Diagnòstic en un gos amb secreció nasal

DIAGNÒSTIC EN UN GOS AMB SECRECIÓ NASAL

Barcelona, juny de 2022 | Diagnòstic en un gos amb secreció nasal. Cas Clínic de Raquel Santiago, veterinaria diplomada en medicina interna del Hospital Veterinaria de la Mar.

 

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

La secreció nasal en els nostres gossos és una troballa habitual i un freqüent motiu de consulta en la pràctica clínica diària.

Aquesta secreció nasal es tracta únicament d’un signe clínic i, però pot ser des d’un procés fisiològic (quan és en petita quantitat, de manera esporàdica i d’aspecte transparent), o estar associat a múltiples processos patològics.

EXÀMEN FÍSIC

Una de les primeres coses que farem en pacients amb secreció nasal, és realitzar una història clínica completa:

• Des de quan té aquesta secreció?
• És només un orifici nasal l’afectat, o són tots dos?
• Té altres signes clínics com poden ser els esternuts?
• Que aspecte té?

Sempre es dur a terme una exploració completa dels nostres pacients, però en aquests casos és de vital importància realitzar proves de comprovació de flux nasal.

Aquesta es duu a terme a través de l’ús d’un cotó, un cristall o l’ús del nostre fonendo, i s’avalua si el pacient és capaç d’exhalar aire de manera normal per tots dos orificis nasals.

D’altra banda, no hem d’oblidar, que en molts pacients, l’origen de la secreció nasal és la cavitat oral, per això sempre ha d’anar acompanyat d’una exploració de peces dentals, lesions en mucosa oral…

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE LA SECRECIÓ NASAL

Els diagnòstics diferencials que ens plantejarem són diversos, però alguns dels més freqüents inclouen:

• Si la secreció nasal és de tipus sanguinolenta, hem de dur a terme proves de coagulació del nostre pacient, ja que podria tractar-se d’un problema sistèmic que s’expressi d’aquesta manera.
• Lesions nasals ocupants d’espai: principalment tumors.
• Lesions de cavitat oral.
• Cossos estranys: espigues i altres materials vegetals principalment.
• Vasculitis: afectació de la integritat de l’abundant irrigació sanguínia de la cavitat nasal (pot estar associada a molts processos, però en l’àrea Mediterrània en la qual vivim hem de tenir sempre al cap Leishmània i Ehrlichia com a agents infecciosos implicats)
• Existeixen malalties fúngiques (Aspergillosis) que es localitzen a l’interior de la cavitat nasal i que pot donar com a signes clínics principalment esternuts i secreció nasal, a vegades associat a la despigmentació de la tòfona.

DIAGNÒSTIC COMPLERT DE LA SECRECIÓ NASAL

A l’hora de fer un diagnòstic complet devem:

1. En primer lloc, avaluar l’estat general del pacient (analítica completa, coagulació, pressió arterial …)
2. Realitzar proves complementàries per a explorar la cavitat nasal: proves de diagnòstic per imatge avançades, com el TAC i rinoscòpia, amb la possibilitat de presa de biòpsies associades per al seu posterior estudi en el laboratori (histopatològic, cultiu …).

CONCLUSIONES

Si el teu gos/gat mostra secreció nasal de manera crònica i et preocupa, en el servei de Medicina Interna d’Hospital Veterinària de la Mar podrem dur a terme una valoració completa del cas, així com un pla individualitzat de diagnòstic i tractament.