intoxicacio-per-teobromina

INTOXICACIÓ PER TEOBROMINA EN GOS

Barcelona, octubre 2019 | Intoxicació per teobromina en gos. Cas clínic de Pablo Jurado, veterinari clínic del servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar.

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Cosito, un Pomerània d’1 any i 2,4 kg de pes, va acudir al servei d’urgències de l’Hospital Veterinari de la Mar, presentant un quadre clínic d’intoxicació, amb nerviosisme i taquicàrdia extrema. (figura1)

INTOXICACIÓN POR TEOBROMINA EN PERRO

Figura 1

Els propietaris referien que hores abans, per distracció, va ingerir una porció de pastís de xocolata negra, d’uns 100 grams de pes.

La xocolata conté una substància anomenada teobromina, similar a la cafeïna, que en funció de la mena de xocolata, conté més o menys concentració, sent la xocolata negra el de major.

Aquesta, provoca modificacions bioquímiques en el cos; i a causa de la seva lenta metabolització, en animals resulta tòxica, produint signes clínics a baixes dosis (inferiors de 80 mg/kg), i sent letal en el 50% dels animals, en dosis de 300 mg/kg (en gos) i 200 mg/kg (en gat).

Per als humans també és tòxica, però la dosi letal és de 1000 mg/k; molt major que en les nostres mascotes.

EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

En l’exploració física general, Cosito presentava les mucoses congestives, taquicàrdia de 240 batecs per minut, i taquipnea de 108 respiracions per minut.
Valors molt augmentats enfront de la mitjana normal.

No mostrava signes gastrointestinals tals com vòmits o diarrees, i en l’auscultació cardíaca es van descartar sorolls compatibles amb malaltia cardíaca.

Sense una història mèdica prèvia rellevant, i davant la negació d’accés a altres tòxics; donat el quadre clínic actual, es va plantejar realitzar un electrocardiograma.

Aquest va revelar una taquicàrdia sinusal (figura 2); un trastorn del ritme cardíac que es manifesta per una acceleració dels batecs del cor.

El diagnòstic presumptiu concordava amb una taquicàrdia fisiològica (causada per por, dolor, excitació), o una taquicàrdia patològica (causada per una fallada cardíaca, malaltia respiratòria, xoc, malaltia sistèmica o intoxicació).

Segons el descrit en la recollida de dades del pacient, el diagnòstic presumptiu coincidia amb una intoxicació per teobromina (xocolata).

Els signes clínics , en casos severs, són entre altres l’aparició d’arrítmies i/o taquicàrdia, podent arribar a presentar convulsions, coma i fins i tot la mort de l’animal.

Intoxicació per teobromina

Figura 2

TRACTAMENT

La ràpida actuació en aquests casos és crucial, així com l’aplicació de la vigilància intensiva necessària, en funció de la quantitat aproximada de teobromina ingerida per Cosito.

Sent la porció de pastís, d’unS 100 grams de pes (aproximadament 50 grams proporcionals a xocolata pura), la concentració de teobromina per aquesta quantitat de xocolata negra (70% cacau), corresponen a una dosi de 20,3 mg/gr. (figura 3)

En aquest cas, la dosi total de teobromina ingerida per Cosito correspon a 700 mg.

INTOXICACIÓN POR TEOBROMINA EN PERRO

Figura 3

Donat el poc pes corporal de Cosito, la dosi aproximada de teobromina era de 292 mg/kg, resultant gairebé una dosi letal.

Enfront de la gravetat associada a la intoxicació, es va induir el vòmit de Cosito, i es va procedir a realitzar-li fluïdoteràpia intensiva, accelerant i controlant la detoxificación, així com la progressió dels seus signes clínics. (figura 4)

A més es va col·locar un sondatge nasogàstric per a realitzar rentades, i administrar així mateix carbó actiu, que actua com quelant del tòxic, evitant així la seva absorció.

Figura 4

EVOLUCIÓ

El pronòstic enfront de la intoxicació és reservat, ja que depèn de la mena de xocolata, el pes de l’animal, i el temps transcorregut donis de la seva ingestió.

Però sort, Cosito es va recuperar completament, i 24 hores més tardes, després d’estabilitzar la seva freqüència cardíaca i pressió sanguínia, se li va poder donar l’alta amb teràpia digestiva.

CONCLUSIÓ

En observar que la nostra mascota hagi pogut ingerir xocolata, és vital acudir immediatament al veterinari, per tal d’induir del vòmit, i administrar la teràpia adequada abans que apareguin els signes clínics.

Habilitats

Publicat el

28/10/2019