FEBRE EN GOS I GAT

Barcelona, febrer 2018|Febre en gos i gat. Article clínic de Laura Di Filippo, responsable del servei de medicina interna de l’Hospital Veterinari de la Mar

RESUM

La temperatura corporal és el reflex de la capacitat que té el cos per a produir i desfer-se de la calor, sent la seva funció principal, mantenir actius els processos biològics.

Aquesta varia segons l’espècie, l’edat, o l’activitat, i cada individu té la capacitat de regular-la per si mateix, ja sigui de manera activa (usant la calor que generen internament), o passiva (gràcies a fonts de calor externes al seu organisme).

Fiebre

Figura 1

La febre, a diferència de la hipertèrmia (elevació anormal de la temperatura corporal), és l’augment en la temperatura del cos, com a mecanisme de defensa innat enfront d’una afectació greu o transitòria, que ha de tractar-se només si es coneix la seva causa, si és molt alta, o si produeix signes clínics severs. (Figura 1)

INTRODUCCIÓ

En gossos i gats, la temperatura és més alta que la nostra, considerant-se normal fins a valors de 39,2 °C, en un animal en repòs. Un animal amb febre, sol presentar tremolors, apatia i disminució de l’apetit. (Figura 2 i 3) (Temperatura en gossos i gats )

FIEBRE

Figura 2

FIEBRE

Figura 3

Les causes de febre són nombroses, incloent infeccions, inflamacions, problemes de la immunitat o tumors.

En la gran majoria de casos l’origen d’aquesta és fàcilment detectable en l’examen físic, o en una analítica general; encara que hi ha casos més complexos, que poden resultar frustrants.(Figura 4)

Els casos en què la febre persisteix en el temps, no responen a antibiòtics i la causa dels quals no es troba en un primer abordatge es defineixen mèdicament com a febre d’origen desconegut.

MÈTODE

Enfront d’un cas de febre, l’important és saber que s’ha de procedir per passos, començant amb les causes i proves més senzilles, fins a aconseguir proves més invasives en els casos complicats.

FIEBRE

Figura 4

Un bon examen físic, traumatològic, neurològic i fins i tot oftalmològic, segons el cas, pot aportar informació de molt de valor.

A més, la primera fase sol incloure una analítica general de sang i un cultiu d’orina.

Si en aquesta fase no es troba la causa, és possible que el nostre veterinari faci una prova de resposta a antibiòtics, per si alguna infecció senzilla pot estar passant desapercebuda.

És millor no donar simplement un antipirètic (ex. un antiinflamatori), si no coneixem l’origen de la febre, ja que podríem emmascarar el procés sense aconseguir solucionar-lo.

En altres casos, serà necessari investigar, en un segon pas, malalties infeccioses, i realitzar proves d’imatge com a radiografies, ecografia abdominal, o de cor.

Si després d’aquestes proves la causa roman oculta, es valora realitzar proves de major complexitat, en funció de cada cas, com: puncions de ganglis, medul·la òssia, masses o òrgans abdominals, cultius de sang o altres líquids, o proves d’imatge avançades. (Figura 5)

Fiebre

Figura 5

DISCUSSIÓ

La febre, per tant, és un signe clínic que, freqüent en les nostres mascotes, no ha d’ignorar-se, sent necessari atendre-la i determinar el seu origen.

Un examen minuciós del veterinari, ajudés a identificar la causa, facilitant el tractament adequat, o els següents passos a seguir.

Així mateix, una teràpia de suport (hidratació, analgèsia, refredament ambiental, segons el cas), serà clau per a l’estabilització del nostre pacient, així com per a ajudar-lo a sentir-se més confortable.

L’accés a tots els serveis especialitzats, en un mateix temps i lloc, facilita un diagnostic més ràpid: Serveis de l’Hospital Veterinari del Mar