Barcelona, novembre 2019|Leismaniasis en gos. Cas Clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna i neurologia de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DADES DEL PACIENT AMB LEISHMANIASIS I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Gogh, va acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari de la Mar per un quadre d’apatia, i una greu inflamació en l’extremitat anterior dreta. (figura 1)

La seva propietària referia que en els 2 últims dies la inflamació havia evolucionat a pitjor.

Figura 1

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física presentava febre de 40 °C i una artritis amb greu inflamació de la zona al voltant del colze dret. (figura 2)

A més, se li va detectar una uveítis bilateral (inflamació intraocular), comuna en pacients amb leishmaniasis.(figura 3, 4 i 5)

Figura 3

Figura 4

Figura 5

Davant la sospita d’un quadre infecciós, inmunomediado o neoplàsic, es va proposar un primer abordatge analític i un conjunt de proves, per a poder diagnosticar l’origen dels signes que presentava.

L’hemograma presentava una lleu anèmia, amb moderada leucocitosis i lleu trombocitopenia.

Tanmateix, la bioquímica, un augment de les proteïnes totals i les globulines.

La citologia de l’extremitat va revelar una important inflamació associada a bacteris, confirmada posteriorment per cultiu.

Figura 2

Aquesta, li produïa una infecció profunda anomenada fasciïtis necrosant.

És a dir, una infecció que produeix la mort de les cèl·lules de la pell i el teixit subcutani. (figura 6 i 7)

Enfront d’aquest resultat, se li van realitzar proves específiques de malalties vectorials el resultat de les quals va ser positiu a Leishmània, amb un nivell alt d’anticossos.

Figura 6

Figura 7

TRACTAMENT

Causada pel protozou Leishmània infantum, la leishmaniasis canina és una malaltia que es transmet per un mosquit anomenat flebòtom.

No causa malaltia en tots els gossos, sinó que depèn de la immunitat del pacient, i la capacitat d’aquest per a lluitar contra el paràsit.

Pot produir signes de qualsevol tipus, sent els més freqüents els cutanis, oculars, alteracions renals i signes generalitzats com a febre, apatia o augment de la grandària de ganglis.

Generalment es diagnòstica mitjançant una prova específica en sang (serologia), que ajuda també a quantificar la gravetat de la malaltia.

Alguns casos però, pot ser necessari realitzar altres proves menys habituals (citologia, biòpsia, PCR) per a poder detectar el paràsit en teixits.

El tractament més comú es basa en la combinació de dos fàrmacs: el antimoniato de meglumina, que s’injecta durant un mes de manera continuada; i el alopurinol que es dóna via oral un mínim de 6-12 mesos.

EVOLUCIÓ

És una malaltia crònica i que pot ser greu, però en molts casos, el tractament aplicat, aconsegueix “adormir” la Leishmània i curar els signes causats per aquesta.

El control periòdic amb el veterinari durant i després del tractament, és vital per a vigilar possibles recaigudes.

Així mateix, la millor estratègia de prevenció de la malaltia, és evitar el contacte amb el mosquit mitjançant repel·lents (collarets i pipetes), podent combinar-se amb vacunes i/o medicacions per a augmentar les defenses.

RESOLUCIÓ

En el cas de Gogh, es va iniciar el tractament per a la leishmaniasis, així com per a les complicacions provocades per aquesta (uveítis, artritis i fasciïtis necrosant).

La resposta al tractament va ser molt satisfactòria, i després de 3 mesos de tractament els nivells d’anticossos es van reduir a un positiu baix, amb total desaparició dels signes clínics. (Figura 8 i 9)

Figura 8

Figura 9

Encara queden mesos de tractament, però veient la seva evolució, estem segurs que Gogh aconseguirà recuperar-se completament.

.

Per a conèixer més casos sobre ferides, en aquest cas per ulceració, pots conèixer la história de Tolstoi: https://veterinariadelmar.com/ca/project/ferides-per-ulceracio-cutania/

La entrada Leishmaniasis en gos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, octubre 2019 | Intoxicació per teobromina en gos. Cas clínic de Pablo Jurado, veterinari clínic del servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Cosito, un Pomerània d’1 any i 2,4 kg de pes, va acudir al servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar, presentant un quadre clínic d’intoxicació, amb nerviosisme i taquicàrdia extrema. (figura1)

Figura 1

Els propietaris referien que hores abans, per distracció, va ingerir una porció de pastís de xocolata negra, d’uns 100 grams de pes.

La xocolata conté una substància anomenada teobromina, similar a la cafeïna, que en funció de la mena de xocolata, conté més o menys concentració, sent la xocolata negra el de major.

Aquesta, provoca modificacions bioquímiques en el cos; i a causa de la seva lenta metabolització, en animals resulta tòxica, produint signes clínics a baixes dosis (inferiors de 80 mg/kg), i sent letal en el 50% dels animals, en dosis de 300 mg/kg (en gos) i 200 mg/kg (en gat).

Per als humans també és tòxica, però la dosi letal és de 1000 mg/k; molt major que en les nostres mascotes.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física general, Cosito presentava les mucoses congestives, taquicàrdia de 240 batecs per minut, i taquipnea de 108 respiracions per minut.
Valors molt augmentats enfront de la mitjana normal.

No mostrava signes gastrointestinals tals com vòmits o diarrees, i en l’auscultació cardíaca es van descartar sorolls compatibles amb malaltia cardíaca.

Sense una història mèdica prèvia rellevant, i davant la negació d’accés a altres tòxics; donat el quadre clínic actual, es va plantejar realitzar un electrocardiograma.

Aquest va revelar una taquicàrdia sinusal (figura 2); un trastorn del ritme cardíac que es manifesta per una acceleració dels batecs del cor.

El diagnòstic presumptiu concordava amb una taquicàrdia fisiològica (causada per por, dolor, excitació), o una taquicàrdia patològica (causada per una fallada cardíaca, malaltia respiratòria, xoc, malaltia sistèmica o intoxicació).

Segons el descrit en la recollida de dades del pacient, el diagnòstic presumptiu coincidia amb una intoxicació per teobromina (xocolata).

Els signes clínics , en casos severs, són entre altres l’aparició d’arrítmies i/o taquicàrdia, podent arribar a presentar convulsions, coma i fins i tot la mort de l’animal.

Figura 2

TRACTAMENT

La ràpida actuació en aquests casos és crucial, així com l’aplicació de la vigilància intensiva necessària, en funció de la quantitat aproximada de teobromina ingerida per Cosito.

Sent la porció de pastís, d’unS 100 grams de pes (aproximadament 50 grams proporcionals a xocolata pura), la concentració de teobromina per aquesta quantitat de xocolata negra (70% cacau), corresponen a una dosi de 20,3 mg/gr. (figura 3)

En aquest cas, la dosi total de teobromina ingerida per Cosito correspon a 700 mg.

Figura 3

Donat el poc pes corporal de Cosito, la dosi aproximada de teobromina era de 292 mg/kg, resultant gairebé una dosi letal.

Enfront de la gravetat associada a la intoxicació, es va induir el vòmit de Cosito, i es va procedir a realitzar-li fluïdoteràpia intensiva, accelerant i controlant la detoxificación, així com la progressió dels seus signes clínics. (figura 4)

A més es va col·locar un sondatge nasogàstric per a realitzar rentades, i administrar així mateix carbó actiu, que actua com quelant del tòxic, evitant així la seva absorció.

Figura 4

EVOLUCIÓ

El pronòstic enfront de la intoxicació és reservat, ja que depèn de la mena de xocolata, el pes de l’animal, i el temps transcorregut donis de la seva ingestió.

Però sort, Cosito es va recuperar completament, i 24 hores més tardes, després d’estabilitzar la seva freqüència cardíaca i pressió sanguínia, se li va poder donar l’alta amb teràpia digestiva.

CONCLUSIÓ

En observar que la nostra mascota hagi pogut ingerir xocolata, és vital acudir immediatament al veterinari, per tal d’induir del vòmit, i administrar la teràpia adequada abans que apareguin els signes clínics.

La entrada Intoxicació per teobromina en gos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, febrer de 2018 | Aquest cop ha estat Lana, un cadelleta de Labrador Retriever de 3 mesos d’edat qui ha confiat en el nostre equip de cirurgia veterinària de l’Hospital Veterinari del Mar. Lana presentava regurgitacions des dels 2 mesos que no responien a tractament.

Lana va ser visitada en el seu veterinari habitual i un cop descartades les principals causes, li van realitzar radiografies de contrast on van observar una dilatació del esòfag (megaesòfag). Aquesta dilatació era compatible amb una alteració en el desenvolupament embrionari dels vasos cardíacs de manera que el seu veterinari va decidir referir a Lana al nostre Hospital veterinari per confirmar el diagnòstic i valorar el tractament quirúrgic.

Proves diagnòstiques

Un cop al nostre hospital veterinari, en col·laboració amb l’Hospital Veterinari de Molins, vam realitzar proves d’imatge avançada; un TC i una fluoroscòpia. Amb els resultats de les proves, vam poder confirmar el diagnòstic presumptiu: Lana tenia un quart arc aòrtic que li causava les regurgitacions. En el seu cas, era la presència d’una Artèria subclàvia aberrant amb flux en el seu interior la que comprimia l’esòfag dificultant el pas d’aliment.

Imprescindible passar per quiròfan

El seu tractament era quirúrgic i era necessari d’un equip de cirurgians i anestesistes especialistes treballant conjuntament per minimitzar el risc quirúrgic, ja que necessitàvem dissecar, lligar i seccionar el vas que comprimia l’esòfag, sabent que aquest estava a pocs centímetres del cor.
La cirurgia va ser un èxit i una vegada eliminat el vas sanguini i les fibres adherides a l’esòfag ja no s’observaven les obstruccions prèvies.
A les poques hores postquirúrgiques Llana ja tenia ganes de jugar i com a bona Labrador Retriever, moltes ganes de menjar.
Moltes gràcies per confiar en nosaltres de part de tot l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar.

Per a més informació contactar amb el servei de cirurgia veterinària al 930217812.

Et deixem amb un vídeo de tot el procés:

La entrada Persistència de l’arc aòrtic en cadell de Labrador aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

La entrada SARNA EN ERIÇONS : EL CAS CLÍNIC VETERINARI DE DARINA aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, gener de 2017 // Avui et portem el cas clínic veterinari d’en Thor, un dogo alemany de 7 mesos d’edat que va venir al servei de dermatologia veterinària de la Clínica Veterinària del Mar perquè desde feia uns dies tenia picor, pèrdua de pèl i coloració vermellosa a la pell.

Examen, proves veterinàries i diagnòstic

L’examen físic general era normal, però durant l’examen dermatològic es van trobar diferents lesions en el gos: alopècia multifocal generalitzada (falta de pèl per tot el cos) i eritema associat (coloració vermellosa).
És molt important fer un bon diagnòstic diferencial i realitzar les proves veterinàries oportunes per tal d’identificar la causa. En el cas del Thor, la principal sospita del diagnòstic diferencial realitzat era la d’una Sarna, concretament la Sarna demodècica o Sarna vermella.

Com tots sabem, la paraula ‘sarna’ ens transmet perill i alerta. Per tenir informació ampliada sobre tot el que cal saber de la sarna demodècica pots entrar a la notícia del blog de fa uns dies.
Es va recomanar fer les proves adients, citologia i tricograma. En la citologia es va observar que en alguna zona del cos en Thor tenia infecció. El tricograma ens va confirmar el diagnòstic pressumptiu, ja que al camp microscòpic s’observava gran quantitat de ‘Demodex spp’. Es va poder confirmar la sarna demodècica amb infecció associada en algunes zones del cos.
El tractament que es va implantar de manera immediata va resultar un èxit i en uns dies en Thor va començar a millorar i a jugar!

La entrada Cas clínic veterinari: El dogo alemany Thor | Sarna demodècica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona octubre de 2016 | Avui us presentem a Rufi, un gat castrat de 10 anys que es va presentar a la Clínica Veterinària del Mar. Els propietaris li havien notat una massa situada a la zona ventral de la mandíbula. En l’examen físic, Rufi no va mostrar cap anomalia excepte la massa submandibular de 1,5 * 2 cm que expliquen els propietaris. Es va decidir realitzar una punció de la massa per valorar quin tipus de cèl·lules conté per poder orientar el diagnòstic. En aquest cas, els resultats del laboratori no van ser els desitjats, ja que eren compatibles amb un Mastocitoma **.

Què és un mastocitoma?

** Un mastocitoma és un dels tumors cutanis més freqüents en els gats. Aproximadament fins a un 15% de tots els tumors cutanis són mastocitomas. Consisteix en una proliferació neoplàsica de mastòcits formats en la medul·la òssia que es presenten en forma de nòduls dèrmics solitaris i que tendeixen a ulcerar.

Atès que la massa havia crescut ràpidament i els resultats del laboratori van ser de pronòstic negatiu, es va decidir realitzar una ecografia abdominal. Així podríem valorar que no estiguessin altres òrgans afectats. Aquest tipus de tumors poden metastatitzar o generar-se en la melsa o en l’intestí.
Durant l’ecografia abdominal, es van observar diverses zones hiperecogénicas a la melsa. Així que vam decidir l’extirpació quirúrgica del nòdul juntament amb la melsa per valorar si existia metàstasi a la melsa i per poder estadiar el Mastocitoma submandibular.

Resultat de la cirurgia

La cirurgia va ser un èxit i l’extirpació de la melsa i del nòdul es va realitzar sense cap problema. A les poques hores, Rufi ja estava donant voltes a les gàbies Catfriendly de què disposem a la nostra zona d’hospitalització exclusiva per a gats.

Ara toca esperar els resultats de histopatològics del nòdul i la melsa per valorar quin tractament s’inicia.

Rufi ja aquesta a casa i els propietaris ens expliquen que fa vida completament normal i que ja no té molèsties a l’hora de dinar.

Et deixem la seva història en vídeo:

La entrada Mastocitoma en gats: La història d’en Rufi aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre de 2016./ Avui us presentem a la Lira i en Limo, una simpàtica parella de periquitos! En Limo va venir a la Clínica Veterinària del Mar d’acompanyant de la seva princesa, la Lira, que desde fa un temps li creixen molt les ungles i té lesions costroses al voltant del bec. En aquests casos, és important realitzar una visita amb el veterinari d’exòtics, en el nostre cas, amb l’Adrià Melero! La importància de la visita és per valorar el problema principal i per revisar totes les altres característiques importants del benestar de la mascota: alimentació, hàbitat, substracte, joguines, premis… Ja que moltes vegades creiem que la pauta que seguim és la millor i podem endur-nos una sorpresa!

Un cop examinats els dos periquitos i feta la citologia de les lesions, confirmem la presència d’uns minúsculs paràsits, uns àcars del gènere Knemidocoptes, causants del que coneixem com a sarna knemidocòptica. Normalment, la malaltia sol apareixer en animals que han patit un període d’inmunosupressió, ja sigui a llocs on viuen molts animals en un espai reduït, per mala alimentació o per qualsevol malaltia que faci que el sistema inmunitari del nostre periquito no estigui al 100%.

Sarna Knemidocòptica

Es va començar amb el tractament específic i van realitzant controls per tal d’evitar que el problema es compliqui i ens provoqui altres patologies més importants i perilloses.

Esperem que millori amb el tractament!

Per consultes, pots trobar-nos a:

Veterinari 24h Barcelona – Clínica Veterinària del Mar

Marina, 69 Barcelona. 93 0217812

info@veterinariadelmar.com

Dll a Dv de 9’30h a 13’30h i de 17h a 20’30h.

Dissabtes de 10h a 13h .

Urgències 24h 640 605 724

Si ens regala el seu cor, cuidem-lo!

La entrada Un cas pel nostre veterinari d’exòtics: Els periquitos Lira i Limo aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

En Foxy és un chihuahua de 3 mesos d’edat. Els seus propietaris es van posar en contacte amb nosaltres perquè a les 4 de la matinada van adonar-se que no estava bé. Donat que a la Clínica Veterinària del Mar oferim el servei de veterinari 24h a Barcelona i rodalies, els propietaris van dur-lo d’urgència.

Un cop a la clínica, vàrem observar que en Foxy mostrava signes d’hipotèrmia, postració i hipoglucèmia confirmades amb una analítica sanguínia. Així doncs, va requerir d’hospitalització per tal d’instaurar tractament endovenós per corregir la hipoglucèmia i per controlar la hipotèrmia.

A les poques hores d’ingrés, en Foxy va millorar. Vam poder controlar amb analítiques sanguínies que els nivells de glucosa s’havien normalitzat. Així que, desprès d’estar sota control veterinari durant tot el dia vam decidir donar l’alta hospitalària d’en Foxy.

Vàrem informar als propietaris dels perills de la hipoglucèmia en gossos.  També els vàrem facilitar un llistat de consells importants per tal d’evitar episodis semblants en un futur.

Consells per evitar hipoglucèmia en gossos

– Evitar realitzar exercici abans d’anar a dormir o de deixar el gos sol a casa.

– No deixar molt de pinso al seu abast ja que no controlem la quantitat que ingereix. Posar poca quantitat i anar-la reposant durant el dia. A mesura que vagi menjant és l’ideal per tal de tenir un millor control de la quantitat que menja el gos.

– Si ha fet molt d’exercici, podem donar-li menjar humit (llauneta) ja que es molt més palatable.

– Si en algun moment el veiem que comença a estar més postrat, realitza moviments de pedaleig o desorientació, hem de donar-li una mica de mel (ficar-li a la boca si no la vol menjar). També recomanem anar al veterinari per evitar i controlar possibles complicacions com la hipotèrmia.

Mira què espavilat estava abans de marxar cap a casa…

Clínica Veterinària del Mar

Marina, 69 Barcelona. 93 0217812 info@veterinariadelmar.com

Dll a Dv de 9’30h a 13’30h i de 17h a 20’30h. Dissabtes de 10h a 13h

Urgències veterinàries 24h 640 605 724

Si ens regala el seu cor, cuidem-lo!

La entrada Veterinari 24h Barcelona | El cas del chihuahua cadell Foxy aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Se li ha fet una radiografia abdominal, una anàlisi de sang a més d’un test de parvovirosis (test ràpid de les femtes). Ha requerit d’una hospitalització de dia de 12h, per observar la seva evolució, al nou espai d’hospitalització de gossos de mida més gran i antibioteràpia endovenosa i fluidoteràpia per a la deshidratació.

Clínica Veterinària del Mar – Marina, 69 Barcelona. 93 0217812 info@veterinariadelmar.com

Si ens regala el seu cor, cuidem-lo! ‪

La entrada Hospitalització d’un Dogo per vòmits i diarrea. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.