CREMADA EN CAMALEÓ DEL IEMEN. EL CAS CLÍNIC VETERINARI DE SMOG
Barcelona, febrer de 2017- Avui parlarem del cas de cremada en camaleó del Iemen. Et presentem a Smog, un camaleó del Iemen (Chamaeleo calyptratus) de 5 mesos! Va arribar a Clínica Veterinària del Mar perquè el seu propietari va observar que tenia una lesió negrosa a la zona dorsal des cap a diverses setmanes.
EXAMEN FÍSIC GENERAL
En primer lloc, el nostre veterinari d’exòtics va realitzar un examen físic general on totes les troballes van ser normals excepte aquesta lesió crostosa a la zona dorsal. En casos com el de Smog, l’ideal és realitzar una citologia de la lesió una vegada retirada la crosta superficial per tal de confirmar la presència de bacteris o fongs complicants, així com de cèl·lules inflamatòries. Si és el cas, es va poder observar la presència d’abundants cocos i bacils (bacteris), a més de cèl·lules inflamatòries. Descartats els fongs, el més probable que hagi passat per la zona on pateix la lesió és que s’hagi produït una cremada pel focus de calor al terrari, i de forma secundària hagi aparegut aquesta infecció.
TRACTAMENT VETERINARI
El tractament en aquests casos és simptomàtic, a força d’antibiòtic i antisèptics tòpics per solucionar la infecció de la zona. Si la infecció és recurrent, llavors l’ideal és realitzar un cultiu i antibiograma per conèixer què bacteris estan provocant el problema i quins antibiòtics seran més efectius contra elles. L’enriquiment ambiental en aquestes espècies de rèptils és molt important, així com que els facilitem fonts de llum i calor adequades. Per això, sempre us recomanem que mínim realitzeu una revisió veterinària anual per desparasitar i poder aconsellar-vos sobre els, a més de comprovar que no pateixen cap malaltia. Esperem que Smog es recuperi com més aviat millor!
Gràcies per confiar en nosaltres!
…
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL CAMALEÓ DEL IEMEN (CAMALEÓ VETLLAT)
El camaleó del Iemen o camaleó vetllat (Chamaeleo calyptratus), és una espècie de sauròpsid de la família Chamaeleonidae, d’aspecte vistós, originari de les regions muntanyoses del Iemen i Aràbia Saudita.
Mascles i femelles es diferencien pel seu marcat dimorfisme sexual: els mascles posseeixen un casc molt més alt (fins a 10 cm), una longitud major (fins a 55 cm, enfront dels 35 o 40 de la femella) i una coloració molt més vistosa. Una altra diferència és un eixamplament a la base de la cua en el qual els mascles allotgen els seus hemipenis, característica de totes les espècies de camaleons. Els calyptratus nounats també es distingeixen els mascles per posseir una petita protuberància a la part posterior de la unió dels dits exteriors i interiors en les potes posteriors, una mena de taló anomenada comunament esperó.
La maduresa sexual se situa al voltant dels 5 – 6 mesos, però les femelles que s’aparellen a aquesta edat solen ser petites per a la grandària que aconseguiran els seus ous i presentaran freqüentment oclusió d’ous, causant-los la mort. En captivitat és aconsellable esperar a l’any.
L’ALIMENTACIÓ DEL CAMALEÓ DEL IEMEN
L’alimentació és majoritàriament insectívora, sent pràcticament l’única espècie que afegeix certs vegetals a la seva dieta. Val a dir que aquests vegetals (fulles, flors i alguns fruits) són només un complement que els aporta, entre altres coses, aigua en cas de no poder adquirir-la de forma natural. En captivitat se solen alimentar a força de grills, als quals cal escampar el carbonat càlcic, cucs de seda, llagosta i llagostes, escarabats criades en captivitat, i en quantitat menor (pel seu alt contingut en greix), cucs de la mel i de la farina. Com a curiositat, els mascles adults de grans dimensions són capaços de menjar petits ratolins, encara que no fa falta per la dieta i donar-los més d’un al mes pot ser perjudicial.
CRIA EN CAPTIVITAT
Aquesta espècie de camaleó és molt corrent entre els propietaris d’animals exòtics. Per tenir-ho en captivitat és necessari un terrari espaiós i frondós on pugui viure sol ja que és un animal solitari.
Si l’alimentació és correcta, tenen un creixement molt ràpid, de manera que si es mantenen en captivitat cal variar-los la dieta sovint així com aportar-los calci, per evitar malaltia metabòlica òssia (EMO). També és necessari facilitar-los radiació UVB perquè sintetitzin la vitamina D, necessària per metabolitzar el calci.
