Barcelona, setembre 2023| Broncopneumònia parasitària en un gatet. Cas Clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de Medicina Felina de l’Hospital Veterinari de la Mar.  

DADES DEL PACIENT AMB BRONCOPNEUMÒNIA PARASITÀRIA

Es presenta a l’Hospital Veterinari de la Mar un gat mascle comú europeu no esterilitzat de 5 mesos d’edat.

El petit va ser referit a l’hospital per dificultat respiratòria i tos d’una setmana d’evolució. després d’haver estat recollit 24 hores abans en un jardí.

Prèviament feia vida exterior i no havia estat desparasitat.

DESCRIPCIÓ DE LA BRONCOPNEUMÒNIA PARASITÀRIA

Durant l’examen físic  es va detectar que presentava respiració amb esforç abdominal i augment de la freqüència respiratòria amb més de 70 respiracions per minut.

Se li van realitzar radiografies de tòrax on es van observar alteracions compatibles amb una broncopneumònia parasitària.

QUÈ SÓN ELS PARÀSITS PULMONARS?

Les infestacions per paràsits pulmonars en gats solen estar infradiagnosticades.

Aelurostrongylus abstrusus és el paràsit pulmonar més conegut i prevalent en gats domèstics; Es tracta d’un paràsit petit, que és capaç de colonitzar els bronquis i alvèols dels gats.

TRANSMISSIÓ

Els gats que fan vida exterior tenen un major risc d’infestació per aquests paràsits.

Aquest paràsit és transmès a través de la ingesta de mol·luscos terrestres (com a caragols i bavoses).

A més, les seves larves poden ser presents en un ampli nombre d’hostes que són preses habituals dels gats com a rates, ratolins, llangardaixos, granotes i ocells.

SIGNES CLÍNICS

Els signes clínics que sovint veiem en gats són associats a l’acumulació d’aquests paràsits en els seus pulmons.

Podem veure tos, secreció nasal purulenta, augment de la freqüència i dificultat respiratòria. Els gatets generalment sofreixen una malaltia més greu.

DIAGNÒSTIC

La tècnica de la flotació de Baermann (una prova en femta) es considera la prova d’elecció per a la detecció d’aquests paràsits.

Una citologia del fluid broncoalveloar també pot dejunar-nos en el diagnòstic, i les radiografies de tòrax ens poden aportar informació sobre la gravetat de la malaltia.

En el cas del nostre pacient se li va realitzar una rentada broncoalveolar i en la citologia es va poder observar la presència de larves de nematodes compatibles amb Aelurostrongylus abstrusus.

TRACTAMENT

El tractament consisteix a administrar antiparasitaris per via oral i en cas de signes clínics greus, han d’administrar-se antibiòtics i corticoesteroides.

Alguns casos més greus poden requerir de vigilància intensiva (oxigenoteràpia i hospitalització).

Al nostre petit pacient se li va instaurar tractament amb desparasitació i antibioteràpia.

A la setmana d’hospitalització el pacient va millorar tant la seva clínica respiratòria com la seva imatge radiològica.

Va ser donat d’alta i es va poder iniciar la seva primer-vacunació amb normalitat.

PREVENCIÓ

No existeix una prevenció per als paràsits pulmonars felins. L’única forma de prevenció és limitar l’accés a l’exterior i evitar que el gat pugui caçar preses.

Vols conèixer més casos clínics la resolució dels quals involucri la inserció d’un endoscopi? Visita el nostre cas clínic de Diagnòstic en un gos amb secreció nasal

La entrada Broncopneumònia parasitària en un gatet aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona , Juny 2023 | Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser díode endoscòpic. Articulo clínic de  Carles Olmedo Bosch, responsable del servei de mínima invasió i intervencionisme de l’Hospita Veterinaria del Mar, en col·laboració amb Elvira Deffontis Gallofré,  Lluis Benítez Fusté i Araceli Calvo Aguado.

INTRODUCCIÓ

Les neoplàsies primàries de la tràquea són rares en animals i humans.

L’extirpació de lesions o masses intra traqueals normalment impliquen la necessitat de toracotomia, resecció i anastomosi.

A més presenten riscos com a complicacions de ventilació, infeccions secundàries i cicatrització retardada o alterada del lloc quirúrgic que resulta en estenosi traqueal.

En medicina humana, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

El làser de CO₂ en veterinària ha estat útil en la resecció de tumors del sistema nerviós central i vesical, però poc s’ha descrit sobre la resecció intra traqueal.

En aquesta ocasió exposem la descripció d’un cas d’una gata amb recidiva intratraqueal d’un carcinoma pulmonar basaloide d’11 mesos després de la primera cirurgia i extirpació de la massa traqueal amb làser díode endoscòpic guiat, amb una supervivència actual de 13 mesos després de la segona cirurgia.

DESCRIPCIÓ DEL CAS

Acudeix a consulta una gata comuna europea de 9 anys esterilitzada amb quadre de distrès respiratori associat a una massa en bronqui dret.

Té obliteració completa de la llum histológicamente compatible amb un carcinoma basaloide.

Es realitza una pneumonectomia de pulmó dret i extracció completa de la lesió intraluminal de la tràquea mitjançant traqueotomia.

La pacient és posteriorment tractat amb tractament adjuvant amb quimioteràpia amb Carboplatí seguit de Clorambucilo com a manteniment i es manté sense simptomatologia clínica durant 11 mesos.

Transcorregut aquest període l’animal acudeix de nou amb dispnea inspiratòria, tos intermintente, silbilancias, taquipnea i respiració amb la boca oberta.

Les troballes de l’examen físic general denoten sons de vies altes augmentats sense altres alteracions rellevants.

DIAGNÒSTIC

En les radiografies toràciques s’observa un augment d’opacitat en la porció mitjana de l’hemitòrax dret que es contínua amb línia diafragmàtica. No s’evidencien lesions suggeridores de metàstasis.

La gata és hospitalitzada amb tractament de suport amb fluïdoteràpia,

Després de no mostrar millora es duu a terme una tomografia automatitzada (TC) de tòrax amb contrast que revela la presència d’una massa traqueal; Una lesió ovoide cranial a la carina, amb aparent origen en el focus de tancament quirúrgic previ.

Aquesta lesió envaeix la llum traqueobronquial generant una pràctica obliteració d’aquesta. S’observa un realç homogeni després de l’administració de contrast intravenós.

S’observa també una lesió esfèrica a nivell del lòbul cabal esquerre íntimament lligada a la pleura parietal i la superfície de la costella amb realç heterogeni del contrast.

RESOLUCIÓ

Es realitza una traqueobroncoscopia exploratòria amb un videobroncoscopio en la qual es visualitza una massa intraluminal heterogènia i irregular.

Aquesta sobresurt de la cara lateral del bronqui dret, cranial a la carina, obliterando la totalitat de la llum.

A causa del risc de combustió dins de les vies respiratòries amb l’ús d’altes concentracions d’oxigen, s’administra una mescla d’aire i oxigen en tot moment.

Per a l’ablació de la massa es realitza un desbridament d’aquesta mitjançant l’ús d’una fibra de làser díode a través del canal de l’endoscopi i s’extreuen les porcions de la massa.

Donat l’elevat risc de perforació bronquial i de dispersió tèrmica no és possible l’extracció completa de la massa.

La porció extirpada es guarda en formalina i és enviada per al seu estudi histopatológico.

Previ en despertar del pacient es realitza també una rinoscòpia bilateral rostral i presa de biòpsies per a histopatologia i cultiu.

La pacient es recupera de l’anestèsia sense complicacions i és traslladada a la unitat de recuperació.

Immediatament després de la extubación, els signes clínics previs de vies altes es resolen i presenta un patró respiratori normal.

Es recupera favorablement i és donat d’alta a les 24h asimptomàtic amb medicació.

RESULTATS

Els resultats d’histopatologia són consistents amb un carcinoma basaloide que es desenvolupa en la llum del bronqui.

És de la mateixa naturalesa que el creixement prèviament extirpat, considerant-se així una recidiva.

Referents als resultats Els narius revelen una rinitis crònica, multifocal, lleu.

Donat el pronòstic reservat, el tractament triat és quimioteràpia amb Palladia de manera crònica.

Les radiografies de control es mantenen estables i la pacient es troba sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

DISCUSSIÓ

En el cas descrit l’animal presenta una massa intraluminal en la tràquea amb obliteració completa de la llum associada a una recidiva del lloc quirúrgic primari, el diagnòstic del qual era de carcinoma basaloide.

Els signes clínics són indicatius d’obstrucció de les vies respiratòries, sent la dificultat respiratòria la més freqüent.

També es pot observar tos, respiració sorollosa, disfàgia, sibilancias i cianosi.

Els pacients amb obstrucció traqueal distal poden aparèixer en la radiografia amb pulmons sobre expandits, un diafragma aplanat i una vasculatura pulmonar prominent.

Tot això és secundari a l’atrapament d’aire cabal a l’obstrucció a mesura que la tràquea s’estreny durant l’espiració.

Els tumors traqueals sovint són discernibles en radiografia perquè aquestes masses estan delineades per l’aire traqueal, la qual cosa proporciona un contrast natural.

En la majoria de casos es pot observar opacitats de teixits tous i estenosi traqueal.

El TC amb contrast és el mètode diagnòstic d’elecció per a aquestes lesions atès que ajuda a determinar l’extensió de la malaltia i detectar metàstasi en tòrax.

En el cas descrit les radiografies de tòraxs no van ser concloents. El TC va permetre determinar les característiques de la lesió, localització i invasió traqueal i plantejar així la seva cirurgia.

DISCUSSIÓ INTERVENCIÓ

En gossos, les opcions quirúrgiques per a l’extirpació de tumors traqueals inclouen traqueotomia i resecció traqueal i anastomosi, sent aquesta última la més utilitzada.

L’estenosi traqueal és una complicaciónn clínicament important associada amb una tensió excessiva o una mala alineació en el lloc de l’anastomosi.

L’endoscòpia terapèutica que implica la resecció amb electrocauterio es realitza de manera rutinària en medicina humana i es considera molt eficaç i segura.

A més a més, l’ablació endobronquial amb làser s’ha utilitzat amb èxit per a l’eliminació de masses traqueals.

En veterinària s’ha descrit la ablaciónn electrocauterizada guiada per endoscopía de tumors traqueals en gossos, sent considerada una opció segura i efectiva.

És una eina útil per a l’eliminar parcialment les lesions en tràquea en gats i que pot ser utilitzada com una opció de tractament alternativa o addicional a la cirugíaa.

En el cas descrit, la lesió va ser pràcticament eliminada per complet mitjançant l’ús del làser díode guiat per endoscòpia.

Va ser un procediment d’una hora de durada sense sagnats ni complicacions associades sent l’animal donat d’alta 24h després del procediment sense simptomatologia clínica.

Segons el coneixement dels autors, aquest és el primer cas sobre l’ús del làser díode guiat per endoscòpia per a l’extracció d’una massa traqueal intraluminal en un gat.

CONCLUSIÓ

Les lesions intraluminales en traquea no són comunes, poc s’ha descrit sobre la seva resecció sense necessitat de toracotomia i anastomosi, les complicacions associades de la qual són elevades.

El pronòstic reservat i la recidiva de la primera cirurgia limitava les esperances de vida de la nostra pacient.

L’ús d’una tècnica mínimament invasiva per a la resecció de la lesió ha permès a la pacient tenir una llarga supervivència sense simptomatologia clínica fins al dia d’avui.

La entrada Ablació d’una massa intraluminal traqueal mitjançant làser dóde endoscòpic guiat en un gat. aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona octubre de 2016 | Avui us presentem a Rufi, un gat castrat de 10 anys que es va presentar a la Clínica Veterinària del Mar. Els propietaris li havien notat una massa situada a la zona ventral de la mandíbula. En l’examen físic, Rufi no va mostrar cap anomalia excepte la massa submandibular de 1,5 * 2 cm que expliquen els propietaris. Es va decidir realitzar una punció de la massa per valorar quin tipus de cèl·lules conté per poder orientar el diagnòstic. En aquest cas, els resultats del laboratori no van ser els desitjats, ja que eren compatibles amb un Mastocitoma **.

Què és un mastocitoma?

** Un mastocitoma és un dels tumors cutanis més freqüents en els gats. Aproximadament fins a un 15% de tots els tumors cutanis són mastocitomas. Consisteix en una proliferació neoplàsica de mastòcits formats en la medul·la òssia que es presenten en forma de nòduls dèrmics solitaris i que tendeixen a ulcerar.

Atès que la massa havia crescut ràpidament i els resultats del laboratori van ser de pronòstic negatiu, es va decidir realitzar una ecografia abdominal. Així podríem valorar que no estiguessin altres òrgans afectats. Aquest tipus de tumors poden metastatitzar o generar-se en la melsa o en l’intestí.
Durant l’ecografia abdominal, es van observar diverses zones hiperecogénicas a la melsa. Així que vam decidir l’extirpació quirúrgica del nòdul juntament amb la melsa per valorar si existia metàstasi a la melsa i per poder estadiar el Mastocitoma submandibular.

Resultat de la cirurgia

La cirurgia va ser un èxit i l’extirpació de la melsa i del nòdul es va realitzar sense cap problema. A les poques hores, Rufi ja estava donant voltes a les gàbies Catfriendly de què disposem a la nostra zona d’hospitalització exclusiva per a gats.

Ara toca esperar els resultats de histopatològics del nòdul i la melsa per valorar quin tractament s’inicia.

Rufi ja aquesta a casa i els propietaris ens expliquen que fa vida completament normal i que ja no té molèsties a l’hora de dinar.

Et deixem la seva història en vídeo:

La entrada Mastocitoma en gats: La història d’en Rufi aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, setembre de 2016. // Cas clínic veterinari: Us presentem la Cuba, una gata comú Europea de 9 anys. El seu propietari va observar que des de feia 2 dies la Cuba orinava amb sang i amb certa dificultat. Un cop realitzat l’examen físic pel servei de Medicina Felina  , és va observar que, a banda del problema de micció amb sang (hematúria) que presentava la Cuba, també existia un problema de sobrepès classificat de 8/10.

És important visitar al veterinari quan es visualitza problemes en la micció (disúria) acompanyats amb sang (hematúria). La majoria de vegades es degut a problemes de les vies urinàries baixes com:

-Cistitis idiopàtiques (normalment causades per estrès).

-Urolitiasis (càlculs vesicals).

-Altres causes com tumors, pòlips, etc.

Donat que amb l’examen físic no es podia determinar la causa de l’orina amb sang, es van realitzar les proves adients, començant per analítica d’orina i proves d’imatge.

Diagnòstic confirmat:

La radiografia ens va confirmar el diagnòstic pressumptiu. La Cuba presentava dos càlculs a la bufeta d’orina molt ben definits, ovalats i d’uns 6x6mm aproximadament.

En aquest cas, degut a la composició del càlcul l’únic tractament possible era quirúrgic. Es necessitava la intervenció del Servei de Medicina i Cirurgia de petits animals. També es van realitzar les proves sanguínies adients per assegurar una anestèsia amb el mínim risc. Com que aquestes van sortir sense alteracions, es va procedir a realitzar la cirurgia. La cirurgia va consistir en una cistotomia, és a dir, una incisió a la bufeta per arribar als càlculs i realitzar l’extracció.

Remarcar que un dels punts importants és l’analítica dels càlculs per determinar-ne la seva composició. D’aquesta manera, podem establir una pauta dietètica adequada.

La cirurgia d’extracció de càlculs vesicals va ser un èxit! Es van retirar els dos càlculs que s’havien observat en la radiografia sense cap problema. La Cuba es va despertar perfectament de l’anestesia a la zona d’hospitalització felina. en tot moment va estar molt tranquil·la a les gàbies dissenyades especialment per a gats (catfriendly). Aquestes gàbies eviten l’estrès dels gats durant els moments d’hospitalització al disposar de diferents espais i al estar separades de les de gossos.

Ara toca esperar als resultats del laboratori per a que ens informin exactament de la composició del càlcul urinari ja que algunes vegades la composició d’aquest pot ser mixta.

Et deixem el video de com va anar tot:

La entrada Cas clínic veterinari: la gata Cuba | Càlculs vesicals en gats aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.