FISIOTERÀPIA I REHABILITACIÓ EN FRACTURA DE PELVIS.
Barcelona, octubre 2018|Fisioteràpia i rehabilitació en fractura de pelvis. Cas Clínic de Marina Gonzalo, responsable del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar
DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Marley, un Jack Russell mascle castrat, d’any i mig d’edat, va ser referit al nostre Hospital, perquè, dies enrere havia estat atropellat per un cotxe,ocasionant-li ferides de considerable grandària, i dificultat en caminar, orinar i defecar.
El seu veterinari de confiança, havia suturat les ferides i administrat la medicació necessària, no obstant això, després de 24 hores, aquestes es van obrir, i ara presentava molt de dolor lumbar i no defecava.
Se’ns va referir el cas, per a poder trobar l’origen del problema, i així mateix, donar solució als intents fallits de cicatrització de les ferides.
PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC
En l’examen físic general, Marley presentava una laceració amb hematoma, en la part baixa de l’abdomen, que encara i no estar infectada, tenia part dels marges retrets.
Així mateix, caminava amb dificultat i falta de coordinació, i mostrava una postura cifòtica, caracteritzada per una exagerada curvatura de l’esquena, cap endavant.
Després de realitzar una exhaustiva exploració per part del servei de Neurologia de l’Hospital Veterinari del Mar, es va descartar un procés neurològic.
No obstant això, l’examen traumatològic evidenciava dolor a la manipulació del maluc, i a l’adducció de l’extremitat posterior esquerra.
Es va decidir resoldre els obstacles principals, realitzant un primer abordatge analític, per a sedar a Marley i suturar la ferida oberta.
A continuació, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge per a avançar així en el diagnòstic de l’origen de dolor. (Figura 1 i 2)
Figura 1
Figura 2
Lamentablement, les imatges radiològiques van revelar una lleu contusió pulmonar, així com una luxació sacro-ilíaca esquerra i dreta, i una fractura en la pelvis, en l’isqui i en el pubis.
Aquestes fractures, i el dolor que li provocaven, li dificultaven poder defecar correctament, per la qual cosa l’intestí gruixut, en l’àmbit de còlon, presentava molt de contingut acumulat, causant-li encara més molèstia.
TRACTAMENT
Amb aquest diagnòstic, operar a Marley, per a resoldre les lesions de pelvis era crucial, ja que d’això depenia la qualitat de salut de la resta de la seva vida, per la qual cosa en menys de 24 hores, l’equip de cirurgians i traumatòlegs entraven en quiròfan.
Les lesions però, eren més greus del que semblaven al principi, doncs el que es presentava com una luxació sacre-ilíaca va resultar ser una fractura de l’os sacre.
La intervenció es va complicar, transformant-se en una cirurgia de pelvis més llarga i complexa, que havia de ser abordada diferent i, idealment, amb altres eines.
Sense por però, l’equip de l’Hospital Veterinari del Mar va fer front als obstacles, i va aconseguir estabilitzar el maluc amb una agulla que, dies després, hauria de ser retirada. (Figura 3 i 4)
Figura 3
Figura 4
La cirurgia va ser un èxit, però lamentablement, només era el primer pas, perquè Marley havia d’enfrontar-se al següent repte; Fer repòs estricte i absolut, durant un mes, perquè el risc de recidiva era elevat.
EVOLUCIÓ
10 dies després de la cirurgia, Marley va ser derivat a Marina Gonzalo, l’especialista del servei de fisioteràpia i rehabilitació de l’Hospital Veterinari del Mar, qui supervisaria la seva recuperació, i marcaria les pautes a seguir.
En l’exploració general va apreciar que encara i no mostrar dolor, en caminar, Marley encara presentava limitacions i no recolzava al pes en el terç posterior.
El maluc estava desplaçat, i tenia una atròfia muscular en la zona del gluti. A més, la cicatriu continuava sensible i en l’extremitat posterior esquerra, presentava un lleuger seroma, i molèsties a la palpació.
No obstant això, estàvem en el principi de la recuperació, per la qual cosa és va plantejar resoldre gradualment les lesions i deficiències.
Tenir a Marley pràcticament immobilitzat, era dur però continuava sent crucial per a la seva recuperació per a disminuir el dolor, aconseguir una bona cicatrització, i reduir la inflamació.
També es va recomanar realitzar-li massatges de fred i calor, amb mobilitzacions passives de les extremitats, ajudant així el drenatge, i evitant l’atròfia i escurçament muscular.
Unes setmanes després, Marley ja caminava correctament, i les cicatrius havien suturat a la perfecció, per la qual cosa el servei de traumatologia de l’Hospital, va indicar que era el moment adequat per a retirar l’agulla de la fractura de la pelvis.
A pesar que la cirurgia va ser un èxit, en les radiografies de control es van visualitzar petita incongruència en l’àmbit de l’articulació, i es van detectar molèsties en la musculatura de l’esquena, probablement per compensació, al no utilitzar de forma completa les extremitats posteriors. (Figura 5, 6 i 7)
Figura 5
Figura 6
Figura 7
RECUPERACIÓ
Després de dues setmanes amb la mateixa pauta de rehabilitació, Marley caminava amb normalitat, per la qual cosa es van esplaiar mensualment les visites a teràpia, i es van aplicar noves tècniques beneficioses, com a teràpies manuals especifiques.
La millora de salut de Marley però, lamentablement, aquesta vegada va implicar no respectar els temps de repòs, i en conseqüència realitzar una activitat més intensa, per la qual cosa després de les festes de nadal, durant un joc brusc, Marley va haver d’acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar, per dolor i una coixesa molt marcada de l’extremitat posterior esquerra.
RECAIGUDA I RESOLUCIÓ
Tement el pitjor, es van realitzar proves diagnòstiques d’imatge, que per fortuna van descartar les causes òssies.
No obstant això, Marley continuava queixant-se de molèstia, i atès que no responia al tractament mèdic indicat, es va referir de nou al servei de rehabilitació. (Figura 8)
Figura 8
Es va diagnosticar que Marley sofria dolor moderat, a causa de la contractura dels músculs del gluti.
Aquestes solen ser molt doloroses, causant sovint coixeres, i no responent a antiinflamatoris convencionals, només a teràpia física i manual.
A causa del dolor, Marley reaccionava agressivament enfront de qualsevol manipulació, per la qual cosa es va decidir instaurar un pla de teràpia laser, combinat amb repòs i l’aplicació de calor superficial.
Aquesta, com que no és invasiva ni causa molèstia, permetia tractar l’origen del problema, sense haver de manipular-lo en excés.
Els resultats des de la primera sessió, van ser evidents, resultant una teràpia clau per a la seva recuperació.
Marley de seguida va recuperar la mobilitat de l’extremitat posterior esquerra, i malgrat ser imprescindible les visites mensuals de manteniment i control, per part del servei de rehabilitació, estava llest per a començar a fer vida normal.
