LEISHMANIASIS EN GOS
Barcelona, novembre 2019|Leismaniasis en gos. Cas Clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna i neurologia de l’Hospital Veterinari de la Mar.
DADES DEL PACIENT AMB LEISHMANIASIS I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Gogh, va acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari de la Mar per un quadre d’apatia, i una greu inflamació en l’extremitat anterior dreta. (figura 1)
La seva propietària referia que en els 2 últims dies la inflamació havia evolucionat a pitjor.
Figura 1
EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC
En l’exploració física presentava febre de 40 °C i una artritis amb greu inflamació de la zona al voltant del colze dret. (figura 2)
A més, se li va detectar una uveítis bilateral (inflamació intraocular), comuna en pacients amb leishmaniasis.(figura 3, 4 i 5)
Figura 3
Figura 4
Figura 5
Davant la sospita d’un quadre infecciós, inmunomediado o neoplàsic, es va proposar un primer abordatge analític i un conjunt de proves, per a poder diagnosticar l’origen dels signes que presentava.
L’hemograma presentava una lleu anèmia, amb moderada leucocitosis i lleu trombocitopenia.
Tanmateix, la bioquímica, un augment de les proteïnes totals i les globulines.
La citologia de l’extremitat va revelar una important inflamació associada a bacteris, confirmada posteriorment per cultiu.
Figura 2
Aquesta, li produïa una infecció profunda anomenada fasciïtis necrosant.
És a dir, una infecció que produeix la mort de les cèl·lules de la pell i el teixit subcutani. (figura 6 i 7)
Enfront d’aquest resultat, se li van realitzar proves específiques de malalties vectorials el resultat de les quals va ser positiu a Leishmània, amb un nivell alt d’anticossos.
Figura 6
Figura 7
TRACTAMENT
Causada pel protozou Leishmània infantum, la leishmaniasis canina és una malaltia que es transmet per un mosquit anomenat flebòtom.
No causa malaltia en tots els gossos, sinó que depèn de la immunitat del pacient, i la capacitat d’aquest per a lluitar contra el paràsit.
Pot produir signes de qualsevol tipus, sent els més freqüents els cutanis, oculars, alteracions renals i signes generalitzats com a febre, apatia o augment de la grandària de ganglis.
Generalment es diagnòstica mitjançant una prova específica en sang (serologia), que ajuda també a quantificar la gravetat de la malaltia.
Alguns casos però, pot ser necessari realitzar altres proves menys habituals (citologia, biòpsia, PCR) per a poder detectar el paràsit en teixits.
El tractament més comú es basa en la combinació de dos fàrmacs: el antimoniato de meglumina, que s’injecta durant un mes de manera continuada; i el alopurinol que es dóna via oral un mínim de 6-12 mesos.
EVOLUCIÓ
És una malaltia crònica i que pot ser greu, però en molts casos, el tractament aplicat, aconsegueix “adormir” la Leishmània i curar els signes causats per aquesta.
El control periòdic amb el veterinari durant i després del tractament, és vital per a vigilar possibles recaigudes.
Així mateix, la millor estratègia de prevenció de la malaltia, és evitar el contacte amb el mosquit mitjançant repel·lents (collarets i pipetes), podent combinar-se amb vacunes i/o medicacions per a augmentar les defenses.
RESOLUCIÓ
En el cas de Gogh, es va iniciar el tractament per a la leishmaniasis, així com per a les complicacions provocades per aquesta (uveítis, artritis i fasciïtis necrosant).
La resposta al tractament va ser molt satisfactòria, i després de 3 mesos de tractament els nivells d’anticossos es van reduir a un positiu baix, amb total desaparició dels signes clínics. (Figura 8 i 9)
Figura 8
Figura 9
Encara queden mesos de tractament, però veient la seva evolució, estem segurs que Gogh aconseguirà recuperar-se completament.
.
Per a conèixer més casos sobre ferides, en aquest cas per ulceració, pots conèixer la história de Tolstoi: https://veterinariadelmar.com/ca/ferides-per-ulceracio-cutania/
