LA MEVA MASCOTA CONSUMEIX MASSA AIGUA?
Barcelona, maig 2022 | La meva mascota consumeix massa aigua?. Article Clínic de Laura Di Filippo, veterinària del servei de medicina interna de l’Hospital Veterinària de la Mar.
INTRODUCCIÓ
Saber si els nostres animals, consumeixen massa aigua o orinen dins del normal, no sempre és fàcil.
Per això, és important conèixer alguns punts claus per a poder-ho avaluar.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
En termes mèdics es defineix com poliuria-polidipsia quan hi ha un excés de producció d’orina o de set.
De manera freqüent, l’augment de consum d’aigua és secundari a un augment de pèrdues a través de l’orina.
Les causes però poden ser diverses i, a vegades, poden ser signe de malalties greus, per la qual cosa mai hem d’ignorar-ho.
VALORS DE CONSUM D’AIGUA
Encara que existeix molta variabilitat Quin és el valor de normalitat per al consum d’aigua en els nostres animals?
Es considera com a valor límit de consum 100 ml/kg per dia per a gossos i 50 ml/kg per dia per a gats.
És a dir, si el meu gos de 5 quilos beu més de mig litre d’aigua al dia, podria ser per algun problema de salut.
CAUSES D’EXCÉS CONSUM D’AIGUA I PÈRDUES
En veterinària, les causes més freqüents que causen poliuria-*polidipsia (major producció d’orina i consum d’aigua), són:
- Problemes renals
- Problemes hormonals (ex. diabetis, síndrome de Cushing, hipertiroïdisme, malaltia de Addison)
- Malalties hepàtiques
- Infecció uterina (piometra)
- Alteracions en els electròlits (ex. hipercalcemia).
És important saber que unes certes dietes o fàrmacs poden influir sobre el consum d’aigua i les perdudes, per la qual cosa és important informar detalladament el nostre veterinari de tot això, davant aquests símptomes.
DIAGNÒSTIC I RESOLUCIÓ
Ja que les causes d’aquest problema són molt diverses, el protocol diagnòstic es fa pas a pas.
El nostre veterinari ens demanarà calcular el consum d’aigua i valorarà la densitat de l’orina per a comprovar-lo.
El dia que anem a calcular el consum serà fonamental evitar l’accés a altres fonts d’aigua no controlades, separar al pacient d’altres mascotes, mesurar la quantitat d’aigua que posem en el bol i calcular la quantitat restant abans de buidar-lo per a obtenir el consum total.
En cas de detectar orina diluïda i/o un consum excessiu d’aigua, se’ns plantejarà una analítica general i una analítica completa d’orina.
Les proves següents (ecografia, proves hormonals, etc.), dependran dels resultats d’aquestes.
Vols conèixer altres signes d’alerta en la teva mascota? Visita el nostre cas clínic de Signes d’alarma en oftalmologia