EXODONCIA RADICAL EN UNA GATA AMB GINGIVOESTOMATITIS CRÒNICA
Barcelona, Juliol 2019|Exodoncia radical en una gata amb gingivostomatitis crònica. Cas Clínic d’Isabel Frías, responsable del servei de medicina felina de l’Hospital Veterinari del Mar
DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Niça, una gateta de raça siamés de 2 anys femella castrada, va venir a la recerca d’una segona opinió per una disminució de l’apetit, i dolor associat a una gingivoestomatitis severa.
Havia estat tractada amb cortisona per la seva gingivoestomatitis, però els propietaris no notaven millora. (Figura 1)
Preocupats, van acudir a l’Hospital Veterinari del Mar.
Figura 1
EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC
En l’examen bucal, a més de presentar molt de dolor a l’exploració, Niça presentava una gingivoestomatitis generalitzada severa, amb sobrecreixement del teixit gingival i estomatitis caudal (inflamació de la mucosa bucal posterior). (Figura 2 i 3)
La gingivoestomatitis crònica felina és una malaltia multifactorial, en la qual el sistema immune del gat respon de forma inadequada a l’estímul provocat per antígens tant orals com no orals.
Els factors desencadenants més freqüents són la placa bacteriana o la presència d’un virus com el virus de la immunodeficiència, calicivirus, o virus de la leucèmia.
Figura 2
Figura 3
Davant aquesta situació es va realitzar un primer abordatge analític a Niça.
Realitzem un test FIV/*FELV (test detector del virus de la immunodeficiència felina i el virus de la leucèmia felina), amb resultat negatiu, i analítiques generals, en les quals trobem una lleu hiperglobulinemia, freqüent en aquesta malaltia per la inflamació crònica.
TRACTAMENT
L’extracció dental completa és el tractament d’elecció i té com a objectiu eliminar qualsevol estimulo inflamatori de la cavitat oral.
En els casos menys greus es planteja extreure únicament molars i premolars, però en el cas de Niça, atès que presentava afectació fins i tot dels canins i incisius, decidim planejar una extracció radical. (Figura 4 i 5)
En realitzar l’extracció dental és important assegurar-se que no quedin restes d’arrels dentals, ja que aquestes, poden continuar provocant un estímul antigènic i inflamació, fent que el resultat no sigui l’adequat.
Figura 4
Figura 5
Aproximadament, entre un 30% i un 60% dels gats responen correctament a aquest procediment, quedant uns altres en els quals cal buscar alternatives, com l’ús d’antivirals o cèl·lules mare mesenquimales.
EVOLUCIÓ
En el cas de Niça, el procediment va ser satisfactori, i en menys de 24 hores després de l’extracció dental, es trobava menjant amb total normalitat.
En posteriors revisions els propietaris comenten que la troben més activa, i que menja amb molt d’apetit. (Figura 6,7 i 8)
Figura 6
Figura 7
Figura 8
A més, les cicatrius de les extraccions, han curat correctament.
RESOLUCIÓ
La gingivoestomatitis felina és una malaltia amb bon pronòstic si es planteja l’extracció dental com primera opció.
Únicament en casos lleus hauria d’intentar-se tractament mèdic a base d’antibiòtics, analgèsics i neteges bucals.
Sols entre un 7% i un 20% de casos és resistent, com a conseqüència uso continuat de corticoides, a causa de la persistència de la malaltia al llarg del temps, per malalties concurrents, o per la presència del virus de la immunodeficiència felina o Calicivirus.
