Hipotiroïdisme amb hemiparèsia facial

Barcelona, juliol 2018| Hipotiroïdisme amb hemiparèsia facial. Cas Clínic de la Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna de l‘Hospital Veterinari del Mar.

Dades del pacient i descripció del problema

Un gos de raça Golden, femella no castrada, de 7 anys es va presentar al nostre centre a causa d’una història de feblesa i intolerància a l’exercici de més d’un any d’evolució. Havia estat diagnosticada d’artrosis en els colzes pel que els propietaris associaven els signes als seus problemes ortopèdics. A més, descrivien tendència a guanyar pes sense apetit excessiu i descamació grassa de la pell.

Proves realitzades i diagnòstic

A l’exploració el pacient presentava cert sobrepès, descamació seborreica generalitzada i intolerància marcada a l’exercici i moviment. En realitzar un examen neurològic es va detectar una hemiparèsia facial dreta, és a dir la meitat dreta dels músculs de la cara presentaven menys moviment i to flàccid. Aquesta troballa indica una afectació del nervi facial, encarregat del moviment de la cara i llavis. Les causes d’una paràlisi facial poden ser molt diverses tals com a otitis interna, traumatismes, tumors, alteracions metabòliques (hipotiroïdisme), idiopàtica (Figura 1).

 

Figura 1. Es pot apreciar lleu asimetria facial (a), amb caiguda del llavi del costat dret, indicant afectació de la inervación d’aquest costat de la cara. En traçar una línia passant pel centre de la cara (b), aquesta asimetria queda més evident.

 

En aquest cas, hi havia signes sistèmics que podien indicar un hipotiroïdisme pel qual es va proposar realitzar com a primer abordatge analítiques generals (hemograma, bioquímica, urianàálisis) i un estudi de nivells d’hormones tiroïdals. Les proves van revelar una lleu anèmia no regenerativa, lleu augment de transaminases hepàtiques i moderat augment del colesterol, totes troballes compatibles amb un hipotiroïdisme. Aquest es va confirmar en rebre els resultats de les hormones tiroïdals, que mostraven nivells baixos de T4 (tiroxina) al costat d’elevació de la TSH (hormona estimulant del tiroide).
L’hipotiroïdisme és una malaltia metabòlica comuna en gossos i la forma més freqüent és el primari adquirit, a causa d’una destrucció autoimmune i atròfia de la glàndula tiroïdal. Es creu que pot ser hereditari, ja que s’ha descrit predisposició racial (English Setter, Golden Retriever, Rhodesian Ridgeback, Cocker Spaniel i Boxer entre altres) i formes familiars.

Les hormones tiroïdals estan implicades en el metabolisme cel·lular i la seva falta produeix principalment signes metabòlics (letargia, sobrepès, intolerància a l’exercici i al fred) i signes dermatològics (alopècia, mala qualitat del pelatge, infeccions de pell i seborrea) Figura 2. Addicionalment, els gossos hipotiroidals poden presentar alteracions cardiovasculars, neurològiques, oftalmologies, digestives i reproductives.

 

Figura 2. Alopècia i seborrea típiques de l’hipotiroïdisme

Tractament i evolució

El tractament consisteix a suplementar a l’animal amb hormones tiroidals per a tota la vida, mitjançant tabletas o formulació líquida. El tractament amb prou feines presenta efectes adversos, encara que és necessari monitoritzar l’efecte al primer mes de tractament i cada 6 mesos per valorar que la dosi sigui la correcta. Durant els primers dies de tractament ja pot observar-se millorança dels signes metabòlics i els problemes de pell solen estabilitzar-se als 2-3 mesos. Els problemes neurològics poden trigar fins a 6 mesos a resoldre. Les alteracions analítiques també es corregeixen a mesura que el gos millora clínicament. El pronòstic d’aquesta malaltia, tractada correctament, és molt bo.
En el cas de la nostra pacient, al mes de tractament els propietaris descrivien un augment de l’activitat física, millorança en l’actitud i l’apetit. A l’examen físic presentava una pèrdua de pes d’aproximadament un 4%. La seborrea encara estava present igual que la parèsia facial, encara que aquesta era més subtil que en el primer examen neurològic. Les alteracions analítiques s’havien corregit per complet, i les hormones tiroïdals estaven en els nivells desitjats. Es va recomanar per tant seguir amb la mateixa dosi pautada de levotiroxina i revisió en 3 mesos per valorar l’evolució de la pell i l’examen neurològic.