FERIDES PER ULCERACIÓ CUTÀNIA
Barcelona, Novembre 2017| Ferides per ulceració cutània. Cas Clínic de Laia Sanchez, auxiliar veterinària de l’Hospital Veterinari del Mar.
DADES DEL PACIENT I DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
Tolstoi, un gat mascle castrat de 6 anys, va acudir a l’Hospital Veterinari del Mar a la recerca d’una segona opinió front una reacció cutània, que li havia produït una ferida per ulceració en el costat, generant ferides obertes greus. (Figura 1)
Encara i presentar teixit granular, un teixit fibrós que apareix en curar-se una ferida, les zones afectades estaven inflamades i presentaven secreció purulenta i punts de sagnat, per la qual cosa es va proposar eliminar el teixit infectat, col·locar un drenatge, i fer biòpsies i cultiu d’aquesta zona de la pell.
Figura 1
EXAMEN FÍSIC I DIAGNÒSTIC
Donada la falta de teixit sa, les ferides per ulceració de Tolstoi generaven una gran tensió cutània, per la qual cosa hi havia un risc elevat de dehiscència, que comprometia l’evolució de la ferida.
A més, el dolor que li produïen les ferides per ulceració cutània, dificultava la manipulació del pacient durant les cures, per la qual cosa qualsevol procediment a realitzar havia de fer-se sota sedació.
Per això, l’ús de collaret isabelí era de vital importància per a evitar que Tolstoi es tocarà les ferides, podent complicar el procés de curació. (Figura 2)
Figura 2
Lamentablement, encara i ser conscients de tots els riscos i complicacions, durant les primeres 48 hores de recuperació, Tolstoi, tractant de treure’s la campana, es va copejar i es va gratar la zona de les ferides per ulceració, obrint-se alguns dels punts amb més tensió.
Es va procedir a la sedació d’aquest per a eliminar els punts antics, ara alterats, i revivar les vores del teixit novament infectat.
Donada la tensió existent, i enfront del risc de la recidiva, els cirurgians aquesta vegada, van decidir realitzar-li un penjoll, un trasplantament d’un tros del seu propi teixit sa, per al tancament de la ferida per ulceració.
TRACTAMENT
Davant la gravetat de la ferida, Tolstoi va haver de quedar-se ingressat per al control d’aquesta i el dolor que li causava, pautant-se cures diàries, sota sedació.
Fins i tot coberta pel penjoll, un extrem de la ferida ulcerada, va començar a necrosar-se, per la qual cosa es va haver d’afegir un tractament a base d’antibiòtics i augmentar la periodicitat de les cures. (Figura 3,4 i 5)
Figura 3
Figura 4
El teixit necròtic és una acumulació de cèl·lules mortes, generalment causat per factors externs com ho és una infecció, que compromet o evita el bon procés de cicatrització d’una ferida.
Aquest, és un problema de salut greu, que pot arribar a resultar fatal per a l’animal.
El teixit necrosat no es pot recuperar, per la qual cosa, l’únic tractament és extirpar-lo, desbridant-lo.
Figura 5
Per això, cada 12 hores, amb l’ajuda de gasses humides i aplicant tractament tòpic a posterior, havia de retirar-se el nou teixit necròtic que anava apareixent, fins a l’aparició d’un teixit de granulació sa, clau per a la definitiva cicatrització d’aquesta.
El procés era lent i llarg, sent necessàries moltes setmanes de constància, per a aconseguir eliminar del tot el teixit alterat.
Tractant de reduir les sedacions, tan aviat com Tolstoi va estar llest per a seguir el mateix procediment a les mans de la seva propietària, se li va donar l’alta, pautant-se controls cada 48 hores, a l’hospital.
EVOLUCIÓ
Durant les següents 4 setmanes, donada la contínua formació del teixit necròtic, la constant supuració de la ferida per ulceració, i la tensió cutània que implicava els punts de sutura, Tolstoi va haver de ser intervingut en 4 ocasions, per a desbridar de nou el teixit, tractant d’aconseguir un teixit sa. (Figura 6)
Augmentant el control sobre aquesta, i enfront de la tensió cutània, cada vegada més complicada de resoldre, es van iniciar les cures de la ferida amb apòsits de Linitul i mel, cobrint-se a posterior amb un vestit de malla per a mantenir protegides al màxim les ferides.
Figura 6
Els apòsits de Linitul són un material estèril, impregnat d’un bàlsam mèdic, que s’utilitza com a cicatritzant, estimulant el flux de sang i reduint la dessecació en la zona afectada.
Així mateix, l’aplicació de mel en les ferides redueix la infecció, i estimula; la formació dels vasos dels teixits tractats, la granulació i l’epitelització, reduint l’edema i l’exsudat.
Les propietats antisèptiques i cicatritzants de la mel acceleren per tant la curació de la pell danyada, aportant a si mateix cert poder desbridant del teixit necrosat.
En el transcórrer de 48 hores, les ferides de Tolstoi, combinant el tractament d’antibiòtics fins al moment, i les noves cures cutànies, van començar a evidenciar resultats favorables, apareixent un bon teixit de granulació, i iniciant-se la cicatrització de les vores d’aquesta. (Figura 7 i 8)
Figura 7
Figura 8
Va ser una lluita dura de més de 3 mesos, per a aconseguir el tancament complet de les ferides per ulceració però finalment, Tolstoi va aconseguir la completa recuperació i cicatrització de les ferides, recuperant de nou la seva qualitat de vida, podent saltar i córrer sense cap limitació.
