Barcelona, Novembre 2023| Cardioversió elèctrica en un Buldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica. Cas Clínic de Laín García, responsable del servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari de la Mar i Hospital Veterinari Molins.

INTRODUCCIÓ A LA CARDIOMIOPATÍA ARRITMOGÉNICA

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) es va descriure per primera vegada en el Bulldog Anglès en 2009.

Igual que succeeix en humana o en el Bóxer, aquesta cardiomiopatía consisteix en un infiltrat fibroadiposo del endocardio que provoca l’aparició d’arrítmies ventriculars dretes.

Una arrítmia és un trastorn del ritme cardíac que causa batecs irregulars del cor. Poden ser benignes o greus i són causades per diverses condicions mèdiques.

Aquest cas clínic descriu com, després de tractar sense èxit amb diferents antiarrítmics, finalment es va aconseguir revertir temporalment aquestes arrítmies a ritme sinusal mitjançant cardioversió elèctrica.

Aquest procediment mèdic consisteix en utilitza una descàrrega elèctrica per a restablir un ritme cardíac normal davant arrítmies cardíaques.

Pacient amb amb cardiomiopatía arritmogènica

DADES DEL PACIENT I CAS CLÍNIC

Acudeix a l’Hospital una gossa de raça Bulldog anglès, de 9 anys i 20 Kg de pes, per síncopes d’aparició aguda.

No hi havia antecedents de malaltia i no estava prenent cap medicació.

L’examen físic va mostrar taquicàrdia, pols femoral feble i mucoses pàl·lides.

L’electrocardiograma va revelar una taquicàrdia ventricular (TV) dreta paroxismal a 340 bategats/min.

Taquicàrdia ventricular (TV) dreta en electrocardiograma

Les radiografies toràciques van mostrar una cardiomegalia generalitzada sense signes de congestió, i l’ecocardiografia una marcada dilatació del ventricle dret.

Les analítiques sanguínies no van evidenciar alteracions significatives.

DIAGNÒSTIC I MANEIG HOSPITALARI

El diagnòstic presumptiu inicial va ser de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Inicialment es van administrar 2 bitlles de lidocaïna seguit d’una infusió contínua.

A les 24 hores es va pautar sotalol i es va reduir la infusió contínua a un 50%.

L’electrocardiograma va empitjorar i es va haver de tornar a pujar la infusió contínua, i es va substituir el sotalol per amiodarona.

Pel fet que l’arrítmia no es controlava, els propietaris van autoritzar realitzar una cardioversió elèctrica bifàsica com a última opció.

Mitjançant cardioversión (Nikon Kohden Cardiolife), després d’una descàrrega a 100J es va restablir el ritme sinusal a 111 bategats/minut.

Cardioversió elèctrica bifàsica

Restabliment del ritme sinusal

DISCUSSIÓ

La cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC) del Bulldog anglès té una presentació clínica similar a la descrita en el Bóxer.

Els pacients poden tenir arrítmies subclínicas o simptomàtiques però, a diferència que en els Bóxer, molts presenten fallada cardíaca congestiva pel que es considera un forma més greu de ARVC.

Inicialment el tractament consisteix a administrar antiarrítmics però a vegades les arrítmies són refractàries.

En medicina humana la implantació d’un cardioversor-desfibril·lador elèctric en pacients amb elevat risc de mort sobtada permet controlar les arrítmies, millorar el pronòstic a llarg termini i la supervivència.

Aquesta opció terapèutica, encara que s’ha descrit en el Bóxer, no sol ser viable en veterinària a causa de l’elevat cost i la falta d’experiència tècnica.

En canvi la utilització d’un cardioversor elèctric bifàsic extern pot contemplar-se com una opció viable per a controlar aquestes arrítmies en pacients refractaris i hemodinámicamente inestables.

CONCLUSIÓ

La detecció d’arrítmies ventriculars dretes en Buldog anglès ha de fer-nos pensar en aquesta forma de cardiomiopatía arritmogénica del ventricle dret (ARVC).

Si no es controlen farmacològicament es pot intentar una cardioversión.

De totes maneres, s’ha d’advertir al propietari que la durada del ritme sinusal després de la cardioversión és molt variable i l’arrítmia pot reaparèixer en qualsevol moment.

Pots conèixer més cas veterinaris de cardiopaties en el següent article

La entrada Cardioversió elèctrica en un Bulldog Anglès amb cardiomiopatía arritmogénica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre 2023| Broncopneumònia parasitària en un gatet. Cas Clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de Medicina Felina de l’Hospital Veterinari de la Mar.  

DADES DEL PACIENT AMB BRONCOPNEUMÒNIA PARASITÀRIA

Es presenta a l’Hospital Veterinari de la Mar un gat mascle comú europeu no esterilitzat de 5 mesos d’edat.

El petit va ser referit a l’hospital per dificultat respiratòria i tos d’una setmana d’evolució. després d’haver estat recollit 24 hores abans en un jardí.

Prèviament feia vida exterior i no havia estat desparasitat.

DESCRIPCIÓ DE LA BRONCOPNEUMÒNIA PARASITÀRIA

Durant l’examen físic  es va detectar que presentava respiració amb esforç abdominal i augment de la freqüència respiratòria amb més de 70 respiracions per minut.

Se li van realitzar radiografies de tòrax on es van observar alteracions compatibles amb una broncopneumònia parasitària.

QUÈ SÓN ELS PARÀSITS PULMONARS?

Les infestacions per paràsits pulmonars en gats solen estar infradiagnosticades.

Aelurostrongylus abstrusus és el paràsit pulmonar més conegut i prevalent en gats domèstics; Es tracta d’un paràsit petit, que és capaç de colonitzar els bronquis i alvèols dels gats.

TRANSMISSIÓ

Els gats que fan vida exterior tenen un major risc d’infestació per aquests paràsits.

Aquest paràsit és transmès a través de la ingesta de mol·luscos terrestres (com a caragols i bavoses).

A més, les seves larves poden ser presents en un ampli nombre d’hostes que són preses habituals dels gats com a rates, ratolins, llangardaixos, granotes i ocells.

SIGNES CLÍNICS

Els signes clínics que sovint veiem en gats són associats a l’acumulació d’aquests paràsits en els seus pulmons.

Podem veure tos, secreció nasal purulenta, augment de la freqüència i dificultat respiratòria. Els gatets generalment sofreixen una malaltia més greu.

DIAGNÒSTIC

La tècnica de la flotació de Baermann (una prova en femta) es considera la prova d’elecció per a la detecció d’aquests paràsits.

Una citologia del fluid broncoalveloar també pot dejunar-nos en el diagnòstic, i les radiografies de tòrax ens poden aportar informació sobre la gravetat de la malaltia.

En el cas del nostre pacient se li va realitzar una rentada broncoalveolar i en la citologia es va poder observar la presència de larves de nematodes compatibles amb Aelurostrongylus abstrusus.

TRACTAMENT

El tractament consisteix a administrar antiparasitaris per via oral i en cas de signes clínics greus, han d’administrar-se antibiòtics i corticoesteroides.

Alguns casos més greus poden requerir de vigilància intensiva (oxigenoteràpia i hospitalització).

Al nostre petit pacient se li va instaurar tractament amb desparasitació i antibioteràpia.

A la setmana d’hospitalització el pacient va millorar tant la seva clínica respiratòria com la seva imatge radiològica.

Va ser donat d’alta i es va poder iniciar la seva primer-vacunació amb normalitat.

PREVENCIÓ

No existeix una prevenció per als paràsits pulmonars felins. L’única forma de prevenció és limitar l’accés a l’exterior i evitar que el gat pugui caçar preses.

Vols conèixer més casos clínics la resolució dels quals involucri la inserció d’un endoscopi? Visita el nostre cas clínic de Diagnòstic en un gos amb secreció nasal

La entrada Broncopneumònia parasitària en un gatet aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, septembre 2023| Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. Cas Clínic d’Elvira Deffontis, veterinària de la unitat de cirugía del Hospital Veterinari del Mar.

INTRODUCCIÓ

La fluoroscòpia és un mètode de diagnòstic de mínima invasió.

Consisteix en l’obtenció d’imatges de raig X de molt baixa dosi en temps real i que per tant permet veure l’interior del cos de l’animal en moviment.

Mostra el moviment gràcies a una sèrie continua d’imatges obtingudes a una freqüència màxima de 25 a 30 quadres complets per segon.

Com a resultat es transmeten imatges com si fos un vídeo convencional sobre la pantalla de l’ordinador.

D’aquesta manera, es tracta d’una tècnica que resulta útil en l’hora de guiar determinats exàmens diagnòstics així com en intervencions quirúrgiques.

La imatge en moviment és útil per a visualitzar tant l’estructura com la funció dels òrgans, podent identificar anormalitats que potser no apareixen en una radiografia convencional que mostra una sola instantània en el temps.

Avui dia l’ús de la fluoroscòpia en veterinària és bastant ampli, aplicant-se en alguns casos com:

• Obstruccions d’uretra i colon
• Marcapassos
• Lesions tromboembòliques
• Intervencions ortopèdiques
• Hernies de hiato
• Intervencions vasculars
• Determinació de megaesòfag
• Colapse traqueal
• …

En la fluoroscòpia s’administra un agent de contrast a través de la boca o vas sanguini.

A continuació es capturen les imatges de raigs X que fan possible presentar l’exploració com si es tractés d’una seqüència filmada.

No obstant això, es tracta d’una tècnica que implica un temps d’exposició major respecte els raigs X convecionals, així com també la ingestió o injecció del contrast a l’organisme de l’animal.

PRESENTACIÓ DEL CAS

Goosee és un cadell de gat europeu mascle d’un mes d’edat, de 400 grams.

Està sent alimentat amb biberó i llauna, així com també li estan introduint el pinso kitten.

Durant l’administració de la llet del biberó, l’animal ha mossegat la tetina i la hi ha empassat.

No ha presentat vòmits ni diarrees, però els propietaris han decidit portar-ho de seguida a l’Hospital Veterinari.

EXPLORACIÓ CLÍNICA

A l’exploració física general l’animal presenta les mucoses rosades i el temps de farciment capil·lar inferior a dos segons.

L’auscultació cardio respiratòria no presenta alteracions, amb una freqüència cardíaca de 180 pulsacions per minut.

L’animal no presenta dolor a la palpació abdominal i només la temperatura rectal és lleugerament baixa, 36,2 °C

PROVES DIAGNÒSTIQUES

Per a determinar la presència del cos estrany en el sistema digestiu de l’animal es proposen la realització de radiografies abdominals amb dues projeccions.

En la radiografia s’evidencia una estructura a nivell del estòmac(Figura 1) compatible amb la punta de la tetina, així com contingut alimentari.

A més, s’observa presència de gas a nivell del còlon.

Figura 1: Radiografia abdominal lateral on s’observa la presència d’un cos estrany compatible amb una tetina

DIAGNÒSTIC

Mitjançant les radiografies abdominals i la història clínica de l’animal, es conclou que el cadell presenta un cos estrany a nivell gàstric.

Degut en l’edat primerenca de l’animal i la seva reduïda grandària en comparació amb la tetina, es desaconsella la inducció del vòmit per a evitar possibles complicacions com per exemple l’aspiració o l’ofec.

Així doncs, el tractament que es proposa per aquest animal és en primer lloc l’hospitalització amb fluïdoteràpia, per a intentar promoure el trànsit intestinal.

Tanmateix radiografies periòdiques per a controlar la localització de la tetina.

Si aquesta no transita i queda obstruïda, tant a nivell de estomago com a intestí prim, es proposarà la realització d’intervenció quirúrgica.

Després de 24 hores d’hospitalització, l’animal manté constants estables i segueix sense la presència de vòmits o diarrees, però les radiografies de control indiquen la persistència de la tetina a la estòmac.

Davant aquesta situació, es decideix intentar retirar el cos estrany amb fluoroscòpia mitjançant unes pinces guiades a través de l’esòfag.

Si aquest procediment no resulta efectiu, es plantejarà entrar quirúrgicament mitjançant gastrostomía; una incisió a la estomago per a l’extracció del cos estrany.

TRACTAMENT

Goose és sedat, anestesiat i intubado mitjançant un tub endotraqueal per a poder controlar la ventilació durant la intervenció.

A continuació s’introdueix el contrast intravenós que ens permetrà obtenir les imatges necessàries per a poder prosseguir amb la intervenció i extreure la tetina del estòmac de l’animal.

Mitjançant un endoscopi i una pinça en forma de xarxa, es penetra en la cavitat oral de l’animal fins a arribar al estomago.

Figura 2: Imatge on es pot observar el procediment mitjançant el qual el veterinari introdueix l’endoscopi per la cavitat oral, al mateix temps que palpa i mou l’abdomen per a tenir una millor imatge del fluoroscopi.

Les imatges obtingudes gràcies a la fluoroscopia (Figura 2, 3 i 4) permet veure en tot moment la localització tant de la tetina com de la xarxa per a extreure-la.

Mitjançant un maneig delicat que requereix d’experiència i traça, s’aconsegueix enganxar la tetina amb la xarxa i extreure-la així, per la cavitat oral.

Figura 3 i 4: Imatges obtingudes gràcies al fluoroscopi. Permet veure en temps real imatges de raigs X. En aquestes imatges podem veure com la xarxa utilitzada per a extreure el cos estrany envolta la tetina (3) i finalment s’aconsegueix atrapar per a ser extreta (4).

ç

Finalment s’aconsegueix extreure la tetina evitant així una cirurgia més invasiva que podria haver suposat més complicacions per a l’animal(Figura 5)

Es tracta d’un cas que ha suposat un gran repte degut a les característiques de l’animal, però gràcies a una bona tècnica i personal qualificat, ha tingut un gran èxit.

Goosee es recupera amb normalitat de l’anestèsia i posteriorment és enviat a casa amb una pauta de dieta tova i protector gàstric per a atenuar les irritacions causades per la tetina i l’endoscopi.

Figura 5. Tetina extreta per fluoroscòpia

CONCLUSIÓ

Aquest cas mostra la gran utilitat i avantatges dels mètodes de diagnòstic de mínima invasió.

Si bé és cert que no s’utilitzen diàriament, resultin ser tècniques molt pràctiques i eficients a l’hora de realitzar diagnòstics i analitzar funcionalitat i fisiologia d’òrgans que podrien no ser detectable en proves d’imatge convencional.

L’únic inconvenient que resulta d’aquesta mena de procediment és la major exposició per part del pacient, ja que se li ha d’introduir al seu organisme el contrast per a permetre la visualització de les imatges.

En aquest cas, l’ús de la tècnica de fluoroscòpia ha evitat que el pacient hagi de passar per un procés quirúrgic més dolorós i que podria haver suposat complicacions tant intra quirúrgiques com postquirúrgiques.

A més ha suposat un repte per part del cirurgià veterinari, a causa de les mesures tant reduïdes de l’animal.

El temps d’anestèsia també és un factor positiu en comparació amb la cirurgia convencional, ja que el temps emprat per a l’extracció del cos estrany mitjançant el fluoroscopi és menor i menys invasiu, generant així menys dolor a l’animal i requerint també un estat d’hipnosi menor.

En conjunt, la fluoroscòpia és un bon mètode diagnòstic de mínima invasió que ofereix molt bons resultats tant per al diagnòstic com per l’assistència d’intervencions quirúrgiques, i que avui dia en Veterinària cada vegada es requereix més la seva aplicació.

Pots conèixer més casos de l’ús de fluoroscopi per a la resolució de casos en el següent  vÍdeo

La entrada Extracció de cos estrany gàstric mitjançant tècnica de fluoroscòpia. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, septembre 2023| Distòcia en gosses i gates. Caso Clínic d’Aglaia Barta, veterinària del servei de UCI i emergències del Hospital Veterinari del Mar.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La distòcia és la incapacitat de parir sense la intervenció del veterinari.

Cadells nounats d’una gossa amb distòcia

La gestació de les gosses dura aproximadament 63 dies (56-72 dies) i la de les gates uns 65 dies (52-74 dies).

Existeixen múltiples factors de risc de distòcia, com per exemple la raça (races miniatura o petites), un número molt elevat o massa baix de cadells, obesitat o dèficits nutricionals en la mare, mala col·locació del cadell o obstrucció del canal del part i fractures pelvianes anteriors mal soldades.

SIGNES CLÍNICS: ¿QUAN HEM DE PREOCUPAR-NOS?

Hem de preocupar-nos de risc de distòcia quan:

• La gestació es prolonga més de 71-72 dies en cas de desconèixer el dia de munta (o >65 dies en cas de fecundar sota supervisió veterinària).
• Si la mare té contraccions febles (“estreny i deixa d’estrènyer”) sense expulsar un cadell durant més de 4 hores per al primer o durant més de 2 hores entre cadells.
• Quan la mare té contraccions fortes (“estreny tota l’estona”) durant més de 30 minuts.
• Si veiem un cadell aturat i bloquejat
• No s’expulsa la placenta després de sortir el cadell
• La mare expulsa material verdós-negrós sense expulsió d’un cadell.
• La mare està feble o té signes de malaltia
• Altres causes com una hemorràgia durant el part

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

El diagnòstic d’una distòcia es basa en els signes clínics i en proves d’imatge.

La radiografia abdominal ajudarà a constatar el número, grandària, posició i possible estat dels cadells, a més del diàmetre de la pelvis, i l’ecografia abdominal permetrà conèixer la viabilitat dels cadells.

Radigrafía de gossa amb distòcia

A més, es realitzarà una analítica sanguínia de la mare per a saber el seu estat de salut.

Segons l’estat de la mare i dels cadells, així com de la causa de la distòcia, s’optarà per la manipulació obstètrica, el tractament mèdic o el tractament quirúrgic (cesària).

Hem de recordar que sempre es prioritzarà la vida de la mare davant la dels cadells.

COSES A RECORDAR

Per a poder estar preparats davant una distòcia o qualsevol complicació és molt important portar un control de gestació i acudir a les revisions estipulades pel veterinari.

És de vital importància una correcta alimentació de la mare durant el període de gestació com en el post-part ja que durant aquest període augmenten molt les seves necessitats energètiques.

Quan iniciï el part, hem de disminuir tota font d’estrès per a la mare per a evitar retardar el part i si veiem algun signe d’alarma ens posarem en contacte amb el nostre veterinari.

La entrada Distòcia en gosses i gates aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2023 | Diarrea crònica en gossos. Cas Clínic de Raquel Santiago, diplomada europea en medicina interna de l’Hospital Veterinari de la Mar i Hospital Veterinari Molins.

EL MEU GOS TÉ DIARREA DES DE FA TEMPS, ÉS NORMAL O PODRIA TRACTAR-SE D’UNA MALALTIA?

La diarrea crònica (procés de més de 4 setmanes en el gos), és un dels principals motius de visita en la clínica veterinària diària.

Moltes vegades no són quadres constants, sinó que mostren diarrees intermitents, i encara que sigui així, aquest problema ha de ser valorat per un veterinari.

A vegades, es tractarà només de diarrea, però poden anar acompanyats de vòmits, alteracions de l’apetit i pèrdua de pes.

DADES RELLEVANTS

Les diarrees a vegades poden contenir sang (sang no digerida, que prové de la part final de l’intestí, i que a vegades també pot contenir moc (imatge 1 i 2) o sang digerida, de color molt fosc, que prové de l’estómac o intestí prim).

Imatge 1. Deposicions amb presència de moc i sang fresca d’un pacient amb enteropatia digestiva crònica responsiva a immunosupressors.

Imatge 2

La major part dels pacients amb diarrees cròniques tenen alguna patologia digestiva.

DIAGNÒSTIC

Per a estar segurs d’això, hem de descartar (mitjançant analítica i ecografia) causes fora del sistema digestiu que puguin cursar amb els mateixos signes clínics (patologies renals, hepàtiques, pancreàtiques i algunes malalties endocrines).

En aquests casos també és de vital importància assegurar-nos que el nostre pacient té una pauta de desparasitació completa i al dia.

El folat i la cobalamina, són dues vitamines d’absorció intestinal que ens seran d’utilitat per al diagnòstic i tractament de les enteropatia cròniques.

A més, són fàcils de determinar, ja que es realitza en una extracció sanguínia rutinària (imatge 3).

Imatge 3: Resultats de folat i cobalamina d’un pacient digestiu crònic.

La principal causa de diarrea crònica en el gos és la intolerància/al·lèrgia alimentària, anomenada enteropatia crònica responsiva a dieta.

Això no vol dir que la dieta que li estem donant al nostre gos no sigui de qualitat, simplement en ell genera una reacció immunitària, que li provoca diarrea.

CONCLUSIONS

Aquests pacients, solen respondre a canvis de dieta específics (proteïna novella o proteïna hidrolitzada), que han de ser supervisats pel teu veterinari.

Existeix un percentatge baix de pacients (20-23%) que no responen a dieta i que a més poden presentar, de manera progressiva, quadres més severs.

Per a la major part d’aquests casos, cal realitzar una endoscòpia digestiva amb pressa de biòpsies per al seu estudi histopatològic (imatge 4).

Imatge 4: Imatge endoscòpica d’un pacient amb enteropatia perdedora de proteïnes.

Per això, en pacients amb diarrea crònica és fonamental realitzar una avaluació veterinària completa. En Hospital Veterinària de la Mar, disposem a més de tot el necessari per a això.

La entrada Diarrea crònica en gossos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , Juny 2023 | Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser díode endoscòpic. Articulo clínic de  Carles Olmedo Bosch, responsable del servei de mínima invasió i intervencionisme de l’Hospita Veterinaria del Mar, en col·laboració amb Elvira Deffontis Gallofré,  Lluis Benítez Fusté i Araceli Calvo Aguado.

INTRODUCCIÓ

Les neoplàsies primàries de la tràquea són rares en animals i humans.

L’extirpació de lesions o masses intra traqueals normalment impliquen la necessitat de toracotomia, resecció i anastomosi.

A més presenten riscos com a complicacions de ventilació, infeccions secundàries i cicatrització retardada o alterada del lloc quirúrgic que resulta en estenosi traqueal.

En medicina humana, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

El làser de CO₂ en veterinària ha estat útil en la resecció de tumors del sistema nerviós central i vesical, però poc s’ha descrit sobre la resecció intra traqueal.

En aquesta ocasió exposem la descripció d’un cas d’una gata amb recidiva intratraqueal d’un carcinoma pulmonar basaloide d’11 mesos després de la primera cirurgia i extirpació de la massa traqueal amb làser díode endoscòpic guiat, amb una supervivència actual de 13 mesos després de la segona cirurgia.

DESCRIPCIÓ DEL CAS

Acudeix a consulta una gata comuna europea de 9 anys esterilitzada amb quadre de distrès respiratori associat a una massa en bronqui dret.

Té obliteració completa de la llum histológicamente compatible amb un carcinoma basaloide.

Es realitza una pneumonectomia de pulmó dret i extracció completa de la lesió intraluminal de la tràquea mitjançant traqueotomia.

La pacient és posteriorment tractat amb tractament adjuvant amb quimioteràpia amb Carboplatí seguit de Clorambucilo com a manteniment i es manté sense simptomatologia clínica durant 11 mesos.

Transcorregut aquest període l’animal acudeix de nou amb dispnea inspiratòria, tos intermintente, silbilancias, taquipnea i respiració amb la boca oberta.

Les troballes de l’examen físic general denoten sons de vies altes augmentats sense altres alteracions rellevants.

DIAGNÒSTIC

En les radiografies toràciques s’observa un augment d’opacitat en la porció mitjana de l’hemitòrax dret que es contínua amb línia diafragmàtica. No s’evidencien lesions suggeridores de metàstasis.

La gata és hospitalitzada amb tractament de suport amb fluïdoteràpia,

Després de no mostrar millora es duu a terme una tomografia automatitzada (TC) de tòrax amb contrast que revela la presència d’una massa traqueal; Una lesió ovoide cranial a la carina, amb aparent origen en el focus de tancament quirúrgic previ.

Aquesta lesió envaeix la llum traqueobronquial generant una pràctica obliteració d’aquesta. S’observa un realç homogeni després de l’administració de contrast intravenós.

S’observa també una lesió esfèrica a nivell del lòbul cabal esquerre íntimament lligada a la pleura parietal i la superfície de la costella amb realç heterogeni del contrast.

RESOLUCIÓ

Es realitza una traqueobroncoscopia exploratòria amb un videobroncoscopio en la qual es visualitza una massa intraluminal heterogènia i irregular.

Aquesta sobresurt de la cara lateral del bronqui dret, cranial a la carina, obliterando la totalitat de la llum.

A causa del risc de combustió dins de les vies respiratòries amb l’ús d’altes concentracions d’oxigen, s’administra una mescla d’aire i oxigen en tot moment.

Per a l’ablació de la massa es realitza un desbridament d’aquesta mitjançant l’ús d’una fibra de làser díode a través del canal de l’endoscopi i s’extreuen les porcions de la massa.

Donat l’elevat risc de perforació bronquial i de dispersió tèrmica no és possible l’extracció completa de la massa.

La porció extirpada es guarda en formalina i és enviada per al seu estudi histopatológico.

Previ en despertar del pacient es realitza també una rinoscòpia bilateral rostral i presa de biòpsies per a histopatologia i cultiu.

La pacient es recupera de l’anestèsia sense complicacions i és traslladada a la unitat de recuperació.

Immediatament després de la extubación, els signes clínics previs de vies altes es resolen i presenta un patró respiratori normal.

Es recupera favorablement i és donat d’alta a les 24h asimptomàtic amb medicació.

RESULTATS

Els resultats d’histopatologia són consistents amb un carcinoma basaloide que es desenvolupa en la llum del bronqui.

És de la mateixa naturalesa que el creixement prèviament extirpat, considerant-se així una recidiva.

Referents als resultats Els narius revelen una rinitis crònica, multifocal, lleu.

Donat el pronòstic reservat, el tractament triat és quimioteràpia amb Palladia de manera crònica.

Les radiografies de control es mantenen estables i la pacient es troba sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

DISCUSSIÓ

En el cas descrit l’animal presenta una massa intraluminal en la tràquea amb obliteració completa de la llum associada a una recidiva del lloc quirúrgic primari, el diagnòstic del qual era de carcinoma basaloide.

Els signes clínics són indicatius d’obstrucció de les vies respiratòries, sent la dificultat respiratòria la més freqüent.

També es pot observar tos, respiració sorollosa, disfàgia, sibilancias i cianosi.

Els pacients amb obstrucció traqueal distal poden aparèixer en la radiografia amb pulmons sobre expandits, un diafragma aplanat i una vasculatura pulmonar prominent.

Tot això és secundari a l’atrapament d’aire cabal a l’obstrucció a mesura que la tràquea s’estreny durant l’espiració.

Els tumors traqueals sovint són discernibles en radiografia perquè aquestes masses estan delineades per l’aire traqueal, la qual cosa proporciona un contrast natural.

En la majoria de casos es pot observar opacitats de teixits tous i estenosi traqueal.

El TC amb contrast és el mètode diagnòstic d’elecció per a aquestes lesions atès que ajuda a determinar l’extensió de la malaltia i detectar metàstasi en tòrax.

En el cas descrit les radiografies de tòraxs no van ser concloents. El TC va permetre determinar les característiques de la lesió, localització i invasió traqueal i plantejar així la seva cirurgia.

DISCUSSIÓ INTERVENCIÓ

En gossos, les opcions quirúrgiques per a l’extirpació de tumors traqueals inclouen traqueotomia i resecció traqueal i anastomosi, sent aquesta última la més utilitzada.

L’estenosi traqueal és una complicaciónn clínicament important associada amb una tensió excessiva o una mala alineació en el lloc de l’anastomosi.

L’endoscòpia terapèutica que implica la resecció amb electrocauterio es realitza de manera rutinària en medicina humana i es considera molt eficaç i segura.

A més a més, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

En veterinària s’ha descrit la ablaciónn electrocauterizada guiada per endoscopía de tumors traqueals en gossos, sent considerada una opció segura i efectiva.

És una eina útil per a l’eliminar parcialment les lesions en tràquea en gats i que pot ser utilitzada com una opció de tractament alternativa o addicional a la cirugíaa.

En el cas descrit, la lesió va ser pràcticament eliminada per complet mitjançant l’ús del làser díode guiat per endoscòpia.

Va ser un procediment d’una hora de durada sense sagnats ni complicacions associades sent l’animal donat d’alta 24h després del procediment sense simptomatologia clínica.

Segons el coneixement dels autors, aquest és el primer cas sobre l’ús del làser díode guiat per endoscòpia per a l’extracció d’una massa traqueal intraluminal en un gat.

CONCLUSIÓ

Les lesions intraluminales en traquea no són comunes, poc s’ha descrit sobre la seva resecció sense necessitat de toracotomia i anastomosi, les complicacions associades de la qual són elevades.

El pronòstic reservat i la recidiva de la primera cirurgia limitava les esperances de vida de la nostra pacient.

L’ús d’una tècnica mínimament invasiva per a la resecció de la lesió ha permès a la pacient tenir una llarga supervivència sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

La entrada Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser dóde endoscòpic guiat en un gat. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, maig 2023 | Dilatació i torsió gàstrica en una gossa mastí. Cas Clínic de Thaís Martín Rubia, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

DATOS DEL PACIENTE Y DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

Arriba a l’hospital Lupita una mastina de 4 anys i 50 kg. Aquest matí estava estupenda.

Havia menjat bé i amb gana, però després al llarg del matí va començar amb panteix, nerviosisme, i ha realitzat un vòmit. Fa un parell d’hores que està rara, i no saben el que li succeeix.

Els propietaris de Lupita comenten que abans de quadre gàstric ella estava bé, i que no ha succeït gens anormal, potser només ha menjat una mica més de la seva ració habitual, perquè avui havien de marxar-se.

Posteriorment ha estat animada i jugant pel jardí, però a l’estona va començar amb panteix, intranquil·litat, i vòmits.

A més, l’abdomen aparentment se li va engruixar i cada vegada estava més apàtica.

DIAGNÒSTIC D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

En l’exploració Lupita presenta el pols feble, aquesta hipotensa, té les mucoses lleument pàl·lides i seques, i la seva freqüència cardíaca està elevada (taquicàrdia).

A més, presenta taquipnea(panteix) i l’estómac està distès.

Davant la sospita, es va estabilitzar a Lupita i tan aviat com va ser possible es van realitzar radiografies d’abdomen.

Como sospitàvem ens trobem enfront d’una torsió gàstrica.

QUÈ ÉS LA DILATACIÓ I TORSIÓ GÀSTRICA

La torsió gàstrica és una patologia amb alta mortalitat que es dona per una distensió i/o dilatació de l’estómac, amb posterior torsió.

Es considera una urgència veterinària, perquè provoca un escanyament dels gots al torsionar-se i com a conseqüència la necrosi de l’òrgan i mal d’òrgans diana per falta de reg sanguini i oxigenació d’aquests.

Així mateix, es produeix un incorrecte funcionament del sistema pulmonar, ja que aquesta dilatació comprimeix la caixa toràcica impedint una correcta expansió pulmonar.

Secundàriament, també es produeixen canvis hemodinámicos atès que el flux de la sang no pugui retornar al cor. Això afecta al revestiment de la paret de l’estómac podent causar un esquinçament en ella.

.
SIGNES CLÍNICS I FACTORS PREDISPONENTS DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA.

La torsió gàstrica sol donar-se en races grans, on és més habitual que l’estómac sofreixi una dilatació per acumulació de gas, aigua o aliment.

Els signes habituals que solen presentar-se són:

• Panteixo
• Vòmits improductius
• Distensió abdominal
• Apatia
• Vòmits i diarrees

En la imatge veiem escanyament de l’esòfag que provoca vòmits i sialorrea, escanyament de gots creant hipoperfusión i dilatació de l’estómac comprimint diafragma i dificultant la respiració.

Alguns dels factors desencadenants o que predisposen a sofrir-la són:

• Ser una raça de mida gran
• Tenir un tòrax profund
• Tenir una edat mitjana i avançada
• Tenir laxitud del lligament hepatogástrico
• Ingerir pinso
• Ingerir grans tomes
• Alimentació administrada en una sola dosi diària
• Tenir un comportament ansiós enfront del menjar
• Realitzar exercici o joc posterior a la ingestió d’aliment

TRACTAMENT D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

El tractament de l’una torsió gàstrica va enfocant en primer lloc a estabilitzar quant davant les alteracions hemodinàmiques amb una fluïdoteràpia per a recuperar la circulació sanguínia i dels òrgans.

A continuació requereixen així mateix una descompressió gàstrica, pre quirúrgica i quirúrgica La resolució total de la patologia es realitzarà mitjançant cirurgia, amb una gastropexia.

La gastropexia consisteix en un procediment quirúrgic que consisteix a fixar l’estómac a la paret abdominal.

Esta es recomana especialment en aquells pacients en què l’estómac s’ha dilatat, però no torsionado, així com en pacients que s’han dilatat altres vegades.

Així mateix, es recomana també la esplenectomía (procediment quirúrgic en el qual s’extirpa la melsa), perquè es coneix una relació directa entre l’estómac i la melsa, arribant a torsionarse els dos simultàniament en aquesta patologia.

Totes dues cirurgies també es realitzen preventivament en aquells pacients més predisposats a sofrir-la.

MANEIG D’UNA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i torsió gàstrica pot desencadenar danys i afectacions, majors segons el temps transcorregut fins a atendre-li

Els òrgans afectats solen ser els del sistema cardiovascular, gàstric, pulmonar i renal i solen aparèixer després de 12h 24h de la correcció de la repercussió sanguínia, a causa dels radicals lliures i toxines lliurats en el torrent sanguini després d’aquesta.

Aquestes alteracions poden produir necrosi tissular i mal en els òrgans diana; fins i tot en els casos molt greus pot produir-se la mort de l’animal.

Per aquest motiu, l’hospitalització durant 12- 24 hores dels pacients post cirurgia, és vital per a poder monitorar, valorar i tractar aquests possibles danys.

EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC DE LA DILATACIÓ I/O TORSIÓ GÀSTRICA

La dilatació i/o torsió gàstrica és una patologia d’urgència vital, la qual de no tractar-la a temps, resulta mortal per al nostre animal.

Necessita un tractament d’urgència, cirurgia i monitoratge intensiu postquirúrgic per a la recuperació total.

RESUM

En races predisposades, sobretot en races grans, es recomana oferir diverses preses de menjar al llarg del dia, disminuint així les quantitats per presa.

Així mateix, s’aconsella evitar preses úniques grans que puguin distendre l’estómac, evitar proporcionar el menjar abans de sortir a passejar, jugar o realitzar activitats intenses.

De percebre els signes clínics descrits anteriorment en el nostre animal com ara distensió abdominal, panteix, vòmits o diarrea, acudeixi al centre veterinari immediatament per a valorar si estiguem enfront d’una dilatació i/o torsió

L’atenció precoç millora el pronòstic de la nostra mascota.

La entrada Dilatació I torsió gàstrica en una gossa mastí. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, Juliol 2022| Mel en la cura de ferides. Cas Clínic d’Alexandra Serra, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinària de la Mar.

INTRODUCCIÓ

Coneixem la mel com la substància dolça que ens aporta un alt valor nutritiu en la nostra alimentació.

Però saps que també és usada en tractaments terapèutics?

En l’antiguitat, fa milers d’anys, ja van descobrir el seu alt valor medicinal aconsellant el seu ús per a tractar ferides.

Milers d’anys després, gràcies a la medicina moderna, s’ha demostrat que les propietats biològiques i físiques de la mel, té un paper eficaç en el tractament de ferides,

DESCRIPCIÓ I PROPIETATS DE LA MEL EN L’ÚS TERAPÈUTIC

Diversos estudis han demostrat que la mel té múltiples propietats.

Juga un paper fonamental en l’acceleració significativa de la curació i cicatrització de les ferides.

Mel terapéutica

A continuació, veurem les propietats de l’ús de la mel en ferides:

• Antibacteriana: investigadors van descobrir que la mel pot impedir que els bacteris, com les pseudomonas o l’estreptococ, s’adhereixin al teixit evitant així infeccions agudes.
• Bactericida: estimula la migració de macròfags, cèl·lules encarregades de destruir bacteris o cèl·lules danyades.
• Anti-oxidant i anti-inflamatòria: ajuda a reduir l’edema inflamatori.
• Desbridament: la mel crea un ambient humit en la ferida, això afavoreix la cicatrització i el creixement de cèl·lules epitelials, ajudant també a la formació de nous vasos sanguinis.

COM APLIQUEM LA MEL EN LES FERIDES?

La mel, en ferides, pot aplicar-se amb o sense la combinació d’antibiòtics.

En el tractament de ferides amb antibioterapia, amb antibiòtics, podrien ser més efectius contra infeccions resistents en combinació amb la mel.

Per a fer un bon tractament de ferides amb mel haurem d’usar-la el més purificada possible.

Una de les mels més pures i que destaca en el món de la curació és la mel de Manuka.

Mel de Manuka

La mel de Manuka surt del nèctar que recullen les abelles de l’arbre de Manuka, planta nativa de Nova Zelanda i Austràlia.

Aquesta mel destaca pel seu alt contingut en metilglioxal, compost de gran poder antisèptic. Podem trobar-la en format de pot de vidre (el més comú) o en apòsit.

Per a fer un bon ús de la mel, i ajudar així a una bona cicatrització, netegem bé la ferida i impregnem amb la mel.

Posteriorment, embenarem la ferida per a mantenir la calor i la húmedad.

CONCLUSIÓ

Per a finalitzar podem destacar que, la mel, té la capacitat de:

• Controlar la proliferació de bacteris.
• Afavorir la cicatrització.
• Evitar la destrucció del teixit de la ferida gràcies al seu PH àcid.
• Afavorir el creixement de cèl·lules epitelials.
• Desbridar la ferida.
• Reduir edemes.

Pots conèixer un cas clínic real de la seva aplicació, en el cas clínic de Tostoi, de ferides per ulceració cutània

La entrada Mel en la cura de ferides aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juliol 2022| Electrocució en mascotes. Artícle Clínic de Marta Hita, Veterinària del Hospital Veterinaria del Mar.

PER QUÈ ES DONA UNA ELECTROCUCIÓ EN UNA MASCOTA?

Les electrocucions en les nostres mascotes són accidents que poden succeir a conseqüència de petits descuits o bé del propi caràcter curiós dels nostres pacients.

El més freqüent és que es vegin afectats animals tipus rosegadors, encara que també es detecten casos en gossos i en gats, sobretot en pacients joves.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Normalment, solen quedar afectades les zones exposades per mossegada: mucosa oral i llengua.

Aquestes lesions per electrocució, poden anar des d’una lleu molèstia o inflamació o bé arribar a exposar capes inferiors de la pell.

Lesions per electrocució en mucoses

Lesions per electrocució en llengua

En casos més severs, pot estendre’s a nivell sistèmic, generant arrítmies, edema de pulmó, així com signes neurològics, podent desencadenar la mort.

La severitat i l’extensió de les lesions per electrocucions dependrà de la mena de corrent (alterna, contínua), del voltatge del corrent i del temps d’exposició a aquesta.

COM ACTUAR DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ?

Quan ens trobem a la nostra mascota en una situació d’electrocució, és molt important protegir-nos primerament a nosaltres mateixos, desconnectant l’electricitat global de la llar.

Si toquéssim a la nostra mascota podríem electrocutar-nos!

S’ha de manipular al pacient amb aïllants plàstics i seguidament haurà de realitzar-se una valoració mèdica completa, pel que requereixen ser avalueu-vos per un veterinari immediatament.

TRACTAMENT DAVANT UNA ELECTROCUCIÓ EN MASCOTA

Els pacients que han sofert electrocucions requereixen estabilització mitjançant fluidoterapia a fluxos limitats per a evitar empitjorar els edemes, analgèsia, antiarrítmics i antibiòtics si fos necessari.

En els casos amb lesions profundes, és probable que per a facilitar la seva cicatrització i l’alimentació del pacient es recomanin sondes nasogàstriques o esofàgiques.

En els casos d’afectació local, el pronòstic de recuperació és bo.

Per a augmentar les opcions dels nostres animals amb afectacions sistèmiques, el tractament ha de realitzar-se a nivell hospitalari i urgent.

CONCLUSIONS

Per a evitar electrocucions, es recomana evitar l’accés de les nostres mascotes a cables connectats al corrent, protegint-los o bé allunyant-los del seu abast, sobretot en aquells pacients amb tendència al mastegat d’altres elements de la llar.

Altres mecanismes per a poder controlar el risc d’electrocució consisteixen a aportar joguines per a redirigir aquesta conducta.

La entrada Electrocució en mascotes aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, juny 2022 | Sondatge per obstrucció uretral en gat. Cas Clínic de Susana Pedrosa, auxiliar veterinaria del servei d’uci del Hospital Veterinaria del Mar. 

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Els gats mascles poden desenvolupar fàcilment una obstrucció uretral, com a resultat de tampons de material inflamatori, mucositat, càlculs o espasmes per dolor.

Conseqüentment, apareixen signes com a vòmits, pèrdua d’apetit o letargia (somnolència i falta d’energia i agilitat), que alerten el propietari.

Sens dubte, aquesta situació és una emergència mèdica que s’ha de tractar el com més aviat millor.

DIAGNÒSTIC I PROCEDIMENT ENFRONT UNA OBSTRUCCIÓ URETRAL

El terme FLUTD (Feline Lower Urinary Tract Disease) s’usa per a denominar un conjunt de malalties que afecten el tracte urinari inferior (bufeta i uretra).

Aquest engloba causes com, urolitiasis, infecció de vies urinàries baixes, neoplàsies, quadres neurològics, alteracions congènites de vies urinàries, que en conseqüència poden desencadenar obstrucció o no.

La majoria dels casos es donen per una cistitis idiopàtica, però per a arribar a això cal descartar primerament uns altres possibles diagnòstics

Per això, si el pacient està estable, primerament es procedeix a realitzar un estudi radiològic i ecogràfic que ens permeti detectar o descartar la presència de càlculs urinaris causants d’aquesta obstrucció.

Radiografía exhibe la presencia de números cálculos urinarios

Seguidament, se seda el pacient per a procedir al sondatge urinari que permetrà eliminar l’obstrucció de la uretra.

Primerament, es rasura i es desinfecta la zona. A continuació s’exterioritza el penis i es tria la sonda que més s’adeqüi a aquest. Finalment, en un ambient estèril, es torna exterioritzar el penis, es desinfecta novament i es col·loca acuradament la sonda.

Procés de sondatge

En cas d’haver detectat càlculs causants de l’obstrucció, amb el mateix sondatge s’empenyen cap a la bufeta mitjançant hidropropulsión retrògrada, eliminant l’obstrucció uretral, o l’espasme que l’està produint.

Una vegada col·locada acuradament la sonda, de seguida, es fixa amb punts i s’agafa mostra d’orina per a urianálisis i cultiu d’orina.

Per a finalitzar, es connecta un sistema de recol·lecció d’orina tancat a la sonda urinària, a partir del qual es controla la quantitat i l’aspecte de l’orina produïda.

Colocación del sistema cerrado

EVOLUCIÓ

El sondatge se sol mantenir durant diversos dies. És en funció de la producció,  l’aspecte d’aquesta, i l’estat de l’animal que es decideix retirar-lo.

Una vegada retirada la sonda, es vigila durant unes hores la capacitat del pacient d’orinar amb normalitat, controlant que no es repeteixi novament un quadre d’obstrucció.

De fer-ho amb normalitat es procedeix a la seva alta.

CONCLUSIONS

És important estar atent als petits canvis comportamentals de les nostres mascotes, podent així detectar un problema en un estadi inicial.

Especialment en els casos d’obstrucció urinària, detectant-les a temps, s’eviten complicacions secundaries que podrien afectar greument la salut del nostre gat

Pots conèixer més sobre el la marte mèdica del FLUTD i el seu maneig clínic visualitzant el webinar de les nostres companyes de Medicina Felina i Cures intensives en el següent enllaç; o conèixer més casos sobre obstrucció per càlculs visitant el nostre cas clínic de Urolitiasis en una fura.

.

La entrada Sondatge per obstrucció uretral en gat aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.