930217812 | C/Marina 69 Barcelona info@veterinariadelmar.com
Adrenalectomia

ADRENALECTOMIA EN GOS

Barcelona, abril 2020| Adrenalectomia en gos. Article Clínic d’Elvira Deffontis, cirurgiana interna de l’Hospital Veterinari del Mar.

RESUM

La glàndula adrenal és una glàndula situada a sobre dels ronyons, la funció del qual és la secreció d’hormones, indispensables per a garantir la funció del normal d’aquests, i en general, per a mantenir tot l’organisme en bon estat. (Figura 1)

Les alteracions en aquestes, afecten en la producció i secreció d’aquestes hormones, donant lloc a processos patològics, com ara malalties cardiovasculars, respiratòries, o del sistema nerviós central, recomanant la seva intervenció per mitjà d’una adrenalectomia.

Adrenalectomia

Figura 1

INTRODUCCIÓ

D’una banda, la glàndula adrenal produeix hormones esteroidees, com ara: glucocorticoides, mineralocorticoides i catecolamines.

D’altra banda, hormones sexuals, com: andrògens i ecatecolamines.

Pel que fa a les primeres; els glucocorticoides són hormones encarregades de regular el metabolisme. Els mineralocorticoides regulen la pressió arterial, i mantenen l’equilibri dels electròlits (minerals interns que ajuden a equilibrar la quantitat d’aigua interna el cos).

Per últim, les catecolamines, inclouen la Dopamina, l’Adrenalina i la Norepinefrina, que poden actuar tant com a hormones, o com a neurotransmissors en el Sistema Nerviós Central, i que provocant canvis fisiològics en el cos, per a la seva activitat física.

Sovint, hi ha animals que presenten masses a la glàndula adrenal, afectant la producció i secreció de les hormones prèviament esmentades.

Alguns tumors però, no afecten la secreció hormonal, i les manifestacions clíniques presentades, provenen de la invasió local d’aquest a altres estructures, o bé a causa d’una metàstasi subjacent.

MÈTODE

En aquests casos, en l’àmbit ecogràfic, s’observa l’augment del mida d’una glàndula adrenal, o bé de les dues, sent aquest últim cas, un fet més esporàdic.

A vegades, són troballes esporàdiques durant un examen ecogràfic abdominal.

La glàndula adrenal dreta s’ubica a prop de la vena cava caudal (figura 2), i el sobre creixement d’aquesta, o un creixement tumoral, pot arribar a envair-la, o envair altres estructures properes, donant lloc a conseqüències importants, presentant un repte especial a l’hora d’extreure-la quirúrgicament.

Quan es tracta de masses adrenals funcionals, aquestes afecten la producció i secreció de les hormones, pel que es recomana extreure-la quirúrgicament, realitzant una adrenalectomia.

Adrenalectomia

Figura 2

PROCEDIMENT

En el transcurs de la cirurgia per l’extirpació del tumor adrenal,s’intenta ocloure prèviament la vena cava caudal mitjançant un torniquet, i un cop extreta la glàndula, aquesta s’allibera per a restablir el fluix sanguini normal. (figura3)

En alguns casos, si la invasió tumoral és molt important, es planteja també l’extracció del ronyó.

Adrenalectomia

Figura 3

Abans d’intervenir qualsevol animal però, és vital la seva estabilització.

En cas d’haver-se produït una secreció excessiva d’hormones, primerament s’ha d’intentar normalitzar-ne els nivells, mitjançant tractaments mèdic.

Tanmateix, abans de realitzar una cirurgia d’aquest estil, s’ha de garantir el bon funcionament del ronyó, i corregir-ne les anormalitats electrolítiques que hi puguin existir.

DISCUSSIÓ

En conclusió, l’adrenalectomia és una cirurgia complicada a causa de la ubicació de la glàndula adrenal i la proximitat a estructures vitals com ara la vena cava caudal, resultant en alguns casos, complicada, o inclús impossible, la seva extirpació.

Quan el tumor adrenal envaeix aquestes estructures, o bé presenta una metàstasi associada, no es recomana la realització de la cirurgia, sent el principal risc associat a l’adrenalectomia, la incisió o la perforació de la vena cava caudal, provocant conseqüències mortals.

Tanmateix, aquesta, pot produir dificultats respiratòries (dispnea)inflamació del pàncrees (pancreatitis), desequilibris electrolítics, fallida renal i disminució de la secreció de glucocorticoides (hipoadrenocorticisme) entre d’altres.

De fet, els pacients sotmesos a aquesta cirurgia, sovint han de ser tractats de manera crònica amb glucocorticoides i/o mineralocorticoides, ja que se n’extreu la seva font de producció.

Així doncs, es tracta d’una cirurgia de pronòstic reservat, però que depenent del tipus de tumor i invasió, permet augmentar l’esperança de vida post quirúrgica, fina a 1 o 2 anys.

Per conèixer més casos sobre tumors, pots visitar la història de Roxy, en el seu cas clínic.