INTOXICACIÓ PER ETILENGLICOL

Barcelona, Juliol 2018| Intoxicació per etilenglicol. Cas Clínic de Marta Hita, responsable del servei de la Unitat de Cures Intensives i hospitalització de l’Hospital Veterinari del Mar

 

DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Llufa, una femella de Husky de 3 anys, va acudir d’urgències a l’Hospital Veterinari del Mar a causa de la ingestió accidental de líquid refrigerant de cotxe.

Els seus propietaris l’havien deixat sola a casa, i avorrida va destrossar un recipient de 5 litres d’aquest producte. Feia menys de 2 hores que estava sola, però enfront de la destroça, desconeixíen la quantitat exacta de líquid que havia pogut ingerir, i les conseqüències que es podien generar.

El líquid refrigerant del cotxe conté etilenglicol, una substància que també pot trobar-se en pintures, vernissos, o productes de revelat fotogràfic, entre altres.

Les intoxicacions causades per etilenglicol són greus, i la freqüència d’aquest tipus de casos, en medicina veterinària, són poc habituals donada l’estranya presència d’aquest producte en la llar.

No obstant això, la seva ingestió accidental pot succeir a causa de la seva palatabilidad, ja que pel que sembla és dolç i amb un gust semblant a l’almívar.

Lamentablement, petites quantitats de etilenglicol són suficients per a ser letals per a les nostres mascotes.

 

EXAMÉN FÍSIC I DIAGNÒSTIC

Quan Llufa va ser atesa a l’hospital, el seu examen físic es trobava dins de la normalitat, presentant únicament una lleu alteració en l’estat mental.

No obstant això, no estava fora de risc, ja que els signes clínics més freqüents associats a aquesta intoxicació poden aparèixer fins a passades 24 hores després de la seva ingestió i solen donar-se en forma de vòmits, estat mental o motriu alterats, convulsions, o fins i tot coma, depenent de la quantitat ingerida i del pes de l’animal.

A més, a partir de les 12hores, poden aparèixer signes de disfunció cardiorrespiratòria com taquipnea i taquicàrdia.

Passades 24 hores, fins i tot després d’una millora momentània del quadre clínic, solen apareixen indicis de insuficiència renal aguda provocant dolor abdominal, hipotèrmia, diarrees, vòmits, o fins i tot, la seva mort.(Figura 1)

Aquesta substància per si mateixa no és tòxica, però si s’ingereix, es metaboliza en el fetge i pot malmetre el sistema nerviós central, el sistema cardiovascular i els ronyons.

El seu diagnòstic definitiu pot realitzar-se mitjançant el mesurament d’aquest component en sang, però desafortunadament, donada la poca casuística d’aquests casos, aquest test analític no es troba disponible als hospitals de veterinària i el seu estudi analític en laboratoris externs pot retardar la identificació de la intoxicació.

Figura 1

Per aquesta raó, sovint, el seu diagnòstic acaba realitzant-se mitjançant les alteracions analítiques (a nivell renal i del pH sanguini), alteracions a nivell de l’orina, anormalitats ecográficas en l’estructura renal, o mitjançant una història clínica que suggereixi la possible ingestió d’aquest tòxic.

En Llufa, a causa de la història clínica, encara i detectar-li només una lleu elevació d’un paràmetre renal, es va instaurar la teràpia de manera immediata per a prevenir el greu pronòstic i preservar així la seva salut.

 

TRACTAMENT

Donada la gravetat associada a la intoxicació, i el poc temps transcorregut de l’ingestió d’aquest, la rapidesa d’actuació era crucial, per la qual cosa es va induir el vòmit de Llufa, i es va procedir a realitzar-li fluidoterapia intensiva durant les següents hores controlant la progressió dels seus signes clínics.

El tractament per a aquest tipus d’intoxicació consisteix en l’administració de substàncies que interfereixen en el metabolisme del etilenglicol.

A nivell hospitalari, és habitual l’ús d’etanol (alcohol) o del 4-Metilpirazol, dues substàncies que bloquegen l’activitat de l’alcohol deshidrogenasa, l’enzim responsable del metabolisme del etilenglicol.

En el cas de Llufa, durant les següents hores al seu ingrés, se li van administrar infusions contínues d’etanol, sent el producte triat, el vodka, controlant l’aparició de possibles efectes secundaris a més de possibles progressions del problema renal. (Figura 2)

En els casos més greus, on és evident una fallada renal, o el pacient no respon de forma adequada als antídots, pot ser necessària la realització d’hemodiàlisi amb la condició d’eliminar la presència del tòxic i els seus metabòlits en sang, per la qual cosa el constant control de Llufa era vital.

Figura 2

EVOLUCIÓ

El pronòstic d’aquesta intoxicació depèn del temps transcorregut des de la seva ingestió. Si el problema progressa a una insuficiència renal, el pronòstic és reservat, calculant-se una alta taxa de mortalitat, entorn del 85% dels casos.

Per sort, Llufa es va recuperar completament, sense indicis de lesions renals fins i tot diverses hores després del seu ingrés.