar a la Clínica Veterinària del Mar. Els propietaris li havien notat una massa situada a la zona ventral de la mandíbula. En l’examen físic, Rufi no va mostrar cap anomalia excepte la massa submandibular de 1,5 * 2 cm que expliquen els propietaris. Es va decidir realitzar una punció de la massa per valorar quin tipus de cèl·lules conté per poder orientar el diagnòstic. En aquest cas, els resultats del laboratori no van ser els desitjats, ja que eren compatibles amb un Mastocitoma **.

Què és un mastocitoma?

** Un mastocitoma és un dels tumors cutanis més freqüents en els gats. Aproximadament fins a un 15% de tots els tumors cutanis són mastocitomas. Consisteix en una proliferació neoplàsica de mastòcits formats en la medul·la òssia que es presenten en forma de nòduls dèrmics solitaris i que tendeixen a ulcerar.

Atès que la massa havia crescut ràpidament i els resultats del laboratori van ser de pronòstic negatiu, es va decidir realitzar una ecografia abdominal. Així podríem valorar que no estiguessin altres òrgans afectats. Aquest tipus de tumors poden metastatitzar o generar-se en la melsa o en l’intestí.
Durant l’ecografia abdominal, es van observar diverses zones hiperecogénicas a la melsa. Així que vam decidir l’extirpació quirúrgica del nòdul juntament amb la melsa per valorar si existia metàstasi a la melsa i per poder estadiar el Mastocitoma submandibular.

Resultat de la cirurgia

La cirurgia va ser un èxit i l’extirpació de la melsa i del nòdul es va realitzar sense cap problema. A les poques hores, Rufi ja estava donant voltes a les gàbies Catfriendly de què disposem a la nostra zona d’hospitalització exclusiva per a gats.

Ara toca esperar els resultats de histopatològics del nòdul i la melsa per valorar quin tractament s’inicia.

Rufi ja aquesta a casa i els propietaris ens expliquen que fa vida completament normal i que ja no té molèsties a l’hora de dinar.

Et deixem la seva història en vídeo:

La entrada Mastocitoma en gats: La història d’en Rufi aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.