Barcelona, Abril 2018| Rehabilitació i fisioteràpia post-quirúrgica. Marina Gonzalo, responsable del servei de rehabilitació i fisioteràpia de l’Hospital Veterinari del Mar

INTRODUCCIÓ

Després d’una cirurgia de columna, la medul·la, necessita recuperar-se de la compressió que l’afectava.

Els teixits del seu voltant (músculs, lligaments i teixit ossi) han d’experimentar les diferents fases de cicatrització, sent vital el repòs estricte, per a fer-ho correctament.

En les primeres hores de recuperació és normal que l’animal perdi funcionalitat motora.

Que no sigui capaç d’aixecar-se, o moure’s, és una reculada freqüent, per la qual cosa cal esperar per a poder avaluar la veritable resposta a la cirurgia.

Exàmen neurològic post-quirúrgic

Durant aquesta espera, els músculs no fan la seva funció, podent atrofiar-se i escurçar-se amb rapidesa.

Instaurar doncs, una rehabilitació i fisioteràpia adequada, en aquesta fase postquirúrgica, és vital.

Neuroestimulació

PAUTES I INDICACIONS

La mobilització de les diferents articulacions, i els exercicis per a afavorir la plasticitat neuronal, guiaran al sistema nerviós a recuperar-se més ràpid.

Un dels exercicis principal de recuperació són els moviments passius.

Movilizacions passives

Movilizacions passives

Movilizacions passives

Ajuden a prevenir contractures, reduint el dolor, i millorant paral·lelament la circulació del flux sanguini, limfàtic, i la difusió del líquid sinovial.

Per a fer-ho, fa falta que l’animal estigui còmode i relaxat.

En aquesta posició es realitzaran moviments de flexió i extensió de les diferents articulacions, de forma suau, lenta i estable.

Estimulació

Els coixinets palmars i plantars tenen nombrosos receptors, que s’encarreguen de rebre senyals (dolor, pressió, canvis de temperatura… ).

Tots ells s’envien, via medul·la espinal, al sistema nerviós central.

Estimulant-los amb diferents textures (qualsevol cosa, és vàlida), s’envia de forma contínua un missatge, mantenint alerta el sistema nerviós, permetent així una recuperació més eficient.

No es tracta de fer-ho massa estona.

Amb tan sols uns tocs de diferents estímuls, durant uns segons, serà suficient.

Massatges

Així i tot, la realització de massatges actius (vibració), dels músculs més grans de les extremitats afectades, permet mantenir un bon to muscular, encara que aquests, neurològicamente estigui disminuït.

Al tenir les extremitats inutilitzades, de forma compensatòria, la resta del cos de l’animal rep tot el pes, i es tensa fàcilment.

Per a reduir-ho, caldrà realitzar massatges suaus, de forma lenta, en el coll, pit i braços.

Aquest conjunt d’exercicis no requereix més de 10-15 minuts.

Garantint un terra antilliscant, realitzant el màxim repòs, i executant els exercicis anteriorment esmentats 3 vegades al dia, millorarà notablement el benestar de l’animal.

La entrada Rehabilitació i fisioteràpia postquirúrgica aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.

Barcelona, març de 2017 / / Avui volem recordar als propietaris de la importància de vigilar els seus gossos quan són al parc, ja que aquest any a la Clínica Veterinària del mar ja hem tingut diversos casos de reaccions per contacte amb l’eruga procesionaria.

El cas de clínic veterinari de la Westie Lluna

En aquest cas es presenti a Lluna, un West Highland de 4 mesos d’edat, que estava amb els seus amos del parc quan van escoltar el seu lladruc mentre estava ensumant. Als pocs minuts van veure que la Lluna tenia la llengua inflamada. Després de 2 vòmits portar-la al veterinari d’urgències.
L’examen físic de Lluna era normal, a excepció que s’observà una inflamació marcada de la llengua amb canvi de coloració de l’extrem.

Diagnòstic i evolució

Amb els signes clínics i la història va ser diagnosticada que hi havia hagut una reacció inflamatòria per contacte amb l’eruga procesionaria així que es va decidir ingresar la Lluna.
Un cop ingressada, se li van administrar Còrtics IV per aturar la inflamació i  es va realitzar una sedació per fer-li una neteja de la llengua amb aigua calenta, evitant fregar la llengua per no provocar més reacció.

Durant l’ingrés s’estableix a Lluna tractament de suport per aturar el vòmit i evitar que es deshidratés ja que no podia menjar ni beure.
Al dia següent Lluna ja no tenia la llengua inflamada i va començar a menjar aliments tous amb normalitat.

Lluna se’n va anar a casa amb medicació informant els propietaris que la llengua podía necrosar-se a la zona que havia estat afectada. En els següents controls es va observar com la llengua s’anava necrosant. Avui dia ja té una coloració normal del tot.

Recomanació important en cas de contacte del gos amb l’eruga processionària

Recordar la importància d’actuar el més aviat possible en els casos de reaccions per contacte amb l’eruga processionària per tal d’evitar lesions més greus que sense control poden inclús provocar la mort de l’animal.

La entrada L’eruga procesionaria, una amenaça per als gossos aparece primero en Hospital Veterinari del Mar.