DIROFILARIA IMMITIS CANINA O DIROFILARIOSIS CARDIOPULMONAR CANINA
Barcelona, maig 2018|Dirofilaria immitis canina. Cas Clínic de Gonzalo Sanz, responsable del servei de diagnòstic per la imatge de l’Hospital Veterinari del Mar.
DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Wilson, mascle castrat, mestís de 6 anys. Es va presentar al nostre centre amb un quadre agut de dificultat respiratòria, vòmits biliosos i femtes toves.
Història prèvia de síncopes, amb diagnòstic presumptiu d’epilèpsia amb causa desconeguda; sense tractament.
PROVES REALITZADES I DIAGNÒSTIC
En l’exploració física general s’evidencia el ventre inflat, amb possible liquido lliure en l’abdomen. S’observa un patró respiratori restrictiu, unit a una atenuació del batec cardíac.
La distensió abdominal associada a líquid lliure pot ser causada per diverses malalties tals com; insuficiències cardíaques, danys hepàtics, problemes renals, o per processos infecciosos, inflamatoris, o neoplàsics entre altres.
Secundàriament, es localitzen múltiples estructures dèrmiques i subdèrmiques, de petita grandària, dures a la palpació.
Un vessament pleural-pericardíac és l’acumulació anormal del líquid que, recobreix el teixit prim que, embolica la cavitat toràcica, els pulmons, i el cor.
Donats els signes derivats de l’examen físic general, davant la sospita de vessament pleural-pericardíac, i davant la possible presència de líquid lliure abdominal o engrossiment anormal dels òrgans, es van indicar proves d’imatge completes, i un primer abordatge d’analítiques generals.
Mitjançant ecografia toràcica, confirmem el vessament; Es va realitzar una punció toràcica eco-guiada, mitjançant la qual es va extreure líquid per a una presa de mostres.
Es va realitzar una ecocardiografia per descartar possibles complicacions cardíaques, en la qual es va detectar un augment de la pressió del cor, causat pel líquid lliure, però no es van observar signes d’alteració de la funcionalitat. (Figura 1 i 2)
Les analítiques no van presentar alteracions.
FIGURA 1
FIGURA 2
Després d’unes hores d’ingrés, Wilson va començar a presentar major esforç abdominal i un augment en la freqüència cardíaca a causa de l’augment del vessament. Es van drenar 90 ml.
Donada la complexitat del cas, es va proposar realitzar un test ràpid per a la detecció de paràsits causants de malalties tals com; la filariosi (Dirofilaria immitis canina), erliquiosis, malaltia de Lyme i anaplasmosis.
El test va revelar un resultat positiu en Filaries (Dirofilaria immitis canina), un tipus de cuc, generalment transmès en forma de larva per un mosquit, que migra pel cos, produint reacció inflamatòria i altres alteracions.
Davant la no visualització de filàries adultes en l’ecocardiografia es va proposar la realització d’una tomografia axial computarizada (TAC), que va diagnosticar que la membrana que recobreix el cor estava excessivament fibrosada a causa d’una inflamació perllongada crònica. (Figura 3)
FIGURA 3
TRACTAMENT I EVOLUCIÓ
El tractament consistia a realitzar una pericardiectomia parcial. Un acte quirúrgic que consisteix a retirar part, o la totalitat del sac que embolica al cor, per permetre que aquest es mogui amb més llibertat.
Una cirurgia que requereix un equip de cirurgians i anestesistes especialistes, treballant conjuntament.
Es va realitzar mitjançant una obertura en la paret toràcica que va permetre accedir al cor, i va resultar ser un èxit. (figura 4, 5 i 6)
FIGURA 4
FIGURA 5
FIGURA 6
Durant el tancament es van observar diversos nòduls en el subcutani amb aspecte de larva, dels quals es van prendre mostres per realitzar un estudi, el resultat del qual va ser “larves immadures de dirofilaria immits canina.”
Pocs dies després de la cirurgia, Wilson ja no presentava pressió en el cor ni líquid lliure, i el seu estat anímic era incomparable respecte a quan el vam visitar per primera vegada. (Figura 7 i 8)
FIGURA 7
FIGURA 8
